Els de ER, ens referim als responsables, han posat tots els ous a la cistella d’una taula. Taula de diàleg que des de l’iniciï no compleix ni el que han subscrit els del PSOE i ER. La pretensió és demostrar que amb el diàleg amb Espanya i el seu Estat ens en sortirem.
Tothom pot entendre que aquesta taula caduca si a les noves eleccions els guanyadors son altres. Els pactes per governar són i serveixen pels que han guanyat les eleccions. Altra cosa seria, que als que guanyessin els vots de ER tornessin a ser “útils” i la taula de diàleg fos l’imperatiu per investir.
La portantveu de ER primer, i desprès l’Aragonès, entenem que és la posició de ER, ens han explicat que mai renunciaran a la taula de diàleg. Queda entès que un canvi de “Gobierno español”, no suposaria un canvi d’estratègia de ER. Avui, per evitar que la dreta governi i dema ho serà per evitar que governi l’esquerra. Uf, complicat.
Explicar-nos que faran el mateix si governen els de la dreta PP+Vox, és com dir-nos que la seva estratègia només tenia l’objectiu de que al Estat espanyol les esquerres fossin hegemòniques. D’aquí el suport inqüestionable a les esquerres espanyoles. Per cert els mateixos que varen donar suport al PP per aplicar-nos el 155.
Des de sectors de JxCat, el MHP Carles Puigdemont, ANC i Òmnium, els de les CUP van per lliure, a dia d’avui encara defensen que la unitat és imprescindible per acabar el procés. Si més no per intentar-ho.
La reflexió està servida. Dos son amics, si comparteixen i és posen d’acord, i si els termes que ho fan possible està circumscrit al objectiu suprem: La independència de Catalunya. Uns ho volen i els altres ho rebutgen. Sembla que d’amics no gaire.
Ni som Escòcia ni tenim un Estat, Anglaterra, on la democràcia i drets fonamentals és respecten. Fins i tot pacten un referèndum per la independència.
Espanya i el seu Estat ha maldat des de el 1714 que els territoris conquerits per les armes, si o si són seus. Les colònies d’ultramar, europees, o del Àfrica són altra cosa. Castella mai podrà ser la Gran Bretanya. Per proximitat i per una intel·ligència democràtica que als castellans, com a la mili, se’ls suposa.
ER ni al 1931, ni amb totes les inclemències patides pels catalans fins avui, han volgut que Catalunya camini i viatgi lliure del domini castellà i borbònic. L’acte patriòtic de Francesc Macià va ser una flor d’estiu. Amb unes cessions de gestió i política controlades, n’han tingut prou i en tenen prou si són el pal del paller.
ER no canviarà ni els seus propòsits ni la seva estratègia actual. Cap escissió del seu partit mai va permetre una modificació orgànica del partit. Els òrgans de poder s’han succeït any rere any i el marques de Tarradellas n’és un bon exponent. ER fa molts anys que no és un partit d’alliberament. En te prou en voler transformar qüestions secundaries pactades amb els ara espanyols.
Ara però, tenen mala peça al taler. Espanya i el seu Estat està tècnicament, i és un assistit per la UE, en “bancarrota”. I seran, ja han començat, els del PSOE-UP que ara governen al Estat espanyol els que retallaran amb tota l’amplitud la minsa societat del benestar que ara gaudim.
I mentrestant, ER ja ens avisa que no els produeix cap recança mantenir una taula de diàleg amb la dreta espanyola (PP-Vox).
Els llestos de ER van creure que l’eina del diàleg era el seu èxit i que obligava al “Gobierno de España”. Il·lusos. El PSOE i desprès dels fracassos a Madrid, Castella i Lleó i Andalusia, te molt clar que no pot fer cap concessió als independentistes catalans. De fet mai n’han fet cap. Als de ER tampoc. Només poden oferir una taula sense continguts i amb aparença d’avenços que només serveixen per preparar-ne la següent reunió.
I el més greu és que ER esta atrapada amb una taula que mai tindrà cap altra èxit que proclamar als quatres vents que Catalunya amb algun reconeixement autonòmic en te prou. A canvi una renuncia expressa a la independència de Catalunya. La resta és no entendre perquè ER primer ha volgut liquidar al MHP Carles Puigdemont i ara a la MHP Laura Borràs.
RSS Feed
