Doncs si, comencem a patir un cansament que esperem no sigui crònic. Parlem sovint de ER, del que fan i del que proposen i les discrepàncies estratègiques instal·lades al si del independentisme. Sobre tot perquè no els entenem.
Estava cantat. Les suposades diferencies ideològiques entre l’unionisme espanyol és tàctic amb tot allò que te a veure amb la “nació espanyola” i el seu Estat comandat pel borbó. De fet i per mantenir el llegat franquista l’actual govern espanyol del PSOE i UP no només no proposen cap reforma integral del seu Estat, sinó que completen el seu cicle per la Espanya una recentralitzant competències autonòmiques i negant cap blindatge de les competències.
Com molt be avui ha dit la Laura Borràs, “vostès s’han carregat l’Estat de les Autonomies i amb això estem d’acord” nosaltres a per l’Estat català, on puguem decidir com ajudem als nostres sense demanar permís contínuament.
Sembla pel discurs d’en Rufian i Vilalta que diu que ens han fet perdre el temps, que el refredament i desconfiança s’ha instal·lat al si de ER. La bona fe i predisposició de ER ha tingut l’única resposta possible, el menyspreu.
Senyors i senyores de ER, ser o auto anomenar-se d’esquerres mai és cap garantia per acordar amb d’altres també autoanomenats d’esquerres, projectes i objectius i menys si aquests són nacionals i d’un repartiment del poder polític i econòmic. Sobre tot quan els projectes defensats són antagònics. Els espanyols lluiten per la nació espanyola i els catalans per la nació catalana i quan abans millor en forma de República.
La ingenuïtat és paga i molt en política. ER va tenir a les seves mans investir al Sánchez. El relat de Unidas Podemos i possibles aliances de futur, van convèncer a ER. Millor aquest govern que un de la dreta. El problema greu és que ni el PSOE ni UP mai seran aliats per exercir ni el dret d’autodeterminació ni per millorar l’autogovern de Catalunya. Una taula de diàleg negociada des de la debilitat creient que ER s’apuntaria el “tantu” polític a Catalunya i que desprès rebria l’agraïment permanent del nou Govern espanyol, l’únic que va fer és petar-se i riure en la intimitat al PSOE i UP. També deien que l’independentisme havia despertat el feixisme i ara sembla que qui l’ha despertat és el Govern del PSOE i UP.
ER ha tastat avui, com ho va tastar Francesc Macià al 31, com ho va tastar Lluis Companys al 35 i 40, com ho està tastant Oriol Junqueras des de el 2017, i també la Carme Forcadell, que Espanya i el seu Estat, els principis i lleialtat no valen res. Sembla que ho va dir Junqueras, Espanya sempre enganya.
ER s’ha esforçat i molt per intentar explicar i convèncer que el seu relat és el bo, el millor per Catalunya. Eixamplar la base de votants, que no vol dir de vots per la independència. Negociació i diàleg i donar per fet que tard o d’hora amb un Govern espanyol i d’esquerres farem el Referèndum.
Els fets però, torçudament, confirmen el que va dir Junqueras, Espanya sempre enganya. Ni tindrem Referèndum, ni tindrem més competències, ni tindrem més autogovern, ni tindrem amnistia pels presos politics, ni els exiliats podran retornar.
Té raó ER quan diu que hem d’eixamplar, però si de debò ER vol la independència de Catalunya, el millor que podria fer és eixamplar amb JxCat, la CUP, La Crida, el Consell per la República. La Crida i bastir l’estratègia per preparar-nos perquè tots el indicis del apocalipsis econòmic, que ja estem tastant, pot ser una de les darreres oportunitats per ser lliures i un Estat independent. A no ser que ER mai hagi volgut la independència i tot és reduïa a construir la República federal espanyola.
ER té l’excusa i l’oportunitat per refer la seva estratègia. Només cal que en lloc de dir que “els han fet perdre el temps”, vagin per feina i si la independència la podem aconseguir avui millor que demà.
Esperem que la seva reflexió l’encerti per decidir si continuen donant suport, com van fer amb el Decret sobre justícia, al govern espanyol, o ara, sense dilacions, si posen per aconseguir la unitat independentista, malgrat tots els desencontres que tindran amb les esquerres unionistes espanyoles. ER ha de decidir unitat d’acció amb les esquerres d’aquí i d’allà o amb el independentisme.
RSS Feed
