ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

SETMANA SANTA, COM SI FOS AHIR

30/3/2018

0 Comments

 
Picture

Espanya i el seu Estat forma part de la Unió Europea i sabeu quants Estats de la Unió Europea a baixat la bandera a mitja per celebrar la mor de Jesucrist, CAP.

Tots els Estats de la Unió europea són aconfessionals i sabeu quin és l’únic que l’Estat que contracta a professors per l’escola publica que donin classe de religió catòlica sota petició dels bisbes, i amb diners públics, Espanya.

Espanya també és l’únic Estat on exercit, volem dir pistoles i armament, van de la ma dels capellans i la fabrica cristiana, per deixar clar que Espanya és “una grande y libre por la gracia de Dios”.

Espanya és l’únic Estat de la UE que finança l’Església, a traves dels impostos directes i indirectes. Negant la mateixa possibilitat per altres confessions.

Espanya és l’únic Estat on és poden veure quatre ministres cantant amb els legionaris de la cabra la cançó franquista i falangista de “viva la muerte” mentres desfilen al pas del “Cristo de los faroles”. Estat aconfessional diuen, i menteixen.

Espanya torna ha mostrar al mon que no vol canviar i avui com quan Franco continua barrejant sentiments i valors per construir el seu relat patriòtic i religiós. Espanya és l’únic Estat de la UE que te una Constitució i uns governs que la incompleixen reiteradament i no passa res.

Espanya no és catòlica, ho diu la Constitució, però uns pretenen que tothom ho sigui. Espanya no és franquista però els que van guanyar la guerra mai han deixat de treballar perquè ho sigui.
Europa no fa processons ni viacrucis. Europa gaudeix de festes i de vacances. Europa és escrupolosament cuidadora amb les creences dels seus ciutadans. Europa construeix i edifica futur sense pensar que el pilar fonamental sigui la Església catòlica apostòlica i romànica, o cap altra religió. Espanya SI. Deu ser per això que Espanya està socialment i econòmicament gairebé al darrera en tot.

Qui pensi que l’església és marca de cohesió social. Qui pensi que amb unes quantes processons arreglarem les desigualtats socials. Qui pensi que perpetuant la Setmana Santa farem i construirem futur, segur que encara no ha entès que la vida és més variada i rica si el que practiquem és la fraternitat, la solidaritat, la igualtat i la justícia. Aspectes que la Església no ha tingut molta cura tradicionalment en ensenyar. El que han fet millor és muntar Tribunals inquisitorials per liquidar idees contraries. Franco ho feia amb el TOP.
​
Deu, segons S. Mateo ja ho va dir; “Al Cesar lo que és del Cesar i a Dios lo que és de Dios”.


0 Comments

PELS ELS ESPANYOLS EL DIÀLEG ÉS SINÓNIM DE SUBMISIÓ

29/3/2018

0 Comments

 
Picture

Espanya mai en té prou. Amb la dissidència que pot trencar el seu estatus quo ni aigua. Pitjor, calc, empresonament, depurats i si poden escarni públic.

Josep Maria Terricabras, la clava, “l’autonomia a Catalunya s’ha acabat per sempre”. Nosaltres afegim, o lliures o sotmesos per sempre.

El President Carles Puigdemont, com en el seu moment Lluis Companys, és la peça cobejada per vendre que han acabat amb el procés. Il·lusos. Igual ens pensen que ara els més de dos milions ens farem monàrquics.

Espanya i la seva maldat no té límits. Franco els ha ensinistrat prou be. Ara fins i tot persegueixen als amics i aquells que comparteixen el seu temps pacíficament a la causa legitima d’estar al costat dels nostres representants i institucions.

Ser amic, dedicar el temps lliure a fer el que un vulgui, els espanyols, la seva justícia i policia ho penalitzen amb detencions, persecucions i acusacions dignes dels estats feixistes.

