Franco va deixar establert que el Borbó seria el seu successor i el garant a tots els efectes del seu llegat.
La transició, acceptada pels franquistes, falangistes i espanyols de dretes i esquerres, van deixar clar que acceptaven el llegat franquista legitimant la seva legalitat i que la monarquia era a tots els efectes el que lligaven per sempre la unitat territorial, el castellà com llengua única i oficial a tot el territori i que la seva estratègia, també compartida i única, era espanyolitzar als catalans, bascos i gallecs.
Els “nacionalistes” perifèrics, van fer exactament el mateix, sota l’argument pelegrí, que era això, ho continuar amb la dictadura franquista sense Franco, va ser el colofó per legitimar el franquisme, el seu cop d’Estat i renunciar a jutjar als criminals feixistes franquistes.
Un 23 F, uns GAL, una policia patriòtica, un Borbó corrupte, un PP definit com organització criminal i corrupte, un PSOE plegat de casos de corrupció, fets comprovables, no van impedir que aprovessin aplicar el 155 contra Catalunya, i defensar la sentencia contra els dirigents polítics catalans.
Poden disputar-se el poder, però quan existeix un conflicte que pot qüestionar la unitat territorial, el PP i PSOE tanquen files.
Podria ser que en les formes hi hagin matisos que els puguin diferenciar. Matisos que només serveixen per obtenir uns vots. Vots que avui voten al PP i demà al PSOE.
Que ningú ho dubti, Junts hauria pactat indistintament amb el PP o PSOE per el peix al cove. Per molt important que sigui el català a Madrid, a la UE, una llei d’amnistia i alguns traspassos per gestionar serveis, el PP també si hagués avingut. Vox ho va impedir, però no per el seu paper al Congres, sinó per la resta de pactes que tenen PP i Vox arreu del territori. I potser, només potser, perquè hauria estat molt fort per Junts pactant amb l’ultra dreta espanyola.
El que avui esta fent el PP per desgastar al Pedro Sánchez, és exactament el que faria el PSOE amb Feijoo si fos president.
I mentrestant i com sempre, Catalunya i els catalans al vell mig de les seves baralles i el més indignant, és que saben que PP i PSOE son el mateix, a Catalunya els tractem com adversaris polítics, amics i amb els que ho podem pactar tot. Les Diputacions, Ajuntaments, pressupostos, AMB, Generalitat i el que faci falta.
Fer-se la foto amb els teus botxins, com han fet l’Aragonés de ER i la Erra de Junts, al costat del Borbó i del Sánchez, mentre que tenim perseguits, ho diu tot. El PP i PSOE son el mateix, però avui el poder autonòmic de Catalunya també forma part del mateix.