ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

CAL QUE TINGUEM REGENERACIÓ POLÍTICA I SOCIAL.

11/7/2014

0 Comments

 
Picture
11 DE JULIOL I DESCOMPTANT.

L’any 2009 Reagrupament és convertia en l’eina política més “transversal” del moment. Regeneració, excel·lència, democràcia i independència van ser els seus postulats. No ve al cas analitzar on és ara Reagrupament, però si, si el seu missatge va fer forat a la societat catalana. Nosaltres estem convençuts de que si. Ara la majoria de les forces politiques han incorporat al seu discurs i sen se vergonya “la regeneració”.

Regeneració política i fins i tot social, era hi és indispensable per qualsevol nova proposta de país. Amb independència o no, la majoria de ciutadans expressen que com anàvem ens dirigíem directament a la roina social i econòmica. Ara sabem que el fet de no trencar amb el franquisme ens ha dut on som i que per sortir-nos-en cal una regeneració política i social de proporcions extraordinàries.

Regenerar-nos o no, aquesta n’és la qüestió. Per on començar i qui te legitimitat per proposar-la i dur-la a terme. CDC, per exemple, s’ha “regenerat”, tot i que parcialment. Han passat de l’autonomisme a l’ independentisme en un procés que evidentment s’ha adequat segons la pressió popular expressada en manifestacions i enquestes varies. La pregunta que ens cal fer, és si amb aquesta regeneració en tenim prou, la d’autonomista a independentista. La resposta és no, ho fem la regeneració prepositiva, on tothom i sigui implicat i és facin vots per deixar pas a noves cares, o definitivament ho tenim pelut.

Regenerar-nos, no és important, ha de ser essencial  i els mateixos que ara lideren partits i una part de la societat civil, han de plegar. Construir la nova Catalunya, s’ha de fer sense vicis ni perjudicis i amb una participació de la societat en general exemplar.

Els que han estat incapaços de fer possible una democràcia de qualitat, comparable a la mitjana europea, no poden ser els arquitectes del nou país. Si no ens regenerem, si no admetem que ho hem fet malament, i deixem que siguin els mateixos que no han pogut fer lleis, com la electoral, i d’altres de radicalitat democràtica, voldrà dir i s’expressarà la incapacitat dels catalans per canviar res.

No demanem que els partits que aposten amb claredat per la independència i per dur a terme una regeneració total hagin de desaparèixer. El que proposem és que els partits vells i líders vells han de ser els primers que diguin que fins aquí. El President Artur Mas ja ho ha dit i ens dona que és dels pocs que ha entès que ell no hi ha de ser, ni lluitar per la presidència de la República catalana i per això ens ha dit que acabat el procés no serà candidat. De vegades la regeneració demana vots i accions exemplars. Esperem i desitgem que la del President Mas no sigui una flor d’estiu i d’altres el segueixin.

No entomar la regeneració com necessària, farà que moviments populistes i demagògics ocupin espais socials, sense continguts programàtics i fins i tot ideològics i segur que el que volen no te res ha veure amb la democràcia ni amb la llibertat de Catalunya. Per cert la regeneració no vol dir fer primàries a dojo per triar als de sempre.



0 Comments

EL TEMPS S'ESTÀ EXHAURINT.

9/7/2014

0 Comments

 
Picture


9 DE JULIOL I DESCOMPTANT

“El tiempo es oro” deia Calderón de la Barca, si ho va dir. Tenia raó. Productivitat, negoci i temps són conceptes que van íntimament lligats. El capitalisme esdevé negoci i sistema si aquets tres conceptes funcionen. En política i de vegades el factor temps esdevé indispensable per guanyar, tot i que s’haurien d’afegir anàlisis, estratègia i tacticisme al voltant de l’objectiu.

El 2006, el nostre Estatut aprovat i referendat per Catalunya, quedava suspès fins el 2010. La sentencia del Tribunal Constitucional espanyol, ens mostrava la crua realitat; “Els nivells d’Autonomia i descentralització tenen un topall i aquest el marca Espanya”.

