ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL SENAT, UNA CAMARA INOPERANT.

31/3/2015

0 Comments

 
Imagen


La Constitució espanyola imposada i legitimada després per les urnes, va consagrar que l’Estat fos bicameral i autonòmic. Un Congrés de Diputats on radica la sobirania espanyola, diuen i una càmera territorial (Senat), que fins a dia d’avui només ha servit per acollir a tots aquells politics acabats o amortitzats com premi als serveis prestats amb una bona remuneració (Montilla ex president de la Generalitat) i despeses varies com viatges pagats per tots els contribuents per anar a veure la ”novia de torn” (Monago d’Extremadura).

ERC i sembla que CDC, estan decidits que aquets siguin els darrers pressupostos autonòmics, per allò de la desconnexió. Per un costat volem desconnectar i per altra no perdem oportunitat per xuclar de la mamella on sigui, tot un contrsentit. Que fa ERC, CDC i qualsevol que vulgui la independència de Catalunya al Senat espanyol? Un Senat inoperant, amb l’única competència de retenir durant un més una Llei sense cap capacitat de modificació que no sigui la del grup o grups majoritaris. Si el que fem és exactament el mateix que fan els espanyols, ni donem exemple ni regenerem res. De fet no fem  res més que rearmar i donar arguments als Podemos i Guanyem de torn. Una cadira i uns diners ara mateix ens compren, o si més no ho sembla. És exactament com tot el recolzament que CiU sense contrapartides a anat fent amb aquesta legislatura a tot un seguit de lleis i disposicions del PP d’en Rajoy, que té majoria absoluta al Congrés. Deu ser el Preu que paga Duran i Lleida per ser ambaixador plenipotenciari del Govern espanyol. Lleig però que molt lleig. D’aquí al 27 de Setembre si CiU recolza qualsevol llei espanyola, només farà que perjudicar la seva regeneració i debilitar al President.

Participar a les eleccions espanyoles, si cal perquè no hem guanyat s'hauria de fer en clau de futur.  Ara bé, el que no té sentit és continuar entomant la camara alta. Si no renunciem a l’acta de Senador, lloc inoperant, el que si que és podria fer, és deixar la cadira buida. Seria una demostració clara que els catalans volem desconnectar i deixar els afers i malbaratament de recursos per ells. Ser-hi és admetre que el  Senat espanyol serveix al territori i sobre tot que serveix als interessos dels catalans. Voler la independència de Catalunya vol i requereix sacrificis. És hora de visualitzar-los i demostrar amb fets que volem desconnectar.



0 Comments

EN QUE QUEDEM ERC, LLISTA DE PAÍS O NO?

30/3/2015

1 Comment

 
Imagen


Tothom ho ha de saber, que si guanyem la independència és gràcies al President Mas i CDC. Tothom també ha de saber que amb ERC liderant el procés ho tenim bastant mes pelut. Tothom també  sap que és el que va fer ERC amb els dos tripartits; més Espanya i un front  pseudoesquerrà.  Cap inici de procés ni per la independència, ni pel Dret a Decidir. Ara i cada dia més a prop del desenllaç final, el 27, ens caldrà triar i de debò, cosa innecessària si tinguéssim “llista de País”.

L’Oriol Junqueras i tos els seus adlàters, van decidir que no calia la Llista de País. Ara, tot indica que alguns dels  líders de ERC admeten l’error, i quan ho fan públicament, no és triga més dues hores perquè rectifiquin i tornin a la casella de sortida. L’aparell de ERC encara mana, hi ha fe de deu que sense fissures.

ERC s’ha de preguntar si vol la independència de Catalunya de debò, ates que fins ara sembla tot el contrari. Amb els dos tripartits ja ens varen dir on eren. ERC ha fonamentat la seva ideologia esquerranosa al costat d’aquells que construeixen la Espanya de sempre, els socialistes i els comunistes ecologistes (PSC- PSOE i IVC).

