Blog Archives

CONSTRUIR ESTRATEGIES I QUE TOTES FALLIN, ÉS PER PLEGAR. CAPITOL I

31/8/2023

Molt abans del 2017, el MHP Mas va posar les urnes per consultar als catalans. Volien que fos un Referèndum.

Impossible. "El Gobierno de Espanya i tot el seu entramat unionista més el poder judicial”, si van oposar de valent. Ni tant sols van voler que és convertís en una consulta sense efectes jurídics ni legals.

Mas però, estava convençut que calia consultar als catalans i amb una llei aprovada al Parlament (llei, de Consultes del 19 de setembre del 2014), s’inicien els tràmits polítics i organitzatius per fer tot un Procés Participatiu. Aquesta llei també seria impugnada.

El 8 d’abril del 2014, Jordi Turull, Marta Rovira i l’Herrera (CDC, ER i ICV), van tastar i gaudir del nivell democràtic dels unionistes espanyols. Ni Referèndum, ni Consulta popular, ni traspàs de competències per fer consultes. Era la “enèsima” vegada que Espanya i el seu Estat deien als legítims representants de Catalunya que no.

Malgrat l’acord que Artur Mas i Oriol Junqueras signessin per “La Transició Nacional” (19 de Desembre del 2012), el que varen comprovar és que la via del diàleg i pacte feia llufa insistentment.

I Mas va signar el Decret per convocar el Procés Participatiu que és faria el 9 de Novembre del 2014. Sense valor legal ni jurídic, però si polític, el Govern de la Generalitat encetava la via unilateral, convocant la consulta amb una llei aprovada al Parlament, la Llei de Consultes (19 setembre del 2014).

El resultat d’aquesta consulta que tenia doble pregunta la del SI i SI va obtenir el 80,76 %. Els del SI i NO el 10,07%. Els de SI i Blanc 0,97%. Els del NO 4,54%. Per primer cop i malgrat una participació del 37,02% amb 2.305.290 electors, va determinar que una majoria de catalans volien que Catalunya fos un Estat independent en forma de República.

Molt abans, MHP Pasqual Maragall, va voler deixa petjada amb el seu Govern i donar a Catalunya el seu pes polític que com Nacionalitat li corresponia. Ni construir un Estat federal des de les Nacionalitats, ni treballar per la III República espanyola, va ser la proposta que el segon tripartit es van empescar. Eureka un nou Estatut recolzat pel PSOE-psc, ER i ICV. Mes tard també per CiU.

La primera retallada va venir de la ma dels “barons” del PSOE. El mes filibusters d’ells, Alfonso Guerra ho deixaria rient prou clar; “hemos cepillado lo que sobrava del Estatut”. Referèndum i aprovat pels catalans i sense avergonyir-nos.

Però els franquistes unionistes no en van tenir prou i amb una recollida de signatures a tot l’Estat i denuncia al TC, l’Estatutet rebria l’estocada final, deixant-lo fins i tot per sota dels regionals mai anomenades com Nacionalitat.

0 Comments

NO FACIS LA GUERRA SI NO CREUS QUE POTS GUANYAR

24/8/2023

0 Comments

Sun Tzu, 500 Ac. va descriure amb una certa aproximació tot el que és desprenia d’un conflicte bèl·lic, les seves estratègies i com fer el mes adequat per guanyar, perdre el mínim i sobre tot minimitzar tots els aspectes venjatius.

Nosaltres i fen un bon resum del llibre del Sun Tzu, l’Art de la Guerra, diem ; Qualsevol pacte o cessió que vingui del teu enemic, sempre serà una victòria. Paral·lelament és imperatiu explicar els seus efectes beneficiosos, tan el terreny estratègic com econòmic.

Oblidar, menysprear i no tenir en compta que sense diners no fas cap guerra ni confrontació, és la millor posició per perdre d’inici.

La diferencia entre ER i Junts rau amb el que han fet la darrera legislatura del Govern del PSOE i UP. ER tenia la clau, fins i tot per repetir eleccions i amb una taula de diàleg, i una caseta al Montseny, en varen tenir prou per dir SI al Pedro Sánchez.

Mentrestant un Junts afeblit pels del PDeCAT, han fet del seu paper, i de moment, un paper prou galdós a favor de Catalunya, dels represaliats i per la independència, que els honora fins que no és demostri el contrari.

És cert, Junts podia haver expressat d’altra forma, el tema de la mesa del Congrés, que van a per totes. La pregunta a fer-nos és: podia Junts evitar la constitució de la mesa. Creiem que no. Sobre tot perquè els del PP tenen de moment més vots que els del PSOE i una abstenció o negació no hagués impedit que el PP és fes amb el control de la mesa.

