8 DE JULIOL I DESCOMPTANT.
La justícia espanyola, hi ho creiem fermament, deu posar vermells als seus homòlegs europeus.
Tribunals politics i polititzats (TC). Ex President del Consell General del Poder Judicial, dimitit que no jutjat per malversació de cabdals públics. Actualment mante un dispositiu de seguretat que costa als contribuents 385.000 euros anys, 11 guàrdies civils i 4 policies nacionals més un cotxe oficial que el du mensualment a Torremolinos. Un jutge expulsat de la judicatura (i no és de la meva corda) per defecte de forma, diuen la fiscalia i els jutges que l’han jutjat, investigava el cas de corrupció Gürtel que afecta directament al PP, el jutge és en Garzón. El Jutge Elpidio José Silva, de moment imputat i suspès, el crim haver posat a la garjola un dels màxims responsables de les preferents i amic íntim de l’Aznar, Miguel Blesa. És la fiscalia la que s’oposa i defensa la desinputació de la Cristina de Borbó i afegeix tot un seguit d’atacs al jutge instructor José Castro, el mon a l’inrevés. Del Ministeri d’interior apareix un dossier que acusa directament al President Mas d’evasió d’impostos i la fiscalia espanyola davant la actuació del ministeri que no aclareix res, no endega cap procés. Aquest fet en mig d’un període electoral segur que afecta al mateix resultat. 33 Jutges, entenem que demòcrates diuen que votar és legal i el dret a decidir és perfectament constitucional. La resposta és un assetjament per part de l’instancies judicials superiors.
El llistat és decebedor i interminable. Ara però, la justícia espanyola ens ha ofert la darrera classe de “justicia a la española”. L’Audiència això si, “Nacional”, per allò de que els espanyols no són nacionals, acaba d’absoldre als 19 encausats pel setge al Parlament de Catalunya. Per ser més exactes hem de dir que n’han condemnat a un a una pena de quatre dies de localització permanent. Una burla.
No és que no creiem que alguns diputats és mereixen algun tipus de correctiu, però l’únic que en democràcia podem donar-los és no votar-los mai més.
La nostra indignació amb la justícia espanyola, i diem espanyola perquè no ni ha de catalana, per molt que ens vulguin vendre que en tenim, esdevé crònica. Aquest justícia és impartida en termes injustos i deslleials. Insultar, escridassar, amenaçar i fins i tot arribar a la “carícia física”, pot ser el preu que hagin de pagar els servidors públics i politics, no així la màxima institució de Catalunya, el Parlament.
El nostre argumentari per fugir d’aquest Estat nacional espanyol, s’incrementa dia a dia, i com diu el jutge Vidal, la independència de Catalunya, també la hem de voler per fer una justícia nova. La espanyola mai ens ha servit i ara menys.
RSS Feed
