ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

TENIM TOT EL DRET DEL MON

31/8/2020

0 Comments

 
Picture

La unitat del independentisme és una quimera, si depèn dels partits. Pitjor, si a les properes eleccions el resultat ens condemna a fer un Govern i mesa del Parlament similar al que ara tenim, hem begut oli.

Per tant, els soferts votants i manifestants eterns, tenim tot el dret del mon a saber si és per eixamplar, per tornar a fer un Govern efectiu, per fer efectiva la taula de diàleg, per donar suport al “Gobierno de España” d’esquerres i més progressista del mon mundial, o per implementar la República catalana ja proclamada i fer efectiva la Llei de Transitorietat jurídica aprovada al Parlament.

El que ens ofereix ER en termes electorals i de país, hores d’ara és prou clar i sobre tot ha deixat evident que l’objectiu és ser pal de paller del independentisme. Contradictori amb la proposta d’eixamplament. Pretesament transversal. Barrejar independentistes amb contraris a la independència, dient-nos que són demòcrates i estan a favor del dret d’autodeterminació no lliga. Un partit per la independència que crida als que no ho són perquè els votin invalida la seva proposta fundacional. Un votant no independentista, mai votarà un partit independentista. I punt. La transversalitat de ER és tant inexistent com la prioritat política d’aconseguir la independència avui millor que demà.

Els de les CUP, ni hi són ni se’ls espera. Desprès de l’1 d’octubre i del 155 tenien l’oportunitat de fer-se amb el lideratge de la confrontació. Són pura demagògia i estratègicament mai sumaran.

Ens queda  l’operació, inacabada, que Carles Puigdemont i el seu entorn ens volen proposar a partir del “Preparem-nos” que va dir a Perpinyà. JUNTS. Junts sense apriorismes ideològics ni intel·lectuals, junts per construir una proposta organitzada per guanyar. Per guanyar a la confrontació permanent amb Espanya i el seu Estat, per guanyar el relat i la credibilitat internacional, per guanyar qualsevol repte electoral. Una organització transversal. Tothom per un objectiu. La independència de Catalunya.

La partitura modulada de Junts sona excelsa. Caldrà veure com acaba tot plegat amb el PDeCAT. Ara be, ens cal saber i tenim tot el dret que se’ns digui si les properes eleccions seran plebiscitàries. Si s’aconsegueix la majoria absoluta amb diputats i vots si implementarem la República. Si demanarem el vot útil per la independència. Que farem en cas de que no és pugui liderar la implementació de la República, perquè s’haurà de pactar amb d’altres i en quins termes. I sobre tot volem saber i tenir la certesa que la cosa no va de poder familiar, ni d’espais controlats, ni de cadires quadriennals. Volem tenir clar que a les llistes hi seran els millors, els que no tenen por, els que s’ho juguen tot si cal i que és farà sota el paraigües d’unes primàries netes i transparents.

Volem saber que votem. Volem saber quin és el nou full de ruta i el seu calendari. Volem saber i tenir la certesa que els nostres líders politics no és faran enrere. Volem saber-ho tot per explicar-ho i per demanar que se’ns voti. Volem la independència i la volem avui no demà. Que la prudència no ens faci traïdors, però que la veritat i la claredat ens dugui a la victòria.


0 Comments

LA TAULA DE DIÀLEG, LA REFORMA LABORAL I LLEI MORDASSA DEL PP, VALEN 140.000ME

25/8/2020

0 Comments

 
Picture


L’independentisme de moment ha obtingut unes victòries a l’àmbit judicial, fora d’Espanya, que certamen fan patxoca. Cal dir que no han estat, judicialment parlant, victòries extraordinàries. Ho han estat perquè a la majoria dels països europeus, la separació de poders és efectiva i sobre tot perquè els servidors de la justícia tenen molt clar que la doctrina interpretativa s’ha de basar sempre amb tots i cada un dels preceptes democràtics.
​
La bombolla hipotecaria (Suprime) del 2007 va originar una crisis econòmica i social gairebé equiparable al crac del 29. Els Comissaris il·luminats de la UE, van resoldre, creien, retallant drets i rescatant la banca d’alguns Estats. Espanya va rebre 64.000ME que és van repartir a diferents bancs amb l’aval del Estat dels quals l’Estat només ha recuperat el 10 %.

