ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, DRETS I DEMOCRÀCIA

30/10/2021

0 Comments

 
Picture

Varem fer un post, deu fer uns deu anys, on dèiem que la dita del “atado y bien atado”, era absolutament certa, explicant el perquè i el com.

Els franquistes i neo franquistes, desprès del 23 F van descobrir que no els calia cops d’Estat mal vistos per la UE. Només els calia controlar els ressorts del Estat i de sobta van veure que ja ho feien.

La transició del 78 malgrat els obligues a fer petites concessions, tenien les contrapartides ben controlades. Mai pagarien per les seves mal hi fetes des del 1936. Ningú els obligaria a retornar els bens confiscats ni cap reconeixement de les seves accions criminals i, el que és més important continuarien tallant el bacallà arreu del Estat espanyol construint la seva Espanya radial i hiper cèntrica.

Els mateixos jutges, militars o civils, al 1979, que venien directament de la dictadura, continuaven exercint. De la dictadura a la pretesa democràcia dins un camí ple de roses.

Han estat els mateixos franquistes que han repartit “justícia” i seguretat al carrer hi ho han fet en temps d’una pretesa democràcia i d’una monarquia instaurada per Franco.

Tota llei sempre te la seva interpretació i només la doctrina argumental limita les interpretacions per sentenciar. Diuen els que s’hi dediquen. Sempre ens ho hem preguntat; com un jutge feixista pot impartir justícia democràtica i la resposta que ens han donat és que els jutges només apliquen el que aprova el legislatiu. Vaja com robots i sense consciencia o moralitat que els faci rebel·lar-se contra una injustícia. Durant el franquisme el legislatiu no exisita. És com acceptar que un funcionari en temps de la dictadura, en democràcia, sent el mateix serà tot un model d’exemplaritat.

Doncs no, els vicis que s’empelten difícilment són modificats. Avui la justícia europea ens mostra que la del Estat espanyol no és la mateixa que a la UR i els fets son tossuts i els èxits dels exiliats en termes de justícia ho demostren. El darrer el del Valtonic.

Els tribunals de justícia espanyols són una historia anacrònica, on uns necessiten legitimar-la i altres l’utilitzen. Els que és evident és que desprès de 40 anys uns i altres podien haver construït un poder judicial democràtic a l’alçada de les d’Europa, però ni les dretes o esquerres espanyoles per diferents motius han volgut.

No és que Espanya i el seu Estat siguin una democràcia de baixa estofa, és pitjor les esquerres i dretes espanyoles han donat tal poder al sistema judicial, i avui sembla més, que qui governa Espanya i al seu Estat siguin els dels tribunals de justícia i d’altres.

Insistir en refer estratègies per continuar formant part d’aquesta España és un greu error, sobre tot perquè des de Castella mai renunciaran a controlar-ho tot.

Als catalans només ens queda acabar el que varem començar, implementar la República quan abans millor.


0 Comments

ELS MILITANTS DE ER NO SABEN ON ÉS EL PARTIT

27/10/2021

0 Comments

 
Picture

Aquest dilluns (25/10/21) Raül Romeva ha comunicat al respectable que ER farà una conferencia per preparar al partit pel futur. Correcte, com deia Bob Dylan “els temps estan canviant”.

Debatre estratègies, incorporar noves propostes de caràcter polític i social, sempre és un encert i si la participació i transparència de la militància i societat és brillant, oli amb un llum.

El que ens ha sorprès i molt és l’anunci del Raül dient que també s’ha d’incorporar el debat del perquè és vol la independència i, entenem, o no.

No hauria de preocupar que avui és pensi blanc i demà gris o negre. És un dret a preservar i les evolucions ja les te aquestes coses i en política més.

El que preocupa és que en quatre anys, amb urnes pel mig, amb una persecució i repressió inaudita a la UE, amb uns judicis i sentencies dignes de las del franquisme, amb una persecució d’uns exiliats entregats a la justícia de la UE, amb un robatori d’acta de diputats i euro diputats i dient-nos que amb una taula de diàleg anem be per arreglar-ho tot,insistim, ens preocupa i atenent-nos a les darreres declaracions del Raül; La DUI la va fer el MHP Puigdemont i la resta varem seguir, ens decep i, no sabeu gent de ER quant.

