ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ENGRUIXIR EL SAC O NO.

31/12/2015

0 Comments

 
Imagen

Tothom ho sap. La unitat d’Espanya és el valor que permet mantenir l’espanyolitat d’arrel castellana, mantingut pels borbons i franquistes i ara per un seguit de personatges amb poder institucional o no.

Rajoy, Sanchez, Rivera, Javier Fernandez, Susana Diaz, Javier Solana, X. Garcia Albiol, Pablo Iglesias, Felipe Gonzalez, Guerra, Montilla, Chacón, Santamaria, Aznar, Bono, Emiliano Garcia, Fernández Vara, Montoro, Cospedal, Floriano, Arenas, Pons, i uns quant més, són els valedors politics de la unitat territorial  d’Espanya. Defensar l’Estat espanyol n’és l’excusa per defensar la nació espanyola i única més privilegis varis.

Aquesta gent, té la certesa que la independència de Catalunya, els obligaria ha refundar moltes coses, però la més destacable, seria la construcció d’una nova Espanya i del seu Estat. Fet que obligaria a canvis excepcionals del seu estatu quo. No els uneix l’amor a la pàtria, els uneix la seva butxaca i el poder per decidir-ho tot.

Espanya sense Catalunya i sense acords futurs no és viable. La Espanya imperial, monàrquica i decimonònica, amb la independència de Catalunya deixaria d’existir.

Catalunya i els catalans, i sense segurament voler, estaríem ajudant a refundar una nova concepció territorial i estem convençuts que el paper dels pobles peninsulars seria determinant. La fi de castes varies, i de poders ocults i inconfessables, és el fet que posiciona a la dreta, centre i esquerra espanyola per oposar-se al dret a decidir dels catalans i com no a la seva independència.

Les CUP, aquest proper diumenge, poden engruixir la llista dels defensors de la unitat pàtria espanyola. També poden fer l’acte més patriòtic i revolucionari a favor dels catalans i de la resta dels pobles peninsulars.

Cotarelo ja ho va dir; “Avui l’acte més revolucionari és fer possible la independència de Catalunya, i fer-ho amb el President Mas que s’ha guanyat el dret a ser-hi, rebla el clau”. Cotarelo ho té clar la independència de Catalunya, suposa l’alliberament de molts del jou espanyol.

En som conscients pel que són i fan, que les CUP tenen un paper, que potser no volien, però volent o no, la historia farà d’ells herois o botiflers.

Decidir Si a Mas, ens possibilita i sense saber si l’èxit ens acompanyarà que tenim i encetem el Procés definitiu. La possible “revolució” la tenim servida i factible, donat que l’avala la transversalitat de la societat catalana. Decidir si, sens dubta donaria continuïtat al projecte avui minoritari de les CUP. El Si a la investidura és un si a Catalunya, en cap cas és un si a CDC, a ERC, a Demòcrates de Catalunya, a SI, a Reagrupament, a la ANC, a Òmnium, a l’AMI, a Sumate. És un si revolucionari per fer un país més lliure i més just.

Decidir No, pot suposar la fi de moltes coses, la de les CUP com  alternativa política i social, segur. Decidir no, situa els de les CUP, o si més no el 50% de la militància, dins la llista dels defensors de la unitat pàtria espanyola.

Com sempre el dret a decidir és inviolable i ara decidiu vosaltres. Amb Espanya o amb Catalunya.
​
Amb tot des de aquest humil bloc os desitgem una bona entrada d’any i un millor 2016.


0 Comments

PREPAREM-NOS.

30/12/2015

1 Comment

 
Imagen

El daltabaix de les CUP, és tant descomunal i comprovat, que el dia 2, ara diuen el 3, pot passar de tot. Nosaltres ens ensumem que guanyarà el no. Segur que aquests tres mesos de intensa negociació, mai reconeguda per les CUP, poden acabar en res. Ni Govern, ni procés constituent, ni pla de xoc.

