Controlar el temps a estat una obsessió històrica. Determinar les estacions climatològiques, va ser el seu efecte natural. Des de l’Indostan i Sud-americà tenim veritables joies dedicades al temps. Calendaris i observatoris astrològics de l’època confirmen el delit obsessiu que tenien per tot allò que tenia a veure amb el temps.
Ara sembla, pels que és dediquen i volen ser autors de canvis politics i sociològics profunds, que el temps ha deixat de ser factor determinant.
Cinc anys han estat necessaris per passar d’un subjectiu 18 % d’independentistes per arribar a un 47,8 % d’independentistes comprovats. Si més no favorables a que Catalunya esdevingui un Estat independent. Extraordinari.
Fa 301 anys que el regne de Castella ens va sotmetre, castellanitzant-nos primer i espanyolitzant-nos desprès. Que ara estiguem a punt d’encetar el darrer tram d’alliberament nacional i col·lectiu, hauria de ser considerat com un veritable miracle. Sobre tot perquè les condicions socials d'ara, no s’assemblen ni s’acosten a les que teníem abans del 1977. De fet i objectivament és més difícil aconseguir la independència ara que al 1931. Espanya ara, agradi, sigui cert o no, te “categoria de país democràtic” i aquest aspecte ni és menor ni és banal.
Tot el que els catalans no hem pogut a sabut fer en els darreres anys, segles, ho estem fent amb cinc anys. Els treballs minoritaris, els guardadors d’essències, indefectiblement han de tenir el seu reconeixement, però al mateix temps dir obertament que només amb ells avui no seriem on som.
A calgut que les classes mitges i de forma transversal si posin be, i és de justícia dir ben clar que aquest fet només ha estat possible pel lideratge d’Artur Mas i del seu partit CDC. Artur Mas i CDC han fet possible una nova centralitat política, això si, avalada per ERC, la ANC, Òmnium, l’AMI, unes quantes forces minoritàries i la CUP.
Ningú honestament pot negar el paper del President Mas i CDC per arribar al 47,8 % de vots. Fer-ho només és pot fer des de la persecució d’objectius tant espuris com deslleials. Fer de CDC un nou partit per la independència per algúns era impossible, hi ha estat Artur Mas i els seus els que ho han fet possible i en menys de tres anys.
Que Espanya, el seu Estat i els seus gossos, facin tot el possible per que avorti el procés, era el previsible. Que quan més temps els hi donem, més artilleria pesada construiran, i l’adaptaran a la tàctica idònia per cada moment. És el que patirem fins que no consagrem la ruptura.
Espanya i els seus no canviaran l’estratègia, ni ara ni mai. Espanya una, amb espanyols i prou i amb una historia i llengua també úniques, és la seva màxima.
Temps és el que varem donar als unionistes, federalistes i terceres varies, rebutjant la proposta del President Mas que va fer el 25 de Novembre del 2014. Temps per construir una alternativa a Barcelona (Barcelona en comú), contraria a la independència de Catalunya. Temps per construir una candidatura (Cataluña si se puede), populista, ambigua i prou demagògica per incidir el 27 de Setembre en el resultat electoral.
Ara, que tots els focus estan dirigits a la negociació que, per cert, sembla més autonòmica que de procés constituent, altra cop els hi donem temps. Espanya sap perfectament que informes apòcrifs, amanits amb mentides institucionals des de els mitjans que controlen, fan forat. Van fer forat electoralment ahir i ara pretenen fer forat per avortar l’acord que el 47,8 % de catalans varem votar per la independència.
Deu anys, si 10 anys, fa d’aquella afirmació que el President Maragall va fer acusant a CiU del: “vostès tenen un problema i és diu 3 %, i del seu retractament”. Deu anys investigant. Deu anys on ni la fiscalia espanyola, ni tot el poder judicial espanyol, hagin demostrat res. Tant s’ha val, els alumnes pròdigs del ministre de la propaganda nazi Goebbels que ja va dir; una mentida repetida fins la sacietat, és convertirà en una gran veritat, no fan res més que seguir-lo. La utilització del 3%, ara només persegueix fins politics i acabar amb el nostre procés.
L’objectiu és clar. Volen impedir que hagi acord entre Junts pel Si i les CUP. Totes les andanades tenen dos direccions. Trencar la coalició de Junts pel Si i impedir que les CUP facin President al Mas.
Davant l’espectacle judicial i policial a la seu de CDC, tothom s’ha posicionat. Els palmers de “Cat. si se puede” en boca de l’estrena’t portantveu Coscubiela va ser prou taxatiu; els de la CUP no poden fer President al Mas ni a cap membre de CDC. Els del PSOE i utilitzant la corrupció van ser més prudents. Només amb el cap del Mas en tenen prou. Els del PP i Ciutadans, no compten, són la “voz de su amo” i no faríem més que reiterar-nos.
Ens preocupa el silenci de Junts pel Si. No tant per defensar a CDC ni fins i tot al President i presidenciable Artur Mas, sinó per no qüestionar la parafernàlia judicial i policial espanyola. El de la CUP també.
Entenc, tot i que no comparteixo la intransigència de les CUP, exigint una negociació socioeconòmica pel dia a dia, quan el que ara ens estem jugant és poder fer un país nou o no. Espanya no tenia temps i cada dia sense un Govern a Catalunya, és un regal que els hi fem. Per pensar en més mal hi fetes i sobre tot per acabar amb el President Mas que és el que sempre han perseguit. Ells ho tenen clar, amb CDC la independència és possible. Alguns independentistes sembla que no. De fet del que menys tenim és temps i el que tenim se'ns està escapant escandalosament de les mans.