No és compleix el ritme de les reunions acordades a la primera reunió de la “Taula del gran Diàleg”, no s’han complert el que diu la llei de pressupostos espanyols respecte Catalunya de l'any passat, no blindarem la nostra llengua, n tindrem el traspàs de competències de RENFE-ADIF, tampoc dels aeroports ni les inversions previstes, la repressió que aquí i fora continua, un poder judicial reforçat amb més franquistes. Aquest és l’escenari avui, desprès que vosaltres, els de ER haguéssiu fet president, a canvi de res, un espanyol d’un partit criminal, unionista i defensor del segrest com eina política.

Per cert, no oblidarem el vostre silenci, miserable al no investir als diputats exiliats, i admetre la destitució de tot un President.

Potser els votants fins avui no sabien on éreu els que dirigiu ER. Avui si. Sou els nous i moderns botiflers que heu abandonat al poble català. Sobre tot saben que la repressió va arribar i continua, amb el 155 i aquest és va executar en nom del PP, PSOE i Ciutadans.

Només, per arrodonir-ho, ens ha calgut escoltar que el MHP el dia de la declaració de la independència de Catalunya estaba sol. I el dia és va aclarint.



0 Comments

ENS MEREIXEM SABER LA VERITAT

15/10/2021

0 Comments

 
Picture

El que han donat de si els nostres politics d’ençà el 2012 ho sabem i està documentat. El que han sofert i patit també.

Ser d’esquerres, de centre o de dretes, de moment i fins ara, han estat els esculls per no guanyar la partida contra Espanya i el seu Estat. Això ho sabien els romans i l’Aznar, “divide y venceras”.

Inicialment els il·luminats cupaires van ser els responsables de que la unitat per la independència, deixant a banda les ideologies, fos possible. Més tard, ER si va afegir. El Junts pel Si va ser un miratge i les eleccions posteriors ho van deixar clar. ER mai va voler cap unitat i els cupaires sense avergonyir-se deien que si ER o Junts no feien unitat ells tampoc.

Les darreres eleccions autonòmiques van deixar clar que ni ER ni CUP desisteixen de la seva negativa a practicar la unitat, no ideològica, per la independència. Avui més que mai els tres grups al Parlament han deixat clar que les seves estratègies són diferents i sovint distants. La mostra de tot plegat la tenim al “Congreso español”. ER donant suport al “Gobierno de España”. JxCat practicant la confrontació intel·ligent i els cupaires nedant i guardant la roba.

Tenim un Govern de coalició entre ER i JxCat. Ni per fer Govern s’ha practicat la unitat. La negociació per constituir-lo ho va deixar prou clar.

A aquestes alçades qui cregui que Espanya i el seu Estat afluixaran la repressió contra l’ independentisme, creiem que l’erra i els darrers moviments del Estat espanyol ho demostra.

Les estratègies de ER i JxCat s’assemblen com un ou i una castanya. ER donant suport als del 155 i “Gobierno de España” al Congrés i JxCat exercint la confrontació i denuncia. Governar a Catalunya i fer a Madrid el contrari no és que sigui un joc de malabars, és dir-nos obertament que la cosa va de peix al cove, o “seitonet”, i que el procés queda aparcat “sinedie”.

Si és confirma que ER dona el seu vist i plau als pressupostos “españoles” i JxCat vota no i la repressió estatal és mante, el Govern de la Generalitat té un problema greu i que s’anomena credibilitat.

Credibilitat i confiança són aspectes determinants per decidir quina proposta política sigui la que te més seguidors i de moment avui només s’ha inventat les urnes per saber-ho.

Els dirigent de ER i de JxCat no són amics. Potser escoltant militants amb càrrecs institucionals de ER, o tertulians camuflats, potser diríem que enemics.

Ens cal saber als patidors catalans, que ja portem uns anys sense defallir si ER o JxCat, o altra alternativa és la que vol el poble català.

Cal decidir qui és més honorable i menys mentider. Ens cal saber qui està disposat i qui no. Ens cal que se’ns digui la veritat i si ells que tenen tota la informació diguin si és possible o no. I si és possible com.

Si ER aprova els pressupostos espanyols, el Govern de l’Aragonès s’ha d’acabar. El President Puigdemont ho ha deixat clar; res amb el seu nom.