A canvi, “el Gobierno de España” del M. Rajoy havia d’introduir i legislar reformes laborals i de seguretat. La de seguretat segur és va fer amb previsió de les futures confrontacions socials. La llei mordassa permet que un guàrdia civil o policia espanyol et multi només per mirar, relatant al seu informe, interpretant que s’ha sentit ofès per mirada d’odi.

La reforma laboral va suposar uns canvis tant onerosos pels treballadors, que fins i tot la seva derogació s’ha utilitzat per una moció de censura contra M. Rajoy. La seva proposta de derogació, sumat als casos de corrupció del PP, va fer possible que PSOE, UP i els seus satèl·lits (marees, comuns, compromís), ER, PDeCAT, Bildu, PNV i Nueva Canarias, la recolzessin i fessin President al Pedro Sánchez.

El seu mandat va durar uns vuit mesos i la no aprovació del seus pressupostos rebutjats per ER i el PDeCAT, va suposar la fi d’un mandat sorgit d’una moció de censura. Les eleccions del 28 d’abril del 2019 van resultar un fracàs absolut i l’esfondrament definitiu del bipartidisme. Pedro Sánchez no va ser investit i és tornen a convocar noves eleccions el 10 de Novembre del 2019. Per primer cop des de el 78 PSOE i UP pactaven un govern de coalició.

Malgrat els nervis d'última hora, no hi va haver sorpreses i la investidura de Sánchez va tirar endavant en una segona votació en la qual el candidat socialista va sumar 167 sís -PSOE, Unides Podem, PNB, Més País, Compromís, NC, Terol Existeix i BNG- enfront de 165 vots en contra -PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Fòrum i CC- i les divuit abstencions d'ERC i EH Bildu.

ER arrancava un compromís per una taula de diàleg i BILDU per la derogació de la reforma laboral i llei mordassa. Els del PNB amb unes quantes competències més i la modificació del cupo en van tenir prou.

Certament el covid_19 no només ens ha contaminat hospitalàriament sinó que ens ha agafat a tothom amb el pas canviat i amb un enrenou social i laboral, que no sabem com acabarà tot plegat. Sobre tot perquè Espanya i el seu Estat són els més endeutats de la UE i amb el major índex d’atur de la UE.

Espanya com sempre pidolant per pagar i per gastar. Sembla que final ment tindran un crèdit de 21.300 ME per poder pagar ERE’s i subsidis. Aquest no tenen res a veure amb els 140.000ME que poden arribar al gener del 2021. Uns 70.000ME a fons perdut i la resta amb interessos.

Pedro Sánchez s’ho ha fet venir la mar de be. De moment ni taula de diàleg, ni derogació de la reforma laboral, ni de la llei mordassa, del PP les dues, ni cap concessió a l’hora de gestionar els fons comunitaris que rebrà l’Estat espanyol. En Sánchez, contenta a la UE. Taula de diàleg per fer veure que el conflicte intern és va solventant i continuïtat amb tot allò acordat amb la UE.

Sembla que la UE voldrà compromisos transparents i saber on i com és gastaran els diners. Sembla també que la UE en cap cas demana canvis legislatius en matèria laboral i de seguretat. Diríem que és al contrari i que ja s’insinuen exigències reformistes que com sempre seran a la baixa amb termes econòmics, socials i laborals.

ER amb un pam de nas. Sense taula de diàleg i sabent que els seus diputats i grup ara mateix només serveixen per la soldada personal i per mantenir part de l’estructura del partit.

Bildu sempre va saber que la reforma laboral i la llei mordassa mai decauria. NI tant sols l’apropament dels presos d’ETA tenia visos de complir-se. Intel·ligentment el que van fer és situar-se al costat del PNB donat que el seu suport si que tenia uns quants llobarros i els convenia demostrar que per Euskadi el que faci falta.

Som on som i el Pedro Sánchez del PSOE amb el suport de Unidas Podemos, conglomerat d’esquerres nacionalistes espanyols i comunistes, han decidit que Espanya és una Nació i que el seu Estat és qui mana. Mana la Judicatura, mana la policia patriòtica, mana la guàrdia civil, mana l’exèrcit, mana el borbó com cap d’estat, manen les altes instancies funcionarials i sobre tot mana una fiscalia que té el mandat pactat entre tot el nacionalisme espanyol que al mon independentista ni aigua i tot l’escarment possible, legal o il·legal.

