Blog Archives

DE BOJOS

29/3/2020

A tot l’Estat espanyol, i sobre tot a Catalunya, tenim científics, enginyers, treballadors qualificats, empreses punteres, tecnologia pròpia i de fora, com per des de l’iniciï de la pandèmia, haver ordenat que les empreses preparades tècnicament, és preparessin i dissenyessin els EPIS i mecanismes per abastir als professionals sanitaris, a més dels tant necessaris tests.

Supeditats al mercat internacional, i el que és pitjor sense garanties homologades ni de recepció. Hem agut de resoldre una part del problema i no del tot, a traves del “exercit” de sempre, el poble. Un poble que amb les condicions més adverses fabriquen com bonament poden part del EPIS.

Sembla que la solidaritat de la Unió Europea serà escassa o gairebé nul·la. Ens diuen, alguns Estats, que ells ja tenen prou conflicte com per preocupar-se de la resta. Del tema econòmic ahir en Sala i Marti ja va dir quin és el camí per apaivagar la crisi econòmica que ve i que serà dura sinó s’actua amb decisió. Manca de moment la voluntat solidaria dels Estats de la Unió Europea per decidir que el BCUE injecti els euros necessaris per garantir que tothom a Europa no passi gana i d'altres calamitats, malgrat els costos que això pugues generar.

Aquest de moment és l’escenari europeu, i malgrat tinguem una Xina disposada a exercir la solidaritat, ens cal posar remei a la insuficiència dels nostres mitjans per fer front a la pandèmia. Per cert pandèmia que no acabarà en quinze dies.

Per tant el que diem és allò tant senzill i que només ho pot ordenar el poder institucional, és que a partir d’avui mateix, malgrat que de forma des coordinada alguns ja ho estan fent, totes les empreses amb capacitat de produir els elements per garantir que els nostres sanitaris tinguin a les seves mans els estris adequats i necessaris ja haurien d'estar en marxa amb el recolsament i mitjans de la Generalitat.

Tenim tecnologia, tenim empreses, tenim tècnics i com no tenim la voluntat solidaria per fer-ho. Només ens cal que els que manen s’arremanguin i segur que en una setmana podríem abastir a tot el sistema sanitari i el que és millor potser fins i tot podríem ser solidaris amb la resta.

0 Comments

BOMBERS DE CATALUNYA

28/3/2020

0 Comments

A Catalunya per qüestions que ara no venen al cas, disposem de dos cossos de bombers, els de la Generalitat de Catalunya i els de Barcelona.

El servei de bombers no deixa de ser un d’aquells que des de l’anonimat ofereix, professionalitat i una excel·lència a prova de foc quan actuen.

És provable que bombers de la Generalitat no hagin tingut el nivell d’inversions com el que històricament han tingut els de Barcelona. Segur que la Carta Municipal hi te molt a veure. Ara bé, deixant clar que existeix una molt bona coordinació entre els dos cossos, tots els sinistres s’han resolt amb un rigor i professionalitat excel·lents.

Actualment i degut a la pandèmia del covid_19, més les directrius preventives dictades per l’autoritat competent, estem observant un de calaix extraordinari amb tot tipus de sinistres. Vol dir això que hem de tancar els parcs de bombers? Està clar que no. És un dels serveis basics de seguretat.

Ara bé, el que no s’entén, és la manca de visió per utilitzar-los per lluitar contra el corona virus. Alguns prefereixen recórrer al exercit espanyol, que mai tindran la preparació del bombers. Uns és preparen per fer la guerra. Els altres per salvar vides i el que calgui.

Les eines dels bombers són preparació, estar dotats dels millors EPIS, eines per fer la extinció i salvament i com no la garantia de que sempre hi són. Les 24 hores del dia i tot l’any.

Els entesos ens han explicat que la neteja i desinfecció són fets que ajuden i molt a evitar la propagació del virus. Una desinfecció provada i contrastada amb una recepta tant senzilla com econòmica, aigua i lleixiu.

Bombers de la Generalitat entre bombes forestals lleugeres, pesades, rurals lleugeres, rurals pesades, urbanes lleugeres i urbanes pesades, a tot Catalunya és disposa de 301 vehicles. Bombers de Barcelona entre bombes urbanes lleugeres, pesants, rurals i de gran incendi 25.

