ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

PEGASO

30/4/2022

0 Comments

 
Picture

Cavall alat a la mitologia grega del deu Zeus. Zeus volia el seu “vehicle” privat per arribar on fos per resoldre els conflictes dels humans.

Pegaso, aplicació desenvolupada a Israel amb el suport dels EEUU, per espiar i subministrada exclusivament als Estats on l’estat de dret sigui la seva senyera.

Mèxic, Marroc, Emirats Àrabs, Kazakhstan, Ruanda, India, Hongria són Estats dels que és te la certesa que han comprat l’aplicació i, d’alguns és pot afirmar que l’estat de dret brilla per la seva absència. Ara també la tenim del Estat espanyol. Aplicació utilitzada per espiar a activistes de les ONG, politics, empresaris, advocats i periodistes.

Ningú pot posar en dubta que la seguretat, defensa dels drets democràtics i millorar els estàndards de vida han de ser la senyera dels que democràticament tenen el mandat per fer-ho. Al que no tenen dret, ni l’Estat, ni els electes, és a iniciar espionatges amb l’objectiu de combatre als que defensen legítimament i democràticament propostes beneficioses pel poble.

El regim del 78, sobrevingut d’un pacte amb la dictadura franquista, és la causa intrínseca de la corrupció política i econòmica del Estat espanyol. Saber que tens tot el poder, avalat per les armes dels sediciosos i traïdors a la II República espanyola i pensar que un traspàs d’una dictadura a una pretesa democràcia és podria fer mantenint les estructures franquistes, era i avui queda demostrat encara més, una fal·làcia.

Quan un Estat utilitza mitjans obscurs per liquidar als adversaris que pretenen la seva transformació, fa pales que el que tenim no és un estat de dret, on la separació de poders és real i efectiu.

Que un magistrat, tribunal dona validesa als informes emesos pels serveis de seguretat, amb una intervenció prèvia sense causa delictiva justa, el resultat objectiu, n’és una flagrant violació dels basics i democràtics de qualsevol ciutadà.

Però és encara pitjor, han espiat als advocats immersos amb una defensa dels seus clients, sense saber que justícia i policies, tramaven la seva estratègia per condemnar si o si.

Podria ser que el “Gobierno de España no sabes res”. Ho dubtem perquè només poden tenir l’aplicació del Pegaso els Estat. Si fos així i per demostrar que no en sabien res, haurien de fer tres coses:

La primera ordenar a la fiscalia que tots els judicis on han intervingut els advocats espiats, fessin el que cal per declarar tots els judicis nuls de ple dret.

La segona fer dimitir als màxims responsables del CNI i d’interior, Marlaska i Robles.

I la tercera proposar una moció de confiança al Congrés  per donar les explicacions i garantir la continuïtat com Govern.
​
Com que ens temem que no faran res d’això, els espanyols demòcrates, si és que ni han, haurien de demanar directament la dimissió del Pedro Sánchez. I com que també sabem que això no té recorregut, els diputats independentistes que donen suport a la legislatura, haurien de retirar-lo immediatament. Veurem que fan.


0 Comments

UNA QUARTA CANDIDATURA ¡¡¡¡¡, SEGUR

20/4/2022

0 Comments

 
Picture

La Elisenda Paluzie, abans de plegar, ofereix al respectable una proposta que no és nova; “Una quarta candidatura per obligar als partits a “reposionar-se”.

Mai direm que la proposta de la ANC per construir llistes electorals des de la participació via primàries era negativa. Creiem que va ser una bona proposta per intentar democratitzar als partits i, el més important, era tot un avis.

Però el resultat a les eleccions municipals  va influir poc per millorar la proposta independentista. Pitjor, avui l’AMI, és un producte  congelat o liquidat.

Reagrupament, com diu el seu nom, volia organitzar des de la tranversalitat una proposta netament per la independència, donat que ni CDC, ni ER, ni les CUP, feien res al respecte. L’ensenya de Reagrupament va quedar clar, Patriotisme i DUI. I mentrestant Reagrupament només feia pedagogia i denuncia dels aspectes espoliadors i d’espanyolització, cap problema, Reagrupament rebia quantitats importants d’associats.

