Una de dues, o els de ER ja han oblidat els nos reiterats del PP, PSOE, i C’S a fer una consulta no vinculant, un Referèndum vinculant, o qualsevol acció per decidir, o directament pertanyen a un partit on la paraula independència, només ha estat un parany per aconseguir vots, o per demostrar una certa solidesa de partit i institucional per negociar seitonets.
Els de ER potser, o si, no s’han adonat que ara al segle XXI, amb la globalització de la economia i dels virus, la lluita de classes tot i ser certa, ja és historia. Avui el que volen defensar, sobre tot els autoanomenats d’esquerres és un poder eixamplat i justificat sota les gran consignes d’ahir, llibertat, igualtat i fraternitat. Grans paraules avui buides de contingut. “Avui ets lliure si tens poder i diners. Avui la igualtat és impossible perquè cap sistema actual ho permet. Avui la fraternitat queda reflectida amb que uns ho tenen tot i molts no tenen res”.
La primera consulta no va venir de la ma de les esquerres catalanes. Va venir des de CDC de la ma del MHP Artur Mas. ERC i ICV van fer mans i mànigues per destarotar la consulta. Menys mal que alguns personatges de les CUP com el David Fernández i van creure. Per cert els que han pagat per fer una consulta no vinculant han estat tots de CDC. De moment la unilateralitat no formava part del relat, però l’incipient repressió del Estat espanyol des de les seves clavegueres (Operació Catalunya), deixava clar que el dret d’autodeterminació via Referèndum pactat em Espanya i el seu Estat era i és un impossible.
El pensament i actituds franquistes provinents del poder estatal sempre ho ha deixat clar. “En España solo hay españoles, una Nación, una lengua oficial y un poder politíco y económico instalado en Madrid y controlado y ejecutado desde Madrid”. Relat que des de Castella, amb els borbons i dictadors han defensat via fusells, assassinats i repressió indiscriminada.
ER ens proposa cada dia, i desprès de la sentencia del judici farsa, que la rendició és el camí. Acumulació de forces. Eixamplar-nos amb tots aquells que creguin que un referèndum pactat és el camí i mentrestant; acatar, acceptar, sotmetre’ns, callar, desmobilitzar, i sobre tot impedint la unitat del independentisme.
Creure que perquè de tant en tant la justícia espanyola incrimina algú dels seus vol dir que al Estat espanyol la justícia és justa, per ser suaus els hi diem que estan poc informats. Espanya i el seu Estat no deixaran d’utilitzar la via judicial governin les esquerres o les dretes. “La fiscalia de quien depende”. “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” Ja ho diea el C. Duc d’Olivares.
No ens auto enganyem. Pels espanyols les eleccions a Catalunya són autonòmiques amb dependència total a la legalitat espanyola. Poden convocar-les (155), poden triar Presidents, poden destituir Presidents, diputats i tancar tot un Parlament i deixar sense poder de gestió a tot un Govern. Aquesta és la realitat política i legal a Catalunya mentrestant siguem part d’Espanya i el seu Estat.
La via que ens queda per fer efectiva la capacitat per decidir i ser lliures com a poble la tenim a les nostres mans. És el nostre dret universal. Fer-ho és possible i no cal inventar nous camins ni drets internacionals. Tenim un Parlament que obté la legitimitat dels vots que emeten els ciutadans i davant l’oposició que manifesten reiteradament els de la via negacionista, judicial, repressiva i anorreadora per pactar, només ens queda la via legitimada pel vot per actuar unilateralment des de el Govern i des de el Parlament. La via unilateral és legitima. Ningú hauria de tenir el poder per limitar el dret a decidir unipersonal o col·lectiu.
El problema i és un greu problema és que de moment les tres forces representatives per aconseguir la independència estan dividides i el que és pitjor immersos amb lluites caïnites, autodestructives tant ferotges que poc a poc ens situen en camins sense retorn.
No podrem canviar les directives de partit perquè no controlem les seves estructures. No podrem evitar que les direccions actuals d’alguns partits continuïn treballant per garantir el fracàs i submissió dient-nos que amb les esquerres espanyoles algun dia ens entendrem.
El que si podem fer, és reflexionar si nosaltres, els que des de el carrer demanem la unitat, si podem exercir-la i la resposta és si. Donem per una vegada el nostre vot a una de les opcions per la independència. Que guanyi per majoria absoluta al Parlament, que no hagi de negociar investidures, govern, mesa del Parlament i que ens hagi dit amb campanya que la majoria és per implementar la República i defensar-la fins al final.
Avui i per quan toqui, des de aquest humil bloc avancem que treballarem perquè Junts (Junts per Catalunya) guanyi. Cap vot a ER ni cap vot per les CUP. Els que han treballat per desunir-nos no mereixen cap vot independentista. Els que anem a peu. Els que no som res en política, som amos del nostre vot. Demostrem-los que si que podem tenir unitat. La unitat del vot.
RSS Feed