Xavier Goicoechea Fernández, Carlos de Pedro Lopez, mossos, un detingut a l’aeroport i l’altra a casa seva, més la detenció del professor d’Història Lluis Alay i si poden del empresari Gironí Josep maria Matamala, mostra que Espanya, si Espanya, està podrida en termes democràtics. El franquisme sura ara sense vergonyes.

Espanya va a per totes. Nosaltres també. Democràcia i pacifisme si avui i sempre. Anar amb el lliri a la ma, mai més. Només cal pensar que no tenen prous presons per tant català demòcrata i que no tenim por.

Comença a ser hora de plantar-nos. Anar-nos del Congres i Senat espanyols. No reconèixer l’Estat espanyol com un Estat de dret. No reconèixer la justícia espanyola. Denunciar a les forces repressores com forces d’ocupació.

És hora de que els espanyols, per si encara no ho tenen clar, sàpiguen que volem marxar d’aquest Estat i que no volem ser espanyols. No han volgut diàleg, no han volgut negociar, no han volgut solucions polítiques i pacifiques, doncs ara han de saber que només serem espanyols a la força i per un imperatiu repressor. Espanya mai serà la nostra Nació, i punt.
​
Postdata. No sabem quan, el que si sabem és que ja és irreversible que Catalunya més aviat que tard serà lliure i un Estat en forma de República i ni Espanya ni tots els unionistes espanyols aquest cop podran evitar-ho.


0 Comments

JA TRIGUEU I COMENCEM A ENFADAR-NOS

28/3/2018

0 Comments

 
Picture

Podem fer concentracions, manifestacions, accions al límit, però el que és segur és, que els presos politics no sortiran de les presons, la injustícia espanyola continuarà amb el seu relat i diligencies, la guàrdia civil emetrà els seus informes sesgats, manipulats i falsos i el govern espanyol amb tots els seus col·laboradors necessaris, continuaran amb la seva dèria delinqüent per intentar liquidar als independentistes i l’objectiu legítim de convertir Catalunya en un Estat lliure en forma de República.

Respondre amb efectivitat a tot el que estem rebent, requereix generositat, patriotisme i sobre tot aparcar d’una vegada les diferencies ideològiques. Fer-ho dona la resultant guanyadora, avui i demà, LA UNITAT.

És hora, com diu el president Puigdemont, de mostrar que tenim projecte, que estem disposats a defensar-lo i sobre tot, i que per molta repressió que ens ofereixi Espanya, els catalans estarem a l’alçada. Només cal que anem UNITS.

Toca mostrar aquesta unitat i ja estem fen tard. Junts per Catalunya, ERC, PDeCAT, CUP, DC, R, SI, ANC, Òmnium, AMI, mostreu que anem a una i que fins i tot estem disposats a potenciar fins on calgui els CDR. Junts guanyen la República. Ho espanyols sotmesos o republicans lliures. Les terceres vies són submissió. Ni més ni menys.

Per cert que el dia 15 de Març la societat civil convoqui una manifestació sense que ho facin els partits no és el millor que és pot fer per consolidar la unitat transversal que tanta falta ens fa.


0 Comments

ELS CATALANS NOMÉS ENS TENIM A NOSALTRES. DE MOMENT

25/3/2018

0 Comments

 
Picture

Com haurien canviat les coses si el 27 S del 2015 els Comuns amb el seu 8,94% de vots s’haguessin sumat al 47,74% a favor del Referèndum. No calia haver esmentat la independència.

Un 56,68 % de vots per desmuntar a la majoria silenciosa del PP, PSOE i Ciutadans. No seriem el 80% que les enquestes a Catalunya reclamen un Referèndum, però un 56,68%, seria incontestable, legal i legítim per exigir al govern espanyol des de la seva legalitat negociar i pactar un Referèndum d’Autodeterminació per Catalunya. Era el mínim que ens esperàvem des de posicions d’esquerres i progressistes.