Una capacitat per desinfectar carrers i voreres de moment no utilitzada. Qüestió que en cap cas suposaria deixar d’entomar la resta de sinistres. Desinfectar els llocs de màxima concurrència, entrades i accessos al Hospitals, als comerços, a les Comissaries del Mossos. Evidentment a tots els llocs que l’autoritat Sanitaria i institucional determini, segur que serviria per atenuar la propagació del virus que sembla és la màxima preocupació dels entesos.

Boi Fusté
Caporal de Bombers de BCN, Formador de Brigada, Especialista en rescat i Cap de Sala de les Emergències de Barcelona.

0 Comments

VAN DECIDIR I NO TENEN CAP INTENCIÓ DE CANVIAR

26/3/2020

0 Comments

L’excusa és que la seva responsabilitat no els permet adoptar solsamènt mesures per salvar vides i no fer-ho amb l’economia.

De moment les mesures per salvar vides i economia, estant entrant en un col·lapse total. Diuen els entesos, que la solució passa per evitar la propagació i el confinament són les mesures més adequades, i fer-ho té inevitablement costos econòmics.

Salvar vides i salvar l’economia del Estat espanyol és impossible, sobre tot perquè la economia del Estat espanyol ja fa estona que és una ruïna. Ho diu fins i tot el BCE. Dedicar ara tots els recursos per combatre la pandèmia, vol dir tots, i si ens creiem el que diuen els entesos, que el confinament és part de la solució, la economia s’ha de supeditar inevitablement encara que suposi limitar creixements productius. Per tant, millor seria admetre d’una vegada que l’economia no la salvarem per tres o quatre mesos de reclusió, o compartint treball estenen la pandèmia. La economia la salvarem acabant amb la pandèmia.

Fer net primer i desprès analitzar si el sistema capitalista ha de tenir una revisió total i si el creixement i consumisme és la recepta per mantenir societats de benestar que a l’hora són insolidaris i incapaços de repartir justícia social mundial, hauria de ser prioritari, sobre tot perquè els entesos ja avisen que aquesta pandèmia no serà ni la primera ni l’ultima.

Sempre, els que creiem que som d’esquerres, aviem cregut que ser-ho comportava la lluita i defensa de la llibertat, drets, solidaritat i sobre tot justícia social, cosa que comportava ineludiblement la lluita frontal contra el capitalisme. Deu ser allò tant antic i actual de “Spain is diferent”. Veure que quan per primer cop “l’esquerres progressistes espanyoles” arriben al poder, fan el contrari i fins i tot apuntalen monarquies corruptes i la societat capitalista, sense avergonyir-se, les esquerres tenen un problema i greu.

Avui i sense por a equivocar-nos, afirmem que fa estona que van decidir i no tenen cap intenció de canviar. Igual és que definitivament han tastat les prebendes que comporta defensar el capitalisme i la resta els importa una puta merda. Només ens cal demanar que els seus votants obrin els ulls i que s’ho repensin i molt quina és la papereta que han de triar a les properes eleccions.

0 Comments

VIDA O DINERS

23/3/2020

0 Comments

No insistirem però ho tornem ha dir: El confinament i deixar de treballar, menys on sigui indispensable pels temes sanitaris, alimentació i seguretat, és l’únic camí, fins que no tinguem el remei, que se’ns ha mostrat útil per aturar la propagació del Covid_20. Per cert, un virus que té una mortaldat i expansió amb una progressió tant alarmant que fins i tot pot col·lapsar serveis sanitaris públics, on en tinguin, i l’economia.

Escoltant una de les rodes de premsa dels ministres i homes de la guerra, varem descobrir el perquè de tot plegat. Tres són els paràmetres decidits pel Govern espanyol per lluitar contra Covid_20. Evitar l’expansió, avaluar els costos econòmics i preveure l’impacta laboral després de la crisis. Pels fets i decisions que estan prenen a Madrid, sembla que els costos econòmics i l’atur, estan per sobre de la vida.