Dir el que diem és molt gruixut hi ho sabem. Els fets però, determinen. ERC tenia la clau als dos tripartits, i mai la van utilitzar, és més a dia d’avui i segons dades és pot afirmar que els dos tripartits no van suposar cap avenç ni competencial, ni per la independència, ans al contrari.

ERC presenta a dues persones per alcaldes que amb els seus discursos ho diuen tot. En Bosch a Barcelona, aviat anomenat “el gran buscador”, capaç de dir i oferir que amb els de CiU o CDC res és pot esperar, i amb el de Puigcerdà que pretén fer un front d’esquerres per fer fora als de CiU, corrobora allò tant penós de que amb els d’Esquerra "mai tindrem" la independència.

ERC, ha traït una part de la seva historia. Fins no fa gaire dins del partit hi convivien els internacionalistes d’arrel esquerranosa i els idealistes purs. A dia d’avui,  hi conviuen els possibilistes i arribistes.

Per acabar aquest post, diem que si el 27 no guanyem els independentistes, vaja els que volem fer de Catalunya un país lliure, la culpa no serà dels autonomistes reconvertits, serà exclusivament de ERC, incapaç d’aglutinar els vells i nous independentistes amb una Llista de País per guanyar. Dit això i si el 27 de Setembre guanyen els espanyols, la meva recomanació pels de ERC, és que emigrin i desapareguin pels segles dels segles. Ho diu un ex militant.



1 Comment

CATALUNYA "AMB FRONTERES" PERQUÈ HO VOLEN ELS ESPANYOLS.

28/3/2015

0 Comments

 
Imagen


I que n’arriben ha ser de pesats aquests espanyols. “Els catalans volen aixecar fronteres en una Europa que les anul·la. Catalunya sortirà de la Unió Europea. Els catalans no tindran l’euro com moneda. Els jubilats de Catalunya no tindran pensió. Catalunya no serà autosuficient i no podrà accedir als mercats internacionals. Catalunya deixarà de ser un lloc preferent pels inversors. Catalunya no tindrà reconeixement com nou Estat. Les multinacionals instal·lades a Catalunya fugiran”.

Catalunya és convertirà en el nou desert del sud d’Europa, ens venen a dir. Fins i tot serà un territori on l’aire per respirar serà ben escàs. És deuen referir a la desertització humana. Ben mirat, els hi convindria que fóssim un nou Estat. Seriem els mateixos catalans responsables del cataclisme on ningú quedaria per fer immersió lingüística. Ni per recordar la nostra dissortada historia. Liquidaríem allò tant català de la iniciativa i el gust al treball. Per fi Espanya no tindria cap oposició per acabar de construir la seva Nació espanyola. Això si amb un tros de desert, provocat en temps passats per una tribu, els catalans.

Doncs no, ni Catalunya ni els catalans ni ningú amb dos dits de front proposa que Catalunya sigui un Estat independent amb fronteres, sense democràcia i sense justícia social. El que volem és ser amos del nostre present i futur. Volem decidir tot el que ens afecta i programar tots els esdeveniments, socials, industrials, educatius, de seguretat, internacionals i situar Catalunya al vell mig de les potencies amb millor benestar social.

Catalunya si ha de cedir sobirania, a la Unió Europea, que creu que si, ho farà com un Estat lliure i sobirà i per decisió democràtica dels catalans. No serem nosaltres els que aixequem fronteres, però tampoc hem de consentir que d’altres és reparteixin l’èxit o patiment de Catalunya, com van fer amb un ignominiós tractat entre Castella i França amb la Catalunya Nord (Tractat dels Pirineus, signat el 7 de Novembre del 1659).

Els que han aixecat fronteres ara,  tot i que no territorials, ho han fet els espanyols d’arrel castellana, amb la seves imposicions històriques. Són els que no han parat de fer-ho sota la base d’un anticatalanisme furibund cultivat i estes per ells, per a major gloria seva.