Aquest és l’escenari, Sánchez te on triar per governar tot el mandat saben que cap moció de censura és possible. L’únic que pot esfondrar la legislatura és la no aprovació dels seus pressupostos. Avui encara és funciona amb els del PP. Tot indica però, que ja ho te lligat, sense ER i sense Bildu.

ER hauria de saber que ja no compta per res i que els pactes inconfessables no és compliran. Sánchez ara té un altra i greu problema que és salvar el regim del 78 i al borbó. Per això ni hi ha desescalada ni la persecució i repressió  s’aturaran.

Espanya, el seu Estat i el regim sorgit del 78 avui trontolla i per primer cop Catalunya pot guanyar la partida i no només per guanyar competències en termes autonomistes, que no serà, sinó per implementar la República catalana.

ER ha de decidir si entoma l’envit del MHP Carles Puigdemont, o ens autodestruïm. Puigdemont va proposar fer una llista de país pel 21D, va insistir per les europees i fins i tot va proposar que si calia ell no aniria de primer. ER, Junts, CUP, ANC, Òmnium i la resta d’organitzacions més petites han de trobar el desllorigador per guanyar amb vots i diputats i si cal que l’Oriol Junqueras encapçali la llista de País que així sigui. Segur que Puigdemont ho accepta.
​
Fets històrics.
Al any 1931 al mes de març ERC no existia. Dos mesos abans de les eleccions municipals convocades pel 14 d’abril del 1931, republicans, federalistes, catalanistes, independentistes i sectors laborals d’esquerres el 19 de març constituïen un nou partit, ERC on Francesc Macià d’Estat català seria el President i Jaume Aiguader, Marcel·lí Domingo i Lluis Companys adjunts a la Presidència. Primer el país, desprès el partit. D’això se’n diu generositat política i una estimació al país i confiança per construir un país mill
or.


0 Comments

MASSES DESLLEIALTATS SENSE RESPOSTA

20/8/2020

0 Comments

 
Picture

“I ens manifestàvem units, junts, sense preguntar-nos absolutament res, confiats que els nostres líders ho feien be, i amb un somriure esclatant que posava molt nerviosos als adversaris i enemics de Catalunya”.

Les eleccions autonòmiques del 21 D del 2017 van suposar que per fi és visualitzes descarnadament que entre Puigdemont i Junqueras no només no hi ha empatia personal sinó que fins i tot, les relacions poden arribar a tenir un odi malaltís ocult. El llibre publicat, M’explico del MHP Carles Puigdemont, ho deixa meridianament clar. Com sempre els de les CUP amb les disputes entre els dos gran líders, no hi entren, i si ho fan, normalment és converteixen en els tontos útils. Junts per Catalunya sorgeix de la negativa de ER i les CUP per anar junts a les eleccions convocades pel 155.

No investir al MHP Carles Puigdemont i si al Roger Torrent va ser el primer fet que deixava clar que ER no tenia cap interès en fer un Govern efectiu. Amb un d’autonòmic per col·locar i cobrar en tenien prou. La justificació era eixamplar deixant temps al temps, i sense cap confrontació amb els botxins que ja sabem com acaba. Primera deslleialtat.

El primer acord de ER amb els del 155, PSOE-psc i C’s, va ser retirar el sou dels diputats exiliats. Obeir a la justícia espanyola o al poble català que amb el seu vot deia qui mereixia ser diputat amb tot el que suposa ser-ho. Segona deslleialtat i obediència cega a la justícia espanyola en mans dels lletrats del Parlament.

ER però no en va tenir prou. El MHP Quim Torra va penjar pancartes a Palau i mai va tenir el suport dels socis de govern, ER. Només una institució administrativa, que no judicial imposava el seu criteri. Un Govern de coalició que no aconsegueix acabar amb el 155 però que una part el legitima amb el seu silenci. Dient-nos que la obediència legal està pel damunt de la consciencia, els drets i la llibertat d’expressió. Tercera deslleialtat deixant sol al MHP davant la injustícia espanyola.

Quarta deslleialtat. El grup parlamentari al Congres espanyol de ER pacta una taula de diàleg, amb el Pedro Sánchez del PSOE a canvi dels vots per la seva investidura, hi ho fa en nom del Govern de la Generalitat, sense que el MHP Quim Torra en sabes res inicialment ni el contingut desprès.