Dur l’Estatut al TC espanyol, va produir uns efectes variats. El primer de tot i el de més contingut, va ser el començament d’una recuperació històrica, de la dignitat com a poble i catalans. S’iniciava el que podríem anomenar com el trencament emocional amb l’Estat espanyol i el “pacte de la transició”.

 La nostra transició amb dalts i baixos ens apropa a la ruptura. Vuit anys per prendre consciencia que amb l’Estat espanyol i els espanyols no hi tenim res ha fer, és el temps que ens ha calgut. L’apoteosi ens va arribar el 2010. Una sentencia espanyola, ens despertava i de cop. Catalunya no és una nació i els seus drets lingüístics és remeten a la Constitució que consagra el castellà com única llengua oficial. Entre altres vaga-te-les. Sentencia que en diversos apartats no deixa de recordar-nos que Espanya és “una i gran”.

Som a quatre mesos de la possible consulta no acordada ni legal des de legalitat espanyola i tot i que l’emancipació de la majoria dels catalans per decidir que no hi ha res ha fer i el que ens cal és ser un Estat normal, creiem i considerem que el temps, el valuós temps, ara ja no va al nostre favor.

Que més del 80 % dels ciutadans de Catalunya, vulguin i estiguin d’acord amb el dret a decidir, no ofereix cap dubta als demòcrates de que els catalans volen votar. Ara però, la qüestió i el dubta és si fer una consulta, que no serà vinculant, amb una confrontació directe i total amb l’Estat espanyol, ho acatar la seva prohibició i buscar l’alternativa.

El 9 de Novembre s’ha de votar. No fer-ho produiria uns efectes desmobilitzadors i frustrants. El que volen i faran el govern espanyol i adjunts, ho sabem sobradament. El seus arguments són la por i el NO i l’acció que faran està en consonància amb el que volen i faran.

Catalunya vol votar. Posem doncs les urnes el 9 de Novembre i si no tenim consulta tinguem eleccions i acabem amb els dubtes. Tothom sap que el trencament quan és produeixi s’haurà de fer al Parlament de Catalunya i el faran els nostres representants legalment triats i legitimats per les urnes. Doncs això, votem el 9 de Novembre i tant s’ha val si ho fem amb una consulta o amb unes eleccions. El que compta és que hores d’ara ens guanyem a les urnes el dret ha ser lliures, i temps per fer una cosa o l’altra en tenim. Pel que no tenim temps és per trigar dos anys més, ells, PP i PSOE més els afegits ho tenen clar; “el temps de l’estocada és el 9 de Novembre”.



0 Comments

ELS ESPANYOLS EN DIUEN JUSTICIA.

8/7/2014

1 Comment

 
Picture


8 DE JULIOL I DESCOMPTANT.

La justícia espanyola, hi ho creiem fermament, deu posar vermells als seus homòlegs europeus.

Tribunals politics i polititzats (TC). Ex President del Consell General del Poder Judicial, dimitit que no jutjat per malversació de cabdals públics. Actualment mante un dispositiu de seguretat que costa als contribuents 385.000 euros anys, 11 guàrdies civils i 4 policies nacionals més un cotxe oficial que el du mensualment a Torremolinos. Un jutge expulsat de la judicatura (i no és de la meva corda)  per defecte de forma, diuen la fiscalia i els jutges que l’han jutjat, investigava el cas de corrupció Gürtel que afecta directament al PP, el jutge és en Garzón. El Jutge Elpidio José Silva, de moment imputat i suspès, el crim haver posat a la garjola un dels màxims responsables de les preferents i amic íntim de l’Aznar, Miguel Blesa. És la fiscalia la que s’oposa i defensa la desinputació de la Cristina de Borbó i afegeix tot un seguit d’atacs al jutge instructor José Castro, el mon a l’inrevés. Del Ministeri d’interior apareix un dossier que acusa directament al President Mas d’evasió d’impostos i la fiscalia espanyola davant la actuació del ministeri que no aclareix res, no endega cap procés. Aquest fet en mig d’un període electoral segur que afecta al mateix resultat.  33 Jutges, entenem que demòcrates diuen que votar és legal i el dret a decidir és perfectament constitucional. La resposta és un assetjament per part de l’instancies judicials superiors. 

El llistat és decebedor i interminable. Ara però, la justícia espanyola ens ha ofert la darrera classe de  “justicia a la española”. L’Audiència això si, “Nacional”, per allò de que els espanyols no són nacionals, acaba d’absoldre als 19 encausats pel setge al Parlament de Catalunya. Per ser més exactes hem de dir que n’han condemnat a un a una pena de quatre dies de localització permanent. Una burla.

No és que no creiem que alguns diputats és mereixen algun tipus de correctiu, però l’únic que en democràcia podem donar-los és no votar-los mai més.

La nostra indignació amb la justícia espanyola, i diem espanyola perquè no ni ha de catalana, per molt que ens vulguin vendre que en tenim, esdevé crònica. Aquest justícia és impartida en termes injustos i deslleials. Insultar, escridassar, amenaçar i fins i tot arribar a la “carícia física”, pot ser el preu que hagin de pagar els servidors públics i politics, no així la màxima institució de Catalunya, el Parlament.

El nostre argumentari per fugir d’aquest Estat nacional espanyol, s’incrementa dia a dia, i com diu el jutge Vidal, la independència de Catalunya, també la hem de voler per fer una justícia nova. La espanyola mai ens ha servit i ara menys.



1 Comment

ELS CORRUPTES DEL PP CONTRA LA CULTURA I CATALUNYA.

7/7/2014

0 Comments

 
Picture
7 DE JULIOL I DESCOMPTANT.

La corrupció, fenomen heretat del franquisme, estes amb uniformitat arreu de l’Estat espanyol, és mostra amb més virulència en alguns territoris. En el ranking de la corrupció, gairebé podríem assegurar, que el País Valencià, “comunidad valenciana” pels del PP, en destaquen i són campions.

Els del PP al País Valencià, tenen més condemnats i imputats que a la resta de l’Estat espanyol. País Valencià i les Illes destaquen però per altre qüestió singular, són contraris de forma ferotge a tot allò que tingui a veure amb Catalunya i els catalans i sobre tot a la cultura, llengua i historia.

No és que no tinguem corredor del Mediterrani, tant necessari al País Valencià i Catalunya i de retruc a Murcia i Andalusia, és que tot fa preveure que per evitar qualsevol aspecte progressista entre els països catalans la dreta espanyola del PP estan disposats a tot, fins i tot impedir  que la cultura en general impregni la societat valenciana.

Prohibir les emissions de TV3 i Catalunya Radio, reconvertir o intentar-ho, que el català sigui diferent al valencià, denota la concepció antidemocràtica, absolutista de la societat  que tenen, i  creiem que és així perquè tenen por, molta por. Por a que els Països Catalans és confederen i a que el concepte de la seva Espanya fracassi.


Són precisament els corruptes, els que s’oposen i lluiten aferrissadament contra la cultura en general, les escoles i el català en concret.  Ara el President del PP Fabra, demana convertir el País Valencia en el dic contra Catalunya i els catalans. La seva dèria, ratlla l’histrionisme i l’esquizofrènia. Són capaços de tot, fins i tot d’esfondrar econòmicament l’Estat espanyol si així aconsegueixen que Catalunya no sigui lliure i esdevingui definitivament Espanya. Aquest és el pa que si dona i marxar comença ha ser imperatiu.



0 Comments

L'ESTAT CATALÀ HA DE SERVIR PER CONSTRUIR LA EUROPA DELS POBLES.

6/7/2014

0 Comments

 
Picture


6 DE JULIOL I DESCOMPTANT.

Que Catalunya i els catalans hem fet professió europeista, els fets ho avalen. Som potser dels poquets que anem al moll de l’os. “Europa s’ha de construir des de la renuncia lleial de la sobirania particular de cada un dels pobles que conformen el continent europeu”.

Corregir desigualtats socials, equilibrar territoris, establir la solidaritat com l’eina d’anivellament, tenir una mateixa justícia i aconseguir que les politiques de tot tipus siguin justes, ha de ser el nucli de la nova Europa.

Sabem que de moment la Europa que tenim no és la dels pobles, és la dels Estats. Singularment alguns d’ells enquistats en la defensa de mantenir drets arcaics, impedeixen que Europa avanci i ho fan per mantenir privilegis que no per construir el que ara i segur necessitarien els ciutadans europeus.

Catalunya és Europa. Ho som per l’imperatiu legal de ser espanyols. Ho som perquè varem fer tot el possible perquè l’Estat espanyol s’incorporés a la Unió Europea. Aquests fets no són empírics, són reals i  constatables.

Alguns Estats de la Unió Europea, ho no han entès el que s’està construint, ho l’únic que han pretès és mantenir-se dins d’un mercat per especular i fer negoci. Sabem per historia que les forces reaccionaries, s’oposen de forma natural a qualsevol canvi que no controlin. Ara però la partida no és juga com fa dos segles, les comunicacions i un saber universal ajuden a que els canvis siguin incontrolables i sobre tot populars.

Pot ser tot un contra sentit. Volem ser un Estat per liquidar-lo més tard. Doncs no, volem ser Estat precisament per tenir l’oportunitat d’oferir i participar en la construcció de la Europa dels pobles i acabar amb la dels Estats.  Espanya Estat tot i que no compta gaire en els nuclis de poder actuals a Europa, manté els suports a l’Europa carrinclona. De fet el seu esquarterament podria ser el principi de la nova Europa i Catalunya pot ser el primer graó.

El nostre procés i sens dubta, en un moment determinat necessitarà el reconeixement del màxim d’Estats, cert, per les qüestions formals i internacionals, però necessitarem també el reconeixement dels pobles que són les realitats determinants.

Catalunya Estat, ha de ser reconeguda i mantinguda dins d’Europa, sense cap dilació. Amb els mateixos drets i deures que qualsevol Estat. Si cal i ara el Parlament preveient noves realitats politiques, han de modificar normes i lleis per fer-ho senzill. Un poble que ja forma part d’Europa, per formar part d’un Estat, si és converteix per decisió democràtica i pacifica en un nou valor polític, en cap cas hauria de ser rebutjat per un Estat. En democràcia, les majories guanyen i les minories ho accepten. La unitat universal, no només és injusta, és antidemocràtica i Europa ha de modificar l’unitarisme necessari per donar cabuda a la Unió d’altres realitats.

El mercat, els mercats, són necessaris, l’entesa entre els pobles per construir nous models de relacions, ho són més i deixar-ne, encara que només sigui un fora, seria la pitjor decisió que les noves autoritats de la Unió podrien prendre.



0 Comments

PRIMER INDEPENDÈNCIA.

5/7/2014

0 Comments

 
Picture


5 DE JULIOL I DESCOMPTANT.

Collons quin enrenou. Ha de tenir Catalunya Estat exercit?  Els de l’Assemblea Nacional Catalana, que ni governen ni tenen aspiracions a fer-ho de moment, treballen amb el supòsit de que Catalunya esdevingui una Nació lliure, amb Estat i pensant que caldrà fer un procés constituent. Logic, normal, és més, fins i tot necessari, la ciutadania ha de proposar models i el debat i la discussió democràtica ha d’imperar i qui millor per impulsar el debat que la societat civil, que al cap i la fi són els que deleguen mitjançant el vot als partits que ho facin i que de moment sembla que no hi estan gaire disposats.

Dit sigui de pas, tots els Estats disposen dels mitjans que creuen adients per defensar la integritat del seu territori i les seves llibertats. Catalunya però i de moment ha d’aparcar aquest debat. Com el de la llengua. Primer cal ser lliures per decidir com organitzem el país.

Ni som tant poderosos com voldríem ni tenim cap garantia de com acabarà el nostre procés. És important seguir el guio escrupolosament. Votar com sigui per decidir el nostre futur és l’objectiu i perdre’ns en el demà, no ajuda.

Ja en tenim prou gestionant les misèries i l’ofec de tota mida que ens ofereix el govern espanyol com per pensar en un futur no debatut. Benestar, cohesió i llibertat són i han de ser la centralitat de qualsevol debat fins la independència. La resta s’ha de conformar en un procés constituent, renovador, regenerador i participatiu.

No hi donem més voltes, ara no és el moment d’exèrcits, ara és el moment de votar.



0 Comments

EL PP CONTRA LA LLIBERTAT D'EXPRESIÓ. EL PSOE CALLA.

4/7/2014

0 Comments

 
Picture

4 DE JULIOL I DESCOMPTANT.

Impositors de justícia i llibertat d’expressió. Jutges per la democràcia, Tribunal Constitucional. Justícia Universal, justícia d’Espanya. Espanyols de dretes PP, espanyols d’esquerres PSOE. Tot plegat ni un pam de net.

L’Estat espanyol és l’únic de la Unió Europea, on sistema judicial i justícia són conceptes tant allunyats com la Lluna i el Sol.

Els òrgans superiors de justícia, s’entén que amb el vist i plau del ministeri de justícia espanyol, obren diligencies a 33 jutges de Catalunya, ara 40, pel sol fet d’exercir el seu dret personal a la llibertat d’expressió. Són els mateixos que resolen i sentencien d’acord el codi penal si s’ha coartat aquest dret.

Poden tenir els jutges els mateixos drets que qualsevol ciutadà? Nosaltres entenem que si. Si han de tenir incompatibilitats, les disposicions oportunes ho regulen. El que no és de rebut és que uns jutges hagin de complir fil per randa i d’altres per quota de partit no (Tribunal Constitucional amb un president afiliat al PP i la resta ideològicament situats).

La justícia ha de ser cega? La justícia, si els que la imparteixen no. Tenen  drets els jutges ha dir la seva en qüestions que afecten a la societat? evidentment que si. Els jutges tenen exactament els mateixos drets que qualsevol ciutadà.

Alemanya va instaurar una legalitat d’arrel totalitària i més tard feixista. La majoria dels jutges van impartir justícia d’acord els canons jurídics feixistes, però en cap cas volia dir que tots els jutges fossin feixistes, de fet alguns jutges van ser depurats per no compartir la legalitat feixista i sobre tot per dir-ho.

Franco mai va poder legitimar el sistema judicial. Quan el dictador Franco, falangista i feixista, que a diferencia d’Alemanya  Hitler arriba al poder amb unes eleccions, guanya la guerra, deroga el sistema judicial de la República i n’implanta un de nou. Un tribunal de justícia militar i un altra de civil. El nou regim anomena nous jutges que evidentment han de ser addictes regim.

El nou sistema judicial franquista establirà, d’acord les normes falangistes, obediència cega a les disposicions que el “Caudillo” imposarà. La justícia com concep-te democràtic desapareix, i ho fa en la mesura que la llibertat d’expressió deixa d’existir.

Que a dia d’avui l’Estat espanyol encara no hagi derogat totes les lleis franquistes, ho podria dir tot. Un nou neofranquisme i cada dia més  descarat, és el que volen imposar les altes instancies del poder espanyol, poder que avui és reparteix entre unes castes funcionarials i els dos partits que conformen un bipartidisme amb flaires uniformadors i exterminadors de la divergència i varietat. Els jutges franquistes mai van fer justícia i tot el que van fer va ser des de la perspectiva inequívoca que eren franquistes i mai va ser l’objectiu tenir lleis justes o sentenciar amb equitat i justícia.

Ara, alguns politics i membres d’institucions judicials, com abans, és volen atorgar la patina inquisitorial per dir que és pot dir i que és pot pensar, a uns ciutadans que són jutges amb una vena als ulls per fer sentencies, però que no a la boca.

Els Jutges apliquen la legalitat vigent. És la seva feina. Opinar i dir la seva és la seva llibertat com ciutadans que són i pretendre coartar aquesta llibertat, no vol dir res més que el que és desitja és tornar a temps passats. Potser per això la gran campanya recentralitzadora, amb buidatge de competències dut a terme legal o il·legalment. Calen jutges addictes al nou regim i las FAES marquen el camí, i els que no sobren.



0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.