Ara el tema fronterer és la seva estratègia per intentar evitar que castellans, gallecs i bascos integrants a Catalunya recolzin que Catalunya sigui un Estat lliure i democràtic. El que no saben és que han fet tard. A Catalunya la informació és publica i oberta i són els nou vinguts els primers que han comprovat que Espanya treballa incansablement per construir una nació amb espanyols de primera; bascos i navarresos, espanyols de segona; castellans (inclosos els andalusos i extremenys) i gallecs, i espanyols de tercera ( els catalans, els valencians i els de Sas Illes).



0 Comments

ELS CATALANS FEM PEDAGOGIA, ELS ESPANYOLS...........

27/3/2015

0 Comments

 
Imagen


Als catalans del segle XXI, d’aquí unes quantes centúries, se’ns recordarà, si Catalunya no és converteix en un Estat lliure i independent, com la “tongada dels pedagògics” i no tant per la de l’estol de politics que van fracassar en el seu intent pedagògic i pràctic per fer de Catalunya un Estat lliure i independent.

Ve al cas, per la insistència que alguns politics catalans i dirigents de partit, executen com acció indispensable, pedagogia en estat pur, per mirar de convèncer. Convèncer  als espanyols d’arreu, intentar que ens entenguin, ens comprenguin i que fins i tot siguin solidaris amb les nostres apetències catalanes n’és l’objectiu. Tant lloable com que els catalans vulguin decidir el seu futur.

Encomiable, i segur que  en el futur se’ns reconeixerà com un valor afegit al “procés” eminentment democràtic i pacífic, si finalment ho aconseguim.

El problema el tenim quan nosaltres posem en valor el diàleg, el pacte, l’entesa aquella del Win-Win, d’això se’n diu fer pedagogia i afegim el perquè de tot plegat. La resposta de l’altra bàndol, sempre o gairebé és la mateixa, NO. A Espanya només hi ha espanyols i la sobirania és seva. Si ve del govern espanyol, és la recentralització i l’ofec econòmic i institucional. Si ve del mon polític el que rebem és prou variat com per refermar-nos en la nostra intenció de ser lliures; intolerants, nacionalistes catalanes, insolidaris, nazis, corruptes i d’altres epítets esgarrifosos. Si ve del mon mediàtic i propagandístic, a més de repetir les insidies governamentals espanyoles, i afegeixen la mentida, l’insult directe, i campanyes orquestrades per incidir en negatiu amb tot allò que faci flaire català. Alguns fins i tot ens volem morts hi ho fan públic a les xarxes.

Per últim, tenim els espanyols a Catalunya que voten, llegeixen i segueixen majoritàriament “als que tant ens estimen”. Són la base social espanyola, que a Catalunya lluita contra la immersió lingüística i la historia de Catalunya. A la resta de l’Estat exactament igual amb uns quants afegitons. Els catalans som com dimonis, i portem cua i banyes.

Fem pedagogia ens diuen insistentment. Doncs no la devem fer gaire be, quant el que rebem són desconsideracions i insults en lo social i escanyament en lo polític. Era només un eslògan propagandístic. “En un escenario de paz y democracia se puede hablar de todo y negociarlo todo”. Tot menys el dret dels catalans a decidir el nostre futur.

Pedagogia pot ser sinònim de tolerància, però quan ja has posat 300 vegades les galtes i les tens, si les tens, força vermelles, és com per aturar-se i reflexionar. Ve al cas perquè des de Catalunya, on també no parem de fer pedagogia, tampoc la devem fer gaire be.

Fer acords amb la Telefónica espanyola, per molt nivell tecnològic que tinguin, ara, és directament un tret al procés, hi ho han fet els que governen a la Generalitat i al Barça que és més que un Club.

Fer un acord amb el grup Godó on l’Ajuntament de Barcelona finançarà sucosament el seu esport d’elit, el tenis, o és  subvenciona al seu diari, des de presidència de la Generalitat, “La Vanguardia”, mitja que no destaca per ser favorable al procés, sinó tot el contrari.

Fer homenatges a espanyols insignes com en Lara, personatge que va destacar per la seva lluita contra la independència de Catalunya, que va  dir que les seves empreses marxaran de Catalunya si ho aconseguim. Entenem que els seus hereus ho faran si arribés el cas.