A calgut que Espanya i el seu Estat exerceixin la màxima pressió repressiva general per que alguns obrin els ulls. Ara, tot i que també, la cosa no va de independència, va de democràcia i de drets bàsics, la detenció i una interlocutòria digne de les que feien els militars i jutges franquistes, fa que per fi s'aclareixin moltes coses.

No és un tema de venjança per haver estat humiliats com Estat. No aprovaríem lleis. No faríem un 9N. No faríem un Referèndum. No posaríem urnes. No hi haurien paperetes. És que Espanya i els espanyols unionistes mai han volgut una Espanya diferent. Els motius són variats però predomina l’interès del poder i dels diners. La unitat d'Espanya sempre ha esta l'excusa.

El dissabte dia 24 de Març del 2018 no només el Parlament va actuar com pertoca i amb dignitat, sinó que és va donar el primer pas perquè les majories progressistes, democràtiques i pacifiques posessin la primera pedra per acabar amb la Espanya dels borbons i dels neofranquistes.

Gracies Xavier Domènech, i fins i tot gracies Iceta pel teu to parlamentari, malgrat que amb els teus amics fraternals d’Espanya ho tindràs cru. Aquest dissabte per fi i saben que Espanya mai ens falla, hem començat a treballar per ampliar la unitat transversal. Ara només cal que la fem ferma i serveixi per assolir espais de més llibertat i democràcia.

La darrera noticia que ens ve d’Alemanya, és inquietant. Només podem afegir que Alemanya recordi el seu passat i que no torni a fer el mateix. Ahir Lluís Companys va ser afusellat amb un judici sumaríssim militar i sense garanties, i avui Carles Puigdemont seria empresonat primer de forma preventiva i més tard amb sentencia, segur, de més de 30 anys. Dos President triats democràticament i amb unes eleccions legals i legitimes i condemnats un pels feixistes i l’altre, que ja ho esta sense judici, pels hereus de Franco.

Alemanya té l’oportunitat d’ajudar als demòcrates catalans i espanyols. Només cal que no atengui la petició del jutge espanyol i declari que Alemanya no fa extradicions per motius polítics. Seria moralment una disculpa en tota regla del que varen fer els nazis en el seu moment.

Per cert, Franco va fer un cop d’Estat contra la República i desprès va tractar als vençuts de colpistes i aixecament militar, vaja gairebé com ara.


0 Comments

NO NI A PROU AMB DECLARACIONS I CONCENTRACIONS

24/3/2018

0 Comments

 
Picture

Sembla prou evident que a Catalunya el mon sobiranista te prou implantació com per fer l’acció més agosarada per respondre amb contundència l'embat d’Espanya, el seu Estat i unionistes a favor nostre i dels nostres interessos legìtims.

La proposta era legitima i sempre la varem plantejar des de l’única opció democràtica valida, pacíficament i d’arrel popular. Un Referèndum acordat amb l’acceptació del resultat, era el més raonable per decidir si independència o comunitat autònoma espanyola. Espanya ens ha dit que no, i que perseguirà jurídica i policialment qualsevol proposta a favor de la independència, malgrat drets, avui i demà.

Si volíem i volem ser un Estat en forma de República, comporta que decidim deixar de ser espanyols i convertir-nos en ciutadans catalans de la República Catalana. Altrament no s’entendria voler la independència i ser espanyols a l’hora.

Hem fet manifestos a tor i a dret. Hem recollit signatures per infinitat de causes. És hora de fer l’acte de compromís i per mostrar que els presos politics i exiliats no estan sols.

Hem de signar el document més valuós per el que vol dir i per mostrar al mon la nostra determinació que suposi que la República Catalana i els seus ciutadans, han renunciat explícitament a ser ciutadans del Estat espanyol amb una monarquia que hores d’ara ja no ens representa.

Hem de recollir, amb una gran campanya, més de dos milions de signatures efectives que renunciïn a ser espanyols.

