ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

HO HEM ENTES, PERÒ TOT NO.

31/10/2017

0 Comments

 
Picture

Proclamar la República i no fer res, equival a no tenir-ho clar. Un nou Estat que no exerceix, és un bluf, una declaració d’intencions i res més. El President de la República i el seu Govern podien haver exercit i segur que no calia fer grans actes maximalistes.

Corifeus variats, dirigents de partits i la Unió Europea i Espanya han arribat a l’acord, pressionats alguns o no, que cal fer eleccions autonòmiques, aplicant un 155 suau, i fins i tot “fraternal”. “Volver a la normalidad constitucional y al estado de derecho”, en diuen.

De cop, l’IBEX 35, la borsa europea i els inversors han passat del negatiu al positiu. De la incertesa a la certesa de que tot és on a de ser.

“Hem entès que potser estàvem sols i no ho sabíem. Hem entès que el poder de l’Estat espanyol no és poca broma. Hem entès que la cosa no va de drets humans, ni de legitimitats. Hem entès que ens poden atonyinar sense contemplacions i cap Estat de la UE ho condemna. Hem entès que tenim dos presos politics i ni poden, en breu, anar uns quants més i no passa res. Hem entès que quan se’ns deia que no seria fàcil, mai se’ns deia que sense pagar preu no hi havia res a fer. Hem entès que no només anem amb el lliri a la ma, sinó que la nostra unitat per la República sempre ha estat tàctica”.

Sembla que la UE li ha dit al Rajoy que així no. Volem dir amb violència física. I que res d’un temps indefinit. Rajoy el complidor, a convocat eleccions autonòmiques legals i acordades amb el PSOE i Ciutadans, que per cert no governen a Catalunya. El 21 de Desembre tindrem eleccions i aquí pau i desprès gloria.

Ara mateix tenim un mini debat, tranquils, que no estudia com boicotejar-les, denunciar-les per il·legítimes, que fins i tot poden no tenir les garanties adequades, sinó com participar-hi i com vendre el producte a la ciutadania.

Per on aniran els trets, sembla que ja està clar; “les urnes del 21 de Desembre són nostres” i ara estudiarem com i anem. Intuïm que no hi haurà reedició de Junts pel Si. Sona una candidatura anomenada “República endavant”, amb les esquerres i sense el PDeCAT. Curiós estem atonyinats en tots els àmbits, amb un 155 vigent, amb gent a la presó, amb un Govern i Parlament destituïts amb peticions de presó, i en lloc de defensar la República que varem proclamar, els bàndols tornen a surar certificant que les eleccions seran autonòmiques i res més.

Participar-hi o no, ara mateix, és un debat pot encendre passions desenfrenades. El calendari però és ajustat i les discussions bizantines ara sobren. Anàlisis, fredor i patriotisme poden ser els elements que més o menys ens ajudin a prendre la millor decisió.
​
Per cert que ningú descarti que és pot perdre. Les forces unionistes, PP, PSOE, Ciutadans i els Comuns jugaran la partida amb el recolzament total del Estat espanyol. Si aquí directament renunciem a la UNITAT per defensar la República, potser haurem de començar a pensar que ja hem perdut, com quan varem perdre l’Alcaldia de Barcelona.


0 Comments

INSISTIM.

30/10/2017

1 Comment

 
Picture

El President Puigdemont podia haver convocat eleccions autonòmiques. Només calia que l’Estat espanyol, Espanya, hagués donat garanties de la no aplicació del 155. Dur però entenedor. Era l’iniciï d’unes negociacions que sempre les hem sabut difícils.

Algunes veus, esperarem per si són interessades, apunten que acumular forces, i recompondre estratègies pot ser un bon camí. Fins i tot el periodista i tertúlia Jordi Graupera, apunta que potser el que toca és protegir les urnes del 21 de Desembre i si ens i posem tots a la feina podem estroncar els objectius de Madrid. Sembla que de repent hem oblidat les operacions del clavegueram espanyol.

