
La victòria militar dels borbons amb l’ajut de França al 1714 va esdevenir un autèntic suplici pels catalans en tots els àmbits. No nomes van eliminar la sobirania del Principat i els acords federals amb Aragó, País Valencia i Sas Illes, sinó que van iniciar el que durant més de tres segles estem patint, l’anorreament i l’espoli total equiparable al genocidi nazi i franquista. Documents recents, divulgats a la revista SAPIENS, ens mostren amb quina cruesa els borbons, castellans, botiflers i mercenaris, varen actuar als Països Catalans.
Instrucció borbònica:
"Siendo oy lo principal a que debe atenderse el establecer la soberanía, desterrar la irregularidad del gobierno antiguo y reducir aquellos vasallos a la obediencia y sugeción que importa.” Es tracta d’una instrucció secreta enviada als corregidors de Catalunya perquè actuessin amb l’únic objecte d’esborrar qualsevol símbol de supervivència d’un país sobirà.
La humiliació, persecució i càstig contra els catalans i Catalunya, fins i tot va arribar als indrets més íntims.
Decrets de prohibició d'armes
Els decrets de prohibició d’armes es van aplicar sense excepcions. A més de prohibir els gremis que les fabricaven, el zel dels ocupants va arribar fins al punt que tenir un simple ganivet a la cuina de casa podia comportar la immediata crema de l'habitatge i l’execució pública de l’infractor.
La diàspora i persecució dels dirigents catalans, va deixar Catalunya orfe de liders, ideea i propostes de futur.
Una de les conseqüències més importants de la guerra va ser l’exili massiu de persones de totes les classes socials i de tots els regnes peninsulars, en total, entre 25.000 i 30.000 persones. Catalunya es quedava, via exili, presó i execucions, sense els dirigents que havien pilotat el país. La marxa havia començat després de la signatura del tractat d’Utrech, però l’endemà de l’11 de setembre es va desencadenar una veritable onada de fugides. Milers de catalans que veien perillar la seva vida van fugir clandestinament, al temps que el col·lectiu eclesiàstic i els no catalans que vivien a Catalunya eren desterrats.
Aquest és el resum de la derrota. Els borbons, fins i tot el període de les dues Repúbliques espanyoles, han fet prou be la seva feina. Ara actualment i amb el suport dels Estat de la Unió Europea, pretenen acabar la feina, i fer-nos espanyols utilitzant els mateixos mètodes que al 1714. Repressió, venjança i una certa legalitat que només serveix per legitimar la seva pretensió de fer passar la seva violència institucional com democràtica. Han passat més de tres segles i res ha canviat, be, si, ahir eren castellans i borbons francesos i avui són espanyols.
- Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials i de tots els regnes peninsulars es van haver d’exiliar a causa de la guerra. Els catalans en van ser el col·lectiu majoritari.
- Hi va haver uns 4.000 afectats per detencions, execucions, deportacions i penes de galeres després de la guerra.
- Les 6 universitats catalanes que acollien 4.000 estudiants, van ser clausurades per Felip V el 17 de setembre del 1714.
- El cadastre va multiplicar per 7,3 la pressió fiscal directa dels catalans. De mitjana, els catalans van passar a pagar 8,12 vegades més.
- Uns 30.000 soldats es van quedar a Catalunya en finalitzar la guerra. La forta presència militar es va prolongar durant tot el segle XVIII.
- 12 anys va estar penjada al portal de Mar de Barcelona la calavera del general Josep Moragues, líder de la resistència i general de l’exèrcit de l’arxiduc Carles.