El pitjor de tot, inclòs la pèrdua de temps per afavorir als més desfavorits, serà l’aprofitament dels nous moviments unionistes (Podemos), per incidir en la nova tercera via, una consulta. Tercera via que te els mateixos objectius que la que defensava Duran i Lleida.

No ens han de preocupar, desencisos i cansaments raonats. De moment encara no hem conegut cap patriota per la independència que deixi de ser-ho, per un roc al camí i per molt gran que sigui.

Els errors comesos des de Junt Pel Si i la societat civil (ANC, Òmnium i AMI), donant validesa als vots de la CUP, van ser de traca i mocador. Ara ho estem patint. Només el President Mas i amb la boca petita va gosar dir que no era el mateix votar a Junts pel Si que a les CUP. La va encertar de ple.

Dèiem que el que passi el dia 2, de moment és una incògnita. Fins i tot en Sánchez, ANC, preveu que tindrem acord tot i que tard. En Junqueras i Tarda també, però amb més voluntat que dades objectives. Els de CDC, ara practiquen el silenci al respecte. De fet, la unitat de Junts pel Si, porta l’entorn del President a contemplar les eleccions com l’escenari immediat per reconduir-nos.

Tal com pinta, és plausible que al Març tinguem eleccions. Un escenari que ningú vol. Als de les CUP sembla que els hi sua. Ho diem pels fets. No volen ser Govern, no volen estar a la mesa del Parlament, no volen al Mas encara que això suposi no aplicar el pla de xoc. Aquest quadre situa a les CUP, al nivell més antipatriota imaginable. Constaten que se’ls hi en refot tot, i que l’únic objectiu és Mas. Per tant, el no està més que servit.

Les eleccions és poden tornar a guanyar i dissenyar l’estratègia és urgent. Nosaltres comencem a donar idees. Reeditar la unitat d’acció. Convertir-les altre cop en un plebiscit del si o no a la independència. Desemmascarar les noves terceres vies. Aprofundir, fent pedagogia per terra mar i aire del que Espanya a fet i ens fa als catalans i Catalunya. En cas de guanyar amb escons i vots declarar la independència de Catalunya.
​

Preparem-nos, però per guanyar. Preparem-nos per l’aliança transversal mai vista. Preparem-nos per denunciar als populistes, arribistes i unionistes disfressats de “progres”. Preparem-nos perquè el dissabte dia 2 de Gener del 2016, possiblement no només encetarem un nou any, sinó un nou combat per assolir la llibertat de Catalunya i els catalans.


1 Comment

LA COHERÈNCIA, VALOR A LA BAIXA.

29/12/2015

0 Comments

 
Imagen

La coherència de les CUP és tant consistent con un glaçó dins d’un vas d’aigua.

Ells mateixos l’han destrossat. Mantenir que les decisions són presses dabaix a dalt. Dir que les decisions les pren l’Assemblea com màxim orgue decisori i no sustentar-ho a la practica, no només no és coherent, és un frau.

El diumenge 27 de Desembre del 2015, serà recordat com el principi de la fi d’un moviment, tant utòpic com irracional. Les CUP no són coherents per la senzilla raó de que la seva pròpia ideologia i la seva defensa del seu model de vida, és contradictori amb el seu “modus vivendi” personal que no deixa de ser capitalista, per molt atenuat que ens ho intentin vendre.

Mai ningú, ni comunista, ni socialista, ni antisistema, ni anticapitalista, ha renunciat a les bondats del sistema actual. Sistema incoherent, segur, ple de contradiccions i injustícies, però de moment el millor que hem conegut tots plegats. Sembla que cap dels anomenats a decidit anar a viure a una vauma lluny de les maldats dels sistema.

Com anàvem dient, les CUP aquest 27 s’han passat pel folre el seu màxim orga de decisió, l’Assemblea. Un empat tècnic sempre s’ha de resoldre dins de l’Assemblea. Ajornar la decisió fora de l’Assemblea, a deixat als militants, en general, estorats. Ara han descobert que no decideixen tant. Pitjor, han descobert que finalment decidiran com qualsevol partit integrat al sistema capitalista. Ho farà el Consell Polític( unes 60 persones), més el Grup Parlamentari. Segur que ho amaniran dient que consultaran a les bases.