Paral·lelament hem de trencar amb l’Estat espanyol i les seves institucions. No podem continuar legitimant la justícia espanyola, ni un Congres ni un Senat. Espanya ha de saber que ja no els reconeixem com un subjecte democràtic amb separació de poders.

Fer una vaga general, que és el que demana el cos, després dels fets d’ahir (23 de març 2018), és una opció, però també és la que afecta a tothom indestriadament i potser la que tindria menys seguiment. Cal respectar a les minories. Aquesta opció sempre ha de ser la darrera i si al final és la solució segur que haurà de ser indefinida.

Ens cal la coordinació de tot el mon independentista. Avui no podem restar inactius davant tanta misèria espanyola. Intel·ligència i menys anar amb el lliri a la ma.

Aquesta proposta té una carrega de profunditat política i social de primer ordre. Espanya no te prous presons per tants catalans independentistes i compromesos i això el mon ho ha de saber.


0 Comments

CAL RENUNCIAR A LA VIA UNILATERAL?

22/3/2018

0 Comments

 
Picture

Els espanyols ho tenen clar. Sense matisos, sense clars obscurs. Volen i mai han deixat de voler-ho construir la Espanya que els garanteix ser més rics a expenses de tenir més pobres i tenir els “milús” que garanteixen tota l’estructura, l’Estat, per cert ben remunerats, i amb les concessions mínimes per gaudir del vist i plau “democràtic” de la Unió Europea.

Liquidar les Caixes d’estalvis. Prohibir que el català sigui oficial a la UE. Recuperar la capacitat d’endeutar-se per part del govern espanyol. Limitar la capacitat legislativa del Parlament a través del TC. Pervertir les inversions que fins i tot els perjudica, i una recentralització de les competències, són part de l’estratègia dels espanyols per liquidar qualsevol aspiració democràtica dels catalans.

Espanya i els seus valedors ho van deixar clar amb l’Estatut. El que votem els catalans nomes serveix si s’ajusta al que ells volen, i punt. Qui pensi que els catalans ens mereixem propostes i alternatives d’encaix des de la “generositat” dels espanyols, és que no coneix la historia.

PP, PSOE, Ciutadans i amb matisos els podemites, treballen per la “gran nació espanyola”. Uns sense negociar i d’altres negociant des de posicions absolutistes. Catalunya només serà lliure des de la via unilateral i majoritària. Renunciar a la via unilateral, és tant com acceptar que Espanya ens estimarà com catalans. Són fets indiscutibles que Espanya i els espanyols són els responsables de la via unilateral. Espanya no negocia, imposa, i si no pot, reprimeix fins que ho pugui fer.

El 9N va ser unilateral, el 1O va ser unilateral, i la proclamació de la República catalana també, però tots i cada un d’aquests actes és van fer amb un Govern i Parlaments legítims. El problema és que per Espanya i els espanyols els catalans no tenim cap altra legitimat que no sigui la que van disposar amb els franquistes.
​
Als catalans només ens queda la via unilateral, democràtica i pacifica i qui pensi que terceres vies o la autonomista ens farà millors i plens amb la Espanya actual, és que en el fons amb un sentiment d’esclau en te prou.


0 Comments

JORDI GRAUPERA

21/3/2018

0 Comments

 
Picture


Vaja, sembla com si el Jordi Graupera hagués descobert que la unitat fa la força i que de vegades i en certs moment històrics la unitat és molt més important que les ideologies. Els de les CUP sembla que encara no ho han entes.

En Graupera ho té clar. Fins i tot molt més clar que no ho van tenir CDC i ERC a les darreres eleccions municipals on Trias i Bosch van fer possible que una espanyolista com la Ada Colau guanyes l’alcaldia de Barcelona en ple procés per la independència de Catalunya. En Bosch i els de ERC van creure que les enquestes els hi donaven el cel. Il·lusos de tres regidors a cinc i justet.