Això no és fer pedagogia, és donar de menjar als que no volen perdre la mamella, Els espanyols, que no volen que Catalunya sigui un Estat lliure i independent, ho tenen clar, no cal fer pedagogia, només cal aplicar la força que tenen per evitar-ho i punt. Potser per això, cal que la pedagogia és dirigeixi als que volem la independència, per explicar com hem d’actuar arribat el cas.



0 Comments

ÉS IMPERATIU DESCONECTAR.

26/3/2015

0 Comments

 
Imagen
El president Mas ja ho va dir; Hem de desconnectar, nosaltres i afegim per dur a terme la ruptura que no és va fer al 1978. Desconnectar amb totes i cada una de les institucions de l’Estat espanyol. Alguns fins i tot proposen un “Estat català a l’ombra”.

De ben segur que no seran els unionistes i federalistes de terceres vies els que desconnectin. Per tots ells, el centralisme i la seva “generositat” repartint concessions administratives, n’és suficient. El poder polític i econòmic ha d’estar on és. Els borbons, els castellans espanyols i les seves elits, ja s’ha n’han carregen. L’avantatge dels catalans i potser l’única, és que el temps dels fusells s’ha acabat.

Ara bé, els que si que hem i podem desconnectar som els que volem una Catalunya lliure i independent. El govern d’en Mas, ho està fent i de forma agosarada. Ho va fer el 9 N. Ho han fet amb el Consell per la Transició. Amb la Declaració de sobirania, encara que estigui impugnada. Ara sembla que el Govern ho tornarà ha fer amb les 150 mesures per implantar les estructures d’Estat.

Com ho podem fer la resta i implicar-nos és tant senzill com efectiu. Per exemple, aquest any quan fem la declaració de renda, la hem de fer arribar també a la Hisenda catalana. Els trabucaires són més èxplicits no pensen pagar la multa de 6000 € que l’Estat espanyol a través de la seva delegació a Catalunya, els ha imposat, els trabucaires si que desconnecten. Posar el CAT i tapar la E també és desconnexió, sobre tot perquè les competències de transit són dels Mossos i no multen per això, tot i que de botiflers als Mossos també ni han. Els partits per la independència, també podrien fer el gest més polític, tot i que els afecti econòmicament, de deixar d’anar a la Camara dels Senadors. Per cert Camara inoperant que pretén donar patina de legitimitat a l’Estat de les Autonomies.

Desconnectar, és decisió personal i fer-ho és tant senzill com actuar, pensar i viure amb català. Desconnectem parlant amb català, desconnectem donant valor a les nostres institucions, desconnectem votant massivament a les eleccions municipals i a les properes autonòmiques reconvertides en plebiscitàries. Desconnectar poc a poc de les institucions administratives espanyoles i desconnectar per fer de Catalunya un País just, solidari i modern. Només depèn de nosaltres.



0 Comments

MIQUEL ICETA, PRIMER SECRETARI DEL PSOE A CATALUNYA.

25/3/2015

0 Comments

 
Escoltar al Miquel Iceta, tot i no compartir el seu substrat polític ni ideològic, és un plaer. Parla i se l’enten, i és d’agrair. Fins i tot explica que la nova política del seu partit serà parlar amb claredat. Ell no vol la independència de Catalunya i ho diu. Ell vol una reforma, que sap impossible, de la constitució espanyola i també ho diu. Té clar que la sotragada electoral del PSC – PSOE a Catalunya, serà de campionat i ho reconeix. No té cap inconvenient en reconèixer la desbandada de militants del partit i fa quelcom més, ni un sol mot negatiu per ells ens al contrari. També diu que si les eleccions municipals són un desastre pel seu partit, que no dimitirà. Jo no em presento a cap municipi, diu.

