ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

TOT PLEGAT ESPERPÈNTIC.

30/9/2014

0 Comments

 
Picture
30 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

El “Consejo de Estado español” en una hora i mitja va liquidar l’assumpta. El dret a votar dels catalans per decidir el seu futur il·legal. És de preveure que el Tribunal Constitucional i com porta dient el govern espanyol, el PP i PSOE, avui o dema (29 o 30 de Setembre), admetrà a tràmit els recursos contra la Llei catalana de consultes i el Decret signat pel president Artur Mas. El resultat serà que Llei i Decret quedaran suspesos fins que el TC dicti sentencia a favor o en contra de la seva legalitat.

Ja n’ha estat de curiós que tothom, des de el cantó unionista i terceres vies, i des de que va començar el procés, digués que tot plegat era il·legal. Futurisme en estat pur. Però ha estat encara més punyent, quan de forma insistent, ens han dit que les instancies judicials dirien que tot el que te ha veure amb la consulta ja és il·legal.

Tot els corifeus espanyols ho han escampat per activa i per passiva. El Govern espanyol, el PP i el PSOE han sentenciat que el TC ha declarat il·legal tot el procés.

La nostra sorpresa és començar ha reconèixer que la seva bola de vidre és de molt alta qualitat visionaria. De moment el “Consejo d’Estado” i por unanimitat desprès d’una hora i mitja, han emes l’informe preceptiu, dictamen, per recórrer posteriorment, que diu que la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya per 106 Diputats i el Decret signat pel nostre President, són inconstitucionals. El govern de Catalunya i el Parlament han trigat gairebé un any per fer una llei ajustada a la legalitat, el CE una hora i mitja per dir que és inconstitucional, furtant el propi paper del TC. Tot plegat esperpèntic.

Però pot ser-ho encara més, d’esperpèntic. El TC, segur que admetrà a tràmit els recursos que presentarà el govern espanyol, i com diu el seu propi reglament, la llei i decret catalans quedarà temporalment suspesa fins la resolució. El govern espanyol i els seus corri legionaris no trigaran ni un minut en dir que la llei i decret són il·legals i per tant “s’ha acabat la campanya, el procés i les vel·leïtats secessionistes”. El govern espanyol sap però que suspendre no vol dir anular.

Una vegada més l’Estat espanyol ens mostra quin és el seu nivell democràtic i no només obtenen dictàmens en temps records, sinó que ja han sentenciat que llei i decret són inconstitucionals, cosa que només li correspondria fer al Tribunal Constitucional, si veritablement complissin amb el paper que la Constitució li atorga. Tot plegat esperpèntic.



0 Comments

ALGÚ ENCARA DUBTA DEL NOSTRE PRESIDENT.

29/9/2014

0 Comments

 
Picture
29 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

El President Artur Mas, ha complert. Ell ens va demanar confiança per endegar un procés pel dret a decidir, que s’esqueia especialment difícil. Les eleccions del 2012, no és van traduir, d’acord la crida, amb uns resultats adequats pel seu partit. No entrarem altre cop a di seccionar els motius del perquè. De fet el dret a decidir va ser l’opció guanyadora i de carrer. 50 diputats per CiU pel dret a decidir i 21 Diputats per ERC per la independència i el dret a decidir. Majoria absoluta.

El dissabte dia 27 de Setembre del 2014, el 129 President de la Generalitat i en l’any de commemoració del tri centenari de les pèrdues de les nostres llibertats, ha signat el Decret de convocatòria per fer una consulta, on els catalans i catalanes, subjecte polític i conformadors de la pàtria catalana, podran dir la seva.

Dèiem que el President ha complert. Ara seria de justícia que tothom, els que dubtaven, els que no les tenien totes i els que pensaven que s’arronsaria, dèiem que seria el moment, per fer el màxim reconeixement, al líder, al polític i com no al millor estadista dels darrers temps que Catalunya ha tingut.

L’Andreu Barnils al seu mail obert de Vilaweb (28/09/2014), ho defineix prou be: “Moltes gràcies, President”. En Barnils ho argumenta i finalment  reconeix el paper cabdal del President i tot no compartir projecte de partit, reconeix que el President ha complert. Però fa quelcom més, reconeix la seva vàlua i el defineix com persona brillant i afegeix que no sap si amb d’altra haguéssim arribat on som. Jo afegeixo, gràcies Andreu i si tothom tingues la teva generositat, és el que ara caldria fer, primer un reconeixement públic i després posar-se a les seves ordres fins el final del procés.