La “Proposta per Barcelona”, d’en Graupera té el mateix sentit per haver-la fet el 24 M del 2015. Una Barcelona republicana, amb projecte de país, treballant al costat de la Generalitat i de la Associació de Municipis per la Independència, hagués suposat sumar més del 50% de vots i una pressió afegida al govern espanyol a l’hora de negociar.

Jordi Graupera pot guanyar unes primàries populars. Altra cosa serà fer-ho des de la participació transversal partidista. Volem dir amb el concurs del PDeCAT, ERC, CUP, DC, R, SC, ANC i Òmnium.

Si en Graupera no aconsegueix la transversalitat ideològica organitzada, Graupera no serà alcalde de Barcelona. Tampoc ho serà en Bosch, ni  la Munté, ni cap altre sobiranista que vagi per lliure.

La Ines Arrimadas el 21 D va fer que colauites, podemites i comunistes reciclats tastessin la derrota als seus districtes amb una proposta de base espanyolista i de dretes.

Cal tenir-ho clar, la plaça de batlle, a les properes eleccions podria suposar la fi de moltes coses. Ciutadans i la Colau aniran a totes i només se’ls pot guanyar des de la unitat que encertadament Jordi Graupera i molts d’altres abans reclamaven.
​
Existeix la possibilitat que els partits és passin per l’engonal la proposta. Si això passes, seria el moment adequat per dir-los que se’n poden anar a pastar fang. L’acceptació de la “proposta”, podria marcar el camí per la resta de municipis. Aconseguir més d’un 90 % de Municipis per la República, seria definitiu i Espanya finalment hauria d’admetre que té un problema. Pensem-hi. És hora que els partits, necessaris, facin l’acte patriòtic que la societat és mereix. Ara és l’hora dels ciutadans i de Catalunya.


0 Comments

ESPANYA POBRE I PLENA DE POBRES

20/3/2018

0 Comments

 
Picture

Espanya és l’Estat de la Unió amb més corrupció per metre quadrat. Espanya és l’Estat amb més fracàs escolar de la UE. Espanya és l’Estat que inverteix menys amb cultura i sanitat de la UE. Espanya és el 21 dels 28 Estats amb més atur. Espanya és el 26 Estat amb major índex de pobresa de la UE.

Tenim els NI NI, són els que NI estudien Ni treballen. Tenim de fa 12 anys les pensions congelades o amb uns creixements per sota del IPC anual. Tenim l’índex d’exclusió social més important de la UE. Tenim les cues i esperes sanitàries més a prop del Senegal que de Dinamarca. Tenim els salaris molt per sota de la mitjana europea. Tenim un  govern espanyol sustentat per un partit corrupte i amb una gestió general que en lloc d’afavorir aturats i pensionistes, rescata autopistes, castors, i inverteix amb una xarxa de trens que mai podrem amortitzar.

El que no saben, és que pensionistes, aturats, independentistes, demòcrates i gent normal, uns fa temps, han començat a dir prou. Llàstima que el 15M, que va construir Podemos i que podia ser part de la solució, no ho serà gràcies a la seva direcció maldestra.

El diagnòstic d’Espanya és d’una mort anunciada des de una implosió ajustada als esdeveniments que hores d’ara, els afiançadors del 78, ja no controlen. Un deute impagable i una cada dia més alta resposta social, ho confirma.

PP, PSOE i Ciutadans, que representen el continuisme més sagnant del franquisme, no serveixen ni formaran part de cap solució. Ni territorial ni social. El PP vol una Espanya central i que s’emmiralli amb el franquisme com element ideològic cohesionador. El PSOE vol un Estat federal central, on tot és decideixi a Madrid i ser espanyol esdevingui la màxima aspiració identitaria. Els de Ciutadans, són las hienes modernes fora del seu habitat. S’ho volen menjar tot. Avui franquistes i dema lliberals, avui populistes i demà feixistes. Un triumvirat que lluita contra tot i tothom per defensar el regim del 78. Un triumvirat sense cap altre principi que el del poder i la cadira. Restauració i mínimes reformes són el seu futur. Mai millorar drets i aprofundir amb els pilars de la democràcia.