Mecanismes per desfer l’empat ni havien i ni han. Fer-ho el mateix 27 era el que tocava, per coherència i pels principis de les CUP. Tot el poder a la Assemblea. Ara ja podran dir allò tant internacional de; “tot el poder al Comitè Central”.

Les CUP han endegat un nou camí, el que no sabem és si seran capaços de suportar juntets, els nous canvis organitzatius, donat que el poder polític i organitzatiu, i ja és un fet, ha canviat de mans.

Ens haurem d’esperar al dissabte dia 2 de Gener per saber si tenim procés o no. El 27 de Setembre varem decidir els catalans, el 27 de Desembre han decidit 3030 militants de les CUP. El dia 2 ho faran encara no una vuitantena de persones. L’espectacle de "coherència" global està servit.
​
Que consti les CUP tenen tot el dret a decidir el que vulguin, però per favor, que no ens venguin motos i no donin lliçons de democràcia, ates que són els primers  practicant la incoherència.


0 Comments

UN REFER'ENDUM NO VINCULANT PER ENTRETENIR-NOS.

28/12/2015

0 Comments

 
Imagen
​
Nosaltres insistirem fins on calgui. Podemos és l’artefacte per aturar la independència de Catalunya. Els seus preceptes psudoesquerranosos, fan forat, cert, però ho fan dins els sectors més espanyolistes de Catalunya, fins i tot assumint totes les contradiccions del franquisme. El franquisme no era sinònim de corrupció, era la corrupció política i social al màxim exponent. El franquisme i els nous valedors varen entomar les deficiències democràtiques, convertint la transició amb el pilar sistèmic i estructural dels darrers 37 anys.

Cal resoldre la qüestió territorial a Espanya diuen els de Podemos. Per cert, ells que volen  ser la nova esquerra amb preteses ínfules renovables però que practiquen la vella política sense escrúpols. Són els que no qüestiones l’article 2 , ni la garantia de la unitat espanyola per l’exèrcit(Art. 7), de la Constitució espanyola, ni la forma d’Estat.

Podemos ha trobat el filó de la seva existència incorporant el dret a decidir en el seu discurs. Encaixa perfectament amb el que volen els catalans, decidir el nostre futur.

La seva demagògia però no té límits. La seva proposta referendaria mai és realitzarà, tant mateix com el que volia fer la Syriza original a Grècia en qüestions socials i que mai és farà realitat.

Un referèndum per Catalunya, és la seva línea roja per fer govern a Espanya. La premissa té trampa. El PP, el PSOE i Ciutadans no ho acceptaran mai. Té trampa perquè Podemos sap que mai és podrà fer pactant-ho, però serveix per entabanar.

La lletra petita de la seva proposta els desemmascara. La proposta és un referèndum no vinculant jurídicament, tot i que  ells treballaran pel NO. La proposta en si és el de menys. Podemos sap que mai és farà i per això intenten acontentar l’electorat d’esquerres espanyol dient-los que tranquils, ells són la garantia de la unitat d’Espanya. D’un tret entabanen a catalans i espanyols. Amb els catalans dient-los que defensen el dret a decidir amb un referèndum i als espanyols que ells són la garantia de la unitat pàtria.

Podemos, que no vol trencar Espanya, aprofita voluntats i estratègies per guanyar empenta. Podemos té la garantia absoluta que el referèndum vinculant, no vinculant, o de fireta mai és farà i la raó és tant simple com obvia, seria anar contra la pròpia constitució espanyola i trencar amb el concepte d’unitat i sobirania que de moment és únicament espanyola. Si el PSOE ho acceptes, el trencament sobirà seria un fet i, a jacobins i espanyols no els guanya ningú.