La quinta deslleialtat, és si cab la més escandalosa per haver-la aplicat amb traïdoria i sota el convenciment que desposseir al MHP Quim Torra de l’acta de diputat, els beneficiava electoralment i controlaven el calendari per convocar les eleccions.

Les petites i menudes accions deslleials dels Consellers de ER al President, quan convingui que les expliqui ell.

L’única resposta proporcionada a la deslleialtat practicada va ser quan el MHP va dir que fins aquí i que desprès d’aprovar els Pressupostos convocaria eleccions. Coneixent-lo, sabem que la pandèmia ho ha evitat.

Al 2021 s’acaba aquest mandat. De legislatura res de res, donat que qualsevol llei que superi el marc espanyol és recorreguda i sentenciada. El Parlament de Catalunya, agradi o no, de moment és part de la gestora amb recursos politics limitats i controlats. Per tant al 2021 tindrem si o si eleccions. La data també la pot decidir la justícia espanyola, que de moment és qui treu i posa diputats i presidents.

La darrera deslleialtat és de traca i mocador. Al Ple del Parlament s’aproven declaracions, mocions o el que sigui i desprès uns càrrecs de confiança i funcionaris diuen que pot i que no inscriure’s i publicar al Diari Oficial del Parlament.

Amb tota l’autoritat que té el MHP com màxima autoritat del executiu, exigeix al President del Parlament que ordeni que és publiqui sense censura l’aprovat pel Parlament i que qui s’oposi sigui rellevat. ER més els socialistes i ciutadans, s’oposen a la mesura i la publicació és fa mutilada i censurada. ER vota una cosa al Parlament i diu la contraria a la mesa del Parlament i JxCat amb el seu vice President Costa és queden sols defensant la coherència i són acusats al mateix temps de perseguir als funcionaris i de trencar la separació dels poders.

Sembla que la practica deslleial de ER als socis, als que siguin, ja forma part del seu ADN. Puigdemont ho va patir i de quina manera.

La cosa està descompensada. Moltes deslleialtats per les que fins avui ER no ha pagat preu i el MHP Qui Torra i JxCat ho han fet i amb escreix.

Hem de suposar que JxCat encaixa totes les deslleialtats que calguin per no ser els culpables d’un trencament al si del Govern i al mon independentista. Defensar la unitat transversal i ser responsables del seu trencament és complicat a l’hora d’explicar-ho. Ho entenem però no ho compartim.

Ara be, la cosa és tant simple i tant justificada com quan el Govern i Parlament decideixen prendre la via unilateral, desprès d’haver constatat que el NO a tot de l’Estat espanyol ens hi abocava. Moltes vegades hem cridat i proposat la unitat com eix de victòria i la resposta de ER i les CUP ja sabem quina ha sigut.

ER i també les CUP no han volgut mai la unitat del mon independentista. Els fets ho demostren. Junts pel Si, va ser un oasis al desert incomplert, perquè les entitats civils van pressionar de valent. Des de les eleccions imposades pel 155, la unitat s’ha esberlat i profundament.

Saben i tenint clar que la unitat de base partidista ni la tindrem ni existirà mai. Ho han decidit els que maneguen l’estructura del partit, millor demostrar que hi som, que volem i sobre tot com volem arribar a la independència. Junts ha de continuar insistint amb la unitat. Junts ja ha demostrat sobradament qui no la vol.

Trencar amb ER, està sobradament justificat. Amb els de les CUP no caldrà, ells solets fan la feina. Trencar amb ER pel calendari electoral desprès de les deslleialtats sofertes, és acceptar públicament que a JxCat s’accepten les humiliacions amb silenci i amb cristiana resignació.

​ER vol guanyar les eleccions, legítim, però sembla que té altres objectius pel davant de la independència. Junts, ho té clar; per la independència de Catalunya. Estratègies confrontades i objectius diferents. Mantenir el Govern en aquestes condicions i un Parlament intervingut no te sentit.

La pandèmia del covid_19 ha justificat plenament no avançar les eleccions. Ara be i saben que el virus ens acompanyarà més enllà del 2021, no convocar-les, pot semblar un despropòsit i donar temps al Estat espanyol que ja treballa amb una nova LOAPA. President potser si que tenim presa, si més no els que ja n’estem tips de deslleialtats i de continuar rebent la repressió espanyola.