Que el PP s’oposi a jutjar el franquisme, és normal, ells són el franquisme. Que si oposin el PSOE i Ciutadans, confirma el que ja sabíem, el PP, el PSOE i Ciutadans són el mateix malgrat matisos socials.
​
Ara bé, el que tampoc saben, és que el triumvirat, seran els enterradors de la Espanya franquista, decimonònica, jacobina i corrupta i la resta de la humanitat finalment els hi haurem d’agrair i sense complexes. S’ho hauran guanya a pols.


0 Comments

NUREMBERG, FRANCO I ELS HEREUS

18/3/2018

0 Comments

 
Picture

Acabada la segona guerra mundial, els aliats van fer un judici, que per cert no va ser global, al feixisme nazisme. A Nuremberg els màxims responsables d’una guerra mundial i d’un genocidi planificat van ser condemnats i ajusticiats.

Desprès, els aliats van dedicar ingents esforços per reconstruir tots els estadis socials. En cap cas van desfermar una persecució sanguinària contra els que van fer possible que Hitler, Mussolini i col·laboradors directes fessin el que van fer.

La fi de la segona guerra mundial, no només va encetar propòsits de futur extraordinaris com la “Declaració Universal del Drets Humans”, sinó que la solidaritat i generositat, malgrat els interessos capitalistes de sempre, és van imposar.

Franco va guanyar el seu cop d’estat i la guerra, i va fer exactament l’inrevés del que van fer els aliats. Persecució, afusellaments, tortures, empresonaments, depuració administrativa i exili van ser la marca durant el regnat de Franco sota pali.

Paul Preston al seu llibre “L’Holocaust espanyol, extermini durant i desprès de la guerra civil”, constata 300.000 morts durant la guerra i uns 200.000 després. A banda els exiliats. A Europa durant la II Guerra, més de 60 milions de morts, desprès només els del judici de Nuremberg, 12 condemnats a mort i 8 cadenes perpetues, la resta absolts.

Franco va perpetuar la persecució a tots i cada un dels republicans  o antifeixista que per documents, delacions o traïcions apareixien durant tota la dictadura. Franco i l’Església van fer desaparèixer el concepte de generositat, solidaritat i perdo. La dictadura durant 40 anys va executar el seu holocaust particular i mai ha pagat preu.

Els seus hereus, franquistes d’arrel i addictes als principis falangistes, avui continuen volent i pensant el mateix. Liquidació, persecució i condemna a tot el que gosi posar en dubta la unitat d’Espanya, el castellà i ara, en substitució de la dictadura, el regim del 78.

Als espanyols els hi és igual si més de 2.000.000 de catalans volem ser lliures i construir la nostra República. Els hi és igual si som demòcrates i pacifistes de pedra picada. Pel sol fet de proposar solucions politiques que no volen, la resposta és la de Franco, persecució i liquidació com sigui. Menys mal que lo del tret de gracia i la finestra del quart pis ja no és porta.

La Espanya dels espanyols de sempre no té ni vol cap altra oferta que no sigui la de la “España grande y libre”, i això xoca frontalment amb qualsevol proposta fraternal i solidaria. La fraternitat la marquen ells sempre, avui amb les seves lleis i la pretensió legalista. La solidaritat també, repartint l’espoli i engreixant l’abisme de les desigualtats.

Que ningú en tingui dubtes amb la Espanya dels unionistes no hi tenim res a fer. Espanya no ens farà cap proposta als independentistes. Espanya no afluixarà la persecució i repressió als nostres demòcrates. Espanya no vol cap federalisme ni con federalisme. Espanya i els seus corruptes vividors saben que sense la Espanya franquista d’ahir i d’avui els seus privilegis fineixen.

