ERC és culpable del retrocés objectiu i subjectiu del procés. En Duran també. No acceptar la proposta de país ja les te aquestes coses. La proposta, amb paraigües, s’ha na anat a noris. Ni faran el sorpaso a CDC, potser CiU, ni seran, segons les darreres enquestes, guanyadors a les “eleccions autonòmiques” del 27. El més greu és que tot indica que la suma per guanyar a d’incloure les CUP. Per cert després caldrà constituir un nou Govern i se’ns fa complicat preveure com s’ho faran CDC o CiU, ERC i la CUP.
ERC va imposar “el paraigües”. El President Mas va imposar el “27 de Setembre”. L’únic acord tangible que els soferts ciutadans varem detectar, “és l’acord” per negociar “el full de ruta”.
Ara ERC, ven l’excel·lència del compliment d’uns acords establerts dins del full de ruta. Encara més, en Junqueras manifesta que "confiarem" amb el President Mas, mentrestant vagi complint. Tres assessors s’han incorporat al Govern. No hi serem per "fiscalitzar" res, hi som per ajudar al procés. Finalment ERC reconeix que el que havia fet fins el moment era practicar la desconfiança i la fiscalització.
Tot plegat un sense sentit. La darrera enquesta del CEO, una més, que evidencia preocupació. CiU i ERC no sumen, cal afegir-hi la CUP. Si van dir no a la “Llista de País”, caldrà imaginar-nos com de complicat serà fer el Govern “constituent” després del 27.
Tothom sap com diferent hagués estat tot plegat si en Junqueras hagués acceptat la proposta del President. Una “llista unitària”, el nom és el de menys, oberta a tothom, eleccions abans de la primavera i de les municipals; “Victoria total”. El 9 de Novembre ens va indicar el camí. Unitat, transversalitat i sobre tot cap partidisme. Catalunya i 2.350.000 van desobeir tot un Estat. Desobediència, que no és va fer en nom de cap partit, és va fer per convicció catalana i democràtica.
Al 27 no farem unes eleccions qualsevol. Les podrem anomenar com vulguem però Espanya ja te clar que s’ho juga tot. Per nosaltres guanyar o perdre no depèn d’altres, dependrà del grau d’entesa i del convenciment que podem guanyar. Demostrar-ho encara ho tenim al nostre abast. Tant senzill com aparcar el partit i escoltar a la societat civil. ANC, Òmnium i AMI, porten tres anys convocant i exercint la unitat sense cap matis. CiU o CDC i ERC han fet tot el contrari. El Projecte de la independència, segur que és compartit, com arribar-hi potser no ho ha estat mai.
ERC hauria de reobrir un debat intern i fins i tot començar un període d’autocrítica per analitzar si amb el paraigües ens farem mal o guanyarem el 27. La llibertat de Catalunya i els catalans mai ha estat qüestió de dretes o d’esquerres. Fer-la nostra encara ara és possible, només cal que sumem. Fer objectivament del 27 unes eleccions autonòmiques partidistes, no ens garanteix res, be, potser la derrota.
Seria tot un acte de dignitat i patriotisme que ERC, digues que va ser un error no acceptar la proposta del President Mas i que ara s’esmercessin tots plegats en oferir la unitat que portem reclamant la immensa majoria dels catalans.
RSS Feed