Podemos vol guanyar Catalunya, com abans feien els socialistes.  Volen ser la nova alternativa d’esquerres a Espanya i per això poc a poc el referèndum que proposen per Catalunya cada dia que passa te més matisos. Amb el dret a decidir, hipotètic, i unes esquerres fortes i unides per fer fora dretes de tot color, és l’esquer per guanyar la seva nova Espanya, que com sempre la volen una gran i lliure.
​
A Catalunya la llevo i lideratge compungit és Ada Colau. Ada és Podemos. Colau és la garantia de l’Espanya de sempre. Ada Colau és la serp estratègicament situada a l’Alcaldia de Barcelona per fer de Catalunya la nova region locomotora  de España. Els de la CUP, són els tontos útils i ERC no és pot despistar ni un minut o serà carn de canó dels espanyols unionistes.
Guanyar, fer el procés constituent, proclamar la República catalana està en mans de CDC, ERC i la societat civil. La resta no són adversaris, són enemics de Catalunya. A partir del dia 2 i si les CUP diuen NO també.


0 Comments

UN SI, O UN NO PER CATALUNYA.

27/12/2015

1 Comment

 
Imagen

Avui pot ser un gran dia, o un dels més tristos de la historia moderna de Catalunya. Res podrem fer per canviar el resultat de la Assemblea, ni ho pretenem,  que les CUP estan fen aquest diumenge. El que si podem fer, és puntualitzar alguns aspectes de tot plegat.

1. El 27 de Setembre i per primer cop l’independentisme guanya, i per majoria absoluta les eleccions al Parlament de Catalunya amb 72 Diputats.

2. Les eleccions és van plantejar com un plebiscit d’escons i només d’escons. L’altra plebiscit el nominal el tenim pendent dins la nova legalitat catalana donat que amb l’espanyola mai el farem.

3. La proposta política del 27 S i estrella va ser per la independència. L’afegitó programàtic en termes socials, sempre és va plantejar en termes tant temporals com la durada del procés.

4. La contraproposta independentista, la encapçalada per Podemos i les seves derivades (BCN en comú, CAT si que és pot i En Comú Podem), tenen l’objectiu impossible d’un nou encaix de Catalunya a Espanya, la unitat de les esquerres i desmobilitzar l’independentisme. El PP, el PSOE i Ciutadans i l’aquelarre unionista volen el mateix.

5. El resultat, decidit pels catalans, va ser i és el que és 62 diputats per Junts pel Si i 10 per les CUP. 1.620.973 vots per Junts pel Si i 336.375 per les CUP. Separats però amb un mateix objectiu, la independència de Catalunya.

6. La CUP té la clau de volta per investir President a Mas, fer-ho els pot suposar pèrdua de credibilitat, cert, però més els farà perdre si el procés per la independència s’estronca, donat que els de Junts pel Si, tots els seus components sense excepció, tenen com objectiu bàsic la independència.

7. Tant si s’imposa el Si com el No, les CUP corren el perill de trencament. Les dues animes que fins avui han conviscut, la de la independència i la d’esquerres ho poden fer possible. Només la victòria de la independència amb el procés constituent ho pot evitat i això no té res a veure amb el nom del President, és tot un poble el que ja va decidir el 27 S.
​
Aspectes que farien be els patriotes de les CUP en tenir en compta i avui encara hi són a temps.


1 Comment

SI EL 27 TENIM NO, MÉS QUE MAI UNITAT.

25/12/2015

0 Comments

 
Imagen

Junts pel Si, ha estat l’artefacte més proper al que els catalans demanaven al carrer, per guanyar-nos la independència.

ERC va rebutjar la proposta que Artur Mas va proposar a tot el sobiranisme el 25 de Novembre del 2014 al Fòrum de Barcelona davant de més de 3.000 persones. “Llista de País on jo pugui estar al davant o al darrere, ens va dir Mas”.
ERC ho va rebutjar de pla. Llistes separades deien. En Junqueras ho ha tornat a dir respecte el 27 S. El 20 D, però l’ha desmentit i els de Podemos han guanyat amb 13 Diputats i ERC i DiL han quedat al darrere. Junts, si més no, haguessin sumat 17 diputats, tantmateix com el 27 S, i els de les CUP, Podemites i unionistes variats s’ha l’agüessin embeinat.