No sabem si riure o plorar. Considerar per un moment que els independentistes hem d’anar a les eleccions autonòmiques i aquets cop convocades des de l’article 155, és senzillament esperpèntic.

Hem declarat la independència al Parlament, tenim dos presos politics a la presó i segur que per temps. Dilluns dia 30 la fiscalia emprendrà totes les accions judicials per empresonar a més d’un. Ens han destituït al Govern en ple. Han capat el Parlament. Han impedit que sigui el nostre President que les convoqui si calia. I el que és més greu d’aquí al 21 de Desembre qui governarà, controlarà, destituirà i prohibirà serà la virreina i virrei instal·lats a Barcelona.

La dignitat també serveix per fer política. No tot va de tacticismes i estratègies, que també. Pretendre acumular més forces de les que tenim és directament una fal·làcia. Els únics que podrien ser uns aliats tàctics els comuns i podemites, ja han decidit. Han decidit avalar el 155 amb presos i sense autogovern.
​
Si l’1 d’Octubre no ha servit per res cal se’ns digui. Els que han rebut repressió per defensar les urnes és el mínim que es mereixen. La resta, els jubilats, les mestresses de casa, els assalariats, els aturats, i els que mai hem viscut de la política, potser ens ho mirarem amb més perspectiva.


1 Comment

SOM REPÚBLICA DEFENSEM-LA.

29/10/2017

0 Comments

 
Picture

Tres dies saben que ja no som espanyols ni independentistes, som República i ciutadans catalans. Consolidar-la ara és la tasca més feixuga. No serà fàcil ens deien i certament alguns fins i tot pensaven que Espanya i el seu Estat és comportarien, serà difícil, saben el que els hi ve a sobre. Encara, malgrat la repressió brutal de l’1 d’Octubre,  que dos dels nostres són a presó, les quatre inhabilitacions i multa i l’amenaça del fiscal espanyol, el preu que de moment hem pagat és minso.

Els moments de  repressió total encara han de venir. L’aprovació del 155 és la porta “legal” a reprimir-nos, humiliar-nos i anorrear-nos definitivament. Hem estat capaços de fer un 9 N desobeint la legalitat espanyola. Hem estat capaços d’aprovar lleis desobeint la legalitat espanyola. Hem estat capaços de fer un Referèndum, amb urnes paperetes defensant-lo malgrat la repressió policial i finalment hem estat capaços de PROCLAMAR AL PARLAMENT DE CATALUNYA AMB TOTA LA LEGITIMITAT DEMOCRATICA LA REPÚBLICA CATALANA. Espanya i el seu Estat no han pogut impedir-ho.

Serà difícil però podem fer petits gestos per anar consolidant, poc a poc la República. Gestos que tothom ha de fer, institucions, partits i la societat civil organitzada. Dos gestos que serien simbòlics però d’una potencia política seria que la Associació de Municipis per la Independència, aproves retirar qualsevol simbologia referida a Espanya. Per exemple la bandera espanyola, amb la recollida i entrega de les mateixes al “virrei espanyol a Catalunya, Sr. Millo, amb repecte.

L’altra d’una potencia rellevant seria visualitzar la retirada dels nostres Diputats i Senadors d’un País que ja no és el nostre.

Han convocat eleccions autonòmiques pel Desembre. Ho ha fet un President espanyol pretenen substituir la legitimitat del  nostre President Puigdemont i dient-nos que el que varem votar el 27 de Setembre del 2015 no serveix. És ben cert que la confrontació serà dura i llarga, però acceptar  algunes de les parts del 155 seria abdicar de la República.

Potser no podrem evitar ni la convocatòria autonòmica electoral ni que és facin. El que si podem fer és dir obertament que són il·legals, que són contraries a la República, que no las ha convocat el President i sobre tot que han estat imposades des de Madrid.

Junts pel Si, les CUP, ANC, Òmnium, AMI i la taula per la democràcia, han de sortir immediatament dient que no participarem en aquestes eleccions imposades i il·legítimes. Al respecte i tenint clar que hem de pagar preu, reclamo que tots aquells que siguin cridats a constituir meses electorals, no hi vagin, malgrat se’ns vulgui imposar sancions administratives il·legítimes i des de la “legalitat” d’un altre País.