I si, tothom sap que els del PSOE de vegades no és diferencien gaire del PP. No aprofitar aquestes petites diferencies, és el que fan els puristes des de posicions poc organitzades.

Avui i donada les protestes dels espanyols unionistes, molts d’ells franquistes, han certificat que l’acord circumscrit a la mesa del Congrés és tot un èxit.

Per primer cop els espanyols constitucionals accepten que a la seva metròpoli, on resideix el poder legislatiu, el català sigui oficial. De moment sobre el paper i discursos. Per primer cop i desprès de negar reiterats cops que el català sigui oficial a la UE, el govern espanyol demana que ho sigui.

Afegir que Junts també ha de tenir Grup parlamentari, com part del pacte, creiem és tot un encert per dues raons: La primera és que s’obliga als espanyols a ajudar al seu enemic central, Puigdemont. La segona, i potser més important en termes organitzatius, és que Junts tindrà més recursos, mes temps i més rellevància mediàtica.

Junts i seguin l’estratègia, que la negociació amb els partits espanyols mai hauria de ser ideològica, ha de seure amb tothom. Volem dir amb el PSOE i PP. Amb qui no cal, és amb Vox, ni amb la resta de partits que ja s’han posicionat, donat que Junts no ha d’exercir cap paper d’atenuació sobre discrepàncies politiques o territorials.

Resta per part de Junts, deixar clar, que el que s’ha pactat fins a dia d’avui, inclòs tenir Grup parlamentari, és circumscriu estrictament a la constitució de la mesa del Congres. Punt. I explicar-ho sense avergonyir-se.

Practicar el silenci amb política, és tant greu com mentir. Si fóssim Estat i la controvèrsia fos estrictament per guanyar les eleccions, no explicar les estratègies tindria sentit. Fer-ho lluitant contra un Estat, partint de la necessitat que hem de construir un gran front per la independència, si que no te sentit.

Pocs dubtaran que el “partit abstencionista” ha estat el guanyador de les dues darreres eleccions. Abstencions que han afectat sense discussió als partits pro independència. O no ho són d’independentistes els partits, o la gent pro independència s’ha tornat boja. Nosaltres estem més pel desencís, l’engany i la manca de rigor, que de moment afecta més a ER i CUP. Junts encara te alguna possibilitat. Possibilitat que venç a les investidures que proposaran, el PP primer, i creiem PSOE desprès.

0 Comments

UNA TRANSICIÓ QUE MAI ENS HA FET MÉS LLIURE

22/8/2023

0 Comments

Els franquistes falangistes amb l’ajut cristià de l’opus i la Església en general, sabien que la transició, mort Franco era inevitable, i l’únic que calia era tenir als trepes adequats per no discutir la dictadura ni al borbó, acceptant, a canvi d’unes concessions, nacionalitats que la LOAPA liquida, les condicions del nacionalisme espanyol.1 primer i ara .2.

La Constitució espanyola, de la que ningú o molts parlen està repleta d’articles i apartats esfereïdors que deixen clar que Espanya és la Nació i la resta són concessions administratives. Nomes cal llegir l’article 2 : La Constitució es fonamenta en la unitat indissoluble de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes.

La maldat d’aquesta Constitució, que persegueix des de el 1978, blanquejar el franquisme feixista i als borbons, te altres aspectes que donen legalitat per perseguir a tot aquell que la vulgui derogar, modificar o canviar, sinó és fa des de els canals representatius que marca la mateixa Constitució i que són impossibles d’aplicar.

L’apartat, potser menys comentat és el referent al fet que aquesta Constitució mai pot ser ni Federal i menys Confederal. Art. 145.1 de la Constitució.

De fet va ser la disposició dels feixistes per evitar el futurible d’una federació dels Paios Catalans. Pels bascos i navarresos ja van fer una Disposició Transitòria, la quarta, que atenen uns quants principis els permet la unió, que no la federació.

Els espanyols, i tant fa que siguin els del PSOE o PP, no s’esperaven que Junts fos determinant amb els seus set vots.

I el que menys s’esperaven és la determinació per defensar la llengua dels catalans, dels valencians i de Ses Illes, la llengua catalana amb les seves diferencies fonètiques i accepcions. L’afegitó basc i gallec era previsible.

De fet i amb la creença de que Junts eren el PDeCAT, o CiU, alguns pensen que ho tenien fet. Amb una mica més de pinso, tot el gra al sac i ben lligat. Error.

De moment la Francina ja te un bon pollastre al Congres, al País Valencia i segur que entre els curts de gambals a Catalunya. Sense saber-ho fins i tot jo tenia els meus dubtes de quines serien les conseqüències, tot i que de moment només estiguin al compendi d’unes declaracions i d’uns vots executats.