0 Comments

NO VOLEN, PERÒ FINALMENT LA DEMOCRÀCIA S'IMPOSARA. 

27/9/2014

0 Comments

 
Picture
27 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

No os enganyeu, Espanya mai ens deixarà votar, fer-ho és acceptar que a la Península hi viuen altres pobles diferenciats de l’espanyol. Tant s’ha val que Catalunya i els catalans hagin demostrat voluntat solidaria i responsabilitat política per sortir d’una dictadura feixista i sanguinària. Els que controlen el poder polític i econòmic, des de Madrid, mai han tingut cap intenció ni de perdre’l ni de repartir-lo i menys de regalar-lo.

Aquest dissabte 27 de Setembre, els catalans farem historia. El nostre President i legalment convocarà una consulta, que tot i no ser vinculant, obre les portes a la nostra autodeterminació. Ni Macià ni Companys, tot i ser uns bons catalanistes, mai van proposar un trencament amb Espanya tot i defensar l’Estat català.

El President Artur Mas, el seu govern, el Parlament de Catalunya i CiU, ERC, ICV, la CUP i durant una estona el PSC, han situat les bases legals per fer possible que els catalans parlem i decidim si volem trencar o no amb Espanya.

Per arrodonir-ho, la Associació de Municipis per la Independència, ha aconseguit, fins ara, que més del 80 % de municipis de Catalunya hagin aprovat una moció a favor de la consulta. Sense oblidar el paper de la societat civil representada per la Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Votar aquest 9 de Novembre n’és l’objectiu. Ho duien al programa electoral. S’han fet les passes legals que s’esqueien. El Parlament de Catalunya on és situa la legitimitat democràtica, han aprovat legalment i per una ampla majoria que el Govern de Catalunya tingui el poder executiu per convocar la consulta.

Cap govern o institució democràtica d’Europa, no és pot oposar, a la legitima voluntat d’un poble per poder votar i decidir el seu futur. Només ho faran aquells que al segle XXI romanen presoners del segle XVII.

Som a prop. La determinació pel que veiem la tenim. Tenim el lideratge, compartit si és vol i tenim la unitat política escaient per triomfar. Ara cal entendre que la veu més poderosa i representativa és la del nostre President Artur Mas, que és, al cap i la fi el que signarà el decret en cada moment oportú. Ara més que mai toca fer-li costat. Fer-li costat sense demanar res a canvi. Ara és el moment de practicar el patriotisme de país i Catalunya be que s’ho val.



0 Comments

EL PODER DEL VOT FA POR.

26/9/2014

1 Comment

 
Picture
26 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

Els que formem part de la massa ciutadana, els que no tenim cap més remei que complir les lleis, decrets, normatives i reglaments, els que no tenim cap mena de poder polític o institucional, ens queda, en democràcia, la fortalesa del vot. Els que no sortim  en lloc, els que formem part de l’anonimat més profund, som els fonaments del poder absolut. En democràcia tot queda a mercè de la voluntat dels votants. Seran els vots els que legitimaran les politiques. No a l’inrevés.

La transició espanyola, va nidar una nova espècie animal, els professionals de la política. Aquells que han cregut que la cadira amb variacions era seva. Aquells que poc a poc, però sense dilacions, han creat un entramat legal i jurídic per sentenciar que ells són els únics que poden fer política i que són els partits els que ho decideixen.

Mai però varen considerar que la proximitat amb Europa, insuflaria aires de llibertat i democràcia. De fet, no ha estat només el maltractament fiscal, històric i social que hem rebut els catalans, per voler la independència. Saber com dirimeixen les diferents propostes els suissos, amb consultes i referèndums. Saber com Alemanya accepta la demolició del mur de Berlin i la integració dels alemanys de l’Est desprès de més de 46 anys de ser un altra país. Saber com la U.E. ha anat engruixin democràticament la Unió Europea. Saber que poc a poc Europa ensuma més  poder polític i per suposat econòmic amb la moneda i el banc central. Saber que tenim un tribunal de justícia europeu que crea juridisprudencia. Ens fa ser optimistes i pensar que Catalunya decidirà el seu futur legalment, democràticament i pacíficament i que ho farà al marge de lleis que és van fer per evitar-ho.

