Cap sorpresa. Els espanyols no paguen, ni Drets històrics, ni 1450 milions per la competitivitat, ni 759 milions pactats en una disposició addicional. Res de res, això sí nosaltres els catalans paguem religiosament, l’Estat obliga.
És de ser imbecils, o potser no. Del que es tracta és de ser uns masoquistes i de passar-ho bé mentrestant. Quantes vegades ens han de dir els espanyols, que com catalans no ens volen?. Ho fan per activa i per passivà, i ho fan diàriament. Trens, ports, aeroports i, la resta de competències, depenen de l’Estat espanyol i cal entendreu d’una vegada. Nosaltres som els masovers, amanit amb bones dosis de “botiflerisme”. La veritat és que cansa, repetir, insistir amb la denúncia permanent de la voracitat de l’Estat espanyol amb Catalunya i podríem assegurar que aquesta situació no tindrà fi fins que no decidim la nostra “emancipació”, i raons en tenim a cabassos.
Treballar per la unitat dels demòcrates i independentistes, es pot fer cada dia i motius en tenim a dojo. Sense anar més lluny, Girona amb els vots de Convergència, la CUP, Reagrupament i Iniciativa, han fet us de la unitat i, Girona és avui un municipi per la independència. Al Parlament per exemple, encara que tímidament ERC i SI es van oposar a la censura i la manca de llibertat d’expressió, segur que d’altres opcions si sumarien al rebuig dels criteris de la mesa del Parlament, només cal proposar-ho.
No és complicat explicar quina és la unitat que Catalunya necessita ara i fins el dia del alliberament: inicialment a de ser una unitat per Catalunya, objectiu 68 Diputat a les properes eleccions i proclamar la independència, com diu l’entrenador, ara no hem de ser valents hem de ser molt valents, o guanyem la partida o “Comunidad Autónoma de Regimen Común”. No hem de treballar per una unitat ideològica o de curta volada la hem de fer transversal, prou exclusions cal sumar i fer-ho amb insistència. Catalunya no serà de dretes ni d’esquerres, ho la fem lliure o no serà res, be, si, la “Región española de Cataluña”. Queda clar doncs, que cal deixar de banda els aspectes ideològics per fer la unitat per Catalunya i, això mai ha de voler dir cap renuncia als objectius legítims de partit. Estem parlant de la unitat organitzada, la que fa por si té com objectiu la independència de Catalunya i, l’única que té per si sola possibilitat de guanyar. Tornar a insistir amb la unitat no és banal, o ho fem o no tenim res a pelar.
Amb una Catalunya independent qualsevol govern ens podria demanar sacrificis i, estic convençut que la resposta social estaria al nivell d’aquest el nostre país. Mentrestant Espanya ens robi, ens espolií i ens maltracti, ni aquest ni cap govern ens pot demanar sacrificis pel país, doncs fer-ho ara, és fer-ho per Espanya, aquesta és la qüestió.
RSS Feed