Ara be com a bestia política que és, fa i diu més coses. En l’àmbit del fer, celebra l’onomàstica de la constitució espanyola amb el PP i Ciutadans i la “virreina” espanyola a Catalunya (Llanos de Luna). Tampoc te fàstics amb fer debats “federalistes” amb Ciutadans i com no rep als unionistes catalans d’associacions politiques i folklòriques. En l’apartat de la teoria dialèctica, és on destaca més. A ells no els trobaran recolzant una llei electoral catalana desprès de 35 anys per fer retocs cosmètics. Sembla que els dos tripartits presidits per socialistes, tampoc ho van saber fer, però s’ho calla. Sembla, segons diu que no te contrincants específics, però curiosament totes les critiques les dirigeix al President Mas, CDC i CiU. Al President per no acabar les legislatures i per oferir coses que mai és compliran. Al President que va perdre 12 diputats al 2012 i que ara les enquestes diuen que en pot perdre 19.

L’Iceta te criteri i opinió i analitzant les dues vessants, ens du a  la conclusió de que la nova estratègia dels socialistes a Catalunya és la de fer una regeneració del concepte espanyol i d’Espanya. L’Iceta no vol competir ni amb Podemos o Guanyem, tampoc amb Ciutadans. Senzillament la pretensió és tornar a guanyar els vots i militants que ara s’han dispersat i la base per fer-ho serà la seva espanyolitat.

L’Iceta com a bon espanyol, ni condemna la recentralització, ni la espanyolització que el Wert i el PP han aprovat. Tampoc és va indignar quan els mandats pel Parlament van rebre una sonora “bufetada” amb el no del PP i PSOE a que Catalunya pogués fer una consulta acordada. Tampoc en parla mai de l’espoli econòmic. Ell és dels que creu convençudament que als catalans ens toca pagar i callar. Ell és dels que lluita contra la corrupció a Catalunya, però calla la de Andalusia. Ell és dels que creu que amb una descentralització administrativa anem que xutem i que tot s’ha de decidir a la capital d’Espanya, Madrid.

En fi, amb el que més ens agrada den Miquel Iceta és que parli clar. El que no ens agrada gens, és que ho faci  d’allò que només serveix a ell i al seu partit. Del que volen els catalans majoritàriament ni un sol mot, deu ser per això que tot el que fa el govern espanyol contra Catalunya, és silenciat per ell.

Imagen
Imagen
Imagen
Imagen
Imagen

0 Comments

LA CORRUPCIÓ A ANDALUSIA NO PAGA FACTURA.

24/3/2015

0 Comments

 
Imagen


Dos dies són una eternitat per valorar el resultat electoral a la regió espanyola d’Andalusia tot i així intentarem fer una aproximació. Sembla que pels socialistes ells han guanyat. Pels de Podemos també. Els de Ciutadans, més agosarats, ja determinen i proclamen que són el principi del canvi.

De fet aquestes eleccions regionals i autonòmiques, si que tenen uns perdedors, els andalusos. Per cert per uns més que d’altres. Els andalusos i de forma majoritària (47 diputats pel PSOE i 33 del PP, 80 de 109), han confirmat que no volen cap tipus de regeneració i que viure immersos en una societat subvencionada i corrupta, ja els hi va bé. Ara ja no ho diuen les enquestes, són els resultats dels vots els que certifiquen el que diem.

Podemos, com proposta “regeneradora” i contra “la casta” no determinada, són amb el PP els grans perdedors. Els seus 15 escons els impossibilita ser determinants a la governabilitat. Fer pacte amb el PSOE, seria la seva mort política. No fer-ho voldrà dir quatre anys de desert. Per tant les expectatives de Podemos han fet llufa. Reduir Podemos a Pablo Iglesias, ja les té aquestes coses.

Ciutadans, és l’oferta de la casta espanyola per substituir en un futur no gaire llunyà al PP. El neo franquisme, la corrupció, ha fet que les classes dominants preparen l’alternativa al PP i Ciutadans, amb arrels catalanes, compleix tots els requisits i  com no també per avortar el procés català.

Izquierda Unida, no només ja són residuals, sinó que el seu temps és a prop. Són part de la corrupció i crossa dels socialistes o de la dreta espanyola quan convé (Andalusia govern PSOE – IU. Extremadura govern PP – IU). La seva pròpia deriva els fa inconsistents i inservibles pels electors. Els seus homòlegs a Catalunya busquen la seva salvació amb acords amb Podemos i la Colau. El PSUC és va extingí i aviat ho farà IU i IVC.