Fem historia. Tots els militars professionals saben que les guerres mai s’entomen de front. La primera guerra mundial ho va deixar clar. Sempre millor atacar als flancs i fer l’envolvent.

Uns Països Catalans federats, serien una potencia econòmica i estratègica hi ho saben. Seria el principi per establir un cos polític representatiu al Congres extraordinari. Més tard fins i tot podrien controlar part del flux econòmic, mercantil i de persones amb Europa i la Mediterrània. S’avia d’impedir com fos i que millor forma fent-ho legalment i amb el suport dels interessats.

Però no en van tenir prou. Governar des de les esquerres tot i que espanyoles no els permetia fer un atac frontal al concepte dels Països Catalans, els calia que fos la dreta franquista qui fes la feina bruta.

Els socialistes del País Valencia, federats amb el PSOE, van governar l’autonomia valenciana des de l’any 1982 al 1995 amb majoria absoluta, el seu President Joan Lerma, i de repent sense causes estratosfèriques o corrupció, el PP amb els següents presidents, Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, prenen el Govern valencià i de sobte, és trenquen totes les relacions amb Catalunya.

Les mes importants és van donar amb la prohibició de que TV3 deixes d’emetres al País Valencia i malgrat la lluita d’organitzacions com Acció Cultural dirigida pel l’Eliseu Climent.

Ara fa 10 anys que les emissions compartides entre el País Valencia i Catalunya són inexistents.
Per cert, feta la feina pels populars, els governants del PSOE i Compromís, no han fet absolutament res per corregir la situació. Potser ja no els hi cal desprès de la feina del PP i per això malgrat la seva corrupció han tornat ha guanyar aquest mes de juliol.

Fins i tot, ara, i descaradament els del PP i Vox reclamen que el valencià també sigui llengua d’us al Congres. Les esquerres espanyoles a Valencia ja han fet la seva feina. Sembla que a ses illes també.

Per recordar-ho. Ciutadans va ser la plataforma per liquidar el català a Catalunya i la immersió lingüística, perquè sabien que aquí mai tindrien un PP per fer-ho. Gracies Iceta, Zaragoza i Illa van. Ara Ciutadans vaga per l’espai infinit i no tindreu segones oportunitats. Sobre tot perquè desprès de mes de tres segles, amb traïdors, botiflers, dictadors, colpistes, monàrquics i delinqüents intentant liquidar-nos, els catalans sabem que si ens hi posem, donem guerra, i tot i perdre al 1714 ho varem demostrar.

Bon encert amb el català. Bon encert que els MHP hagin vingut a Prada del Conflent a homenatjar al Pau Casals, i bon encert destapant les misèries sobre que fa la Generalitat per implementar el català a les escoles, a sanitat, a les administracions, als mercats, al transport, a la justícia, als mossos, als bombers i qualsevol tema que requereixi retolacions i explicacions, que avui és de vergonya, sobre tot perquè ni amb competències ho estem fen be.

0 Comments

I SI HO DEIXEM ESTAR

20/8/2023

0 Comments

En Rufian, perdedor a les municipals i espanyoles, va pretendre deixar-ho clar. ER havia guanyat a Junts. Perdre sis diputats i mes de 800.000 vots era el de menys. Ningú de ER el va desmentir ni plegar.

Insistim, malgrat no entendre del tot, potser per no tenir totes les dades, Junts per Catalunya, donat el seu rol determinant, ha negociat la composició de la mesa del Congrés i si més no, amb uns “èxits”, que ER no ha aconseguit en quatre anys sent determinants.

No sabem que fa la Rovira a Suiza. Igual és per contrarestar o anivellar el paper que fan els exiliats de Brussel·les. Podia i pot fer el mateix que Serret. La “pleitesía” al Estat ja les te aquestes coses. Fins i tot se’t perdonen les vel·leïtats de joventut.

Ara però, saben dels èxits de Junts, de moment minsos cert, la generala de ER Marta Rovira, no para un moment per dir-los als de Junts que han d’anar Junts, millor dit coordinats.

Junts i sense que ningú pensi que existeix un bri de venjança, hauria d’acabar la feina. No investir a Puigdemont. Fer-li el que li van fer al Torra. La campanya i execució per liquidar a la Borràs. L’expulsió del Govern del Vicepresident. Mentir i no complir l’acord d’investidura. El paper del Grup de ER al Congrés. Ha de tenir les seves conseqüències.

És el moment de Junts i ER no pot fer altra cosa que amenaçar per un costat al PSOE que faran el mateix que Junts, que vol dir que no tenen garantits els seus vots.