Participar en unes eleccions imposades i convocades per un president espanyol, corrupte seria la mort del nou nat, la República.

Són petits gestos, però consolidar el nou Estat fer-los s’ho val. Qui pretengui dir o proposar que fent un front polític i participar d’unes eleccions il·legítimes serveix per acumular forces menteix, només serveix per legitimar el 155 i dir-nos que no som res més que una región española amb una concessió graciosa administrativa.
​
Encertar l’estratègia ara no és de rebut. O la tenim estudiada i calculada ho el que podem fer és el ridícul més espantós. Sabem que tot no és pot dir ni explicar, però és el moment dels gestos, simbòlics i efectius. És el moment que la determinació no sigui una quimera. Hem fet un tros del camí, arribar al reconeixement dependrà de la nostra determinació de ningú més.


0 Comments

DEIXEM-LOS TRANQUILS

27/10/2017

0 Comments

 
Picture

Ho sabem, a Catalunya no tothom vol que Catalunya sigui autogovernada en forma de República. Els motius són variats. Uns per la seva procedència franquista i falangista, d’altres per un espanyolisme sa o induït, també en tenim per interessos comercials i econòmics i com no per defensar un estatu quo determinat que on és veu més clar és en els professionals de la política. A tots ells deixem-los tranquils.

Que estem fracturats, dividits i fins i tot barallats, és la brama espanyola. Els hi és igual si és cert o mentida. Els hi és igual si l’escola funciona i és integradora, busquen brega. Els hi és igual el que diuen els controls i professionals dels medis públics de comunicació. A tots els que menteixen dia si i altra també sense avergonyir-se, deixem-los tranquils.

A tots aquells que defensen l’aplicació del 155 per anorrear definitivament les institucions catalanes, suprimir l’estat de dret a Catalunya, eliminar drets fonamentals i controlar des de Madrid Catalunya, deixem-los tranquils.

A tots els Vila de torn, que han acompanyat falsament el projecte per construir un nou País i ser lliures d’un Estat lluny dels estàndards democràtics europeus, deixem-los en tranquils.
Fins i tot aquells que prefereixen fer costat als corruptes, en nom de la unitat d’Espanya, amb voluntats secretes o no tant per construir una realitat política i social contra la voluntat dels pobles de la Península, deixem-los en tranquils.

Avui el President Carles Puigdemont ha donat una lliçó patriòtica i històrica a propis i estranys. Segur que no tenim totes les dades, però el seu missatge ha estat prou clar i entenedor per concloure que la seva decisió ha estat per la gent i pel país. En aquest ordre. Pacte per convocar unes eleccions autonòmiques amb unes condicions que el PP i PSOE podrien haver acceptat sense trepitjar l’orgull de ningú. Ciutadans no compten, estan instal·lats amb un odi tan desfermat com inqualificable.

El pacte, sembla sense ser cert al cent per cent, podria ser el següent: Convoco eleccions autonòmiques d’acord la Llei espanyola i a canvi són alliberats en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, no s’aplica el 155, és retiren les unitats policials destacades a Catalunya i la fiscalia atura qualsevol denuncia relacionada amb el procés. Potser ni ha més però no ho sabem.

No fer efectiu el 155 és decisió exclusiva del PP que té la majoria absoluta al Senat. Alliberar als Jordis, depèn de que el ministre de Justícia Català ordeni al fiscal Maza que retiri la petició de presó provisional sense fiança. Aturar qualsevol acció de la fiscalia relacionada amb el procés tant simple com possible només cal l’ordre i punt. Hom pot comprovar que el cost pràctic era possible, la voluntat no.

Doncs be, escoltant la Soraya s’han esvaït els dubtes. El PP a rebutjat l’acord. Que ningú ho dubti el PP recolzats pels subalterns del PSOE i Ciutadans, volen donar la segona lliçó. La primera la va tastar Ibarreche. Avis per navegants, després venen Euskadi, Navarra i la Mancha.

