Sempre hem defensat que el “procés”, no només és PER CATALUNYA, l’acció més revolucionaria que en democràcia i democràticament és pot fer, sinó que ha fet possible visualitzar on és tothom. Fet que ni és menor i fa possible l’impossible. Ara ja tothom a quedat retratat, o gairebé. Els tres blocs, per fi estan definits. Sense eufemismes. Amb claredat i el que és més important, els projectes també són clars.
El bloc per fer i construir una Catalunya diferent al que representa Espanya, tot i que ara és representat per dues llistes, és clar i sense matisos, Independència amb un Estat equiparable, dins d’un procés constituent. Aquest bloc és representat per la llista de la societat civil i partits i per l’altra llista transgressora i fidel als seus postulats d’acció.
El bloc espanyol, altrament dit unionista, o contrari a la existència de la nació catalana, representat, i de moment de forma dispersa per el PP, PSOE, Ciutadans i UPyD, més un Estat i les institucions espanyoles que el conformen destacant el TC i la justícia espanyola en general, són i sense matisos els defensors d’una única nació cosa que fa inviable per molta voluntat que si posi continuar com ara, si no és des de l’acció centralista, anorreadora i espoliadora. Aquest bloc és, i sense matisos el de més ESPANYA.
El tercer bloc, és el més estrany. És un bloc que pretén una unitat ideològica, però que xoca frontalment amb les qüestions identitaries culpables del perquè de tot plegat. Podemos, erigits com els legítims representats dels indignats, tot i que inicialment, reconeixien el dret dels catalans a l’autodeterminació, ara han re definit i reconvertit la seva posició inicial amb una reforma constitucional i amb un procés constituent per iniciar una segona transició. Curiosament no qüestionen la monarquia borbònica i els seus símbols compartits amb el franquisme. Dues estrategies proposen, una per Catalunya i un altra per la resta d’Espanya, no diuen per l’estat espanyol. Cal afegir que ara i sense fissures defensen un sol subjecte polític l’espanyol. Tot i que afegeixen que Catalunya “is diferent”.
Aquest bloc, que segurament és presentarà amb el nom de “Catalunya si és pot”, és de fet la tercera via. Volen exactament el mateix procés per Catalunya que els del PSC i el que queda de UDC; “Negociació amb Espanya i un Referendum pactat”. Curiosament la seva predisposició a la negociació és preveu infinita i mentrestant amb una Autonomia ofegada, buida de competències i espanyolitzada per vies varies és el que més els hi agrada fins que arribi el dia de la negociació.
Vist i escoltat que ni el PP, ni el PSOE, ni Ciutadans volen que Catalunya faci un Referendum per decidir el seu futur. Vist que la legalitat espanyola per modificar la seva Constitució és la que és, i vist que Podemos no és preveu que tingui la força política per modificar aquest escenari, serà d’una evidencia incontestable que el bloc de “Catalunya si és pot”, és converteix de facto en aliats tàctics dels unionistes.
Cal afegir que tot i que hipotèticament el PSOE i Podemos aconseguiren el poder a Madrid, amb una també hipotètica coalició de govern, no garanteix absolutament neutralitzar al PP i Ciutadans.
És indubtable que Catalunya haurà de negociar amb tothom, Espanya i Europa, però no és el mateix fer-ho des de una posició clara com subjecte polític o com una “región española”. El que és estrany és que Iniciativa i PC, no ho vegin. Llàstima.
RSS Feed
