El calendari per constituir el Congres i Senat espanyols, donades les credencials als “il·lustríssims o senyories”, serà el 17 d’agost.
Aquest dia, tot i que per la formació dels Grups parlamentaris tenen temps fins el dia 24 d’agost per la seva formació, s’haurà de votar la Presidència de la mesa del Parlament, “Excel·lència”.
Amb els resultats definitius a la ma, o sobre la taula, posin com és posin els unionistes, espanyolistes, constitucionalistes i demes patuleia de dretes o d’esquerres espanyola, Junts per Catalunya convindríem te un paper prou rellevant, si no és que el PSOE i PP pacten el que sigui, per condicionar el govern que sigui o provocar noves eleccions.
Junts però també te una patata calenta mostrada per la Míriam i com no Puigdemont. “Nosaltres no anem a Madrid a regalar ni salvar res”. “Nosaltres només ens devem als nostres”. Contundència i prou explicit per deixar prou clar que les interpretacions i objectius politics tenen poc espai per bellugar-se.
I si, el dia 17 tindrem la primera prova de foc, i depèn del que digui i facin els de Junts pot ser determinant per saber si Junts aguanta o per contra obre escletxes a una negociació incerta. Els seus vots també seran determinants per triar al President/a de la mesa del Parlament. Una abstenció i pel major numero de diputats que tenen, ara, els del PP i els seus acòlits 172, a la primera votació la presidència seria seva.
Pot junts donar alguns vots, al grup espanyol “d’esquerres i progressista” perquè no sigui així. Mala peça al teler. La presidència en mans dels “progressistes”, els catalans ja sabem com ens va. En mans de la dreta espanyola, igual com quan tocava parlar-ne a la intimitat. Res de res.
L’altre possibilitat és un vot que fa que l’empat sigui etern, 172 a 172 i per tant és impossible constituir la mesa. Resultat: anem a noves eleccions si o si. No savem si tenen altres interpretacions del Reglament que ho pugui impedir.
Ens queda el tema dels grups parlamentaris. Si s’apliquen els termes estrictes del Reglament del Parlament ni Junts ni ER pot tenir grup parlamentari. No tenir-ne suposa molts menys aportacions econòmiques d’entrada. Papers secundaris a les Comissions. Menys temps durant les intervencions, i finalment estar als no adscrits on la rellevància és tant circumstancial com irrellevant.
Sembla que el PSOE i Sumar han fet arribar a ER que si van junts, tot i que els caldria un diputat per arribar als quinze, ja farien el que calgués perquè en tinguessin. La trampa és obvia, i no per ER que ja hi estan d’acord, és per Junts, a canvi del SI per investir al Pedro.
Ni per la mesa, ni per investir, Junts per Catalunya pot afluixar. Per qüestions econòmiques menys.
Les estratègies politiques per alliberar-nos d’un altra Estat, són d’una complexitat extraordinària. Creiem que ho entenem. Però el que sabem, i no te res ha veure amb cap estratègia, és que en política qui menteix i enganya, tard o d’hora paga.
Junts per Catalunya ha de mantindre la seva aposta política: Mentrestant Junts no tingui els 68 Diputats al Parlament de Catalunya, Amnistia i dret ha decidir pactat.
La resta ja s’ho faran i nosaltres també.