Dema divendres 27, el PP, PSOE-PSC i Ciutadans dinamitaran les institucions de Catalunya. La metxa però pot fer llufa. Malgrat tot, el President Puigdemont a demanant sereno, convicció i defensa de les nostres institucions amb la senyera de la pau.
​
Fem la nostra, construïm la República i als que vinguin, o als que ja hi són,  a reprimir-nos i als que vinguin a manar, sobre tot
deixem-los tranquils i fem la nostra. A partir de dema toca treballar i de valent per construir la nostra República. Defensar-la és dona per entès.


0 Comments

SE'N DIU DIGNITAT.

24/10/2017

1 Comment

 
Picture

L’argument estes de que tot va començar amb la sentencia del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, senzillament és fals.

Tot va començar al 1714 amb la infàmia repressiva i la victòria militar dels borbons francesos i el regne de Castella. Uns “reales decretos de nueva planta”, una prohibició dels Drets i Constitucions de Catalunya, una persecució implacable contra la llengua catalana, unes dictadures opressives i assassines, i finalment una transició que ha legitimitat la darrera dictadura i al seu dictador Franco, són part dels arguments que ens han fet persistents, saben que per dignitat la resistència és imperativa.

Una part de catalans d’esquerres i dretes, varen aparcar la dignitat i van fer possible un pacte i el retorn de la Generalitat. Un pacte que poc a poc, però amb insistència AP, ara el PP i el PSOE, amb les seves estratègies compartides han liquidat. Els socialistes mai han pretès construir un Estat federal. Oportunitats i majories n’han tingut. Ni tant sols han generat un estat institucional de traspassos competencials, tot i que fossin lents.

El PP i el PSOE estant i volen construir, des de el pretès “cop d’Estat del Tejero Guardia civil”, La Nació única i castellana. Els seu bipartidisme consagra aquest fet, i ho fan legalment i constitucionalment, diuen. Ells controlen el Congrés i el Senat. Ells capen qualsevol possibilitat de més autogovern. Ells recentralitzen a tort i a dret. Ells, des de la seva legalitat ens diuen el que és pot fer i el que no. Ells controlen el territori, fronteres, duanes, litoral marítim, espai aeri i totes les infraestructures vitals com els ports i Aeroports. Ells mai cediran res que suposi disminuir el poder institucional i coercitiu del Estat. Som on som, perquè finalment la dignitat ha surat, ha surat perquè viure amb un País que té gairebé un 16 % d’atur, quan em podríem tenir al nivell d’Alemanya o Àustria i se’ns impedeix tenir totes les eines per evitar-ho. Viure en un País on no podem acabar amb la pobresa de solemnitat, quan generem prou recursos per evitar-ho. Viure amb un País que no pot decidir per on, quan i com fem les nostres infraestructures, cosa que suposa perdre raons i competitivitat. Viure en un País que quan ve una llevantada és Madrid qui decideix l’arreglo i fins i tot la prevenció.

Viure en un País que se’t maltracta per utilitzar la nostra llengua, sen el català llengua cooficial i veure com és perseguida a la judicatura i a totes les institucions del Estat instal·lades a Catalunya. Viure i veure que després de ser sinó el primer el segon aportador d’euros a la caixa del Estat se’t tracta d’insolidari i altres qualificatius pitjors. Seria d’una indignitat impròpia de qualsevol poble acceptar-ho i no fer res.

Tots aquest arguments són vàlids per explicar on som, però ara hem d’afegir a la dignitat un altre concepte que fins i tot pot ser superior, la democràcia i els seus valors.