Controlar el temps a estat una obsessió històrica. Determinar les estacions climatològiques, va ser el seu efecte natural. Des de l’Indostan i Sud-americà tenim veritables joies dedicades al temps. Calendaris i observatoris astrològics de l’època confirmen el delit obsessiu que tenien per tot allò que tenia a veure amb el temps.
Ara sembla, pels que és dediquen i volen ser autors de canvis politics i sociològics profunds, que el temps ha deixat de ser factor determinant.
Cinc anys han estat necessaris per passar d’un subjectiu 18 % d’independentistes per arribar a un 47,8 % d’independentistes comprovats. Si més no favorables a que Catalunya esdevingui un Estat independent. Extraordinari.
Fa 301 anys que el regne de Castella ens va sotmetre, castellanitzant-nos primer i espanyolitzant-nos desprès. Que ara estiguem a punt d’encetar el darrer tram d’alliberament nacional i col·lectiu, hauria de ser considerat com un veritable miracle. Sobre tot perquè les condicions socials d'ara, no s’assemblen ni s’acosten a les que teníem abans del 1977. De fet i objectivament és més difícil aconseguir la independència ara que al 1931. Espanya ara, agradi, sigui cert o no, te “categoria de país democràtic” i aquest aspecte ni és menor ni és banal.
Tot el que els catalans no hem pogut a sabut fer en els darreres anys, segles, ho estem fent amb cinc anys. Els treballs minoritaris, els guardadors d’essències, indefectiblement han de tenir el seu reconeixement, però al mateix temps dir obertament que només amb ells avui no seriem on som.
A calgut que les classes mitges i de forma transversal si posin be, i és de justícia dir ben clar que aquest fet només ha estat possible pel lideratge d’Artur Mas i del seu partit CDC. Artur Mas i CDC han fet possible una nova centralitat política, això si, avalada per ERC, la ANC, Òmnium, l’AMI, unes quantes forces minoritàries i la CUP.
Ningú honestament pot negar el paper del President Mas i CDC per arribar al 47,8 % de vots. Fer-ho només és pot fer des de la persecució d’objectius tant espuris com deslleials. Fer de CDC un nou partit per la independència per algúns era impossible, hi ha estat Artur Mas i els seus els que ho han fet possible i en menys de tres anys.
Que Espanya, el seu Estat i els seus gossos, facin tot el possible per que avorti el procés, era el previsible. Que quan més temps els hi donem, més artilleria pesada construiran, i l’adaptaran a la tàctica idònia per cada moment. És el que patirem fins que no consagrem la ruptura.
Espanya i els seus no canviaran l’estratègia, ni ara ni mai. Espanya una, amb espanyols i prou i amb una historia i llengua també úniques, és la seva màxima.
Temps és el que varem donar als unionistes, federalistes i terceres varies, rebutjant la proposta del President Mas que va fer el 25 de Novembre del 2014. Temps per construir una alternativa a Barcelona (Barcelona en comú), contraria a la independència de Catalunya. Temps per construir una candidatura (Cataluña si se puede), populista, ambigua i prou demagògica per incidir el 27 de Setembre en el resultat electoral.
Ara, que tots els focus estan dirigits a la negociació que, per cert, sembla més autonòmica que de procés constituent, altra cop els hi donem temps. Espanya sap perfectament que informes apòcrifs, amanits amb mentides institucionals des de els mitjans que controlen, fan forat. Van fer forat electoralment ahir i ara pretenen fer forat per avortar l’acord que el 47,8 % de catalans varem votar per la independència.
Deu anys, si 10 anys, fa d’aquella afirmació que el President Maragall va fer acusant a CiU del: “vostès tenen un problema i és diu 3 %, i del seu retractament”. Deu anys investigant. Deu anys on ni la fiscalia espanyola, ni tot el poder judicial espanyol, hagin demostrat res. Tant s’ha val, els alumnes pròdigs del ministre de la propaganda nazi Goebbels que ja va dir; una mentida repetida fins la sacietat, és convertirà en una gran veritat, no fan res més que seguir-lo. La utilització del 3%, ara només persegueix fins politics i acabar amb el nostre procés.
L’objectiu és clar. Volen impedir que hagi acord entre Junts pel Si i les CUP. Totes les andanades tenen dos direccions. Trencar la coalició de Junts pel Si i impedir que les CUP facin President al Mas.
Davant l’espectacle judicial i policial a la seu de CDC, tothom s’ha posicionat. Els palmers de “Cat. si se puede” en boca de l’estrena’t portantveu Coscubiela va ser prou taxatiu; els de la CUP no poden fer President al Mas ni a cap membre de CDC. Els del PSOE i utilitzant la corrupció van ser més prudents. Només amb el cap del Mas en tenen prou. Els del PP i Ciutadans, no compten, són la “voz de su amo” i no faríem més que reiterar-nos.
Ens preocupa el silenci de Junts pel Si. No tant per defensar a CDC ni fins i tot al President i presidenciable Artur Mas, sinó per no qüestionar la parafernàlia judicial i policial espanyola. El de la CUP també.
Entenc, tot i que no comparteixo la intransigència de les CUP, exigint una negociació socioeconòmica pel dia a dia, quan el que ara ens estem jugant és poder fer un país nou o no. Espanya no tenia temps i cada dia sense un Govern a Catalunya, és un regal que els hi fem. Per pensar en més mal hi fetes i sobre tot per acabar amb el President Mas que és el que sempre han perseguit. Ells ho tenen clar, amb CDC la independència és possible. Alguns independentistes sembla que no. De fet del que menys tenim és temps i el que tenim se'ns està escapant escandalosament de les mans.
RSS Feed