0 Comments

L'AVI SISET

18/8/2020

0 Comments

 
Picture

“L’avi Siset em parlava de bon mati al portal”. Diu la cançó del Lluis Llach. La referència és d’una claredat inqüestionable; “L’avi cada dia al mati em parlava”. Insistència i denuncia. L’avi Siset conjumina el fet que la lluita va començar al 1714 i resta per acabar. Ho va entomar dels seus i vol traspassar-ho als que demà, potser, tindran, si no s’aturen en la lluita, l’oportunitat de desfer-se definitivament de l’estaca on estem tots lligats.

Tenim presa, deien els “hiperventilats”. Fins i tot algun cop també ho havíem dit nosaltres. Desfer més de tres segles de pertinença a un Estat per dret de conquesta, segur que no és farà amb tres dies.

Potser valorem molt poc el fet, també inqüestionable, que abans de la sentencia del TC contra l’Estatut referendat per representants i poble, a Catalunya el percentatge d’independentistes abans del 2010 en cap cas superava el 17%. Desprès de la sentencia del 2012 l’independentisme creix de forma exponencial fins situar-se al 48,2%. Guanyant totes les eleccions.

Si, ERC va obtenir un bon resultat electoral, venint del terrabastall produït pel segon tripartit i de 10 diputats passa a tenir-ne 21. Però amb aquest diputats no ni havia ni per començar. El millor que va passar és que el MHP Artur Mas que en treu 50 aconsegueix trencar amb Unió, mig liquidar CDC i situar al PD (PDeCAT) rumb cap a la independència.

Qui cregui que fer virar un vaixell vell i encarcarat a rumbs moderns i nous era una tasca senzilla s’equivoca, era una tasca de Titan. El MHP Carles Puigdemont i el seu entorn, ara i desprès de 8 anys, Catalunya te un partit, Junts, nou i netament independentista i que pot sumar per acabar el procés. El vaixell ha virat hi ha triat un nou rumb on tothom hi és cridat.

De moment, ho diuen les enquestes, totes, ni Junts, ni ERC per si sols poden acabar el procés i mantenir la confrontació repressiva que l’Estat espanyol ens ofereix permanentment a nivell intern.

A la segona Guerra Mundial (comença al 1931) , els EEUU no hi entren fins el 1941. Ho fan desprès de l’atac del Japó a la flota americana situada a Pearl Harbor. Tot i que inicialment no i eren, Anglaterra treballava secretament pel seu ajut, el que seria desprès batejat com el front “aliat”.

Molts ens varem decebre i molt que la UE l’1 d’octubre del 2017, no intervingués amb més fermesa i deixes de dir que era un conflicte intern. Anàvem, malgrat declaracions d’alguns Comissaris de la UE, molt equivocats.

Espanya i el seu Estat, no oblidar que a la Unió Europea Espanya és considerada com una Nació amb Estat, des de la seva incorporació a la UE no ha parat de rebre molts euros, d’aquells fons que en deien estructurals per anivellar territoris. Diners provinents dels impostos dels ciutadans de la UE que paguen religiosament cada any.

Algú pot creure que el rescat a la Banca espanyola amb més de 60.OOO ME va ser gratis. Deute i lleis restrictives. Reforma laboral del PP que ara el govern més progressista de la historia no tocarà i una llei mordassa per restringir drets individuals, el resultat.

La nostra confrontació legitima i democràtica amb Espanya i el seu Estat, tot i els nostres errors, ha deixat clar, desprès dels darrers èxits electorals que ni té aturador ni és reversible i molts actors de la UE saben i amb vist que la causa dels catalans és legitima i que l’estan fent des de els valors més democràtics i pacífics potser mai fets a Europa. La Unió Europea avui és la unió dels seus Estats, reformar això és farina d’un altra sac.

La confrontació judicial, des de l’exili clar, situa a la justícia espanyola a nivell tercermundista. Han rebut des de Bèlgica, des de Escòcia, des de Alemanya i des de Suiza. Euro ordres girades i retirades. Euro ordres denegades per defectes de forma. Finalment una sentencia d’un Tribunal de Bèlgica que diu que el tribunal no era el competent i que tot el que se’n deriva d’allò és nul de ple dret.