És el moment per no coordinar-te amb ER, saben que menteixen i et traeixen com els governants espanyols. És el moment per deixar clar que l’objectiu de ER mai ha estat la independència. Es el moment per deixar clar que qui sempre ha volgut pactar amb els del 155 d’esquerres espanyols ha estat ER. A les Diputacions, ajuntaments i Consell Comarcals.

I és el moment d’iniciar la campanya, que hauria d’anar coordinada amb la negociació de la investidura espanyol, per exigir-li al Aragonès que convoqui eleccions i fer-ho abans del 11 de Setembre seria tot un encert, sobre tot pels desencisats i abstencionistes provisionals. El PSOE a Catalunya no ho farà mai, de moment necessiten els seus vots a Madrid i l’Illa obedient compleix.

I com diu el MHP Carles Puigdemont, Junts per Catalunya no deu res a ningú. A ER tampoc.

0 Comments

NEGOCIAR O NO, AQUESTA N'ÉS LA QUESTIÓ I PERQUÈ

18/8/2023

0 Comments

“No acordarem res a canvi de res”. Aquesta ha esta la màxima dels diputats de Junts i sense Grup parlamentari. Els quatre del PDeCAT els van situar al Grup mixt, deixant-los amb quatre diputats.

ER feia el contrari. Acordava, pactava i donava estabilitat al govern del PSOE-UP a canvi de res. Diem a canvi de res, perquè fins i tot el que pactaven s’ha comprovat que mai s’ha complert. NI amb les inversions, ni amb les competències, ni amb la desjudicialització, ni amb el català referit a la immersió lingüística.

El resultat electoral del mes de juliol i segons diu el Reglament del Congrés espanyol ni ER ni Junts poden tenir Grup Parlamentari. Fet que indica una minorització per obtenir recursos econòmics, una menor visualitat al faristol del Congrés i la possibilitat per participar amb llocs destacats a les Comissions Parlamentaries.

No ho diem nosaltres, va ser una de les propostes del PSOE tant a ER com a Junts. Estem disposats, a canvi del suport per la investidura del Pedro Sánchez, que tingueu Grup Parlamentari. El PSOE no ho va proposar per controlar la mesa del Congrés exclusivament.

Tant ER, primer i desprès Junts han explicat i exposat els acords per donar suport a la Francina i de moment no hem llegit quines han estat les cessions del PSOE de caràcter partidista i econòmic.

Ho podran amagar una estona, no gaire temps perquè el borbó iniciarà en breu les consultes als portaveus dels Grups parlamentaris inclosos el grup de no adscrits, i si ER i Junts hi van com a Grup parlamentari, quedarà clar el preu de la negociació per fer presidenta del Congres a la Francina.

Junts i ER, curiosament han volgut deixar clar que el seu suport al PSOE en cap cas te a veure amb la investidura de Pedro Sánchez. El problema és que el calendari per investir ja no te aturador una vegada i hagi proposta i si Junts ho ha fiat tot a la investidura, que algú ens expliqui de que ha servit pactar la mesa del Congrés, amb els del 155, a canvi d’un català al Congres, i la Unió Europea. Seria altra cop gairebé un “a canvi de res”.

ER ja ho ha deixat clar d’inici. Si al control de la mesa del Parlament pel PSOE i Sumar, si a l’ajut del PSOE per tenir Grup Parlamentari i Si a una investidura que quedarà subjecte a una certa Amnistia, alguns traspassos competencials i disminuir el deute català provinent del FLA. En diran pragmatisme i possibilisme, perquè barrar el pas a la dreta espanyola ja s’ha fet el 17 d’agost.

Junts per Catalunya, malgrat que la seva negociació tampoc està tant allunyada de la que ha fet sempre ER, com a mínim ha obtingut el compromís per escrit que defensarà l’ús del català i altres llengües a la UE.

La direcció de Junts i la Míriam s’han esforçat per deixar clar que les negociacions de la mesa del Congres no te res a veure amb la investidura.

Amnistia i dret a decidir (autodeterminació, referèndum pactat), més el lema de campanya “ja n’hi ha prou”, creiem que volia deixar clar que el paper de ER i la repressió s’havia d’acabar. Es va deixar i molt clar que qualsevol negociació tindria altres motivacions i garanties i que res seria a canvi de res.

Sembla i de moment diem que sembla, que així serà. Junts a pactat amb els del 155 per obtenir un cert èxit polític i el que no és diu obertament, però que tothom sabrà a partir del 22 d’agost, és si Junts per Catalunya te finalment Grup Parlamentari.

