Res del que succeeix al planeta terra és perquè si. Fins i tot quan una papallona belluga les ales a la Xina, a New York ho noten. El rescat bancari a l’Estat espanyol per part de la UE, a més de ser fastigós, tenia el propòsit de salvar les essències del capitalisme. Ho poden fer donat que controlen totes les palanques i recursos del poder capitalista. Poder que mai pensa en termes socials sinó de guanys i beneficis. De retruc que salvaven una colla de bancs insalvables, la Unió Europea no, el govern espanyol, injectaven centenars de milions d’euros que servien per tapar corrupcions i liquidacions vergonyants fins i tot en forma de pensions.
Dos factors van situar el sistema bancari espanyol a l’ultima posició del ranking europeu. La bombolla Inmobiliaria i l’ambició rapinyaire d’unes elits espanyoles que gairebé sempre han tret el seu profit econòmic a través de l’especulació i del lladronici (Rato, Marçans, Quatrecases, Serra, Naseiro, Barcenas, etc...), més una corrupció política, sistèmica i estructural, ho ha fet possible.
El govern del PP, se’n va ventar, i molt, explicant i demostrant a tort hi ha dret que el rescat és recuperaria en un 80%. Ara ja sabem que dels 40.000 M€ del rescat, com a molt només 16.000 M€ és tornaran.
Els banquers han fet l’Agost. Amb diner públic han sanejat les seves caixes de caudals i continuen fent calaix amb desnonaments indiscriminats. Rodo, el negoci del segle. Espanya consolida els privilegis d’aquells que viuen de l’especulació i envia un missatge nítid a la societat; “Només els de dalt són els escollits”.
Mentrestant tot això succeeix els Pablo Iglesias i Adas Colau de torn, mai van fer cap “proposta revolucionaria” que no sigui intentar pactar els desnonaments amb els banquers. La solució era tot just al seus morros. Comprar amb el rescat tots els crèdits hipotecaris als que s’havien i s’han de desnonar. D‘una tacada l’estat resolia un problema social, de vegades injust, i donava liquiditat als bancs. No ho van proposar ni van fer cap acció en aquest sentit. Socialitzar la vivenda a través de l’Estat no deu entrar en els seus plans, en el dels banquers tampoc.
Del rescat només han sortit guanyadors els banquers. Rescatats amb diner públic, que no tornaran, i amb una Llei Hipotecaria que els garanteix uns desnonaments d’allò més productiu.
Utilitzar al poble per objectius espuris no està bé. Fer d’una lluita social una plataforma de llançament personal tampoc. Enganyar dient que ho canviaran tot i que són ells els elegits, a més de no ser cert, és petulant i demagògic. Als anys 30, aquesta mena de gent se’ls anomenaven Lerrouxistes.
Ho diuen els espanyols nosaltres
el que fem és reproduir-ho.
RSS Feed