Els catalans sempre hem cregut amb la democràcia. Ahir, avui i convençuts que sempre. Però som dels convençuts que la democràcia és construeix des de baix a d’alt. Ara el Govern espanyol, el seu Estat amb els col·laboradors necessaris del PSOE i Ciutadans, volen, millor dit, executaran l’aberració més antidemocràtica possible hi ho faran contra tot un poble. Insistim contra tot un poble. Destituiran un Govern legítim votat pels catalans, legalment i constitucionalment. Escapçaran el Parlament Català dient-nos de que i de que no podem parlar. És faran amb el control dels mitjans públics de Catalunya, TV3 i Catalunya Radio. Prendran el control i substituiran als Mossos quan vulguin. Serà el Rajoy qui anomenarà al nou President de la Generalitat. Finalment aquest control no tindrà límit en el temps.

13 homes sense pietat, el TC, ja ens van dir que la voluntat popular dels catalans no compta. Ara, el divendres, ens tornaran a dir que no només no compta, sinó que tornem a la casella del 39, això si amb un vernís de legalitat.
​
Va de dignitat i per molt que ens amenacin la butxaca, amb la repressió generalitzada i que mai més tindrem les competències d’ara, ens hem de revelar. És l’hora d’acabar amb la agonia que dura exactament 303 anys. Ara toca República. És el que majoritàriament l’1 d’Octubre els catalans, malgrat la repressió, varen votar. Que ningú s’equivoqui, va de dignitat i agenollar-se avui, seria una indignitat i fins i tot una traïció amb tota regla a Catalunya i als catalans d’ahir i d’avui.


1 Comment

CAL ANAR-HI?

23/10/2017

0 Comments

 
Picture

La dialèctica en termes politics sovint serveix per acumular forces i de vegades per resoldre. La pressió desfermada des de l’Estat espanyol i els seus corifeus per convèncer de que el millor són unes eleccions autonòmiques i restablir la legalitat constitucional, xoca frontalment amb les decisions del Consell de Ministres del 21 i exposades pel Rajoy.

Ara mateix són pocs els que dubten que la intenció del PP, PSOE i Ciutadans, és acabar, liquidar i abduir el moviment sobiranista independentista. Unes noves eleccions autonòmiques, amb acte de constricció inclòs, no resoldrien la voluntat del PP, PSOE i Ciutadans. El seu procés liquidador ja fa temps que va començar i ara l’aixecaran a estadi legal amb el 155.

PP i PSOE, com quan els nazis varen bombardejar Guernica, ja tenen el mètode com fer-ho. Tancament de mitjans públics, Eguin i Eguncaria, i il.legalització del moviment i partits abertzales. Van governar els socialistes amb el recolzament del PP i el PNV a l’oposició.

El President Ibarretxe ja va comprovar com les donen i gasten a la capital del regne. Tenint en compta que ell no proposava independència si o no, Proposava una nova entesa. Va ser humiliat i la seva proposta va ser morta i enterrada.

Sembla que el dijous 26, finalment farem el Ple. Sembla que el President del Senat ha ofert al President que el mateix dijous comparegui i s’expliqui, qual interrogatori, a la Comissió creada a tal efecte. No al Ple del Senat. Ens la podem agafar amb paper de fuma. Fins i tot podem ser més legalistes que el Papa. Però ara el que no podem ser és idiotes.

Primer cal fer el nostre Ple. Tenim mandat de l’1 d’Octubre. S’ha exhaurit el diàleg i ho ha fet el govern espanyol posant en marxa el 155 que s’executarà el divendres 27. Per tant el nostre Ple només pot tenir un objectiu: Proclamar la República amb caràcter efectiu immediat. Ni recursos al TC, ni recursos a cap tribunal de justícia, faran que la maquinaria del Estat s’aturi. Ells han demostrat reiteradament que la separació de poders se’l passen pel folre.

Els fets són toçuts i mostren sense dubtes el full de ruta del Estat espanyol. Tenim presos politics ara. Tenim intervinguda la caixa i hisenda de la Generalitat ara. Tenim més de 12.000 efectius de la Guardia civil i policia espanyola a Catalunya en formació i preparades per actuar ara. Tenim un fiscal general que amenaça a tort i dret ara. Tenim la fiscalia que ha decidit no actuar més a la formació dels Mossos ara. Tenim els discursos gravats de que no només volen fer el que van anunciar sinó que pretenen aprofitar la situació per destituir i canviar el que faci falta ara.