Si el PP i el PSOE, fossin profundament democràtics, ja faria anys que haguessin promogut una reforma de la “Sacro Santa Constitució espanyola” per carregar-se l’article infame que atorga a l’exèrcit la salvaguarda de les essències pàtries i de la mateixa constitució, espanyoles clar.

Si fossen demòcrates haguessin reformat una llei que no reconeix la pluralitat nacional i lingüística de l’Estat espanyol.

Si fossen demòcrates, haguessin modificat l’article que prohibeix explícitament la federació amb altres comunitats autònomes.

Si fossin demòcrates, haguessin traspassat totes les competències centralitzades suprimim les duplicitats que és donen a l’Estat, mai a la gestió de proximitat.

Si fossin demòcrates, concretarien quines són les propostes de modificació constitucional que proposa el PSOE. En cap cas la vaguetat i dilacions serveixen als demòcrates.

Si fossin demòcrates haurien instaurat els mecanismes legals de participació ciutadana i una transparència en lo públic comparable als saxons.

Si fossin demòcrates, ja haurien canviat la llei i el dia 9 de Novembre els catalans i catalanes votaríem legalment, democràticament i pacíficament.



1 Comment

PP I PSOE, DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA.

25/9/2014

0 Comments

 
Picture
25 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

La Soraya Sáenz de Santamaria, Vicepresidenta i Presidenta del govern espanyol en funcions, agraeix el paper institucional del PSOE al posar-se al costat del govern. De fet va més enllà. Acorda amb el portantveu del PSOE al Congrés Antonio Hernando treballar per frenar la consulta.

Ho hem explicat, ho hem raonat i potser ens hem buidat d’arguments per entendre com els socialistes catalans entomen estoicament situar-se  al costat de la dreta espanyola per tal d’evitar que els catalans puguem votar.

La dreta mai ha estat sinònim de progressisme. De fet la dreta espanyola, a més de dedicar-se a fer lleis com la reforma laboral, o la d’educació, o recentralitzar les competències autonòmiques, contra tothom, garanteix la baixa qualitat democràtica que impera a les institucions de l’Estat espanyol. La separació de poders a l’Estat espanyol, per pixar-nos de rissa.

Responsabilitat institucional en diuen. Per aquesta gent les institucions són més importants que les persones. El compromís és d’Estat. Els objectius ideològics i politics, és supediten als interessos d’estat i si van contra la voluntat popular tant s’ha val.

Els socialistes a Catalunya, s’haurien de fer un auto favor, clarificar d’una vegada si reconeixen que Catalunya és una Nació i com a tal els catalans i catalanes subjecte polític. Només es federen aquells que tenen entitat i voluntat. Els catalans tenim entitat i voluntat, ara però, per autodeterminar-nos. Cap progressista d’esquerres o de centre pot entendre que algú estigui contra les urnes. Cap llei ha d’estar per sobre de la voluntat popular i cap opció d’esquerres pot defensar que així sigui.

Aquest procés, que tindrà les seves derivades, ens permetrà saber on és tothom políticament i quina és la seva essència democràtica. De moment i si no hi ha un gir de darrere hora, ja sabem on són els socialistes espanyols, al costat de la intolerància. Seria oportú que els socialistes catalans dins del PSC - PSOE en prenguin bona nota.



0 Comments

DESCOMPOSICIÓ D'UNS, UNITAT D'ALTRES.

24/9/2014

0 Comments

 
Picture
24 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

Dues excel·lents noticies. La dimissió del Ministre de Justícia Gallardón i veure com la CUP alternativa d’esquerres, ens ha dit que participaran en la campanya del Si i SI amb tots les forces sobiranistes (CDC, ERC) i societat civil.

La primera, de fet ens hauria de relliscar, però en política qualsevol gest, vingui don vingui s’ha d’analitzar i mirar amb lupa. Sobre tot per que el 9 de Novembre el tenim a tocar i els espanyols mantenen el No a la consulta.

Gallardón ha fet el que ha fet per dos motius. El Primer és clar i evident, els seus correligionaris, tot i ser majoria absoluta al Congrés, li han dit que ara el que toca és dedicar tots els esforços per fer descarrilar el procés de Catalunya. Ara li han dit que no és el moment de  confrontacions  amb el PSOE, ates que comparteixen l’estratègia per fer caure el procés a Catalunya. Els socialistes no accepten la reforma de la llei en els termes que proposa el Ministre. Cal no menysprear que la seva retirada te visos successoris. Gallardón tot i “l’aureola progre”, forma part de l’ala més dura de l’espanyolisme ranci i de sempre i no és descartable que sigui dels que s’oposen a qualsevol acció pactada amb Catalunya. Sembla que és dels pocs que no està esquitxat pel tema Barcenas i sobres. Per tant alternativa a Rajoy quan toqui.