Espanya i el seu Estat han perdut una batalla de la “Guerra”, la judicial, i situa sense embuts als nostres politics exiliats com triomfadors de la causa.

No és curiós, i tindrem més noticies. Suiza a traves de la seva fiscalia, està situant al Estat i govern espanyol amb un veritable conflicte intern que està erosionant els fonaments, franquistes, del règim de 78. L’ajut de vegades arriba amb lentitud, però pot ser implacable.

Les mòmies espanyoles d’esquerres i de dretes que ho tenen clar han sortit amb tromba (Guerra, Corbacho, Martin Villa) per recolzar al Juanca. Són els que els és igual la corrupció i els crim d’Estat primer Espanya i sempre Espanya, el preu a pagar els hi és igual.

Sembla que la UE ha decidit que dels 700.000ME, ha Espanya ni toquen 140.000ME. Uns quan a fons perduts i la resta a retornar. Però també sembla que la UE vol saber on i com és pretén gastar aquets diners.

Potser els ciutadans de la UE ja en tenen prou i volen acabar amb la dita de cornuts i pagar el veure. Potser ja en tenen prou de que Espanya és vanti de ser el primer Estat de la UE amb trens d’alta velocitat. Amb el PER que no evita que Espanya sigui l’Estat amb més atur de la UE. Amb un Estat que pretén competir amb la industria militar i fabrica submarins que no suren. O construint Km. d’autopista sense cotxes que desprès rescata amb diner públic. O aeroports sense avions. O sarcòfags de gas inservibles i pagats a preu d’or. O la despesa que costa una monarquia franquista i obsoleta a més de corrupta.

Qui cregui que això poc a poc no penetra dins la comprensió dels demòcrates europeus l’erra. La Unió Europea vota i qui sigui impassible ho pagarà a les urnes hi ho saben. No cal dir-ho obertament. Existeixen formes que diuen fins i tot més. Ens cal ser pacients.

Ara be, tot el que estem guanyant, encara que per alguns sembli poc, se’n pot anar a can pistraus si la desunió que estem visualitzant al si del Parlament i del Govern és concreta amb la pèrdua de la majoria parlamentaria a les properes eleccions. Si les perdem, el discurs i relat del “Gobierno de España” serà que tot plegat era l’escalfament d’una nit d’estiu i que l’únic que han fet és aplicar la llei per molt severa que sigui.
​
Les properes eleccions, encara que no ho sembli seran determinants. És més, diríem que ens ho juguem tot per molts anys. Nosaltres apostem per Junts, que de moment són els que poc a poc han obtingut èxits i sobre tot perquè de moment no tenim cap més proposta política que sigui transversal i de País.


0 Comments

NO PODEM FER EL MATEIX ALTRA COP

12/8/2020

0 Comments

 
Picture

Actualment a Catalunya tenim dues estratègies perfectament definides. La que representa el MHP Carles Puigdemont, ara President de Junts i la del President de ER i ex Vice President del Govern Oriol Junqueras.

Dues estratègies que s’han visualitzat descarnadament al si del Govern i del Parlament. Fins i tot el MHP Quim Torra, abans de l’iniciï de la pandèmia és va veure obligat a parlar de deslleialtats i convocatòria d’eleccions avançades.

Tindrem eleccions, que seran autonòmiques, convocades pel President o per la justícia espanyola i se’ns dubta les forces unionistes aniran a totes per impedir que els independentistes sumin i facin majoria absoluta en diputats i vots.

També tindrem els que treballen pel mateix però sota l’excusa de que serà un Govern d’esquerres i progressista. A imatge del que tenen a Espanya entre el PSOE i Unidas Podemos. La pega és que aquest Govern mai treballarà per la independència de Catalunya, per una sobirania legal i blindada, ni per un Concert Econòmic com el que tenen a Euskadi i Navarra.

Si guanyessin els de Ciutadans, PSOE i PP, volem dir amb capacitat per formar govern, la cosa quedaria clara, el moviment per la independència hauria mort per molts anys. Si això passes, que ningú en tingui dubtes, l’espanyolització que rebríem els catalans, estaria al nivell del que estan fen els xinesos amb el Tibet.