Legalitzà “Reagrupament per la independència” com partit, va suposar que la partitocracia i, veien el seu creixement com associació, és preocupes. I tots, també els socialistes que no és jugaven el seu espai, van entrar a sac per destruir la proposta. Negativa municipal per utilitzar el Palau San Jordi. Solidaritat de la ma del militant Uriel Bertran i aliat del Puigcercós per impedir que Joan Carretero guanyes el Congres, reapareix al 2010 uns mesos abans de les eleccions. Conspiracions mes infiltracions aparentment orquestrades des de CDC amb un tal Medi com director d’orquestra, són fets que demostren que qualsevol proposta que vagi dirigida o insinuï que els partits s’han de reposicionar, te tots els números per fracassar.

L’experiència és una grau, diuen els entrats en anys i suposo que va quedar clar, malgrat la intenció de les primàries, que van ser un fracàs. Els partits trien o fan les seves primàries per col·locar als candidats i mai hi renunciaran.

El paper de la ANC mai va ser el d’una nova proposta política per entrar al repartiment d’escons. La ANC s’ha guanyat any rere any ser l’organització per mobilitzar i fer costat al moviment independentista. Els fets ho demostren.

Som dels que creiem que si la ANC proposa una quarta llista, serà la seva defunció com organització mobilitzadora. Hem de suposar que tothom sap que la composició del Secretariat és tant heterogeni com voluble. Vol dir que els interessos partidistes estan representats.

Altra cosa és que la ANC, per fi digués, quin partit u organització lluita per la independència i quins no. No ho farà, ho sabem, fer-ho suposaria la autodestrucció immediata de la ANC.

El que si tocaria, saben que ER està pel diàleg amb Espanya i el seu Estat i, contra les mobilitzacions, és saber el paper de la ANC d’aquesta etapa on ER dona suport al “Gobierno de España” i pretén ajornar la independència sine die. El que si tocaria, saben que ER va pactar amb la CUP als dos anys de “legislatura” fer la “qüestió de confiança” i que ara l’Aragonès diu que no cal, és que farà la ANC al respecte. El que si tocaria, saben que per la ANC la llengua és una ratlla vermella i si la nova llei s’aprova amb ER, JxCat, PSOE i Comuns, és que farà la ANC al respecte.

El que si podria fer per les properes eleccions és demanar el vot a qui de debò s’ho vulgui jugar tot per la independència. Altra cosa que també pot fer és fer una campanya massiva perquè tothom s’associï al Consell per la República. Segur que no serà el mateix que en lloc de 103.000 associats ni hagi un milió.

Aclarir-nos, no enganyar, dir-nos les veritats i sobre tot saber perquè fer, és el que li toca dir a la ANC. Dir-nos que la proposta d’una quarta candidatura, sense saber qui la promociona, quins i don sortiran els candidats, amb quin objectiu, que faran sinó treuen majoria absoluta, i si és per fer por, que quedi clar l’heu cagat.


0 Comments

CARTA OBERTA AL MHP CARLES PUIGDEMONT

15/4/2022

0 Comments

 
Picture

Ben volgut MHP Carles Puigdeont, és vulgui o no la contradicció existeix. Ser President de JxCat, fer costat al Jordi Sánchez perquè fos S.G. que ha pactat amb ER, desprès que ER ho fes amb les CUP, governar amb coalició per fer autonomisme on la confrontació intel·ligent brilla per la seva absència, creiem, deu ser un bon desencís.

Ho diem perquè a l’hora, vos sou President del Consell per la República per dignificar sense cap renúncia l’1 d’octubre i sobre tot per internacionalitzar la confrontació, que la voleu democràtica amb Espanya i el seu Estat. I sembla que el govern de l’Aragonès, amb els de JxCat, el que volen i tenim es fer  gestió autonomista.

L’altra dia, Jordi Rull i despres de la presentació del seu llibre a Begues, li vaig preguntar el perquè s’havia entregat a la justícia espanyola i no havia marxat amb vostè i els altres exiliats. Em va respondre que ho va fer per motius personals. I vaig pensar, convençut, que vostè també en tenia però va preferir liderar la lluita des de fora.

Traït pels que s’omplien la boca d’independència i traït pels que li deien amb vostè fins on calgui. Quin desencís.

