Se que el que diré pot suposar incomprensió i atacs, no m’importa, ho haig de dir amb el convenciment de que ara és el que toca.
No modificarem cap actitud ni posició dels “gurus espanyols”. Ells estan acomodats i no volen perdre cap dels seus privilegis establerts a Madrid i menys modificar res que ho pugui posar en perill.
És incomprensible que els espanyols, els que no han conegut ni mamat directament del franquisme, és comportin com uns antidemocrates, o si més no, no és desmarquen dels insults i atacs que rebem els catalans. La potencia de 40 anys de dictadura, són reals i actuals. La transmissió de pares a fills no només no ha millorat conceptes i valors de llibertats, sinó que destaquem un empitjorament en termes socials. Espanya mai ha cuidat ni las formes ni el fons quan s’ha tractat de defensar Espanya i la seva exclusivitat i molt menys actuar pedagògicament amb els espanyols per introduir nous conceptes territorials, reconeixements històrics o situar al mateix rang les quatres llengües de l’estat espanyol.
No els convencerem. Podrem tenir tots els arguments del planeta, totes les raons de l’univers, però res farà que els espanyols puguin admetre altres realitats.
Donat que no volen negociar, que volen imposar una visió exclusivista de l’estat espanyol, i donat que de moment les relacions són d’odi, insult, menyspreu, i ofegament econòmic i polític, proposem el següent:
Si som convidats en debats on hi participen els espanyols unionistes, no respondre a cap provocació i ignorar-los talment com si no hi fossin.
Deixar de fer referència a qualsevol noticia que vingui d’Espanya i fer de la nostra activitat, social econòmica i política les nostres noticies de país.
Tractar Espanya com qualsevol altra estat de la Comunitat Europea, és ha dir, segons els tractats europeus i la llei internacional.
Deixar de culpar Espanya i Madrid de tots els mals que pateix Catalunya, tot i que sigui cert.
Hem d’actuar com si fóssim estat, i de moment actuar com un estat ofès pel tracta que ens dona Espanya. Per tant la indiferència ha de ser la nostra màxima.
Espanya i els espanyols s’han de guanyar que les relacions de futur siguin les adequades a dos estats que formen part d’Europa, mentrestant Catalunya i els catalans a fer país.
No importa el temps que fa que no som, sinó la voluntat de voler tornar a ser. Francesc G.
RSS Feed