ERC a contra cor, varen acceptar la candidatura de Junts pel SI. No ho diem nosaltres. Tertulians i militants destacats de ERC ho han escampat, dient-les de l’alçada d’un campanar. “Xantatge, imposició per fer eleccions”. Vaja un discurs a prop del que fan unionistes variats, que situen a Mas com el responsable únic de tots els mals.

Que la negociació, des de el 28 de Setembre fins el 23 de Desembre ha estat esperpèntica, no en tenim dubta. Junts pel Si, culpables per no dir que la Presidència de Mas era la ratlla vermella per començar a negociar el pla de xoc, que en el fons és l’únic que interessa als de les CUP. La CUP, culpables, perquè a quedat clar que el “qui” per ells, està per sobre de les penúries i deficiències socials de la gent.

Pot ser que el 27 els de la CUP diguin si, però no és descartable el no. Si és si, tenim procés i segur que estarem més a prop de la independència. Si és no, i per molt que el Baños insisteixi en trencar Junts pel Si demanant un altra nom, anem de pet a eleccions. Resulta que els de CDC són tant o més coherents que els de la CUP. De moment sembla que Junts pel Si també.

Anar a eleccions, no hauria de ser “cap mal de cap”. Reeditar Junts Pel Si, fins i tot amb nom nou, seria marca guanyadora. Les CUP per fer i treure representació i tal com va tot plegat, farien el que no varen fer a les municipals ni a les autonòmiques coalició amb Podemos. Els detalls hi són i militants de les CUP no s’ha n’amaguen. Tot clar, els de la independència amb pla de xoc social per un costat (Junts pel Si) i els d’esquerres catalans i espanyols per un referèndum impossible, dividits respecte a la independència i sense pla de xoc social que no sigui espanyol.

ERC pot creure que aquest tres mesos de negociacions amb la CUP, ha estat cosa de CDC i la CUP. Només pensar-ho, fa grima. ERC pot pensar fins i tot que els resultats del 20 D fan sentencia. ERC ha de saber que de moment ni procés constituent, ni govern, ni República.  Anar, si és així per les CUP, a eleccions, per guanyar al PP, PSOE, Podemos, CUP i Ciutadans, només serà possible des de la mobilització total, que de moment només han aconseguit els de la ANC, Òmnium i l’AMI. Pensar que ERC o CDC per separats poden guanyar sense la unitat d’acció, els situaria al nivell de coherència de les CUP, però lluny de la majoria per la independència.

Si el 27 el no s’imposa, només l’acció destacada transversal per damunt de partidismes, ens pot fer guanyadors. Qui s’oposi i pretengui anar a unes eleccions, que tornaran a ser plebiscitàries, per fer-ne us partidista, ha de saber que seria la fi, si més no per uns quants anys, del procés. Queda dit i escrit.
 
 




0 Comments

PODEMOS VOL UN REFERÈNDUM NOMÉS PER CATALUNYA.

23/12/2015

0 Comments

 
Imagen

A primer cop d’ull sona be. “Reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, sota el paraigües de la gran nació d’Espanya, clar. Un referèndum d’autodeterminació per Catalunya. De moment no extensible a d’altres realitats, rar. No donar suport a cap govern espanyol que no és faci seus aquests principis”.

Aprofundint una mica, no gaire, ens adonem que la realitat tossuda, no permet que Podemos sigui determinant per cap de les seves propostes.

Anem a pams. PP i PSOE i d’altres que ja no hi són, ens van dir NO a qualsevol tipus de consulta. Ni que fos jurídicament no vinculant. Permetre-ho és reconèixer que a l’Estat espanyol conviuen altres subjectes politics a més de l’espanyol. La majoria absoluta del PP permetia al PSOE una abstenció, i ni així.

PP i PSOE i ara Ciutadans, són els defensors de la pàtria franquista, una gran i lliure. Obrir el meló autodeterminista per Catalunya, és la fi de la Espanya decimonònica i segur borbònica. Una República catalana posaria en qüestió el model i les pròpies essències d’un espanyolisme sempre imposat. Ho saben i d’aquí les operacions substitutòries del PP i del PSOE per impedir-ho.

