Demà pot ser un dia històric per Catalunya. Dema pot ser l’iniciï d’un futur que segur serà engrescador i molt millor del que sempre ens ha ofert Espanya. I no serà fàcil, segur, però els espanyols ens han ajudat i molt perquè ho sigui.
Qui no tingui clar, i el dia 1 d’Octubre en varem tenir una petita mostra, del que és capaç de fer Espanya i el seu Estat, o és un temerari, o és no saber que Espanya és juga la seva pervivència de casta.
Dit això, faran i desfaran a conveniència. Amb la llei o sense. Amb clavegueres o sense. Que ningú dubti que l’atac serà total i destructiu. Els hi és igual si malmeten l’economia, si fracturen la societat, si l’ordre és de base policial. Espanya i el seu sentit imperial no deixa espai a enteses que ells no desitgin.
Sembla i no volem dubtar que demà el President Puigdemont proclamarà, declararà, ens és igual el terme, la independència de Catalunya. Té un mandat legal i legítim per fer-ho. Ara bé som dels que pensem que de la mateixa forma que hem anat superant tots els entrebancs que Espanya ens ha posat, el Govern te les previsions adequades per tal de que la declaració no sigui paper mullat.
Tenir unes mínimes garanties internacionals de reconeixement. Tenir resolt el finançament general i institucional com a mínim pels primers 6 mesos és indispensable.
Comparar el nostre procés amb els d’Escòcia i Quebec és el que ens hagués agradat. Comparar-lo amb les noves Repúbliques Bàltiques seria un error. Aquestes, algunes abans que d’altres, ho van ser per una guerra infame i perquè no tenien un Estat matriu cosa que en cap els requeria d’un reconeixement immediat.
Catalunya i donat que no hem pogut fer un procés pactat, ens enfrontem a tot un Estat. Estat reconegut, Estat amb infinitat de ressorts per boicotejar-nos. Algú pot pensar que la declaració serà innòcua i que els espanyols, que no poden ser altra cosa, acceptaran calladament la nova realitat? Doncs res més lluny. Espanya respondrà com sempre amb repressió, sense negociació i amb la màxima de vèncer.
Si no tenim reconeixements immediats calcem-nos. Si no tenim finançament pels propers sis mesos calcem-nos. Volem pensar i creure que si varem ser capaços de posar les urnes, malgrat tot un Estat policial, també hauria de voler dir que hem estat capaços d’haver fet prous amics internacionals per afrontar el darrer trajecte per consolidar la República.
Ni negociació ni mediació. És més, el cercle "virtuós" de les esquerres i dretes espanyoles, avui el Pedro Sánchez la tancat. El socialisme espanyol i català s’arrenglerà, a favor del estat de dret, i menteixen, ho fan a favor d’un govern neofranquista de dretes i corrupte. Aquesta senyal no és menor i que tampoc ningú dubti que el socialisme espanyol farà tot el possible perquè la internacional socialista, que de moment calla, també parli. És una llàstima que la nova esquerra no hagi fet l’aposta definitiva per trencar el regim del 78. El seus dubtes els situen amb la legalitat espanyola. De fet haurien guanyat molts més adeptes si haguessin situat el seu debat amb termes internacionals d’Autodeterminació i la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Allà ells, però ens veiem en cor d’assegurar que mai podran guanyar la batalla reformista. Espanya s’agrada i molt com és. Només el trencament que no va ser al 77 podria engrescar a la bona gent dels pobles de la Península.
Espanya vol la rendició incondicional dels catalans. Espanya va descobrir el 23F, que amb aquesta Constitució el seu somni d’una sola Nació és possible. És un fet que el seu somni no és el dels catalans. Negociar fora dels termes autonòmics vol dir que accepten pobles, llengües distintes i maneres de fer diferents, i això voldria dir refer el regim del 78 i la seva Constitució. Impensable.
En cap cas volem dir que només s’ha de fer la DI amb els asos guardats. Si no els tinguéssim també. Fer-ho amb les pitjors condicions allargaria en el temps la independència de Catalunya, però si més no, mantindríem la dignitat com a poble que no és poca cosa. Per tant demà amb ajut internacional o sense la declaració d’Independència és inajornable.
RSS Feed