Eleccions autonòmiques i que el poble decideixi quina estratègia guanya. La de ER venuts al “Gobierno de Espanya”, o JxCat amb la confrontació intel·ligent i el President Puigdemont abanderant-ho.
​
La resta obediència al regim del 78, pleitesia al borbó per molt que és facin declaracions enfadoses i autonomisme en estat pur.


0 Comments

JUNQUERAS MAI SERÀ UN MHP DE LA GENERALITAT. NI DE LA REPÚBLICA CATALANA

13/10/2021

0 Comments

 
Picture

Qui la va encertar. El MHP Puigdemont o el VP Junqueras. Podríem convenir pels fets que el President Puigdemont és el que de moment ha encertat la millor estratègia política, organitzada i judicial.

Puigdemont en total i, si no l’errem, només ha passat engarjolat nou dies a Alemanya i un dia a Sardenya, contra els més de 1000 dies de Junqueras a les presons espanyoles.

Tant Puigdemont com Junqueras van poder ser membres d’una candidatura per ser escollits euro diputats de forma legal i sense cap impugnació. El resultat va ser que tant un com l’altra tenien els vots per ser euro diputats. L’engarjola’t a Espanya, en cap cas recolliria la seva acta de euro diputat. Puigdemont si, malgrat la persecució de la justícia espanyola i, de moment porta exercint d’euro diputat des de el Gener del 2020, al marga de suplicatoris per retirar-li els seus drets.

Puigdemont lliure a Europa menys Espanya i Junqueras lliure a Espanya amb un indult reversible i amenaçador. Que tothom valori com millor li plagui l’exit d’un i del altre.

I Junqueras va dir: doneu-me 68 diputats i proclamo la independència. I Junqueras va dir: no cal pactar res amb Espanya perquè mai compleixen. I Junqueras va dir: mai farem unitat amb la dreta catalana i la va fer quan “Junts pel Si” i ara amb coalició a la Generalitat. I Junqueras ha dit: no a un front per negociar els pressupostos espanyols, però demana a JxCat que s’afegeixi a ER. I Junqueras demana que la justícia europea li restitueixi el que mai ha tingut, l’acta d’euro diputat i la resposta és no.

La diferencia entre Puigdemont i Junqueras és prou evident. Un és un patriota català i per la independència i l’altra és home de partit, classista i amb ínfules cristianes que res tenen a veure amb la política. L’un, de moment està guanyant la partida a Espanya i al seu Estat, i l’altra de moment és el que dirigeix l’estrategia de ER per confirmar que millor els del PSOE (155) i UP gobernant a Espanya que la dreta espanyola.
​
Junqueras potser no ho sap, però ell ja fa estona que ha acabat la seva crrera politica i de lideratge.




0 Comments

ALGUNS PRETENEN QUE LA UNIÓ EUROPEA NOMÉS SIGUI UN MERCAT

12/10/2021

0 Comments

 
Picture

Doncs si, la UE va néixer com un mercat, el del acer i carbó. Això si limitat a uns quants Estats.

Els estreteges de l’economia van creure que un mercat limitat mai podria competir amb els EEUU, Rússia i Xina.

De repent van recordar que Europa va tenir èpoques de màxim esplendor amb l’imperi romà o quan Carlemany era el rei d’Europa.

Un mercat on totes les nacions estat i pobles en fossin part, suposava crear una potencia mundial. Avui amb uns 500 milions d’habitants. Amb els 147 milions de Rússia, més el nivell social, tecnològic i militar, la UE podria ser la màxima potencia mundial.

Només calia fer el que encara no han fet. Situar la legalitat i legitimitat política, econòmica i judicial a la Unió Europea convertint a tots els Estats com institucions de gestió. Només un executiu, un legislatiu i un poder judicial per tots els europeus.

Sembla que alguns Estats estan disposats a renunciar al privilegi de tenir, com Estat, la seva sobirania històrica i acceptar la nova que hauria d’estar cedida al Parlament de la UE, que ja tenim, d’un Banc Central de la UE, que ja tenim, d’un poder judicial TJUE, que ja tenim i un Govern executiu que de moment no tenim i que esta, de moment, cobert per Comissaris amb una capacitat d’acció nul·la davant dels Estats actuals.