Anar a Madrid a que? A que puguin detenir al President. A que votin i diguin que la seva presencia va legitimar la votació al Senat que tothom sap com anirà. Anar desprès del dijous a Madrid no te cap sentit si hem proclamat la República.

Només te sentit governar des de el Palau de la Generalitat. Signar els Decrets que calguin per la governabilitat i demostrar al mon que controlem les nostres institucions i territori.
​
Anar-hi, insinuar-ho ja a tingut resposta de molts unionistes, aquest és el camí que volen, de genolls i que és reconegui on és el poder. Anar-hi a no dialogar i explicar el perquè del tot plegat ara ja no té sentit.


0 Comments

UN ESTAT PODRIT.

22/10/2017

0 Comments

 
Picture

Els de AP, ara PP no és que la democràcia els convertís en corruptes, és que ja venien del regim franquista corrupta i repressiu en essència. Els hereus no han fet res més que consolidar la putrefacció de tot el que representen.

Els del PSOE, alumnes avantatjats, Roldán, BOE, germà del Guerra, GAL, Filesa, Targes Black, ERE’s, Formació, són l’altra pota. Els buròcrates del PSOE són els col·laboradors necessaris. De corruptes a corruptes. De defensa de la unitat pàtria, a la utilització del Estat, del sistema judicial i policial i tot sense avergonyir-se.
Operació Catalunya, dossiers de la UDEF falsos, “esto te lo afina un fiscal”, sentenciats a Suiza i corruptes amb el diner públic amb sentencia ferma amnistiats. Rajoy l’executor i PSOE els legitimadors. Estat de dret en diuen i separació de poders. Ja.

Espanya no només és un bluf com nació, sinó que té un Estat maliciós i corrupte. Un Estat on els comandaments policials manen atonyinar. Un Estat on la fiscalia afina i acusa trencant qualsevol legalitat. Uns jutges que empresonen, filtren i treballen gustosament a favor del estatus quo. En definitiva un Estat on els seus funcionaris mai han volgut un Estat federal ni confederal.

Ningú pot saber com acabarà tot plegat. Sabem, i això va a missa, que nosaltres mai farem ni practicarem la violència física. El que no sabem, és si ells continuaran amb la repressió física o fins i tot la incrementaran. L’Estat espanyol i els seus cossos administratius tenen clar que sense l’espoli de Catalunya, els seu “modus vivendi s’acaba”.

Que ningú ho dubti, 155, decrets i el que faci falta contra Catalunya. Porten més de 300 anys dominant per la força de les armes, mai per la raó i sempre els ha sortit be. Avui continuen pensant el mateix. Sortosament som al segle XXI.

Ja no hi ha marxa enrere. El divendres el Senat votarà l’aplicació del 155 amb el vist i plau del PP, PSOE i Ciutadans. La franquista Sáenz de Santamaria ho va deixar clar; Ningú pot aturar l’aplicació del 155. Ni que el President Puigdemont s’agenollés.

Només tenim una resposta i fer-la per guanyar. Fer efectiva la República i controlar el territori d’acord la nova legalitat. Palau, Parlament i Comunicacions són estratègicament ells llocs on aniran primer per controlar i fer efectiu el 155. Impedir-ho és guanyar. Com fer-ho, senzill, cal la combinació dels Mossos i de la gent. No ens enganyem pacifisme sense determinació equival a fracàs.
​
L’efectivitat només és possible governant i prenent decisions i l’Estat corrupte d’Espanya definitivament no ens ha deixat cap altra alternativa.


0 Comments

SENSE EQUIBRI NI PROPORCIONALITAT.