Si els que van d’esquerres i progressistes tenen majoria per governar, que tampoc ningú en tingui dubtes, governaran, això si, acceptant el regim del 78 i pidolant a canvi de concessions gracioses. Del dret d’autodeterminació, de l’1 d’octubre, de la repressió als independentistes i de la independència segur que anirà al calaix de la historia tot dient-nos que hem de eixamplar i que no som prous. Si això passes quedaria clar que ER aparcaria la lluita per la independència i que primària la governança d’esquerres amb aquells que no ho son ni la volen.

L’escenari que sembla més plausible, diuen les enquestes, i malgrat no anem amb una llista de país, és que Junts més ER més les CUP tornin a tenir majoria absoluta al Parlament. Fins i tot podria ser amb vots. El problema, donada la confrontació estratègica de cada força política i la reflexió seria perquè fer. Per fer el mateix que fins ara. Cultivar les deslleialtats internes al si del Govern i Parlament. Tornar a deixar clar que no tenim cap full de ruta.

Els independentistes tenim mala peça al taler. Si guanyen els unionistes espanyols merda. Si guanyen els progres d’esquerres merda. I si guanyem els independentistes amb els pretesos més merda.

Sembla i cada dia tenim més detalls, que la cosa va de independència o dependència. Els unionistes sembla que ho tinguin més clar i fins i tot ja treballen per una coalició espanyolista. El mon independentista que no anirà com tocaria, haurà de decidir. O amb Junts al costat dels exiliats amb l’estratègia de la confrontació democràtica, o amb ER que vol estar amb uns i els altres a l’hora, o amb els de les CUP que sempre aprimen el mon per la independència llençant-los a la paperera de la historia, uns quants, perquè no són dels seus.

Junts a de guanyar aquestes eleccions amb numero de diputats i vots. Puigdemont és i representa, creiem, l’alternativa. Sense lligams partidistes, i amb un control efectiu del Govern i del Parlament, és el camí.
​
El vot útil independentista ha de triar i decidir. La possible independència donant el poder institucional a Junts, o dependència i autonomisme graciable votant a ER i CUP. O un nou tripartit entre el PSOE, Comuns, ER i les CUP, que per experiència sabem com acabaria.


0 Comments

ÉS HORA DE PARLAR CLAR I TENIR-HO CLAR

11/8/2020

0 Comments

 
Picture

A dia d’avui només posen en dubta que Espanya i el seu Estat no te arrels democràtiques, els que no ho són.

 L’1 d’octubre del 2017 i la posterior repressió judicial i policial que l’Estat espanyol utilitza per liquidar la dissidència, va deixar clar que Espanya i el seu Estat tenen de democràcia el que l’Aràbia Saudi.

El MHP Carles Puigdemont, i els Consellers Comin, Ponsatí i Puig, ho van tenir clar, exiliats, confrontats amb l’estat espanyol, el borbó, la judicatura i qui és poses pel davant. Ni diàleg ni negociació. Aquesta és la màxima dels espanyols unionistes.

Així com d’altres exiliats, no politics, han triat estar al costat del MHP, curiosament la Marta Rovira de ERC i l’Anna Gabriel de les CUP , van triar Suiza.

Alhora però, des de Waterloo i des de el primer moment l’acció i defensa de l’1 d’octubre, mes la confrontació judicial, i la política per internacionalitzar el procés de Catalunya ha estat una constant. Des de Suiza, la inoperància, el silenci i la poca visualització del problema català ha estat la norma.

Internalització des de Waterloo i silenci des de Suiza. Rovira i Gabriel deuen haver seguit fil per randa les seves estratègies. Una “si cal haurem de sacrificar al Puigdemont”, més un eixamplament per guanyar vots. l’altra si no hi ha revolució social, no hi serem, i amatents a qualsevol errada que justifiqui un nou tripartit “d’esquerres”. És un fet, viuen a Suiza, la resta d’exiliats a Bèlgica.

El que ha quedat clar és que l’estratègia dels exiliats a la UE des de Waterloo, no nomes ha estat un èxit polític i judicial, sinó que  poc a poc des de Waterloo s’ha conformat l’única resposta de país per aconseguir la República catalana. Consell per la República, Euro Diputats, Junts per Europa, Junts per Catalunya i ara Junts. ER l’únic que ha aconseguit és fer President al Sánchez del PSOE a canvi d’una taula de diàleg. NI el Junqueras és euro diputat, ni tenim desescalada repressiva, ni la re centralització de competències s’ha acabat. Del diners ni en parlem. I per acabar-ho d’adobar són incapaços d’obtenir la legalitat penitenciaria espanyola pels presos politics.

