L’Elsa Artadi ho ha deixat prou clar; “Dins de Junts l’acord de JxCat amb ER no desperta entusiasme”. Gairebé podríem afegir que desprès de la carta del MHP Puigdemont, l’entusiasme d’uns pocs també s’ha evaporat. Fins i tot alguns han dit que no volen formar part d’un Govern presidit per l’Aragonès.
Ja en són uns quants d’anys que Junts i ER governen. N’haurien de ser-ne prous per haver construït llaços de fraternitat i lleialtat. Res ni així. Sembla que els de Junts serveixen per fer coalició i governar junts, però no per teixir complicitats politiques amb el propòsit de construir una estratègia de país i per la independència. Sempre més a prop d’una insuportable i tediosa col·laboració obligada que per un objectiu sublim.
Jordi Sánchez, creiem, que ho ha deixat clar: Hem pactat la gestió però no l’estratègia. Molt a veure amb allò de no volem eleccions i si cal os deixarem quatre escons.
Potser, i desprès de fer un Rufian, s’entén que l’Aragonès hagi donat al Sánchez rang suprem per decidir qui i qui no és ho serà Conseller/a.
Si del que és tracta és de gestionar, tant s’ha val qui ha de ser Conseller/a. Administrar les misèries i saber que legisles controlat pel “Gobierno de España” i el seu Tribunal Constitucional, només és fa per una bona soldada o perquè el que menys interessa és la independència. Sobre tot quan la gestió no va acompanyada amb una estratègia de país.
Junts per Catalunya, com el seu nom ven trobat indica, volia ser la proposta organitzada transversal on tot català disposat a treballar per la independència i tingues cabuda.
Jordi Sánchez i sense saber ni entendre d’objectius superiors, d’una tacada ha liquidat aquets propòsit.
Ens queda el Consell per la República, organisme amb pretensió institucional, però que seguin les dades, les actuacions i als que no ho volen, avui, i desprès de mes de tres anys, creiem que ho te pelut.
L’1 d’Octubre del 2017 més de dos milions de catalans van votar SI a la independència de Catalunya. L’única organització per la independència de Catalunya que no pot reprimir Espanya i el seu Estat. L’única organització que fins i tot ara ja te més poder de convocatòria que la ANC i Òmnium i, la reflexió que ens fem com és que el CxR no te avui més d’un milió d’associats. Tenir-los seria la avantsala de fets i reconeixements històrics. El CxR és crea el 8 de març del 2018 i desprès de més de tres anys, només te 98.500 associats.
Sabem qui és i són els que volen liquidar, empresonar i si poguessin afusellar al promotor del CxR, el MHP Puigdemont; Espanya i el seu Estat. Fins feia poc no sabíem, si més no de forma fefaent, qui, des de Catalunya volia gairebé el mateix.
Hem recriminat i criticat profundament als que han pactat a Madrid, amb els nostres botxins, donar-los legitimat a la seva repressió a canvi de res. Jordi Sánchez a legitimat als que dia a dia ens han insultat, desprestigiat i han deixat sol al President Puigdemont i a tot allò que representa. I continuen fent-ho desprès de signar l’acord de Govern. I Tot per acordar unes cadires per gestionar, amb la col·locació dels amics i saludats. Ni presos al carrer, ni tornada dels exiliats, ni amnistia, ni fi de la repressió judicial i policial.
Jordi Sánchez, Secretari General de Junts per Catalunya, si, no repetirem eleccions, però has de saber que has acordat un Govern a canvi de cadires i res més. Avui Espanya, el seu Estat i totes les forces unionistes estan cofois i respiren millor. Saben que amb aquest Govern el Consell de la República no tindrà ni agua i quan encara és tenia mes d’una setmana per negociar l’estratègia i vas renunciar. Junts quan negociava amb ER i els de les CUP sempre havia d’esperar fins l’últim minut per saber si teníem fumata o s’utilitzava la paperera de la historia.
Segur que la Elsa la clava i, si és així Junts per Catalunya necessita una bona sacsejada per aclarir si el que som de transversal no en te res, o si.
RSS Feed