20/10/2017

0 Comments

 
Picture

No és només la carrega policial i judicial que patim, no és que estiguem envaïts per la policia espanyola com si fóssim delinqüents, no és que ja no tinguem capacitat de gestió econòmica, no és que ja tinguem als dos primers presos politics, no és que demanin l’expulsió del Major Trapero que ha excel·lit amb la lluita contra el terrorisme, no és que vulguin acabar amb els Mossos per la seva proporcionalitat, no és que hagin liquidat drets basics, no és que continuïn detenint ciutadans després del 1 d’Octubre, no és que continuïn fen escorcolls indiscriminats, no és que el Govern del Rajoy, PSOE i Ciutadans vulguin acabar amb les institucions de Catalunya, no és que vulguin liquidar la immersió lingüística i els mitjans públics de comunicació, no és que facin tot allò que ja fan per esfondrar Catalunya, no és que els importi que Catalunya deixi de ser la maquina econòmica d’Espanya, ÉS QUE VOLEN, QUE MAI MÉS CAP POBLE PENINSULAR PUGUI RECLAMAR EL DRET A DECIDIR.

Les probes de carrega que l’Estat espanyol està executant contra Catalunya i tots els ciutadans, indepes o no, són proba de càrrec que a casa nostra tothom coneix, i ens mostren sense subterfugis que volen. Com estem responent l’ofensiva del Estat i els unionistes, és completament desproporcionat.

Fer unes manis extraordinàries els 11 de Setembre està be. Fer costat al President Mas, Ortega, Rigau i Homs, també està be. Protestar per unes detencions il·legals de politics i tècnics sense causa de delicte i concentrar-nos, molt bé. Fer concentracions massives i proposar accions de protesta, responen a les detencions del Jordi Sánchez i en Cuixart collonut, però la desproporció a l’acció reacció és clara i evident.

Tenir majoria Parlamentaria i un Govern per la independència, és potser el fet de major proporció i l’únic mitja per poder contenir les intencions del Estat. Que ningú oblidi que són els representants legítims dels catalans. Legitimats per complir amb el que legisla el Parlament i fins i tot per trencar amb altres legitimitats, l’espanyola i si calgués la de la Unió Europea.
El temps de prorroga ha finit, i punt. El PP i PSOE han pactat el 155 i la implementació. Eleccions al Gener del 2018, control dels Mossos i TV3.

Només una proporcionalitat ara és possible, declarar QUE LA REPÚBLICA  SIGUI EFECTIVA A TOTS ELS EFECTES I GOVERNEM COM QUALSEVOL ESTAT, AMB RECONEIXEMENTS O SENSE.


0 Comments

UN VOLUNTARISME AMB LÍMITS.

19/10/2017

1 Comment

 
Picture

El Govern espanyol amenaça amb aplicar el 155. Podem tenir dubtes de que el 155 va tenir el seu inici amb l’aplicació del FLA ? Algú pot afirmar que les finances de la Generalitat no estan intervingudes ? Algú pot dir-nos que el Govern Rajoy a traves de la judicatura no va situar a un Coronel de la Guardia Civil com amo suprem de la seguretat a Catalunya ? Algú pot negar que les previsions manifestades a Madrid, és més repressió, que és manifesta amb la presó dels “Sanches”, les multes als inhabilitats, l’ordre d’identificar als Mossos que van participar d’acord les ordres judicials l’1 d’Octubre, la persecució dels Alcaldes, i al que va succeir el 21 i 22 de Setembre a la Conselleria d’Economia. Tot això és el 155 sibil·lí i camuflat. En qualsevol cas són els indicis de per on anirà tot plegat.

Hem escoltat amb una certa esgarrifança com els diferents altaveus de l’Estat ens diuen i expliquen, amb diferents tons, que la restauració del ordre i la legalitat constitucional n’és l’objectiu i proposen:

Convocar eleccions destituint el Govern legal i legítim per un Virrei i uns quants Governadors.
Assumir el control efectiu de les Conselleries d’Hisenda, Educació i Seguretat.

Modificar i revertir el control de la seguretat, substituint el cos de policia del Mossos per la Policia espanyola i la Guardia Civil.