L’única disquisició que haurem de tenir els demòcrates de Catalunya, és si quan arribi el moment, que arribarà, serà si tenim la grandesa de seure a taula per acordar el divorci definitiu. Sobre tot perquè després de tot el que ens estant fent, el mínim que és mereixerien seria un fossar ple de caimans.


0 Comments

ERC, NO ÉS AIXÒ COMPANYS

13/3/2018

0 Comments

 

El 21 de Desembre va ser l’envit que l’Estat espanyol i els seus suportes, va llençar als independentistes. Estaven convençuts que els espanyols unionistes guanyaven i de carrer les eleccions. Van abocar diners sense límit i van mobilitzar com mai als dormits i ni així.

Carles Puigdemont, President legítim, va ser el triomfador del 21D. Majoria absoluta. 34 diputats per Junts per Catalunya, 32 per ERC i 4 per les CUP, per tenir la Presidència del Parlament, majoria independentista a la mesa i una investidura per la Presidència plàcida.

El diputat Roger Torrent sense cap dificultat és escollit President del Parlament. A favor ERC, Junts per Catalunya, les CUP i l’abstenció dels comuns. La resta en contra (PSOE, PP i C’s).

El govern espanyol, que no va poder impedir que els presos politics i exiliats formessin part de les candidatures, ara ho estan fen per la via judicial i estan aconseguint que els electes, que mantenen tots i cada un dels drets de la seva constitució, no puguin ser investits.

Desobediència o obediència. Torrent va triar obediència i va cometre el primer frau. Admetre que és un jutge, o tribunal  el que marca la pauta parlamentaria, és admetre també que els vots dels catalans no serveixen per res. Regles de joc amb cartes marcades. Justícia espanyola dient-nos qui i qui no pot ser investit.

Una direcció de ERC que ara urgeix a presentar un candidat que pugui ser investit de forma efectiva. Vaja com volen els del PP, PSOE, Ciutadans, PDeCAT i Comuns. També afegeixen que és per desbloquejar la situació de paràlisis que viu Catalunya. Igual amb un Govern autonòmic, amb un President al gust del M. Rajoy, el Montoro deixarà de controlar els comptes de la Generalitat.

Igual la presa és per col·locar als palmers, això si, tècnics de confiança del partit.

ERC i PDeCAT, són els enterradors del procés o de qualsevol moviment per implementar la República proclamada el 27 d’Octubre del 2017.

Avui la presa per fer Govern és compartida entre unionistes i independentistes reconvertits. Els motius espanyols en són dos. Per poder aprovar els pressupostos del PP(la UE amenaça) i per liquidar la legitimitat del president Puigdemont. La pregunta adient és quina presa tenim nosaltres saben que el 155 ha vingut per quedar-se i que fins el darrer euro el controla Montoro.

Acceptar l’escenari autonomista amb la peregrina argumentació d’un eixamplament hipotètic apropant-nos als comuns i sociates, potser tindrà l’efecte d’allunyar a molts dels que ara hi són.

Eleccions President. Ja hem transigit amb unes eleccions convocades des de Madrid. Ara no poden transigir amb qui ha de ser el President. Ni la justícia espanyola, ni els que han perdut les eleccions, ens poden dir quin Parlament hem de tenir, de que pot parlamentar, que pot aprovar i que pot decidir.
​
Eleccions President. Eleccions per visualitzar qui té el recolzament del poble. ERC i PDeCAT vol pragmatisme i autonomia per eixamplar. Carles Puigdemont i la majoria de Junts per Catalunya vol República i la seva implementació. Sembla que els de les CUP també. Anem a eleccions i deixem-nos de punyetes que la ciutadania de Catalunya triï i aquest cop amb tres propostes: Autonomisme restringit, unionisme desaforat o República catalana. Anem a totes i qui digui que el procés no ha tingut la virtut de mostrar-nos les misèries i virtuts de tothom és que vol amagar quelcom.

0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.