El mon capitalista, amb el paraigües de la democràcia, culpable de dues guerres mundials i d’altres posteriors, i d’una bona part de les injustícies que a dia d’avui pateixen milions de persones i pobles, ho saben, als ciutadans avui no se’ls pot encadenar físicament, però si amb lleis i legalitats, que són si cap més repressores que les cadenes.
Treball, productivitat, remuneració, beneficis i el control d’aquests conceptes són la filosofia estructural del capitalisme. Cal no oblidar que a dia d’avui la Unió Europea, d’Estats no de pobles, sense excepció, basen la seva legalitat democràtica amb una certa participació ciutadana. Participació controlada i avortada quan convé. Cal no oblidar també, que gairebé sempre fan el contrari una vegada arriben al poder d’allò que és va prometre en campanya electoral.
En diuen regles de joc. Unes regles sempre imposades des de les institucions, sagrades i fonaments del sistema. Jo recapto, jo faig lleis i garanteixo que l’Estat serà el garant de la recaptació i de les lleis que faran els mateixos. Lleis que sempre són garantia de que el sistema capitalista, malgrat algunes engrunes socials, perviurà per sempre més.
Té raó el Ministre Marlaska, i se li en refot que hagi estat condemnat per la UE, el poder de la violència és de l’Estat i quan convé van a por ellos.
A Espanya amb el seu Estat la cosa encara és més evident. Recapten, o sigui tenen tots els diners, amb aquests diners mantenen un exercit i un munt de cossos policials. Una maquinaria prou engreixada com per tenir milers de funcionaris, casta, dedicats a salvaguardar el seu ordre. Ara clarament franquista, unionista i anorreador del pobles de la península.
Catalunya ni recapta, ni te exercit, ni té de moment cap casta funcionarial, ni tampoc Estat. L’únic que Espanya ens a permès és tenir, graciosament una policia, que obligatòriament esta capada i obligada a defensar la seva legalitat.
No podem ser tant babaus i haver pensat que els Mossos eren nostres, com els carrers. Els Mossos estan sota la legislació espanyola i mentrestant no siguem Estat, agradi o no, ells per allò de la defensa del sistema mai desobeiran. Qui esperi la mateixa actitud que a Portugal amb la revolució dels clavells va dat. Allà la van fer els que tenien les armes de debò amb companyonia del poble.
És tracta de ser amos del País, no nomes dels carrers i aquest fet només és possible fer-ho democràticament i utilitzant els arguments del sistema, llei i ordre, i la llei i l’ordre venen del mandat popular, d’unes eleccions, d’un programa i del seu compliment.
Espanya i el seu Estat volen fer-nos creure que al mon només existeix la seva legalitat, i no és així, el sistema per intentar blindar-se, va establir mecanismes legals d’aplicació mundial per respectar drets i llibertats.
Kósovo n’és l’exemple, unilateralitat i compliment del mandat popular emparats per la legislació internacional. Amb Espanya, els carrers ni Catalunya seran nostres, amb la independència si, i ja la varem proclamar. Ara només falta que els que tenen el poder institucional tinguin els “bemols” i la dignitat per complir el mandat. La resta bufar i no omplir cap ampolla.
RSS Feed