Dubtar ara dels objectius declarats del Govern Rajoy, PP, PSOE i Ciutadans per aplicant, ara si sense subterfugis, el 155 i la seva legalitat, es absurd, els fets són els que són i punt.
​
El voluntarisme dialogant amb aquells que mai han volgut dialogar ha finit. Si més no de moment. Ara la resposta només pot ser una declarar la República efectiva, aplicar la Llei de Transitorietat i desitjar que la bogeria espanyola no els faci més mal. El futur veïnatge fraternal està en joc i tot dependrà del que decideixen fer. Nosaltres ja sabem el que volem, una bona entesa i respectar-nos. Tot el que no funcioni amb aquets paràmetres, segur que ens afectarà a tots, però també quedarà clar de qui haurà estat la responsabilitat dels perjudicis.


1 Comment

ESPANYA I EL SEU ESTAT MAI ENS FALLEN.

17/10/2017

1 Comment

 
Picture

No són globus sonda, són el que els cos els demana. Un decret per facilitar la marxa d’empreses esclaves de la subvenció i d’un mercat mísera i allunyat de perspectives internacionals. Recentralitzar l’ensenyament i acabar amb la immersió lingüística. Prendre el comandament dels Mossos. Il-legalitzar els partits independentistes. Tancar els mitjans crítics amb Espanya. I com no destituir al Govern amb unes hipotètiques eleccions, per cert autonòmiques, insistim, és el cos els demana.

Article 155 de la Constitució. Llei de partits. Llei mordassa. La Fiscalia i la magistratura espanyola, el braç executor. Un tot per substituir la política i els drets universals. Aquesta és la proposta del PP, PSOE i Ciutadans.

El full de ruta espanyol per acabar de construir la seva “Nació”, és clar i nítid, anorrear la resta de pobles. Com fer-ho i els mitjans ha emprar, sembla que és el de menys. Fins i tot estan disposats a assumir l’expulsió de la Unió Europea.

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart estan a la presó i tant s’ha val que hi siguin en termes preventius o per sentencia.

La pregunta que ens cal fer, sobre tot els que fa anys i panys que lluitem per la independència, és si ens calen, a nosaltres, més indicis i proves que amb Espanya no hi tenim res a fer.

És possible que la proclamació efectiva de la República encengui la metxa del Armagedon espanyol contra Catalunya i els catalans. L’altra pregunta que també ens hem de fer, és si tenim dubtes que ja fa anys la van encendre.

Som dialogants i pactistes de mena. La supervivència com a poble ha esdevingut possible per aquestes raons. Ara bé, no entendre que estem al segle XXI, que som defensors inequívocs de la democràcia i de la pau, i que en cap cas ens allibera de la resistència i mobilització popular, vol dir continuar assumint que les decisions les prenen altres.

Sabem que l’estratègia per mostrar al mon que som dialogants i pactistes, és bona. Sabem que els Estats de la UE no volen conflictes. Sabem que cap Estat mourà fitxa fins que determinem si som República o no. Sabem que Espanya farà de tot per impedir-ho.

L’únic que no sabem, a banda del període de dos mesos, és que no ens han dit que desprès la proclamació serà efectiva. Dos mesos de coll perquè l’Estat espanyol faci i desfaci. Dos mesos per aconseguir recolzaments internacionals i despistar sobre el que va suposar la repressió de l’1 d’Octubre. Dos mesos per aplicar la seva llei.

No fer avui, o demà efectiva la República, saben i tenint clar el full de ruta d’Espanya i la UE, és un despropòsit i pot fins i tot ratllar la traïció. Amb independència o sense, Espanya farà de la repressió el seu leitmotiv. Donem oportunitat que els demòcrates del mon ens defensin i només ho faran si som República, com espanyols, no deixem de ser un afer intern.

L’hora de complir el mandat de l’1 d’Octubre i desprès del empresonament del Jordi Sánchez i Cuixart, és ineludible. El cabàs de raons, legitimitat i drets és ple.
​
Postdata. Oblidar que Espanya va tancar el diaris EGIN i Egunkaria, la ilegalització de partits a Euskadi, fets que va permetre que el PSOE i el PP governessin a Eusakadi, seria una temeritat. Ho van fer amb la llei espanyola i sense cap protesta internacional. Avis per navegants.


1 Comment
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.