El resum final seria que a l’Estat espanyol, la corrupció no paga preu polític i de vegades ni de gestió. Tot plegat llastimós, perquè desprès de treballar només 20 peonades a l’any i cobrar salari (PER) durant tot un any, seria com per tenir temps i aixecar el seu nivell i llisto autocrític.

 



0 Comments

ERC OBRE ELS BRAÇOS ALS "INDEPENDENTS" A LES SEVES LLISTES.

23/3/2015

0 Comments

 
Imagen


Títol tant suggestiu com “inoperant” pel procés. Tothom sap i ERC en particular, que la unió fa la força i la disgregació comporta debilitat i fracàs. Sembla que ERC, sense renunciar al seu partidisme ideològic, practica la seva estratègia per afrontar les properes eleccions, en base a una certa unitat. Tanmateix sembla que la pretensió és fer la seva “Llista de País”, o llista unitària amb uns quants independents, que curiosament provenen majoritàriament del PSC – PSOE, Avancem, Més i de l’associació d’en Comin. Aquests nous “independents”, que no independentistes, a dia d’avui, no construeixen res més que més ERC. El més greu és el preu que ERC ha de pagar, com per exemple fer del castellà llengua cooficial dins de la  República catalana.

ERC no vol una “Llista de País”  amb en Mas i els de CDC, però si amb els que provenen de “l’esquerra”. De fet ERC podria haver proposat una “llista de país d’esquerres” amb tot l’espectre sobiranista d’esquerres i no tant. La CUP, Reagrupament, SI, PRC, EC, CA, PSAN,  i d´’altres grups més minoritaris i podrien ser, només calia la generositat que ERC no té o practica poc. Una llista de país d’esquerres o centra esquerra, sense dir-ho, és el que ara pretenen fer, això si sense perdre la seva marca i només amb el provinents del PSC – PSOE.

ERC, no col·loca independents a les seves llistes, col·loca ex “sociates”, ex federalistes i fins i tot ex unionistes espanyols, que ara busquen “l’opció guanyadora”. Deu ser per allò de re situar-se. No ens enganyem però, a ERC la seva suma és de partit, que no de país i que nosaltres sapiguem eixamplar només el partit, quan el que ens juguem és ser lliures o no, no beneficia a la majoria i potser tampoc al País.

Potser alguns pretenen continuar amb la fermesa mediàtica de que el debat de la llista de país que proposava el president Mas és un afer tancat. Veien però com ERC pretén fer la seva “llista de país” amb la seva marca per guanyar el 27, ens sembla tot un despropòsit, sobre tot quan són ells que parlen de llistes obertes, integradores i fins i tot transversals. La seva llista de país si que serveix. La que proposa el President Mas no, diuen.

ERC, segur que serà determinant en el futur, però abans ens hem de guanyar la independència i anar cada escu pel seu canto, segur que no és el millor per aconseguir-ho.



0 Comments

EL PRESIDENT MAS HA DE PROCLAMAR LA REPÚBLICA CATALANA.

21/3/2015

0 Comments

 
Imagen


Tot i que defensarem la Llista de País fins el darrer moment per guanyar, l’ex jutge Santi Vidal també ho fa, cal que entomem les municipals com la prèvia per guanyar el 27. Cal però fer  de les municipals, si els independentistes som capaços de guanyar a Barcelona, Girona i si pot ser a Tarragona i Lleida, més ciutats com Vic, Olot, Puigcerdà, San Cugat, Balaguer, Tremp, Viella, Reus, Amposta i per que no a unes quantes ciutats del Baix Llobregat, la primera volta. Si és així haurem fet un bon pas per gunyar el 27 i consolidar la Associació de Municipis per la Independència. Fins i tot és podrien preveure accions, en cas que l’Estat espanyol és torni boig de cara el 27.