Junts sap, ho deurien saber-ho, que ni el PSOE ni el PP mai acceptaran que Catalunya faci i exerceixi el seu dret d’autodeterminació com qualsevol poble sotmès per dret de conquesta.

La obvietat està servida, i si, negociar i pactar la mesa del Congres, no és el mateix que investir a qui sigui per presidir un executiu durant quatre anys.

També sabem que les retribucions dels il·lustríssims diputats, que pot anar, sense tenir en compta altres privilegis, sobre els 5.134 € i pel portantveu del grup + 2.969 €, i que amb Grup a més es rep una assignació mensual distribuïda entre tots els Grups. Per cert gens menyspreable. També és poden dirigir Comissions Parlamentaries amb un increment de les retribucions.

Sense Grup ni cobra el portaveu, perquè no ni ha, ni te l’assignació com Grup, ni pot dirigir cap Comissió. Poca broma. No sabem la quantia, però si sabem que els càrrecs electes de Junts gracies al partit, col·laboren econòmicament de forma adequada. A ningú se li escapa que quan majors retribucions i aportacions rebin els càrrecs electes, major serà l’aportació al partit.

Junts a situat el llisto reivindicatiu alt, molt alt. Saben el que es juguen i també saben que el “partit abstencionista”, orfe de partit, pot incrementar-se si Junts no mante les seves propostes i compleix.

El mes normal que succeeixi és que els espanyols tindran noves eleccions als voltants del Nadal. Seria un miracle que el Pedro Sánchez s’avingués a possibilitar que els catalans ens manifestéssim sobre la independència.

Tenir constituïda la mesa del Congres ha permès que ses senyories ja cobrin aquest mes d’agost. Els Grups i portaveus també. Per tant tinguem investidura o no i fins les properes eleccions que serien al volta’n del Nadal, tothom al Congres cobraria.

És obvi que tenir Grup o no, també ha tingut a veure amb el pacte i de primera volta per fer Presidenta a la Francina. Junts ha de practicar i demostrar la dita de la veritat ens farà lliures.

Sobre tot explicar tot l’abast del pacte, és deixar clar el perquè i sobre tot que Junts no enganyarà amb una taula de diàleg. Dir que ho hem fet pel català, per unes Comissions que sempre seran d’utilitat dubtosa i per unes retribucions que van al partit per invertir-los per la independència, estem segurs, que molts patriotes ho entendran i fins i tot ho defensaran.

0 Comments

17 D'AGOST

16/8/2023

0 Comments

A qualsevol Estat democràtic, davant d’un atemptat terrorista, no dubten per esbrinar el perquè del atemptat, els seus instigadors, els seus operadors i com no, per establir les prevencions adequades i necessàries perquè mai més torni ha passar.

Doncs no, el PSOE, el PP i Ciutadans, van impedir en seu parlamentaria, al Congrés espanyol, que s’obrís cap Comissió per esclarir els fets. Ni tants sols per determinar don venia i les raons del atemptat.

El 17 d’agost del 2017, i abans del Referèndum de l’1 d’octubre, casualitat o no, utilitzant la tècnica del vehicle ariet, 15 persones eren assassinades al vell mig de Barcelona, a les Rambles.

El caprici i de vegades l’impensable s’han donat la ma de nou per aquest 17 d’agost. En aquest cas no serà per assassinar a ningú.

El que està en joc és la nova composició de la mesa del Congrés espanyol. El mes destacat és que tant el PP com el PSOE, la volen controlar, però aquest cop necessiten d’uns vots que no controlen, els de Junts per Catalunya.

Catalunya és on és, malgrat petits “avenços democràtics”, dins d’un procés d’extermini i espoli, avui demostrat i sense aturador.

El regim del 78 que neix per blanquejar la dictadura franquista, torna ha ser la proposta dels unionistes per mantenir altra cop el poder amb un bipartidisme instal·lat al Estat espanyol. Seria el “nou regim .2”. Ara però, amb l’ajut del nacionalisme perifèric sotmès als poders espanyols amb l’única excusa que avui és viu millor que ahir.

Ni Espanya ni el seu Estat volen resoldre el problema derivat de la conquesta per part de Castella i els borbons de Catalunya.

Catalunya i els catalans podem decidir aplicar els passatges de la Bíblia. El que diu l’evangeli segons Lucas i Mateo; “a qui et fereixi la galta doneu-li l’altra”. Però la Bíblia també a Èxode, Levític i Deutoromoni, ens ofereix segons la tradició hitita del codis d’Ammurabi “l’ull per ull”. Màxima que buscava la proporció del delicte i el seu càstig com reparació.

A Catalunya els catalans portem més de tres segles parant l’altra galta. Ho sabem, la nostra debilitat i els interessos de cada moment històric no ens han acompanyat.

Ara però, i malgrat que no tenim exercit, ni poder judicial, ni Hisenda, ni una legislació que ens acompanyi, els astres s’han alineat i ens permeten que els reprimits, exiliats, tinguem la darrera paraula per fer que Espanya i el seu Estat siguin ingovernables.

Llei del Talió i proporcionalitat als delictes que ens han ofert i practicat els espanyols. No farem com els alemanys que amb el seu dret jurídic germànic l’aplicació de la llei és manifestava com la Blutrache, o venjança de sang. El que hauríem de fer és tenir-la de referència i no oblidar que l’1 d’octubre m’entres a Catalunya és comportava democràticament i per votar ens van enviar als seus cossos policials per atonyinar-nos i desprès reprimir-nos com vulgars delinqüents.

I si, no els hi devem res. Ells, els espanyols a nosaltres molt. Per tant dema, el primer que ha de fer un patriota català és recordar el que va passar a Barcelona i denunciar-los, com còmplices d’un acte terrorista. La resta i vendre’s per uns calerons, tard o d’hora és paga.

Per cert, desmentir a ER no costa gens. Al Estat espanyol la cosa mai ha anat d’esquerres o dretes. La cosa ha anat d’interessos i de la “España una grande y libre”.

0 Comments

JUNTS PER CATALUNYA O LA DISBAUXA

14/8/2023

0 Comments

Les propostes politiques amb els seus respectius objectius, sempre estan lligades a l’estratègia que ho pot fer possible.

Junts va néixer per liquidar algunes marques obsoletes com CDC i La Crida. De fet Puigdemont, creiem, va tenir la intel·ligència per generar una proposta organitzada i política on tothom, independentista, sobiranista i catalanista és sentis còmode. En cap cas pretenia ser una proposta ideològica, volia i és de país.

Junts per Catalunya contemplava tot el que una organització d’alliberament pot proposar per aglutinar una majoria de patriotes disposats al que fes falta per la independència de Catalunya. Pacíficament i democràticament clar. I sempre pensant que els països democràtics i institucions internacionals, per fer-ho pacífica
ment i democràticament, ens recolzaran.

Que ER i CUP ens hagin demostrat quines són les seves prioritats, ha tingut la virtut de dir-nos que així no. Amb els de ER pitjor, la seva dignitat podem certificar que avui està a l’alçada dels espanyols. Altrament ja fa estona que tindríem eleccions avançades.

Però i no trigarà gaire, sinó és que Junts per Catalunya decideix ser l’alternativa política organitzada per la independència, que i com bolets, sorgiran propostes algunes legitimes, altres manipulades per esmicolar tot el que es pugui la proposta de Junts i per impedir que sigui l’alternativa final d’alliberament.

Junts volent-ho o no te a les seves mans la capacitat política i d’inici organitzada, per dir-los al Estat espanyol i als seus poders unificats, que ho negociem les relacions de Catalunya i Espanya de tu a tu, o que farem que tinguin un Estat ingovernable.

De moment Junts va be. El MHP Carles Puigdemont és l’únic que parla i la resta de Junts calla. Totes les noticies, apòcrifes o no, fen por, que ve sinó la ultradreta, que millor l’esquerra espanyola, no fan res mes que dir-nos, que el seu problema no va de democràcia, va de poder i com no, d’unitat territorial amb la roja i gualda o la tricolor.

Junts a d’anar a totes. Hores d’ara les negociacions no poden ser pragmàtiques, són de caixa o faixa. De fet governar-se en modo autonòmic, és fer-ho lluny d’un bon govern. Junts no pot consentir que ER, la seva minoria, la seva animadversió pel Parlament duri més dies. Moció de censura per unes noves eleccions i qui si sumi qui vulgui.

In governabilitat al Estat espanyol i posicionament a Catalunya deixant clar que no velem ser un “Comunidad Autonómica” governada des de Madrid. El cant de sirena demanant a ER i CUP per anar junts s’ha d’acabar. Junts ha de ser la proposta transversal d’alliberament on l’única estratègia sigui confrontació política permanent contra Espanya i el seu Estat i denuncia global dels autonomistes o col·laboracionistes amb l’Estat espanyol.

Pensem-hi. Si hem da posar-nos i arremangar-nos, fem-ho. No anem sobrats de temps per evitar el que les noticies més adverses i prou objectives donen. Espanya i el seu Estat vol la liquidació total de Catalunya i amb la immigració la lluita contra la llengua catalana i la destrucció del nostre teixit productiu, si no ens hi posem, ells guanyen i nosaltres haurem perdut i els que venen al darrere també.