Espanya i el seu Estat, ja saben i molt be, els cost de la crisis del totxo del 2008. Entra d’altres costos el govern espanyol va d’haver d’injectar més de 60.000 milions d’euros per rescatar la banca, gracies als diners de la UE, i no va poder aturar un increment d’aturats de mes de tres milions de treballadors/es.

Espanya i el seu Estat no tenen els 200.000 milions per aturar el que aviat serà la crisis més greu dels darrers 40 anys. Per no tenir no tenim respiradors, tests ni mascaretes adequades. Espanya té un deute que ja supera el PIB de tot l’Estat i només pot pagar pensions i d’altres bens estratègics i de consum a traves del BCUE que fins l’any passat comprava el deute emes per l’Estat.

I vet aquí el dilema, vida o diners (en diuen economia). No cal ser un màster per fer el compta de la vella. Confinar totalment, que vol dir tancar totes les empreses no necessàries, si s’hagués fet quan ho demanaven experts i tècnics sanitaris, més el MHP Quim Torra, potser i diem potser amb dos mesos haguéssim controlat la propagació. Diem potser si haguéssim fet el que els xinesos confinar sense excepcions.

Segur que aquesta decisió, d’entrada política, la de confinar al cent per cent, hauria tingut els màxims costos, però a l’hora la contenció i la no saturació dels serveis sanitaris, ens permetria reduir altres costos com els assistencials, energètics i d’estocs.

També ho sabem, les grans empreses disminuiran els seus beneficis, però també els seus impostos.

De que ens serveix una societat tecnològicament avançada, amb un estat del benestar extraordinari, si al mateix temps no creiem amb el dret a la vida i el treball constant que s’ha de fer per perllongar-la amb les millors condicions.

Totes les valoracions que s’està fent conclouen que la franja d’edat amb més afectació és a partir del 70. Pares i avis, que ho han donat tot pels fills i nets. Que amb el seu esforç amb fet possible tenir el que tenim. Els posseïdors d’experiències, cultura, i fets que de vegades poden ser extraordinaris. Hem de permetre que pels putus diners acabin morint per una pandèmia d’un virus mutat i preparat per matar, perquè els diners són més importants?

A Catalunya Foment del Treball s’alinea amb les tesis governamentals espanyoles i diu que no cal el confinament total. Per aquets miserables els diners primer, la vida desprès.

Ens volen fer creure que confinar seria un desastre econòmic, però el que no saben és que quan més dies passin sense confinament total, menys els serveis basics clar, més durarà l’epidèmia i més cara serà. Sobre tot perquè ara les produccions encara que és facin, no tenen comprador i l’atur no compensat, l’únic que ens portarà serà una crisis econòmica comparable al crac del 29.

La reflexió que el nostre Govern i responsables institucionals s’haurien de fer, és que pot passar si és decreta el confinament total a Catalunya. Se’ns acudeixen dues respostes. La primera que el govern espanyol envií a les seves forces repressives a detenir als nostres representants, cosa que seria perillós donada la situació, i que no entendria la UE, o si més no els països que ja ho estan fent. La segona, si el govern espanyol fos intel·ligent, seria que no fes res i és limites a dir que els costos del tancament els hauria de pagar la Generalitat. En aquest cas i saben que l’Estat espanyol està en fallida tècnica i econòmica, no ens hauríem de preocupar, la UE tindria que intervenir.

Per tant si hem d’actuar i fer-ho a favor de la vida, ara mateix som nosaltres els que estem fent tard. Creiem.

0 Comments

SEMBLA QUE EL QUE MÉS ELS IMPORTA SIGUI ESPAÑA

20/3/2020

0 Comments

Hores d’ara només els recalcitrats espanyols, mai admetran que a la Península hi ha unes quantes Nacions i que l’espanyolitat és una imposició tant arcaica com inútil, que de ven segur finirà com l’extinta Iugoslàvia.

Si les energies i mitjans utilitzats per preservar la unitat espanyola, és fessin servir per tenir més democràcia i drets, segur que tots els pobles peninsulars anirien millor.

