Com català convençut de que la independència és l’únic estat que ens permetrà ser i tenir una societat més justa, i saben que només ho podria ser si la majoria al Parlament i Govern també la volguessin decididament i amb els costos que toquin, les mans i el cap no em tremolarien.
Si fos President, que ho seria per una majoria de vots catalanistes per la independència, el que no faria és autonomisme i legitimar el regim del 78.
El que segur tampoc faria és legitimar cap dels estaments del Estat espanyol, ni un autonomisme controlat des de Madrid.
El que faria és dir-los, per molt que els seus vots fossin determinants, al Congrés, als meus dues coses; aixecar-se i sortir quan parlin els de Vox, Ciutadans i qualsevol que és dediqui a malparlar de Catalunya i dels meus. Fins i tot reflexionar i molt, per si hem de ser-hi.
Indubtablement, els hi diria als diputats del Parlament de Catalunya fessin el mateix.
Deixaria clar que el Govern de Catalunya no participaria en cap patomímia autonòmica, saben que les decisions finalment les pren el “Gobierno de España”.
Endegaria una campanya perquè tots els catalans s’associessin al Consell per la República, amb l’objectiu de més dos milions inscrits.
Endegaria una campanya perquè tothom que viu i treballa a Catalunya sàpigues l’espoli que patim per part del Estat espanyol i les diferencies si fóssim independents.
Aplicaria la legislació catalana en matèria lingüística i obligaria: a que totes les institucions de Catalunya en primer lloc els ciutadans fossin atesos en català. A tots els comerços a ròtula en català. A totes les industries a utilitzar el català com llengua comercial. A que tothom fes la seva declaració de renda a la Agencia Tributaria Catalana.
Si ara fos President, amb la majoria democràtica que donen els vots, i si ningú dies el contrari, amb més d’un 52% de vots per la independència i 74 diputats al Parlament, majoria absoluta, el que hauria fet és proposar al Parlament que legitimes la Llei de transitorietat jurídica ja aprovada i implementar la República catalana.
I si això estes recolzat, que ho està pel poble català, que ningú dubti que ens en podríem sortir. I tot plegat amb la confluència i arribada dels exiliats.
Espanya i el seu Estat, malgrat totes les seves forces repressives, només tindria dues opcions: Tornar a envair-nos a sang i fetge, o establir, ara si, la taula de negociació dels actius i passius, del deute extern i de com fer la separació, amistosament o amb rancúnia i odi.
Per tot això i, el que hem quedo al tinter, avui se que mai serè President que faci possible la implementació de la República catalana, però també se, que amb l’actual Govern autonòmic ni República, ni català, ni justícia social.
RSS Feed