En Quim Arrufat, diputat per la CUP al Parlament de Catalunya, ens ha donat l’alegria del dia. Han interpretat la demanda de la societat civil adequadament, “unitat”, i han estat capaços d’actuar amb generositat, patriotisme i posar al davant el país per sobre del partit. Gracies de tot cor.




0 Comments

NO HI DONI MÉS VOLTES PRESIDENT.

23/9/2014

0 Comments

 
Picture
23 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

Noves mesures de “racionalització” de les administracions publiques i darrera estocada a l’Estat de les Autonomies. Els federalistes espanyols ho tenen magre, l’extermini és total, fins i tot per la ja minsa gestió administrativa.

Els espanyols van descobrir a l’any 1981 i concretament el dia 23, que la via dels cops d’estat i violència, eren innecessaris. Calia disposar de les majories adequades al Congrés espanyol. El de menys el color. Esquerres i dretes ens han ensenyat la seva cara, que per cert no és gens amable. Fins i tot és posen d’acord per defensar, això si, “democràticament i legalment”, el seu estatus i tot el que se’n deriva. La darrera ocasió, quan van votar conjuntament i amb entusiasme no traspassar la competència consultiva a Catalunya.

L’estratègia espanyola del PP i PSOE, ja no té ni matisos que la pugues diferenciar. Ara, fins i tot voten junts al Parlament de Catalunya per impedir que Catalunya voti. Esperpèntic. L’excusa, la legalitat espanyola, la catalana no serveix.

Escoltar el seu argumentari, n’és suficient per entendre que els objectius d’ara, són els mateixos que els del Felip V, o Calvo Sotelo, o en Franco. Una nació, Espanya, un sol Estat l’espanyol i una sola llengua oficial la castellana. Fins i tot l’Estat de les Autonomies, trampa transitòria, te els dies comptats.

La llei Wert. L’ofensiva en tota regla per disgregar i anorrear legalment la llengua catalana. La persecució objectiva en tots i cada un dels estaments que depenen de l’Estat i l’ofegament econòmic de Catalunya, són la punta de llança (Joandoménec  Ros President del Institut d’estudis catalans; “el català és troba en una involució sense precedents”). “La incapacitat de gestió, i la corrupció” a Catalunya, la guinda.

Tot legal, tot d’acord la legislació espanyola aprovada per majories al Congrés espanyol. Ep, i nosaltres allà hi som per donar-los la legitimitat que calgui.

Sabem que volen. Sabem com ho estan fent. Sabem que tenim un poble mobilitzat per la independència i que tenim una certa unitat per posar les urnes. Sabem que tenim un President que vol la independència i sabem que si volem ser exemple, el procés l’hem de fer amb rigor i el màxim de garanties democràtiques.

No hi donem més voltes. Si la consulta no és legal, convoqui vostè Sr. President eleccions i si per calendari poden ser el 9 de Novembre d’aquest any, faci-ho, segur que tindrà a la majoria del poble català al darrera o al costat seu.

Cada divendres la Generalitat per obra i gracia d’un govern espanyol, perd, no un llençol, tot un llit i aquest pas no cal que apliquin directament l’article 155 de la Constitució espanyola per suprimir l’Autonomia. De fet ja porten 300 anys fent-ho. Ara però legalment.



0 Comments

OBCECATS AMB EL "NEGACIONISME".

22/9/2014

0 Comments

 
Picture
22 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

Els del PP i Ciutadans tenen tot el dret a defensar que Espanya és la Nació de tots els espanyols. Tenen fins i tot el dret a practicar el negacionisme com element referencial. Catalans, bascos i gallecs per ells som pur folklore en vies d’extinció. Mai Catalunya ha esta una Nació, diuen. Cap problema, aquest és el dret més universal, el d’opinar i fer-ho amb llibertat. Fer-ho negant la realitat, però te alguns inconvenients, el més destacat, és que en democràcia la ciutadania posa mitjançant el vot a tothom a lloc.