No és el mateix tenir drets i respectar-los, que sota subterfugis d’aspecte democràtic és minvin o perseguissin. No pots dir que acceptes la Declaració de Drets Universals i no respectar-ho. No pots dir que la democràcia te com a  base fonamental les eleccions i desprès prohibir-les.

La Unió Europea, que bàsicament és una aliança comercial i de territori continua tenint un problema; Els Estats continuen sen  un contrapoder i alguns com el d’Espanya i Polònia són el paradigma de que si la UE no és planta, la UE te els dies comptats.

Potser els anglesos amb el seu Brexit, per cert aprovat amb un Referèndum, urnes i vots, van marcar l’iniciï per altres.

La Unió europea te la seva desintegració servida si no diu fins aquí i, repara la diàspora espanyola i ara de Polònia.

Si algú a la Unió Europea reprimeix al poble per posar urnes i votar, pacíficament i democràticament, i desprès condemna als seus representants a presó i exili, la resposta immediata de la UE hauria de ser una sanció política i econòmica que deixes clar que així no.

Si algun estat, com ara Polònia, diu que la seva sobirania està per sobre del poder judicial de la UE, la resposta ha de ser tant contundent com la de acompanyar-los a la porta de sortida.

La Unió Europea ha de decidir. O una UE forta on la democràcia i les regles de joc siguin imbatibles o la seva fi com mercat i com futura potencia.

La Unió Europea ha de decidir o guerra entre pobles, com als Balcans, o democràcia i drets per decidir noves realitats.
​
La Unió Europea ha de decidir acabar la feina construint la Unió Europea política i econòmica i si pot ser comptant amb Rússia encara que els EEUU protestin, o que sàpiguen que hi hauran mes Brexits, més Espanyes i més Polònies.


0 Comments

NI HITLER NI MUSSOLINI TENEN CAP FUNDACIÓ

10/10/2021

0 Comments

 
Picture

Les eleccions municipals del 1931, els catalans van votar República espanyola. Uns quants capitanejats per Macià la catalana.

Com ens va tractar la República espanyola està prou documentat com per no mentir. De República catalana dins d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques a una Generalitat autonòmica amb un Estatut, el de Nuria, que com sempre seria retallat a Madrid. D’un finançament adequat, al solidari imposat i més a prop d’un robatori que del tracte just que Catalunya esperava. D’unes competències blindades a unes competències supèrflues i sempre controlades des de Madrid. D’una proclamació d’un Estat català, que no independent d’Espanya, a una presó de tot el Govern de la Generalitat encapçalat per Companys. D’una llei, la de Contractes de Conreu, per resoldre el de “rabassa morta” antiga i injusta, a la negació per part del TGC i el silenci del Govern de la República espanyola.

Catalunya majoritàriament va recolzar la II República espanyola i com sempre només va rebre menys teniment i la mateixa espanyolització que borbons i dictadors ens han anat imposant al llarg dels segles

Militars, església i els terratinents espanyols a la victòria del Front Popular medren, conspiren i executen la traïció. Franco encapçala el cop d’estat contra la República i té com aliats Hitler, Mussolini, l’Església, el comitè de no intervenció format per França i Anglaterra i el suport de les companyies de petroli americanes del moment.

Les aliances fins l’iniciï de la segona guerra mundial és mantindran. L’eix feixista i nazi però ho canviarà tot i la derrota del eix i, amb el judici de Nuremberg els aliats volen deixar clar l’iniciï d’una nova era. Càstig pels nazis feixistes i democràcia de nova fornada.

A Europa un indret, malgrat l’instin assassí i venjatiu, amb l’ajut d’una part dels aliats vencedors de la II Guerra mundial, de l’Església i d’uns poders ferotgement anticomunistes, és salva del càstig que mereix. Espanya.

I la dictadura franquista acabada la guerra a la Península i durant els seus 40 anys de pervivència, assassina, tortura, obliga a exiliar-se als republicans, i practica la rapinya sense fre. Fets que fins avui ningú a pagat preu.

L’any 1978 la dictadura i el “demòcrates de l’època” pacten a la mort del dictador la transició. Una transició que no condemna la dictadura i estableix una llei d’amnistia on totes les atrocitats, equivalents a les que feien els nazis, queden impunes i ni mereixen cap condemna.