La conclusió, d’acord els fets, és que la traïció sempre substitueix  la unitat.

Junts per Catalunya va ser la seva proposta on donar aixopluc a la bona gent de Convergència, als independentistes despitats i sobre tot als patriotes disposats a tot. El resultat va ser aclaparador i JxCat va guanyar. I vostè sabia que eren unes eleccions autonòmiques, però com sempre ER tornava a no voler-les plebiscitàries.

Hem perdut la segona volta per molts motius, però els pitjors han estat les disfuncions internes més l’intent d’uns quants per fer negoci del poder autonòmic. I qui millor ha representat aquestes disfuncions és Jordi Sánchez que va pactar el Govern Presidit per ER a canvi de res que tingui a veure amb el procés, i si d’unes Conselleries i d’uns quant assessors. Queda fefaentment comprovat que des de aquest Govern la confrontació intel·ligent és inexistent.

Queda poc pel Congres de JxCat, partit que vos, de moment, presidiu i soc dels convençuts que vostè esta analitzant els pros i contres per continuar liderant-lo.

Vostè haurà de decidir;  enfortir una organització com el Consell des de l’exterior i treballar per obtenir la màxima unitat a Catalunya, o fer costat a un partit on la confrontació sigui l'actitut general, perquè governar ja hem demostrat que ho sabem fer. Vostè només pot ser lider de Junts si és per convertir-nos amb la gota malaia per diferenciar-nos dels mentiders, autonomistes i republicans espanyols.

Vostè no pot estar defensant ser independents a l’exterior i a l’hora defensar des de l’autonomisme una gestió de base legal espanyola si aquesta no és fa des de la màxima unitat i una estratègia ben definida

Vostè no pot estar contaminat i el que sabem, desprès del Sánchez, és que liderar sense ser-hi és un fet que tard o d’hora fa aigües.

O Junts és el partit decididament independentista i per la independència o vostè no hi ha de ser-hi. Per gestionar i legitimar el regim del 78 ja tenim als de ER.

I no hi ha de ser-hi, abans del Congres si JxCat aprova la nova llei d’educació amb el 25% incorporat, amb la insistència de voler fer unes olimpíades amb l’Aragó - Espanya i, sobre tot fen costat a un President que recolza als del 155 amb una taula de diàleg inexistent.

Confondre, donar arguments a tots aquells que el volen fora de la equació, és quelcom que vostè no és pot permetre. Sobre tot perquè avui, vostè és l’únic líder que pot fer-ho possible.

Com sempre, desitjant-li els majors encerts. I sàpiga que la rebuda que va tenir a Perpinyà, a Catalunya serà indescriptible. Només dependrà de vostè i de les seves decisions. També dir-li amb el màxim respecte que entendríem que decidís plegar de la política i dedicar-se a la família i la seva professió. Motius personals.

La vida dels líders pot arribar a ser molt dura i Gandhi i Mandela en son bons exemples.

Atentament, rebi una forta encaixada d’un seguidor i patriota disposat, si vostè vol, a seguir-lo fins on calgui.
​
Boi Fusté
15 d’abril del 2022

0 Comments

SI JO FOS PRESIDENT

13/4/2022

0 Comments

 
Picture

Com català convençut de que la independència és l’únic estat que ens permetrà ser i tenir una societat més justa, i saben que només ho podria ser si la majoria al Parlament i Govern també la volguessin decididament i amb els costos que toquin, les mans i el cap no em tremolarien.

Si fos President, que ho seria per una majoria de vots catalanistes per la independència, el que no faria és autonomisme i legitimar el regim del 78.

El que segur tampoc faria és legitimar cap dels estaments del Estat espanyol, ni un autonomisme controlat des de Madrid.

El que faria és dir-los, per molt que els seus vots fossin determinants, al Congrés, als meus dues coses; aixecar-se i sortir quan parlin els de Vox, Ciutadans i qualsevol que és dediqui a malparlar de Catalunya i dels meus. Fins i tot reflexionar i molt, per si hem de ser-hi.

Indubtablement, els hi diria als diputats del Parlament de Catalunya fessin el mateix.

Deixaria clar que el Govern de Catalunya no participaria en cap patomímia autonòmica, saben que les decisions finalment les pren el “Gobierno de España”.