Aquesta gent però, han assimilat sense base democràtica ni científica que Catalunya ni te entitat ni te ciutadans que no volen ser espanyols. La seva realitat en cap cas és empírica, és que per ells mai ha existit a la Península Iberica res diferent a la realitat espanyola. Ho tenen tant assimilat, que fins i tot han refet la historia i els fets contrastats. Per exemple són capaços de dir i defensar que Rafel de Casanovas era un espanyol que al 1714 defensava la Espanya que no volia ser borbònica i ho feia des de Barcelona. Ho fan sense cap tipus de vergonya.

Malgrat tot, i per damunt de manipulacions barroeres, els fets d’ara, del segle XXI, és que més d’un milió vuit-cents mil catalans i catalanes, són els responsables d’una nova historia i realitat. PP i Ciutadans podran dir el que vulguin. Podran insultar-nos. Podran amenaçar-nos, fins i tot podran dir-nos que farem un viatge sideral sense retorn, però el que no podran és amagar la realitat de que “uns quants catalans” volen fer via i ser responsables de totes les decisions que prengui Catalunya. El temps de “l’ordeno i mando” és historia, ara és el moment de les urnes.

Els del PSC, anomenats socialistes espanyols, ho tenen més cru. No són negacionistes, però els seus fets, sense pal·liatius els situa en el pitjor dels escenaris històrics i politics. Sense esmentar el que suposa en termes democràtics, mantenir ideològicament les mateixes posicions politiques i jurídiques que PP i Ciutadans.

Negar, com han fet els del PSOE,  fen costat als del PP, que els catalans no tenim dret a votar perquè ho diu una llei, ni és de socialistes ni és  de progressistes, més aviat s’apropa al reaccionarisme més virulent, on la negació i prohibició són les armes utilitzades contra la democràcia.

Qui nega, amb l’excusa que sigui que els pobles o ciutadans no tenen el dret democràtic d’expressar-se votant, no pot ser socialista. Qui fa costat als que neguen que la veu d’un poble tingui sortida, no pot ser socialista. Qui nega, en benefici d’unes elits i castes el dret d’autodeterminació d’un poble, no pot ser socialista. Qui negui la realitat catalana per inserir-la i anorrear-la en benefici d’altra Nació, ni és socialista ni és d’esquerres.

PP, Ciutadans i els del PSOE a Catalunya, que per cert diuen que ens estimem molt, ens neguen la democràcia. Ara només cal esperar que la negació és faci en termes estrictament  pacífics. A Catalunya no només  estem fent tot allò que te a veure amb el dret d’autodeterminació de forma exquisidament democràtica i legal, sinó que l’absència de violència és la màxima dels partits, societat civil i institucions catalanes.



0 Comments

LES ELECCIONS DETERMINEN VOLUNTATS I LEGITIMEN POLÍTICA I ACCCIONS.

21/9/2014

1 Comment

 
Picture
21 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.

Jo voto i delego la meva voluntat als que seran els meus representants que desenvoluparan la proposta del Programa polític pel que han obtingut el meu vot. Ho faran proposant lleis i aprovant-les d’acord unes regles de joc que tothom d’antuvi ha acceptat. Poder executiu, poder legislatiu i poder judicial són les eines.

Temps ençà no era així. Ens va fer falta una revolució francesa, una de rusa, i dues guerres mundials per ser on som. Cal no oblidar els pensadors de l’època com Montesquiu que van situar les bases per la construcció de les democràcies modernes.

Cap dels poders definits per les comunitats democràtiques, com eines necessàries per obtenir societats lliures i cada dia més justes, serien possible sense la participació dels individus i del seu vot. Tenim diputats perquè la gen vota i tria. Els diputats, ciutadans normals, no súper homes, obtenen la legitimitat per proposar, fer lleis i tot l’entramat legal per afavorir la convivència social a través d’unes eleccions. És doncs el vot unipersonal el que legitima als representants.

Tenen raó aquells que volen ser espanyols quan utilitzen la seva legalitat representativa per negar-nos el dret d’autodeterminació. Nosaltres hem ajudat ha construir aquesta realitat legal i legitima. Al mateix temps però, ells, els que només volen ser espanyols, també van acceptar una nova disposició legitima i legal  de l’Estat espanyol, les Comunitats Autònomes, amb Parlaments legals i legítims, amb capacitats legislatives i de gestió.

Si una Comunitat Autònoma te dret d’acord la Constitució espanyola ha tenir un Parlament que representa la voluntat popular, també queda reconeguda implícitament que la representació del vot popular és universal. Traduït, qualsevol ciutadà pot decidir a qui vota en funció del programa polític que se li ofereixi i les ofertes en política no tenen límits.