43 anys de pretesa democràcia i avui encara Franco per Espanya i el seu Estat és un patriota. Dur i exigent, però gairebé un demòcrata. 42 anys al seu mausoleu construït amb la sang del presos republicans. 43 anys reconeixent la legitimat del patrimoni familiar franquista. Un nou enterament, no ha qualsevol forat d’un camí de muntanya, a un altra mausoleu cristià i amb un enterrament d’Estat.

Doncs si, el colpista i feixista de Franco desprès de 43 anys de “democràcia” no solsamènt no ha rebut el tracte i condemna que mereix sinó que té una Fundació legal dirigida i plena de feixistes i, que rep una subvenció directa de diner públic cada any de tots el que han governat Espanya i el seu Estat diuen en democràcia.

Traduït vol dir, que tots els familiars que van rebre de la dictadura, avui amb els seus impostos mantenen la fundació franquista.

El dia que els espanyols d’esquerres i dretes condemnin a Franco per colpista, per crims de lesa humanitat, per assassí, per feixista. Que il.legalitzin qualsevol tipus d’organització que adori dictadors. Que renunciïn al llegat franquista. Que revisin la llei d’amnistia on els repressors paguin i als represaliats se’ls rescabales del seu patiment.

Potser aquest dia començarem a pensar que Espanya i el seu Estat volen construir des de la democràcia, des de els drets universals dels pobles i des de el mes gran respecte a les urnes, altra cosa.

Mentrestant, avui, els que volen la independència de Catalunya no ho fem només per qüestions identitaries, ni per auto gestionar-nos completament, la volem perquè no volem ser part d’una Espanya amb el seu Estat on el feixisme esta i continua impregnant la vida quotidiana de tothom.


0 Comments

ELS PG DEL "GOBIERNO DE ESPAÑA"

9/10/2021

0 Comments

 
Picture

A Espanya i al seu Estat, potser la llei més important i que pot derivar en noves eleccions, en cas de no aprovar-les, tot i que se’n poden fer prorrogues, és la llei dels Pressupostos Generals, que primer aprova l’executiu, desprès s’aprova al Congres, si te quòrum. Desprès passa al Senat i retorna finalment al Congrés per la seva aprovació definitiva.

Són els pressupostos que aprovaran les inversions generals i els increments salarials als pensionistes i funcionaris.

Pinta que sense els vots favorables de ER, el “Gobierno de España” (PSOE + UP) no podran aprovar els pressupostos espanyols. Si això és així ER té a les seves mans el poder de mantenir o fer caure aquest Govern.

Diu l’Oriol Junqueras i demana que JxCat faci costat al Aragonès amb els comptes estatals. Ho diu ell. ER ja ha deixat clar que votarà a favor al Congrés.

El que no sabem, de moment a canvi de que. El que si sabem és: que Catalunya no rebrà directament els ajuts dels fons europeus, que no tindrem el traspàs de RENFE – ADIF, que la llei de lloguers no afavorirà Catalunya donat el nostre IPC, que el català seguirà sotmès a la deriva castellana i espanyolista, que la repressió continuarà, que la caça i captura del MHP Carles Puigdemont i la resta d’exiliats romandrà igual, que la Addicional tercera del Estatut continuarà incomplin-se, que les sentencies del TC sobre la concessió de beques estudi continuarà com ara.

ER te tota la legitimitat per decidir que vol recolzar el Govern actual i dir-nos que ho fa per evitar que la dreta espanyola arribi al poder. Només un apunt. El PSOE va fer possible amb el PP i Ciutadans l’aplicació del 155 i la repressió posterior. Que hagin indultat als nou presos, amb caràcter reversible, desprès de gairebé quatres anys de presó i humiliació i, pagar el preu que ER està pagant és vergonyós.

Una investidura, aprovar tots els Decrets, per una taula que només s’ha reunit dues vegades amb dos anys, sense cap acord i no afluixar, desescalar, la repressió, en cap cas és proporcional.

ER i JxCat només podrien donar suport als pressupostos si els mateixos contemplen:
  • Acabar amb la repressió policial i judicial amnistiant a tothom.
  • Transferir aeroports, trens, autovies i vies “nacionals”, ports i la capacitat de legislar sobre les comunicacions.
  • Compliment de la addicional tercera del Estatut retallat i vigent, de les aportacions que la llei de dependència determina, de les beques pels estudiants.
  • Fent publiques les balances fiscals i adequant del que més aporta més rep.
  • La retirada immediata de tots els cossos policials del Estat ubicats a Catalunya, entregant tot el seu patrimoni confiscat durant el franquisme a la Generalitat.