Endegaria una campanya perquè tots els catalans s’associessin al Consell per la República, amb l’objectiu de més dos milions inscrits.

Endegaria una campanya perquè tothom que viu i treballa a Catalunya sàpigues l’espoli que patim per part del Estat espanyol i les diferencies si fóssim independents.

Aplicaria la legislació catalana en matèria lingüística i obligaria: a que totes les institucions de Catalunya en primer lloc els ciutadans fossin  atesos en català. A  tots els comerços a ròtula en català. A totes les industries a utilitzar el català com llengua comercial. A que tothom fes la seva declaració de renda a la Agencia Tributaria Catalana.

Si ara fos President, amb la majoria democràtica que donen els vots, i si ningú dies el contrari, amb més d’un 52% de vots per la independència i 74 diputats al Parlament, majoria absoluta, el que hauria fet és proposar al Parlament que legitimes la Llei de transitorietat jurídica ja aprovada i implementar la República catalana.

I si això estes recolzat, que ho està pel poble català, que ningú dubti que ens en podríem sortir. I tot plegat amb la confluència i arribada dels exiliats.

Espanya i el seu Estat, malgrat totes les seves forces repressives, només tindria dues opcions: Tornar a envair-nos a sang i fetge, o establir, ara si, la taula de negociació dels actius i passius, del deute extern i de com fer la separació, amistosament o amb rancúnia i odi.
​
Per tot això i, el que hem quedo al tinter, avui se que mai serè President que faci possible la implementació de la República catalana, però també se, que amb l’actual Govern autonòmic ni República, ni català, ni justícia social.


0 Comments

DE PATRIOTISME I ENTREGATS VA LA COSA

11/4/2022

0 Comments

 
Picture

Per molts, viure la vida, els és igual, si amb el que tenen en tenen prou. Són els que la historia, els traços sociològics, més la llengua que conformen un poble i una Nació, els importa un rave.

Són els que n’han tingut prou amb el mínim per poder menjar, viure aixoplugats, dormir i llevar-se per mantenir el seu reco. La vida com esclau, però per damunt de tot, viure. Són els que sempre esperen que l’amo els permeti viure una mica millor.

Al 1714, com poble lliure, els patriotes van defensar Catalunya i Barcelona com van poder. D’altres, que vivien a Catalunya però que ser-ne de catalans els importava un rave, fugien o exercien el retir dels capellans.

I tots els que van lluitar per defensar els drets catalans, amb la victòria del Felip V, dels borbons castellans i francesos, van ser anomenats delinqüents i saltejadors de muntanya. La resta, qui dia passa any empeny.

L’1 d’octubre del 2017 i per una confluència entre la majoria del poble i dels líders politics, per fi Catalunya deixava clar davant el respectable que Catalunya és un poble i que te tot el dret a decidir el seu futur.

Però com sempre Espanya i el seu Estat ho va voler impedir, hi ho va fer gracies a les traïdories equivalents als mateixos que van veure estoicament com esquarteraven al patriota General Moragues.

Espanya i el seu Estat estaven “vençuts”. Vençuts democràticament i sense cap violència per part dels catalans amb l’arma per excel·lència més pacifista i progressista del mon, les urnes.

I si, l’entrega, per la repressió, per covardia, per no voler arriscar, per haver-nos enganyat amb les eines d’estat, o perquè alguns amb  la senyera per la independència, parany per aconseguir vots, desprès del 2017 amb un 155 implantat, tothom ha pogut saber quins son els patriotes i els entregats. Uns a la justícia espanyola i els altres al exili.

Son els mateixos que aquest 14 d’Abril celebraran la consecució de la II República espanyola i que avui volen la tercera. Son els que obliden que va ser la República espanyola que no tinguéssim la República catalana proclamada per Macià. Son els que continuen oblidant a tot un Govern presidit per Lluis Companys i empresonat per la justícia de la República espanyola.
​
Els patriotes disposats a tot. Els entregats a renunciar a tot. Aquest el dilema i és hora que els patriotes ens aixequem i diguem prou. La festa espanyola s’ha acabat.