Un Parlament democràtic, mai pot tenir topalls politics. Si els té, és qualsevol cosa menys una Camara representativa. De fet, i si be és cert que amb el pacte de la transició Catalunya i els catalans varem contribuir en la construcció de l’Estat espanyol, que el volíem modern i democràtic, també és cert i de justícia que els catalans puguem, ara i de forma democràtica i pacifica dir que volem canviar les relacions que varem pactar al 1978. No cal fer un llibre del perquè i causes, cal només exercir el mateix dret que varem tenir al 1978 per fer el que varem fer, per fer-ho ara. D’això se’n diu respecte i democràcia.

Certament, Catalunya pot votar, ho diu la Constitució espanyola, de forma legal. El que poden fer els partits, i també és legal,  és oferir que faran tal o qual cosa, fins i tot que ens duran a Mart. La decisió de qui rep el suport popular és estrictament individual. També és evident que qui vol obtenir el màxim de suports, acostuma a proposar una part ideològica i allò que volen els ciutadans. Ara a Catalunya la majoria de carrer vol la Independència, arribar-hi serà responsabilitat exclusiva dels nostres representants. Hem fet el recorregut legal com manen els canons i Espanya ens continua negant el dret que tenim com poble a autodeterminar-nos. S’ha acabat la  comèdia, preparem les eleccions i el programa polític. Posem només un punt, això si polític i trencador: Si guanyem les eleccions autonòmiques espanyoles per majoria absoluta, Proclamarem la Independència de Catalunya. A tal efecte i d’acord la nova legalitat, és prendran totes les mesures per consolidar el nou Estat i les noves llibertats de Catalunya. “Disposició transitòria del Programa”

Postdata; “cap país independitzat en els darrers 150 anys tenia resolt la hisenda publica, el reconeixement internacional, i la resta d’eines que qualsevol Estat necessita. Cap d’ells a perdut hores d’ara la seva independència”.



1 Comment

A ESCOCIA I ANGLATERRA HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA.

20/9/2014

0 Comments

 
Picture
GRÀCIES.

Tota una lliçó democràtica. El resultat el de menys. Els escocesos han decidit, hi ho han fet amb llibertat. Uns i altres van pactar el que i el com. Han estat els arguments i la campanya pel SI o pel NO els artífex de la victòria del NO. Sense desmerèixer la victòria del NO, hem observat el tram final de la seva campanya que s’ha basat amb la por. Fora d’Europa, les grans empreses fugiran d’Escòcia, els bancs aniran a Londres, els preus dels aliments pujaran de forma insostenible, etc......

Anglaterra no és Espanya, ho sabem. Ells reconeixen els pobles com subjecta polític i que són Nació sense embuts. El seu sentit de la democràcia i democràtic, els permet donar la sortida adequada als reptes politics independentment de la legalitat. Tot i així, el govern angles ha tolerat que el final de campanya del NO derives i és sustentes amb el missatge de la por. Cameron però i amb més intel·ligència ha fet el que fan els politics, proposar i comprometre’s ha millorar les concessions politiques a Escòcia. Potser la combinació de la por i la proposició ha fet triomfar el NO. D’això se’n diu encertar-la amb l’estratègia. Tot i que la por empreda pels anglesos queda lluny dels estendars espanyols.

Espanya i el seu govern de moment, i sembla que de forma inamovible, tenen la por i la recentralització com els únics elements estratègics . De fet el No a Escòcia, combinat amb la campanya de la por, és el seu mirall sumat a l’argument constitucional, reforça la posició espanyola, NO a  cap concessió, als catalans ni aigua. Resumin, cap acció que suposi que el poble català és subjecte polític i que Catalunya és una Nació.

Nosaltres no resoldrem el conflicte com ho han fet a Escòcia, ho sabem. Nosaltres el que fem, que per cert ha de ser escrupolosament legal, serà trencar legítimament amb Espanya i el seu Estat. Cap possibilitat per decidir de forma pactada, Espanya en el seu ADN només contempla el seu dictat i això en cap cas contempla concessions politiques.

L’exemplaritat del procés Escocès pactant amb Anglaterra el quan i el com, en cap cas ha estovat als espanyols, ens al contrari i ates que no hi tenim res ha fer, quan abans convoquem les eleccions autonòmiques millor.



0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.