Estem convençuts que el “Gobierno de España” no ho farà, sobre tot perquè mai han tingut les ganes per federalitzar i menys per renunciar al poder centralista d’arrel castellana.

Catalunya només podrà gaudir de totes les competències si és lliure. La República catalana és la solució.

ER basa el seu recolzament dient-nos que amb un govern del PP i Vox seria molt pitjor. Menteixen, amb la dreta espanyola governant estaríem al mateix lloc. Sense competències, amb repressió i amb exiliats perseguits.

Recolzar als que van fer possible el 155, als que diuen que portaran a la injustícia espanyola i empresonaran al MHP Carles Puigdemont. No només és una “traïció” al poble català i Catalunya, també ho és als seus votants.


0 Comments

GESTIONAR AMB ENCERT SUPOSA UN SUPERÀVIT ECONÒMIC

7/10/2021

0 Comments

 
Picture

La mort d’un professional, quan és dona per millorar el seu nivell de coneixements, sempre és un desastre. No fa gaire un Mosso va morir fen practiques a la muntanya i sembla que va ser dins d’un avenc.

Ens hauria de preocupar i molt com és defineix el paper que cada cos uniformat i institucional te a l’administració i com no per la societat en el seu conjunt.

Sabem que a la Unió Europea el servei de Protecció Civil va confirmar una certa coordinació entre tots els serveis d’actuació immediata i van crear el 112. Aquest numero d’urgències centralitza totes les trucades d’emergències, a Catalunya ara també, don s’activarà el mitja adequat per intervenir.

Tothom sap que no és el mateix un servei policial, mèdic, o de bomber. El policial te com a feina prioritària vigilar i actuar en cas de delicte, la pau al carrer i sobre tot vetllar per que els drets individuals i col·lectius mai siguin trepitjats.

El servei mèdic, és la de salvar vides. Als hospitals, al CAP, al carrer. Són salvadors per la vida. Professionals que mai faran de policia o bomber.

Dels bombers, moltes vegades associats al foc, potser és el col·lectiu més demanat i més apreciat per la societat. Segur que no és perquè son millors que un sanitari o un policia. Senzillament perquè és al primer que s’avisa i el que respon amb més immediatesa. Extingir un foc, excarcerar un atrapat, rescatar a persones, salvar animals. Podríem fer una bíblia dels innumerables tipus de serveis.

Els bombers fan tota una variada gama de serveis que cap policia ni sanitari farà mai.

Ho sabem. Els professionals, bombers, sempre ho hem sabut. Som els que tenim una major nota d’acceptació per la societat.

Que la guàrdia civil d’antuvi sempre ha controlat el territori ho sabem com també que no era per salvar vides. Els nous temps però els obligava i hem vist com afegien al seu repertori el salvament de muntanya i mar.

No sabem perquè a Mossos que tenen la seva feina i sobre tot, moltes vegades sense poder arribar-hi per manca de recursos personals, ara se’ls prepara per fer la feina que bombers ha fet i fa des de sempre.

Bombers de la Generalitat, inicialment disposava del GRM, rescat de muntanya i GRS rescat al mar.

Des de el 1994 els dos grups és fusionen i es crea el GRAE, grup d¡actuacions especials i aquest és el seu àmbit d’actuació:

Muntanya; Excursionisme, esqui de muntanya, allaus, escalada, alpinisme, espeleologia, barranquisme, btt, recerca de persones adultes, parapent, sal base, paracaigudisme i vies ferrades.

Medi aquàtic; Rius, aigües continentals o qualsevol entorn de difícil accés.

Medi urbà o industrial; Pous fosses o qualsevol entorn de difícil accés.
​
I la reflexió que s’escau és perquè Mossos, la policia que te prou definides les seves tasques, ara se’ls entrena per fer una feina que ja fan des de sempre els bombers de Catalunya.
​
Malbaratar els recursos sempre és sinònim d’una mala gestió i de moment que sapiguem els diners de l’administració són dels contribuents i que un professional mori fent pel que no ha estat ni és la seva feina és com per pensar-ho i molt.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.