0 Comments

LES ATROCITATS D'UNA GUERRA MAI SERAN JUSTES

10/4/2022

0 Comments

 
Picture

Petroli, gas, recursos de tot tipus, mercats, diners, mai haurien de ser els motius per fer guerres i destruir vides i benestar. Però  sectors organitzats amb molt poder ho tenen clar; quan més conflictes més rics.

Rússia i la seva federació, malgrat totes les seves indignacions i justificacions no te cap dret democràtic a fer la guerra contra ningú. Ni amb l’excusa per garantir la seva seguretat.

Ho sabem, "yanquilandia" mai van voler als liquidadors de la URSS. Gorbatxov i Yeltsin, que fins i tot per demostrar que volien ser part del context internacional sense cap aventura imperialista van demanar formar part de l’OTAN. No, va ser la resposta. Fins i tot diuen (No podem demostrar-ho) que Putin també. La fi de la URSS va suposar la fi del Pacte de Varsòvia de l’OTAN no.

Però malgrat tot plegat i, desprès de més d’un mes de conflicte bèl·lic  i, sense tenir totes les peces de l’auca, ens atendrem a la responsabilitat que tothom ha tingut per no impedir l’iniciï del conflicte i creiem fermament que a Europa tenim guerra perquè l’OTAN l’ha volgut.

Evitar-la era tant senzill com que els que controlen l’OTAN haguessin dit que Ucrainià mai en formaria part i punt.

Que tothom ara faci penitencia en veien les imatges de part, d’un conflicte evitable, dels costos que ja suposen i suposaran als ciutadans de la UE, que ens preocupem per una escalada bèl·lica incontrolable saben que les armes nuclears juguen la seva partida, sense haver posat totes les energies per evitar el conflicte ens mosta quins son els líders mundials que ara tenim, quins son els seus principis i com de venuts estan als grans oligopolis mundials.

La màxima dels poderosos sembla que és confirma, “destruir per tornar a construir”. Destrucció amb les armes que caduquen per continuar fabricant-ne i destrucció del conglomerat social per tornar a construir des de l’opulència de les grans empreses.

Tot plegat fa fàstic, però igual és el “sino” de la humanitat. Acabar amb el Planeta terra i com fer-ho, ara ja ho tenim més clar, guerres, contaminació, consumisme, pandèmies i destrucció dels habitats naturals. Però que hipòcrites que som dient que contra el capitalisme salvatge no existeix cap altra proposta. Amen.


0 Comments

AQUESTA SI QUE ÉS UNA RATLLA "ROJA"

9/4/2022

0 Comments

 
Picture

A Junts per Catalunya partit en formació que arreplega el bo i millor de Convergència, els que mai aniran a unes esquerres sectàries i demagogues, als que creuen amb el President Puigdemont, se’ls hi pot retreure errors de principiants per la novetat que suposa construir un partit des de la transversalitat ideològica.

Ara be, el que no és pot admetre és renuncià als principis fundacionals. Independència, 1 d’octubre i sobre tot a la confrontació intel·ligent.

A finals d’aquest mes de Març, al Parlament,  JxCat tindrà la prova de foc. Al costat de ER fen que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya o contra. Junts ha de valorar si prefereix mantenir el govern actual amb ER o passar a l’oposició.

Tothom que ho vol saber, te prous fonts documentades per saber que des de l’Espanya profunda han perseguit la nostra llengua i el que som des de fa segles.

I com hem pogut resistir l’embat, seria una bona pregunta, però creiem que tothom sap la resposta. Gracies a una transmissió oral i escrita. Els invasors mai van poder reprimir individualment a tot un poble per evitar-ho.

Avui però ja no els cal. Tenen una pretesa democràcia imposada i participada i un estol de mitjans per aconseguir el seu objectiu, liquidar la llengua catalana que comporta liquidar un poble.

JxCat no pot ser soci col·laborador necessari per liquidar o esmicolar la llengua de tot un poble i menys dir-nos que ho fan per evitar ingerències judicials espanyoles. Defensar drets i país és fa com sigui i don sigui. No fer-ho és traïdoria assumint que ja ets espanyol.

Ciutadans va néixer, de la ma dels socialistes, amb l’objectiu d’espanyolitzar als catalans. Qui de Junts no vegi que una proposta acordada entre ER, PSOE i Comuns per fer vehicular el castellà a les escoles, només vol dir que pot ser militant de qualsevol partit menys de JxCat.

