Que Catalunya o l’Estat espanyol acullin a perseguits, per motius polítics als seus llocs d’origen, és solidàriament respectable. El que ja no ho es, és el fet d’entomar gent que ni són perseguits, i que no tenen altra objectiu que el de buscar-se la vida amb millors condicions que les que tenen als seus països.
Que Catalunya és “una región de España” altrament dit colònia, és un fet inqüestionable. Fet que determina amb i com seran les condiciones del repartiment dels nous vinguts il·legals. Vinguin amb pàtera, amb avió o caminant.
La màxima espanyola castellana d’omplir Catalunya amb gent forana no ve d’ara. Ells sempre han pensat, hi ho tenen clar, que per liquidar la identitat catalana només és possible fent-ho amb la llengua, historia i costums. El darrer en fer-ho públic va se Leopoldo Calvo Sotelo.
La cosa no va de racisme, ni de xenofòbia, va de sentit comú. Ni Catalunya pot rebre més població de la que pot atendre en condicions socials i de drets, i sembla que cap Estat de la UE tampoc, ni pot acollir a tothom sense saber qui és qui.
El que és curiós és que els defensors del capitalisme, de dretes i esquerres, ens venen que ens fa falta ma d’obra, i per l’altra canto el sistema productiu no fa res més que modernitzar amb robots i altres mitjans per reduir costos i ma d¡obra, Gran contradicció.
Catalunya de forma imposada ho volguda, sempre ha acceptat el crit republicà de llibertat, igualtat i fraternitat, creiem de forma sobrada. El que Catalunya no pot acceptar, és que aquets principis siguin imposats.
Com desenvoluparem el concepte de “llibertat”, si l’islam tracta a les dones com un ser humà de segona. Com desenvoluparem el concepte d’igualtat quan als immigrants se’ls tracta exquisidament i als autòctons, aturats, jubilats, ho buscadors de feina, ho tenen francament pelut.
I com desenvoluparem el concepte de “fraternitat” si els espanyols, practiquen la catalanofòbia i el “a por ellos” sense avergonyir-se.
El “gobierno de España” ha decidit que 200 negres, sense explicacions, sense dades personals, sense saber que son i que saben fer, arribin a Tossa de Mar qual turistes amb tot pagat. No dubtem que tots puguin ser bones persones. El que dubtem és que s’integrin ho tinguin futur ha un indret on no hi ha industria, una pagesia o ramaderia potent. Tossa viu bàsicament del turisme.
Va sen hora que l’AMI (associació municipis per la independència) entre de ple amb el debat de la immigració. Sembla que als partits pro independència, menys ER que potencia el volem acollir, no i volen entrar. Sembla que AC si, hi ho fa de ple.
Catalunya independent, amb el seu Estat, n’és l’objectiu, però com altres qüestions, el tema de la immigració ha de formar part indiscutible de la agenda política. No fer-ho ens dura a les properes eleccions, les que siguin, ha unes sorpreses que faran historia.
RSS Feed