El bipartidisme potser té els dies comptats. La Espanya centralista, radial, pseudoimperailista i monàrquica de moment no. No és casual que Podemos obtingui gairebé el 50 % dels vots de Catalunya, País Valencia, Galicia i Euskadi. Un 50 % espanyolista amb gran dosis de progressisme i un 50 % pel dret d’Autodeterminació. Podemos triomfa just on la majoria vol marxar d’Espanya, si més no a Catalunya, hi ho fa des de la defensa d’un referèndum, que amb la boca petita diuen que el millor és que Catalunya formi part d’Espanya.

Podemos pot entabanar-nos amb un referèndum que esdevé impossible, ahir, i avui en el context que tenim. Tant el PP, com el PSOE i ara Ciutadans, són i representen la negació de tot allò que pugui esdevenir ruptura amb els seus privilegis. Espanya n’és l’excusa, el poder polític i econòmic el que compta.

Podemos no qüestiona la unitat d’Espanya, no qüestiona la monarquia ni els seus símbols. Per no qüestionar no qüestiona ni el sistema capitalista, com si que fan els de les CUP. Podemos sap que no ha guanyat, però una segona volta i el desencís espanyol al desgovern o govern impostat, els pot situar fàcilment per sobre del PSOE.

Podemos sap que no tindrem referèndum, Podemos sap que estratègicament ho ha de mantenir en el seu discurs per mantenir-se fort, fins les properes eleccions generals, que s’albiren a la cantonada, a les comunitats dites perifèriques. És fàcil i gratis dir que vols fer, sabent però que mai és farà des de l’acord espanyol.

Podemos és la nova força entabanadora de les esquerres. Són els constructors moderns de la Espanya eterna amb variants superficials. Esperem que ERC ho tingui clar i els de la CUP és malfiïn d’aquells que volen continuar construint més Espanya, encara que sigui d’esquerres i amb uns reconeixements que difícilment arribaran a port.
​
El dia que Podemos proposi la construcció d’un territori on els pobles siguin amos del seu futur, trencant amb els esquemes de la transició i de la Espanya unitària, aquell dia els començarem a creure. Una Confederació de Repúbliques Ibèriques en té la culpa. La resta i les promeses impossibles no deixen de ser més del mateix.


0 Comments

ARTUR MAS, L'ENEMIC EN COMU.

22/12/2015

0 Comments

 
Imagen

Al 2012 el President Mas va decidir convocar eleccions avançades i situar el dret a decidir, eufemisme d’autodeterminació, en la centralitat política, per la senzilla raó i única de que majoritàriament el poble català ho demanava.

El govern del PP, el seu Estat i totes les institucions espanyoles, més el PSOE, Podemos, Ciutadans, ICV, Duran i Lleida, l’IBEX 35, La Vanguardia, La Razón, El Mundo, ABC, El País, El Periódico, 13TV, La Sexta, Antena 3, la 5, i més tard BCN en comú i les CUP, han fet front comú per defenestrar Artur Mas i acabar amb CDC.

Per uns és un traïdor a Espanya el seu l’Estat i la transició “modèlica”. Per altres és “el retallador, l’exponent de la corrupció a Catalunya, el privatitzador”. Per altres és i són la dreta i per aquest fet cal acabar amb ells.

L’operació del 3 %. Per cert sense cap resolució judicial al respecte. El cas Pujol incriminant a tota la família, sense cap resolució judicial i amb de moment una certesa, la declaració amb falta administrativa del ex president Jordi Pujol. Els comptes inexistents d’en Mas i d’en Trias a Suiza. Amanit amb algun cas puntual de prevaricació, han situat des de el 2012 a Mas i CDC a l’ull del huracà unionista i d’esquerres.

