Voldria fer el darrer post abans d’anar de vacances i escriure sobre el nou dèficit, 1,58 imposat pel govern del PP, que de complir-lo ens duria a la roina, mentrestant l’estat espanyol és reserva un 5,2. Però no ho faré.
Podria escriure sobre l’impresentable Pere Navarro, que ara diu que cal acatar el que obliga el govern espanyol. Sembla que retallar més de 2.500 milions d’euros en tot l’entramat de serveis a Catalunya, i que l’estat espanyol dilapidi milions d’euros de forma variada i sense sentit social li agradi. Aquest deu ser el seu concepte de solidaritat. Però no ho faré.
Podria escriure sobre la política de baixa estofa que utilitzen els unionistes espanyols per desgastar al nostre President i fer-lo fracassar, però tampoc ho faré.
Podria escriure sobre el paper, que comença ha ser galdós de ERC, que demana i no descarta res, però això si des de fora del govern. Però no ho faré.
Podria escriure sobre la corrupció i de com s’utilitza de forma partidista i en cap cas per regenerar la vida política. Però no ho faré.
Podria escriure sobre la darrera intenció política del govern espanyol per liquidar una part important de les competències que te la Generalitat amb matèries de municipi i d’altres, però tampoc ho faré.
Podria escriure sobre el front que mai ningú ha proposat fer, per exigir al govern espanyol que pagui els seus deutes i compromisos amb Catalunya. Tampoc ho faré.
I no ho faré perquè començo ha estar fins els dallonses. Tenim el cabàs ple de raons, de motius. Tenim les estructures d’estat que calen. Tenim un poble mobilitzat i el que és més important teniu la majoria política suficient per accelerar el procés.
Perllongar agonies quan tenim tractaments de xoc que poden acabar-les no és entenedor ni de sentit comú, i per això m’han vaig de vacances amb l’esperança de que al tornar, tot sigui més clar.
No venç el temps, venç la voluntat. Francesc G.
RSS Feed