De fet les municipals són més un destorb que part de l’estratègia del procés. Tenir més de 900 Ajuntaments pel dret a decidir, és com per conservar-ho. Bé som on som i el que esta fet i convocat ja no te arreglo. Ara el que toca és guanyar el 27 de Setembre i com anar-hi encara depend d'un acord generos i patriotic. 

Sembla que els d’Esquerra no acaben d’enfiar-se del President Mas i de CDC. Les seves declaracions al Parlament i ràdios locals ho confirmen. Fins i tot en Lluis Llach els ha de cridar a l’ordre.

Recordar tripartits i estrategies esquerranistes, no és ara el nostre objectiu. La independència de Catalunya és el que volem i si pot ser ara mateix. Ho diem per allò de que sense eines d’Estat no hi tenim res ha fer i per tenir-les cal ser un Estat.

El Govern del President Mas, no només compleix tots i cada un dels compromisos, sinó que és qui més se la juga. Nosaltres no en tenim cap dubta i de moment és, amb la societat civil, el polític que lidera el procés. De fet volem anar més lluny i davant de la desconfiança permanent dels d’Esquerra, que ve de la eleccions del 2012, recordeu, “nosaltres hi hem de ser per vetllar el procés perquè no ens n’han fiem”, volem, defensarem i treballarem perquè el President faci efectiva la seva proposta, una “Llista de País” oberta, transversal i per guanyar, però sobre tot per donar-li al President la legitimitat que ara no té.

Espanya, el govern espanyol i el seu Estat, els unionistes, els terceres vies, federalistes espanyols, i els botiflers, que en tenim uns quants, volen defenestrar, liquidar, matar, políticament clar al President, fins i tot alguns que van d’independentistes. Davant de tot l’espectacle “depriment” que alguns ens ofereixen, proposem que el 27 fem de la Llista de País la guanyadora, donem-li la confiança que no varem ser capaços de fer al 2012. El President s’ha guanyat des de la legalitat espanyola el dret a liderar el que queda del procés i proclamar la República catalana.



0 Comments

ATACAR ELS REPRESENTANTS DEMOCRÀTICS MAI HA DE SORTIR GRATIS.

20/3/2015

0 Comments

 
Imagen


Els “pijo progres” d’esquerres i no tant pijos, ara s’escandalitzen. El Tribunal Suprem de justícia espanyola a sentenciat a uns quants “energúmens” a tres anys de presó. El perquè d’aquesta condemna tothom ho va poder veure en directe pels mitjans de comunicació. Un espectacle trist i llastimós. Els condemnats tenien la pretensió de boicotejar la feina dels representants electes del poble català dins del Parlament de Catalunya. Provenien del moviment 15 M d’arrel espanyola i pretesament d’esquerres. Per cert, moviment bressol de “Podemos i Guanyem”

Nosaltres afirmem que aquets energúmens mai haguessin gosat fer el mateix al Congrés espanyol. Són els mateixos que no reconeixen sobirania ni poder polític al Parlament català.

La condemna dels energúmens, s’hauria d’haver produït al dia següent dels fets, de forma general i rotunda. No només no és va fer, sinó que diputats i partits els van excusar. Vergonyós i vergonyant.

La condemna no hauria d’haver estat pels danys causats o no, la condemna hauria de ser política i democràtica. Els ara condemnats van insultar, amenaçar i fins i tot colpejar, als diputats i diputades del Parlament de Catalunya. Aquests fets de per si podrien estar subjectes al dret i llibertat d’expressió. Res a dir. El problema és que ho van fer als que representen a tot un poble i una nació en la mesura que els diputats i diputades són escollits democràticament en unes eleccions. Estaven intimidant, amenaçant, insultant als representants de tot un poble.

A Europa només tenim constància d’un fet similar quan els nazis van cremar el seu Parlament (Bundestag).

Per acabar, nosaltres que no som juristes ni jutges, som incapaços de dir si la sentencia és apropiada o desproporcionada, però el que diem, és que sense una sentencia que els castigues no se’n podien quedar.



Imagen
0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.