Però no, el centralisme castellà i madrileny entestat per centralitzar i controlar-ho tot. Sempre “por España”. De res serveix que la pandèmia provinent de la Xina i contingut a la Xina, ens expliqui com s’ha de fer per contenir la propagació. El govern espanyol i el seu Estat entestats en no fer cas de les experiències i recomanacions.

Baviera decideix el confinament, Itàlia també, ara fins i tot Califòrnia i New York. Sembla que el confinament total és de moment l’únic remei conegut per evitar la seva propagació.

Espanya “is diferent”. No confinen Madrid sent el focus infectat més important de la Península, ni el seu Aeroport ni l’arribada radial dels trens. No permeten que ho faci Catalunya. Sembla que a ses Illes si. Re centralitzen els productes de primera necessitat per combatre el virus, i tenen la desvergonyia de dir-nos que ho fan per poder desprès fer una distribució racional en funció de les necessitats. Productes fabricats a Andalusia, Catalunya i a d’altres indrets d’anada i tornada en el millor dels casos. Tot un sense sentit.

Tant senzill i tan efectiu que hagués estat: Primer admetre que les decisions per evitar la propagació i la seva atenció depengués de Sanitat. Segon que els executius institucionals és posaven a disposició immediata de Sanitat per dictar les ordres oportunes d’acord les decisions que sanitat i científics dictaminin. Tercer, exigir la coordinació total entre tots els responsables de Sanitat per afrontar la pandèmia en totes les seves vessant d’atenció i investigació. I quart:

D’acord les decisions sanitàries, totes les forces de seguretat, l’únic que haurien de fer és complimentar al carrer les decisions tècnic sanitàries i si demanen confinament total, doncs això i el nostre MHP i el seu Govern és el que fan i demanen.

Sembla que el govern centralista ni escolta ni deixa fer. Potser demà s’han penediran, però el mal ja estarà fet. Des de aquest humil Bloc, l’únic que podem fer és demanar seguir les instruccions estrictament que el nostre Govern dicta d’acord sanitat, i que quan això passi que passarà que tothom recordi que nosaltres amb el poder del vot posem i trèiem politics dels llocs institucionals

0 Comments

ELS CATALANS BÀSICAMENT SOM REPUBLICANS

17/3/2020

0 Comments

Fa estona que la majoria de catalans volen més democràcia i que el dret a decidir sigui present amb capacitat total per fer de Catalunya un país socialment just i al nivell dels millors països.

També fa estona que els borbons foragitats el 14 d’abril del 1931, ara han estat foragitats de Catalunya.

Els autonomistes socialistes i podemites, igual que els del PP, Ciutadans, i ara VOX, són els màxims defensors dels borbons. És evident que pels espanyols d’ahir i d’avui la unitat territorial a la Península és un fet sagrat. Els hi és igual si la unitat depèn de foragitar la democràcia i menystenir drets individuals i col·lectius.

Espanya i al seu Estat, han normalitzat el llegat franquista. Poder judicial i policial, més l’entramat funcionarial, a la transició no van patir cap transició. Ara be, el pitjor si cap, és que els borbons imposats pels franquisme, d’alguna forma i amagats en el referèndum de la transició, van legitimar el franquisme.

De la legalitat franquista a la legalitat d’un nou regim amb la connexió del que avui sustenta el màxim poder i representació del Estat. El fet inqüestionable, és, que qui recolza i defensa als borbons és un franquista.

Com és pot construir un país democràtic quan el cap d’Estat és un franquista que jura els furs del “movimiento nacional” de la falange, i que avui se’ns mostra com un corrupte incondicional i amb una legislació que el situa com qualsevol dictador que no pot ser jutjat pels seus delictes.

Segurament molts no saben que el franquisme estructuralment era un regim assassí i corrupte. Sobre tot fora de Catalunya. Estraperlo, comissionistes, adeptes al regim, robatoris del patrimoni republicà, eren els pilars, amb la repressió clar, del sistema. Avui, tot i que ja en teníem dades, el Juanca I, i gracies a la democràcia Suiza i Anglesa, se’ns mostra obertament com és, un corrupte, un comissionista i un mal ciutadà. No sabem si el seu fill Felip serà com el seu pare, però que sabés des de fa gairebé un any que era hereu d’uns diners il·legítims situats a Suiza i no digues res, fa ferum de podrit.

