Ni els borbons ni les dictadures castellanes i espanyoles fins el 1978 han pogut anorrear-nos. La democràcia provinent del regim del 78 està ben a propo.
La desfeta al 1714 va suposar la creació d’un nou tipus de català. El ressilent i obedient. Resistència callada i obediència deguda per allò del tret al cap. Però al cap i la fi, resistents.
Des de el 1714 al 2023 en van 309 anys i fins al 2017, els catalans hem resistir l’inimaginable i malgrat prohibicions i persecucions de tot tipus, la nostra identitat com a poble, és mantenia ferma sen els pilars la llengua, historia i costums.
No consumar l’embat fet a Espanya i al seu Estat, no ha fet res mes que la maquinaria castellana i franquista executi, i ara sense avergonyir-se, el que han fet durant els 309 anys de dependència castellana. Espanyolitzar-nos al preu que sigui i definitivament.
No va ser fins la LOAPA, que els castellans de la Espanya una i gran que no van descobrir que per liquidar tota ombra de catalanitat, s’havia de fer “des de la més estricte legalitat democràtica avalada pels Estats de la Unió europea”.
A partir d’aquest moment i saben que la nació espanyola també estava avalada i legitimada per les nacionalitats perifèriques, el franquisme monàrquic omnipresent i dominador de les institucions i poders del Estat, els espanyols i els poders fàctics econòmics i mediàtics, han decidit que cal fer el darrer esforç per liquidar els pobles que conformen l’Estat espanyol.
Liquidació, que les esquerres espanyoles, PSOE, UP i avui Suma han contribuït generosament amb politiques restrictives, l’afavoriment d’una migració interna i externa, inversions i sobre tot la lluita incansable contra el primer estàndard del nostre poble, la llengua catalana.
Ens han guanyat, de moment, la partida i si no ens hi posem de debò, amb aconseguir la independència, cap estratègia per defensar els nostres interessos, des de les institucions espanyoles, castellanes, ho evitarà. L’únic que aconseguirem és allargar l’agonia.
I com ha dit l’actor Joan Lluis Bozzo, l’únic futur que te Catalunya dins de España és la seva desaparició. I punt.