Per cert, aprovar aquesta llei, ara si que diem sense embuts, suposaria que JxCat ha assumit l’estratègia de ER. Eixamplem la base, gestionem l’autonomia i d’aquí 30 anys la independència.

No és això companys no és això pel que varem fer l’1 d’octubre.

I en Jordi Sánchez plega amb la feina feta. Destruir JxCat.


0 Comments

EL PASSAT SEMPRE CONDICIONA

7/4/2022

0 Comments

 
Picture

En Jordi Sánchez i Picanyol, ha dit que plega com Secretari General de JxCat. Diu que és per afavorir el projecte i consolidar la unitat interna amb una crida estricta a presentar una sola candidatura al Congres de Juny (a celebrar a la Catalunya Nord sense data de moment, aquest any).

La biografia d’en Jordi és extensa i variada. Mai direm que és com un Camaleó, però acolorida si.

Militant de Iniciativa Catalunya Verds (no tenim dades que ho fos del PSUC).
Conseller de la Corporació de radio televisió de Catalunya.
Director de la Fundació Jaume Bofill.
Adjunt al Síndic de Greuges, Ribó, militant històric del PSUC.
President de la ANC. Abans de la Crida.
Director del Observatori dels Drets. Contractat, quan era President de la ANC, per la Fundació Pompeu Fabra de la Caixa.
Secretari general de Junts per Catalunya, com a mínim fins el proper Congrés a celebrar el mes de Juny d’aquest any.

Deu nido, avarca tots els papers de l’auca.

Els pocs convergents que són a Jxcat que consideren que el peix al cove és possible van tenir el seu aconseguidor. Capaç de pactar en solitari un Govern amb ER. Capaç de dir-nos que la gestió era part fonamental de Junts. Capaç de dir-nos que acceptar el castellà com llengua vehicular blindava el català. Capaç de dir-nos que com només tenim 32 diputats el millor és sotmetre’ns i gestionar l’autonomia. Capaç de dir-nos que tenim el Conseller d’economia com un bon exponent de futur. No ho sabem si era per la seva gestió al capdavant de la fundació de la Caixa, o perquè gracies a ell va obtenir una bona remuneració com director d’un observatori que depenia d’aquesta Fundació i mantenir-se com President de la ANC.

Incapaç de dir-nos quina estratègia hi ho full de ruta per fer mes gran el Consell per la República, ni per implementar la República catalana ja proclamada i legitimada per un Govern, un Parlament i tot un poble. Volgudament incapaç, creiem.

Altrament no agrairem els serveis prestats. Només lamentem no poder fer-te fora al Congrés.


0 Comments

JUNTS POT SER L'ALTERNATIVA O EL DARRER FRACAS

2/4/2022

0 Comments

 
Picture

Sembla que finalment el Congres serà ordinari i quan toqui, al juny. Queda per veure que proposa el Consell i la part que correspon al executiu.

L’avenç publicat proposa una part ideològica, no sabem si és debatrà sobre si l’estratègia actual serveix ho s’ha de redefinir. Tocaria fer balanç sobre com va tot plegat amb ER. Un Congrés on els càrrecs orgànics no poden ser substituïts o confirmats, vindria a ser com una trobada d’amics.

Un dels elements politics a debatre són els possibles pactes i aliances amb d’altres forces politiques. El primer repte seran les eleccions municipals. Al respecte, cal no oblidar que el MHP Puigdemont, president de Junts i del Consell per la República, constantment ha fet senyera de la UNITAT i de la TRANSVERSALITAT, organitzada, aspectes a tenir en compta, rebutjar-los, creiem seria un greu error.

Junts per Catalunya, com el seu nom indica, junts, en cap cas és una proposta banal i allunyada d’aspectes ideològics. Junts no pot tenir una única definició ideològica. Junts s’ha de conformar com la millor eina transversal on hi càpiga tothom. El temps per conformar un partit ideològic no és el d’ara.

L’únic que hauria d’importar és definir l’estratègia i les corresponents tàctiques per aconseguir la independència. Autonomisme conformat, confrontació intel·ligent o l’embat definitiu. Aquest són els eixos a debatre. La resta, inclosa la gestió dels recursos que graciosament ens dona l’Estat espanyols, autonomisme i punt.

