Són presos i exiliats per dos motius basics, per deixar de ser espanyols i per voler una Catalunya lliure en forma de República. Avui ja no sabem si tots. Per aquests motius van ser empresonats, jutjats i condemnats. Tant s’ha val com ho han fet i quins han sigut els seus arguments i raons. Estaven condemnats. Avui alguns ja tenen la certesa que entre la Guardia Civil i el Tribunal Suprem de justícia espanyola van exercir la venjança i van aparcar la justícia. La reconciliació a España només és possible des de l’òptica dels vencedors. Avui també ha quedat certificat que els informes de la Guardia Civil no valen res. Els d’ahir tampoc.
El líder de ER, Oriol Junqueras a la presó de Lledoners. El líder de JxCat Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo. Alguns encara a dia d’avui ens preguntem perquè els nostres màxims líders politics, els que creiem disposats a tot, van ser incapaços d’acordar que calia fer: entregar-se a la justícia espanyola o exili. I si, sembla que cadascú va acordar el que va creure convenient i en termes personals. Els que avui són a la presó, igual pensaven que tindrien justícia. La van errar i profundament perquè l’únic que van fer és legitimar una justícia d’arrel franquista. I ho van fer, a major inri en castellà.
JxSi la candidatura més transversal mai aconseguida quedava fora de combat i no només pel 155. Començava l’etapa dels desencontres entre independentistes i prenia més força el debat ideològic i allò de “si tu no hi vas, ells tornen”. Cada dia ens queda més clar, que “sempre hi han estat”.
Curiosament a Waterloo succeïa el contrari, Carles Puigdemont, ex convergent, de JxSi, del PDeCAT, de JxCat, de JxUE, de La Crida i del Consell per la República, amb Toni Comin candidat, diputat i Conseller per ER i la Clara Ponsatí com independent a JxCat, han donat una lliçó se coherència política. Quan comparteixes l’objectiu, la unitat ha de prevaldre sempre. I van fer via cap a la democracia.
Són a la presó i exili per uns informes de la GC, la mateixa que ara persegueix el “gobierno de España”. Informes que el Tribunal va acceptar com una veritat absoluta. I ni així, tots els presos i exiliats fan un comunicat conjunt per utilitzar-ho contra una sentencia de base falsa, que segur seria un bon pas per acabar amb els desencontres.
La justícia espanyola continua perseguint al Mas, Ortega, Homs, Rigau, Salvador, Jové, i més d’un miler de catalans per posar urnes. Ara ningú pot dir que la fiscalia, que ja sabem de qui depèn, i sota un govern “d’esquerres i progressista”, fa exactament el mateix que quan governava el PP.
Tornant al paper que políticament van fer els presos politics, legitimant la justícia espanyola, i no seguin els passos del MHP Carles Puigdemont, ens mostra la cruesa d’unes deslleialtats mai explicades. Lluis Companys quan va prendre el camí de l’exili va anar acompanyat per tot el seu Govern. Impensable que algun conseller es quedes per donar la benvinguda a Franco. I no si val dir que els contextos eren diferents. La lleialtat no entén de contexts.
Ho sabem, i malauradament la historia i els fets són el passat. I també sabem que presos i exiliats en tenen per estona. La Europa dels Estats mai condemna un Estat, com a molt pot rebatre una sentencia sense cap repercussió administrativa ni política. L’Otegi els sis anys i mig de presó els va complir integres i l’únic que va obtenir és una condemna de la seva sentencia en termes morals. Ens temem que els nostres empresonats al final rebran aquesta compensació però des de la presó.
El que si que és una evidencia, que ningú pot discutir, és que els exiliats a Europa són lliures, euro diputats i que de moment tots i cada un dels embats que presenta la justícia espanyola el guanyen. Els d’aquí, de moment a la presó, reprimits i el més greu que des de la Conselleria de Justícia ni se’ls concedeix el tercer grau.
A la II República espanyola, Lluis Companys i el seu Govern condemnats a 30 anys de presó, per declarar l’Estat català, van ser alliberats pel triomf del Front Popular al 36. Els de ER igual pensaven que fer president a un del PSOE, col·ligats amb els pseudocomunistes posaria fi al empresonament. Il·lusos. Ells no manen al poder judicials, al Estat tampoc, igual qui anirà a la garjola per un nou cop d’estat militar és el “gobierno de España”, perquè és torna a evidenciar que la transició, regim del 78, va ser un engany i va deixar intacte el franquisme.
RSS Feed