Els espanyols tenen un problema i greu. Tenen un cap d’Estat fill d’un franquista convençut i corrupte i un exercit que avui encara venera a Franco. Democràcia i franquisme no són altra cosa que la contradicció permanent entre progrés, justícia social i drets. Castella, Catalunya, Galicia i Euskadi amb els borbons l’únic que tenim i tindrem és més Espanya. Deu ser per això que els catalans, i fa estona, varem decidir que els borbons pels espanyols, per nosaltres la República catalana.

0 Comments

UNS GOVERNEN AMB CRITERIS RACIONALS I D'ALTRES HO FAN PER DEMOSTRAR ON ÉS EL PODER

16/3/2020

0 Comments

El poder polític i econòmic en cap cas resoldrà per si sol la lluita contra el que avui ja és una pandèmia. Només els professionals, investigadors i tota l’estructura sanitària, pot apaivagar l’expansió del corona virus i, finalment, trobar algun remei per combatre’l.

El sentit comú ens diu que la lluita contra aquest nou virus, els procediment i protocols haurien d’estar en mans de la sanitat. La part política, econòmica i tots els serveis que puguin ser útils per evitar la propagació i l’atenció als contagiats, haurien d’estar sota el comandament de la l’estructura sanitària. La coordinació sanitària amb la Unió europea és cabdal per evitar la seva propagació i donar als investigadors de la UE tots els recursos necessaris per trobar com defensar-nos.

A ningú se li acudeix en un gran incendi dir-los als bombers com han de fer la feina d’extinció i salvament. És més, són els bombers els que controlen protecció civil i totes les policies. Els polítics només haurien d’informar de l’evolució del sinistre.

El govern “d’esquerres i progressista” del PSOE i UP, fins a dia d’avui han actuat sense ordre ni concert. Decisions contradictòries. Impedir que Catalunya que si que ho te més clar apliqui les mesures de confinament, d’acord les directrius sanitàries. Perruqueries. Moviments a segones residencies d’anada i tornada. No confinar Madrid on tenen l’índex d’expansió i de morts més gran del Estat. De Madrid al cel. Cap mesura econòmica per donar un suport clar al confinament.

Pedro Sánchez és un irresponsable. Fins i tot Portugal ha tancat les fronteres amb Espanya, com ho han fet altres països de la UE. Amb la “unitat dels espanyols” guanyarem la partida ens diuen. Colla de tarats. Tothom confinat, a l'hora tothom a treballar. Prohibides les concentracions, però al transport públic aglomeracions perquè s’ha d’anar a treballar. Ara sembla que la participació del exèrcit ho arreglarà tot. En lloc de demanar responsabilitat i solidaritat ens volen implantar la coacció amb mesures coercitives en lloc de que els sanitaris facin i expliquin procediments per evitar la propagació d’aquest virus, que és exponencialment imparable i mortal de necessitat.

La roda premsa del Ministre d’interior Marlaska rodejat de medalles i sense cap responsable de sanitat ho diu tot. Igual és que volen aprofitar l’empastifada per escampar l’exèrcit i les policies espanyoles. Cap altre Estat utilitza l’exèrcit.

La seva irresponsabilitat, la del govern espanyol, és directament proporcional a la del Borbó que sap des de fa un any que heretera una fortuna provinent del seu pare i instal·lada a Suïssa i que no ha tingut més remei que sortir per defensar la monarquia gràcies a que la premsa internacional ha esbombat el cas.

Uns governen per la “España una grande y libre” i d’altres per combatre situacions de risc que afecten a tota la població, siguin independentistes o no. Gracies Govern de Catalunya, gràcies professionals i responsables de la nostra sanitat. Gracies MHP per no donar suport a la disbauxa del govern espanyol.

0 Comments

ESPAÑA UNA, FINS I TOT PER MATAR-NOS

15/3/2020

0 Comments

El regim sorgit del 78, i les seves petites concessions democràtiques, mai van ser acceptades pels franquistes purs instal·lats al cor de l’Estat.

El cop d’estat militar del Tejero, Armada, Milans del Bosch i avalat pel Juan Carlos I, va obrir la porta a re centralitzar competències. La LOAPA en va ser el seu fill.