0 Comments

BARCELONA CAP I CASAL DE CATALUNYA

6/8/2023

0 Comments

Les darreres eleccions municipals i per la manca d’escrúpols democràtics manifestats des de l’òptica espanyola, son la prova del coto, que Espanya i el seu Estat mai s’avindran ni consentiran que Catalunya sigui un País lliure lluny de les seves urpes.

A Barcelona una majoria de veïns/es, i desprès del mandat dels Comuns amb l’aquiescència dels sociates i esquerranosos, tenien clar que el període de la fada Colau i els seus mantenidors s’havia d’acabar.

Una part de Junts, que sempre ha volgut recuperar la vella historia convergent i per això i no crear conflictes interns, va apostar per Xavier Trias. I Trias va posar les seves condicions. Sumar les restes convergents, obrir-se al catalanisme no independent i pactar si calgués amb els del 155. Ni una paraula sobre que demanava i proposava el sector independentista.

Xavier Trias, igual que l’Ernest Maragall, alies el “tete”, han hagut de tastar el xarop espanyol d’esquerres, de dretes i fins i tot racista per comprovar que la unitat espanyola s’ho mereix tot.

PSOE, Comuns, ara Sumar i PP fan la majoria absoluta perquè el Collboni sigui Batlle de Barcelona, i altra cop el Cap i Casal en mans dels espanyols barra castellans.

Aquest cop però la jugada els hi sortirà granota. I tenen sort que ara en Trias ja te una edat, que sinó, n’estem convençuts, seria un bon líder per la independència. Tenir memòria i haver tastat de primera ma el pa que si dona ja les te aquestes coses.

Al que anàvem. Si abans del 28 de maig, alguns pensaven amb les dues animes dins de Junts, avui no només ni a una, sinó que està per primer cop disposada, malgrat petites anècdotes de baixa bolada, a defensar fins les darreres conseqüències el posicionament de la Míriam Nogueres com cap de llista i la resta de l’executiva: “Ja ni ha prou”. I no investirem a ningú a canvi de res. Amnistia i Autodeterminació.

El silencia al respecte per part de la executiva sobre el procés negociador, i sembla que sense fer-ho èxplicit està en mans del MHP Carles Puigdemont, ja ens dona prou garanties que Junts avui és l’opció transversal i alhora el monòlit estratègic i polític per la independència.

S’ha de ser molt poca pena pretendre pressionar a Junts, cosa que referma la posició extraordinària que te Junts, per negociar o per provocar noves eleccions, utilitzant al Trias, o als empresaris. Que ho facin els espanyols del 155 ho entenem, que ho facin els pretesos aliats com ER, de pena.

Insistirem fins on calgui. Amb l’actual direcció de ER ni unitat política, ni estratègica ni organitzativa. Junts ha de deixar clar i confirmar que amb els traïdors avaladors i sustentadors de règims antidemocràtics no hi vol saber-ne res.

Insistir amb la unitat amb ER, desprès de tot el que ha fet ER a Madrid i Catalunya contra Junts i contra Catalunya, potser és el motiu del perquè avui Xavier Trias no és el Batlle que Barcelona mereix. Per pensar-hi.

0 Comments

LENIN VERS PARTAL, PARTAL VERS LENIN

3/8/2023

0 Comments

És gustos llegir i veure com els conceptes democràtics universals, per uns no valen res i per altres són la columna que socialment ho hauria de vertebrar tot.

Lenin, Vladimir Ilitx, va interpretar Marx i d’altres intel·lectuals de l’època per fomentar la lluita de classes, l’ internacionalisme solidari i la justícia social. Fer-ho suposava entrar en processos revolucionaris.

A la Rússia dels Zars és va fer. A Europa i Espanya és va fracassar. Les classes dominants hereves de les castes senyorials i d’una noblesa històrica ho van impedir. Fins i tot ens van fer creure que ens alliberaven del feixisme i nazisme. La seva victòria va servir per aturar futurs processos revolucionaris i sobre tot per deixar clar que el capitalisme era el futur. El franquisme en va ser la prova de foc.

No direm, com diu en Partal, que pretesament l’esquerra Barbie és internacionalista, ho que fan servir demagògicament el concepte, ho volem deixar clar. L’esquerra espanyola no és internacionalista. Pitjor, fins i tot en alguns casos esdevenen aliats del capitalisme, enemics interns de la seva ideologia i tant lluny de la solidaritat internacional com de posicions mínimes d’esquerres.

Les esquerres, ahir defensaven totes les causes dels oprimits. Pobles, nacions, societats, individus, sempre defensats per la classe treballadora i oprimida, ho fossin o no amb l’eina organitzada del partit. Mes tard una part de les classes dominants, la petita i mitjana burgesia també s’afegirien, però fen trampes. Ells mai renunciarien ni compartirien el seu “modus vivendi”.

Veure com el PSOE amb el silenci, ara de Sumar, va trair la solidaritat amb el Poble Sahrauí, n’és la prova que demostra que el PSOE és qualsevol cosa menys un partit d’esquerres.

Avui les esquerres solidaries a la Unió Europea és una fal·làcia i mentida. Avui ser de dretes o d’esquerres depèn del dia, dels interessos i de a qui s’ha de beneficiar.

Lenin ho va tenir clar, en Partal també. El PSOE ni Sumar són d’esquerres. Són un succedani més a prop del capitalisme que del socialisme. I sense avergonyir-se son capaços d’imposar les seves lleis, encara que fer-ho suposi desposseir de drets a les minories. Avui són els guardians d’un pretès progressisme, però com des de la segona guerra mundial permeten que els rics ho siguin més i les desigualtats mundials és mantinguin com al segle passat.

PSOE i Sumar que diuen i volen ser l’esquera pota negra, són els que defensen els postulats franquistes. Unitat territorial i de la llengua castellana imperiosa.

Per no voler no volen ni resoldre encaixos politics fen us de la màxima expressió democràtica, les urnes. Que ningú s’enganyi Catalunya només serà ama del seu destí unilateralment, o que un fet extraordinari no controlat els obligui a reconèixer que a la Península existeixen altres pobles a més del castellà.

Ser espanyol és una mentida orquestrada, Exactament com els comunistes volien fer dels iugoslaus. Cap espanyol pot ser i segurament no vol ser, un tros de català, de basc, de gallec o de castellà. La identitat és indivisible i la que no ho és sempre és imposada. Ho ets angles ho ets altra cosa. Ho ets alemany ho ets altra cosa. Ho ets italià ho ets altra cosa, Ho ets català ho ets altra cosa i si diuen que ets espanyol és per imposició fins que no és demostri el contrari i això només és pot resoldre amb les urnes. I si no volen posar-les, també queda clar, que el que no són és ni d’esquerres ni progressistes.

0 Comments

PEDRO SÁNCHEZ NO SERÀ PRESIDENT. FEIJÓO TAMPOC

2/8/2023

0 Comments

La dreta espanyola, si no és que els nacionalistes espanyols del PSOE volen, aquest cop no tindran la presidència. I no és perquè no vulguin, és perquè no tenen prous suports espanyolistes.

Pedro Sánchez, és l’únic que podria ser investit president. Això si, caldria que l’amalgama de partits pretesament progressistes i alguns d’esquerres, diguessin amen.

Si fem cas dels fets del anterior mandat, amb Sumar (ahir Unidas Podemos) amb les Marees, els Comuns, PNV, Bildu i ER, si sumessin 176 diputats, el Pedro Sánchez seria president.

Però les matemàtiques i representació, avui, només, diuen el contrari, tenen 171 diputats. Per complir els falten unes abstencions o vots a favor de Junts per Catalunya. I punt.

Però ara els que ahir donaven suport a canvi de res, sembla que volen fer que el seu suport pagui preu. Fet que complica i molt la investidura del Sánchez. Pitjor, per fi és mostra qui són aquells que mai s’han bellugat per principis o dignitat.

Cap d’ells ja no diu que s’ha d’investir al Sánchez per aturar la dreta espanyola. S’han posat d’acord, preveien que Junts te la paella pel mànec, per intentar demostrar que ells no donen suport a canvi de res. Aquesta és l’esquerra espanyola, progressista i sense principis.

Pedro Sánchez no serà president perquè no te els suports necessaris i perquè sap que no te capacitat per fer una reforma econòmica que satisfagui a totes les Comunitats i perquè també sap que l’Amnistia i el dret ha decidir seria la fi de la seva Espanya.

Eleccions i que surti el sol per on sempre, per l’Est de Cadaquès.

0 Comments

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

March 2024
February 2024
January 2024
December 2023
November 2023
October 2023
September 2023
August 2023
July 2023
June 2023
May 2023
April 2023
March 2023
February 2023
January 2023
December 2022
November 2022
October 2022
September 2022
August 2022
July 2022
June 2022
May 2022
April 2022
March 2022
February 2022
January 2022
December 2021
November 2021
October 2021
September 2021
August 2021
July 2021
June 2021
May 2021
April 2021
March 2021
February 2021
January 2021
December 2020
November 2020
October 2020
September 2020
August 2020
July 2020
June 2020
May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili