Molt abans del 2017, el MHP Mas va posar les urnes per consultar als catalans. Volien que fos un Referèndum.
Impossible. "El Gobierno de Espanya i tot el seu entramat unionista més el poder judicial”, si van oposar de valent. Ni tant sols van voler que és convertís en una consulta sense efectes jurídics ni legals.
Mas però, estava convençut que calia consultar als catalans i amb una llei aprovada al Parlament (llei, de Consultes del 19 de setembre del 2014), s’inicien els tràmits polítics i organitzatius per fer tot un Procés Participatiu. Aquesta llei també seria impugnada.
El 8 d’abril del 2014, Jordi Turull, Marta Rovira i l’Herrera (CDC, ER i ICV), van tastar i gaudir del nivell democràtic dels unionistes espanyols. Ni Referèndum, ni Consulta popular, ni traspàs de competències per fer consultes. Era la “enèsima” vegada que Espanya i el seu Estat deien als legítims representants de Catalunya que no.
Malgrat l’acord que Artur Mas i Oriol Junqueras signessin per “La Transició Nacional” (19 de Desembre del 2012), el que varen comprovar és que la via del diàleg i pacte feia llufa insistentment.
I Mas va signar el Decret per convocar el Procés Participatiu que és faria el 9 de Novembre del 2014. Sense valor legal ni jurídic, però si polític, el Govern de la Generalitat encetava la via unilateral, convocant la consulta amb una llei aprovada al Parlament, la Llei de Consultes (19 setembre del 2014).
El resultat d’aquesta consulta que tenia doble pregunta la del SI i SI va obtenir el 80,76 %. Els del SI i NO el 10,07%. Els de SI i Blanc 0,97%. Els del NO 4,54%. Per primer cop i malgrat una participació del 37,02% amb 2.305.290 electors, va determinar que una majoria de catalans volien que Catalunya fos un Estat independent en forma de República.
Molt abans, MHP Pasqual Maragall, va voler deixa petjada amb el seu Govern i donar a Catalunya el seu pes polític que com Nacionalitat li corresponia. Ni construir un Estat federal des de les Nacionalitats, ni treballar per la III República espanyola, va ser la proposta que el segon tripartit es van empescar. Eureka un nou Estatut recolzat pel PSOE-psc, ER i ICV. Mes tard també per CiU.
La primera retallada va venir de la ma dels “barons” del PSOE. El mes filibusters d’ells, Alfonso Guerra ho deixaria rient prou clar; “hemos cepillado lo que sobrava del Estatut”. Referèndum i aprovat pels catalans i sense avergonyir-nos.
Però els franquistes unionistes no en van tenir prou i amb una recollida de signatures a tot l’Estat i denuncia al TC, l’Estatutet rebria l’estocada final, deixant-lo fins i tot per sota dels regionals mai anomenades com Nacionalitat.