De res a servit que CDC trenqui amb en Duran i Lleida, els seus i el que representava. De res a servit que el President compleixi tots i cada un dels compromisos politics dels darrers tres anys. De res a servit que CDC hagi fet neteja i hagi fet govern amb ERC. De res a servit que Mas, Ortega i Riagau estiguin imputats per posar les urnes. De res a servit que CDC i el President Mas, ara estiguin, sense subterfugis, ubicats i compromesos amb i per la independència de Catalunya. De res ha servit construir una alternativa per un procés constituent amb un programa polític en termes socials com mai.

De res a servit guanyar les eleccions del 27 S amb la candidatura de Junts pel Si amb la proposta d’investir Artur Mas, per tal que les CUP avant posin Catalunya a la figura d’en Mas. Les CUP com la resta d’espanyols volen el cap d’Artur Mas, exactament com la resta d’espanyols unionistes.

El darrer comunicat de les CUP, d’avui dia 21 de Desembre, tornant a exigir a Junts pel Si, a tenor dels resultat electoral espanyol, un nou candidat a la presidència, no només és d’una misèria moral i política, ells que demanaven l’abstenció, sinó que sembla l’excusa del mal pagador per dir que Mas ha quedat tocat, menystenint que els 8 diputats de DiL, CDC, són tots ara i sense macula, independentistes.

Ada Colau, Pablo Iglesias, Gemma Usabart, Rabell, Coscubiela, Herrera no han tingut escrúpols en atiar l’odi i usar l’etnicisme contra Mas. Són els mateixos que no ho han fet ni contra el PP ni el PSOE, tant retalladors i plens de corrupció com ningú.

Ponc Pilats va demanar a la “xusma” per Pasqua, qui havia d’alliberar, a Jesús de Nazaret sense macula delictiva o Barrabàs, lladre, violador i assassí. És la “xusma” dirigida pels que avui serien l’equivalent a l’estatu quo, els  sacerdots saduceus, els que criden Barrabàs, Barrabàs, allibereu a Barraràs. I Jesús va ser condemnat a la creu.

Avui els de la CUP, són la nova “xusma” que pretén salvar Espanya per esfondrar Catalunya i tothom sap que els de l’estatu quo d’ara i estan d’acord. Avui com ahir, els de les CUP són els nous anorreadors de Catalunya, i avui com ahir, fent valer el que no tenen i que segur mai tindran. Diem el que diem perquè ens ensumem que el 27, els de la CUP hauran decidit anar a eleccions.
 




0 Comments

UN FART DE RIURE O DE PLORAR.

21/12/2015

0 Comments

 
Imagen

Avui en Xavi Xirgo director del Punt Avui en fa referències. “Agafem crispetes seiem al sofà i, ha mirar-nos-ho des de la barrera”. Només li ha calgut afegir, i fer-nos un tip de riure.

La ingovernalitat d’Espanya i el seu Estat i d’acord els resultats és un fet. Només pactes anti natura i per raons de garantir la unitat territorial d’Espanya pot fer possible un govern i aquest seria amb el PP i PSOE. Si això passes, el bipartidisme instituït a la transició tocaria la seva darrera “tocata i fuga”. El PSOE ho sap i d’aquí la ingovernalitat.
Una confluència del PSOE, més Podemos, més IU, més ERC, sumarien 170 diputats. La majoria per governar són 176. Caldria sumar els 6 del EAJ-PNB o els de Democràcia i Llibertat.

Nosaltres no veiem en cap cas que ERC i CDC (Junts pel Si), renuncien al procés per construir la República catalana. De fet la confluència entre PSOE i Podemos és podria donar, atès que els uns i altres defensen Espanya com entitat unitària i un referèndum pactat no te costos politics de futur. Que ho acceptessin els de Junts pel Si (ERC i CDC), seria la fi del procés i retrocedir a pantalles superades el 27 de Setembre.

Catalunya ja va fer el seu plebiscit, i no el van guanyar el PSOE, el PP, Podemos ni Ciutadans, el van guanyar Junts pel Si i les CUP. Confondre ara les eleccions espanyoles i pretendre dir que el procés està tocat de mort, és el que continua interessant als unionistes. De fet avui comentaristes de dretes i esquerres espanyols, no han trigat ni cinc minuts en brandar que el derrotat a Catalunya és Mas. Els hi és igual que aquestes eleccions no serveixin a les aspiracions catalanes. L’objectiu és trencar Junts pel Si i impedir l’acord amb les CUP.