Però el més important, sens dubte, és el lideratge per complimentar els acords congressuals i creiem que l’actual no serveix.

De fet quan parlem d’estratègia hem de deixar molt clar, on som i amb qui volem ser-hi i, sobre tot quan democràcia, valors democràtics, i les relacions amb els països democràtics ha de ser el nostre Nord sense fissures.

Això comporta un posicionament inqüestionable contra Espanya i el seu Estat. Els motius del perquè no cal que els escrivim, tothom els sap.

Però no en tenim prou. Junts no només ha de tenir la capacitat per situar als millors per liderar el projecte, que no vol dir els que més títols tenen. Un nou lideratge on el compromís per complir sigui sagrat. I qui no si vegi en cor, un pas al costat o enrere. Justificar la gestió autonomista, només serveix per deixar clar que la soldada és l’important.

Gestionar la morralla autonomista, ho fer forat amb les diferencies que tenim amb Espanya i el seu Estat. Reflexió. Resoldre totes o algunes de les imposicions que la legalitat espanyola ens imposa és una aventura de la que normalment guanya el que ho te tot. La via autonomista no serveix per garantir la nostra llengua, ni per resoldre els dèficits estructurals que patim amb les infraestructures. Aquesta via només serveix per legitimar el regim del 78.

El Congrés de JxCat ha de servir per deixar clar que amb l’Estat espanyol, el seu Govern, i les estructures repressives no hi tenim res a veure. Fins i tot, potser seria convenient encetar el paper que fem a Madrid, malgrat l’altaveu. Legitimar el regim del 78 ja les te aquestes coses. Proposar al Congres espanyol negociacions legislatives espanyoles, malgrat algun benefici esporàdic per Catalunya, no deixa, insistim, de ser autonomisme venut al exterior com avenços democràtics de l’Espanya una.

Un Congres per decidir el com, quan i amb qui ha de ser l’objectiu. Un Congres que pretengui mantenir un Govern amb ER, que pactar amb els repressors és d’una centralitat política, que millor unes motlles que res, que pretengui dir-nos que no som prous i que de moment toca gestionar l’autonomisme, és un Congrés manllevat i, podria ser el final d’un camí encetat pel MHP Puigdemont,  per deixar clar que Junts és l’alternativa per fer la independència.

No és que uns Jocs de la neu puguin beneficiar una part del territori, o no, és que els volen fer en nom d’Espanya, del seu Comitè Olímpic i amb una regió espanyola com l’Aragó que dia si i altra també ens insulta. Cap presa per fer uns jocs espanyols.  Fem primer la independència. Segur que entendran que hauran d’aguantar una estona més per millorar el seu estàndard de vida.

No és que una cursa per i feta pels grans interessos econòmics, la regata Amèrica, no pogués anar be per Catalunya, és que la recepció és fa amb els socialistes del 155, els equidistants Comuns i l’entrega de ER.

No és que ens pugui interessar gaire el que fan els socialistes i el seu President Pedro Sánchez amb el poble Sahrauí, és que estem governant a Catalunya amb ER que és un dels seus suports al Congres. Els espanyols del PSOE, ahir eren favorables als drets dels pobles a la seva autodeterminació. Avui contraris, fins i tot encara que hagin de trair els seus propis compromisos amb l’ONU.

Junts ha de triar entre buscar la centralitat política ideològica o creure’s que la proposta de Junts és transversal sense cap ideologia predominant i acceptar que la radicalitat democràtica s’ha d’emprar quan convingui, per exemple amb la nostra llengua.

Per fer autonomisme, protegir les esquerres espanyoles i dir-nos que amb una taula de diàleg  i eixamplant la base independentista, al 2050 serem lliures,  ja tenim els que ho diuen, ER, responsables i contraris a la Unitat estratègica per assolir el que varem encetar l’1 d’octubre del 2017, la INDEPEDÊNCIA.
​
Postdata. Qui cregui que millor el que tenim ara i prescindir de la lluita, ha de saber que Espanya i el seu Estat estan en fallida econòmica tècnica i en fallida democràtica. Nosaltres, que de moment en formem part caurem al pou del infern amb ells. Desprès que ningú plori.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.