Ja fa estona, que l’Estat i governs espanyols de torn, amb excuses, com la contenció del dèficit, s’està produint una re centralització en tota regla de competències i la cessió de noves competències són neutralitzades, fins i tot quan és pretén legislar a favor dels més desfavorits. L’Estat i govern espanyol, utilitzant la seva legalitat, les lleis progressistes queden fulminades per un Tribunal Constitucional de rang més polític que jurídic.

Hores d’ara la OMS i en menor mesura la UE han declarat i afirmat que el corona virus s’ha estès per transmissió de contacte i hores d’ara és una PANDEMIA. Donat que avui encara no tenim antídots, només la regla del confinament per evitar la seva propagació, és la solució. Xina i Itàlia en són els primers que ho han fet i amb uns resultats bastant bons.

Catalunya ha estat pionera per combatre el virus. El nostre Govern assessorats pels nostres professionals i tècnics sanitaris, han entès que confinament i mesures preventives és el millor que poden fer per combatre el virus. Sobre tot perquè de moment no tenim la recepta per liquidar-lo.

Les mesures que de moment ha adoptat la Generalitat han estat valorades a nivell intern i internacional com excel·lents. No així pel govern espanyol. Catalunya demana el seu confinament amb l’ajut del govern espanyol i la seva comprensió. La resposta miserable, a més de no haver fet el que tocava a la Comunitat de Madrid, és RE CENTRALITZACIÓ i pèrdua de les competències sobre interior, sanitat i transport.

Unitat és el clam del govern espanyol. Diu que amb la unitat guanyarem al virus. És la mateixa unitat que practicava el franquisme i va acabar amb la vida de més de 150.000 republicans (Paul Preston, l’Holocaust espanyol, 29 de Juny del 2011 ). Unitat per acabar amb competències de gestió. Unitat per resoldre d’una vegada que a la Península només hi ha una nació, Espanya.

Les mesures centralistes, amb l’objectiu de que quedi clar on és el poder, són un desgavell de tal magnitud, que si no ens plantem ho pagarem car. No són mesures per lluitar contra la propagació del virus, són mesures per empastifar i creiem per impedir que Catalunya no doni cap lliçó organitzativa per fer efectiu que el virus tingui el mínim recorregut.

Ens han venut, fins i tot els de ER, que millor un govern espanyol d’esquerres i progressista. La pregunta que s’escau és: Que collons té de progressisme treure competències de gestió, i no fer cas als professionals per combatre el virus? La resposta creiem és senzilla, acabar la construcció de la “España una grande y libre”, encara que la vulguin republicana, que no és el cas donat la defensa dels borbons per socialistes i podemites. La quantitat de morts i la incidència econòmica, que la tindrà, és el de menys.

Ahir el govern de Pedro Sánchez, PSOE i Pablo Iglesias, UP van clavar l’estocada definitiva per liquidar, via cop d’estat encobert, el regim del 78, però no per aprofundir amb més democràcia, sinó per fer més Espanya. Avui el MHP Quim Torra els ha donat una lliço estrategica, de gestió i amb propostes d'ajut a tota la població que ahir no va fer el Pedro Sanchez.

Ha tingut que ser un virus el que per fi ens mostri sense vergonya que l’objectiu dels poders franquistes, no és la seguretat, ni la sanitat, ni la equitat salarial, ni la justícia social, senzillament és la lluita permanent d’un Estat corrupte per mantenir l’estatu quo i com no als borbons símbol del franquisme i de la unitat espanyola.

L’hora de decidir és a prop i la decisió cada dia és més obvia, independència i República catalana. Comencem a fer tard.

0 Comments

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

April 2023
March 2023
February 2023
January 2023
December 2022
November 2022
October 2022
September 2022
August 2022
July 2022
June 2022
May 2022
April 2022
March 2022
February 2022
January 2022
December 2021
November 2021
October 2021
September 2021
August 2021
July 2021
June 2021
May 2021
April 2021
March 2021
February 2021
January 2021
December 2020
November 2020
October 2020
September 2020
August 2020
July 2020
June 2020
May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili