
Varem fer un post, deu fer uns deu anys, on dèiem que la dita del “atado y bien atado”, era absolutament certa, explicant el perquè i el com.
Els franquistes i neo franquistes, desprès del 23 F van descobrir que no els calia cops d’Estat mal vistos per la UE. Només els calia controlar els ressorts del Estat i de sobta van veure que ja ho feien.
La transició del 78 malgrat els obligues a fer petites concessions, tenien les contrapartides ben controlades. Mai pagarien per les seves mal hi fetes des del 1936. Ningú els obligaria a retornar els bens confiscats ni cap reconeixement de les seves accions criminals i, el que és més important continuarien tallant el bacallà arreu del Estat espanyol construint la seva Espanya radial i hiper cèntrica.
Els mateixos jutges, militars o civils, al 1979, que venien directament de la dictadura, continuaven exercint. De la dictadura a la pretesa democràcia dins un camí ple de roses.
Han estat els mateixos franquistes que han repartit “justícia” i seguretat al carrer hi ho han fet en temps d’una pretesa democràcia i d’una monarquia instaurada per Franco.
Tota llei sempre te la seva interpretació i només la doctrina argumental limita les interpretacions per sentenciar. Diuen els que s’hi dediquen. Sempre ens ho hem preguntat; com un jutge feixista pot impartir justícia democràtica i la resposta que ens han donat és que els jutges només apliquen el que aprova el legislatiu. Vaja com robots i sense consciencia o moralitat que els faci rebel·lar-se contra una injustícia. Durant el franquisme el legislatiu no exisita. És com acceptar que un funcionari en temps de la dictadura, en democràcia, sent el mateix serà tot un model d’exemplaritat.
Doncs no, els vicis que s’empelten difícilment són modificats. Avui la justícia europea ens mostra que la del Estat espanyol no és la mateixa que a la UR i els fets son tossuts i els èxits dels exiliats en termes de justícia ho demostren. El darrer el del Valtonic.
Els tribunals de justícia espanyols són una historia anacrònica, on uns necessiten legitimar-la i altres l’utilitzen. Els que és evident és que desprès de 40 anys uns i altres podien haver construït un poder judicial democràtic a l’alçada de les d’Europa, però ni les dretes o esquerres espanyoles per diferents motius han volgut.
No és que Espanya i el seu Estat siguin una democràcia de baixa estofa, és pitjor les esquerres i dretes espanyoles han donat tal poder al sistema judicial, i avui sembla més, que qui governa Espanya i al seu Estat siguin els dels tribunals de justícia i d’altres.
Insistir en refer estratègies per continuar formant part d’aquesta España és un greu error, sobre tot perquè des de Castella mai renunciaran a controlar-ho tot.
Als catalans només ens queda acabar el que varem començar, implementar la República quan abans millor.