Tothom del bàndol independentista ho deia; “I anem a tocar-los allò que no sona i que tastin de la seva medicina”. Els 17 diputats netament independentistes, l’únic que podran fer, si finalment hi ha govern a Madrid, és administrar uns recursos pels respectius partits i poca cosa més.

Madrid, ja no ha de ser cap prioritat. Negociar la independència és al que hem d’estar disposats. Els diputats independentistes no poden ser en cap cas moneda de canvi per altra cosa. Oblidar-nos on som ara i el que ens queda per fer a Catalunya, seria un desastre de proporcions bíbliques.

Els de la CUP han de rebre el missatge clar i definitiu de que, ho tenim acord i fem la nostra aprofitant la seva debilitat, o serem nosaltres els que plorarem com las “planyideres” ho fan amb els seus morts i enterraments.

Nosaltres podem fer Govern. Junts pel Si i les CUP volen el mateix, la independència de Catalunya i un pla de Xoc social possible. A Madrid la majoria vol la unitat d’Espanya, amb referèndum inclòs per part dels tercers, i d’un pla de xoc social ni en parlen.

PP, PSOE, Podemos i Ciutadans, des de diferents posicions ideològiques, només parlen de la Unitat d’Espanya i de la estabilitat política, la resta els hi sua, tot i que a uns més que a d’altres.

Per cert els més perduts i incoherents de moment són els del PSOE que en boca de Felipe González ja proposen l’abstenció per investir Rajoy. A Catalunya impensable i el motiu és clar, nosaltres volem marxar i ells quedar-se  a l’Espanya de sempre.
​
És hora de que plorin ells. És hora de que nosaltres ens avancem en la cultura del pacte. És hora de que Catalunya i el seu futur tingui recorregut. És hora de que ens posem d’acord i el riure que sempre ens ha acompanyat els 11 de Setembre, el 9 de Novembre i el 27 de Setembre torni i que altra cop sigui mirall internacional.


0 Comments

BONES FESTES I MILLOR ANY NOU.

19/12/2015

0 Comments

 
Imagen

S’acaba el 2015. Nit vella, Nadal, Sant Esteve i Any Nou esdevenen dies de festa, tradició i germanor. Dies que per una estona ens ajuden a oblidar-nos d’unes penúries mundanes i socialment injustes. Tot i així BONES FESTES I MILLOR ANY NOU.

Són dies on els desitjos i compromisos adquireixen rellevància. Uns per aprimar-se, d’altres per deixar de fumar. Els més conscienciats per demanar que Catalunya esdevingui com més aviat possible el nou Estat independent dins la Unió Europea. D’altres per encarregar un mon millor. En fi, simplement desitjos i a l’hora voluntats de pau i concòrdia.

Nosaltres també farem la nostra petició. Petició sense cap més cost que la voluntat dels catalans. En seran dos:

El primer és que demà dia 20 de Desembre, dia que Espanya posa urnes, amb el que li costa, tots els catalans, patriotes que lluitem per la independència de Catalunya, vagin a votar i tornem a fer historia omplin les urnes espanyoles de llibertat. Nosaltres com sempre demanem fer costat al President Mas i fer-ho vol dir votar Democràcia i Llibertat.  Fer-ho per ERC també està prou bé.

El segon, tot i que pugui semblar esotèric va adressat als companys de les CUP. Faran la seva assemblea, que ni més ni menys, pot suposar aparcar el procés, ho donar-li l’empenta definitiva. Molta responsabilitat per uns militants entregats. Nosaltres i lluny del “presing cup”, i com que comencem les festes nadalenques, no podem fer res més que desitjar-los  que l’encertin.
​
Bones festes, Bon Nadal i millor any nou 2016. Aquest desig el completem amb la consecució de la República catalana. República que hem de construir amb tothom, amb els de dretes, els de centre i els d’esquerres i si pot ser al 2016 millor que al 2017.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.