ER i la seva estratègia de moment és un fracàs. Fins el Rufian s’ha vist obligat a reconèixer que igual s’han equivocat d’estratègia. En termes futbolístics seria un 5 a 0. Els de les CUP no és que no han tingut cap èxit anant de revolucionaris i opositors, és pitjor, el seu èxit és ser oposició al Govern, i al Parlament.

No és qüestió de menystenir a ningú, però els fets de vegades són descarnats. Des de Suiza no només no hi hagut cap proposta organitzativa per lluitar i resistir, sinó que el silenci i la distancia han estat les màximes utilitzades.

Uns des de Waterloo sense aturador per defensar els drets dels catalans, denunciant i practicant la confrontació amb l’Estat espanyol i les altres de vacances, donat que la seva persecució judicial fins i tot no comportaria presó en termes jurídics. Be, de la justícia espanyola tot és possible, fins i tot condemnar-te per cantar.

Sembla que al Setembre tindrem el segon llibre d’en Xirgo i Puigdemont amb el relat del exili. Potser ens hem avançat un xic, però creiem que va sen hora d’adjudicar i situar els èxits i fracassos de tothom públicament.
​
A dia d’avui encara no entenem perquè no van anar a Bèlgica. Igual és que volien que quedes, per si havia algun dubte, claríssim que la unitat del poble català els hi rellisca, ahir i avui. Esperem que demà no.

0 Comments

UN SERVIDOR PÚBLIC NO POT TENIR SECRETS

10/8/2020

0 Comments

 
Picture

Qualsevol que depengui dels diners públics, provinents dels impostos o ajuts internacionals, ha d’estar sotmès al control, fiscalització, transparència i justificació dels seus actes públics.

El regim del 78 i la seva Constitució, que legitima la dictadura franquista provinent d’un cop d’Estat militar, per tant il·legítim, consagra que Espanya és una unitat territorial, que només hi ha un subjecte polític, l’espanyol i que el seu cap d’Estat és un borbó. Càrrec que traspassarà per dret de “sigala” i perquè Franco el va anomenar com el seu successor. Juan C. I va jurar los “principos falangistas del movimiento” al costat de Franco.

De moment no sabem si el Comissari engarjolat, la Corina, o el reguitzell d’amants del Juanca han estat determinants per la seva fugida clandestina. Nosaltres creiem que te més a veure amb la investigació de la fiscalia de Suiza i que Felip rebutges l’herència opaca del seu pare.

Malgrat ho digui la constitució el borbó mai pot ser inviolable. Podríem admetre que desenvolupant i representant el seu càrrec ho fos, però ni així. Els borbons reben diners públics i si són iguals davant la llei, tothom te dret a saber fins l’últim euro don venen i amb que és gasten. A l’únic que tenen dret és a la seva intimitat al llit i amb qui follen. Això si, sempre que no sigui una meuca que cobra, perquè a les hores també tenim dret a saber-ho.

La realitat dels espanyols és traumàtica. Ens volen vendre que som una democràcia i un estat de dret i el que dia a dia és constata és que som dins d’un Estat similar al franquista. Si ets dels seus o no pagues o pagues molt poc. Si ets un desafecte al regim pagues i molt. Per posar urnes i fer valer el compromís electoral pagues presó i exili. Menys mal que ara no t’afusellen.

Per cert, una vegada descrit de que va ser un servidor públic, afegim que el que decideixin els espanyols sobre si monarquia o república, és un assumpte d’ells.


0 Comments

EL QUART PODER

9/8/2020

0 Comments

 
Picture

Fa temps que ho diem hi ho denunciem, l’Estat espanyol amb tot el seu conglomerat funcionarial és el quart poder i efectiu. El cinquè, els mitjans de comunicació, sense poder administratiu, que tenen el de poder d’enganyar i crear relats tant tendenciosos allunyats de la veritat i l’objectivitat, també fan possible que les injustícies és converteixin en justícia i la mentida en veritat.

El quart poder, el del Estat espanyol, ha aconseguit la quadratura del cercle. Controlen la judicatura. Controlen la Fiscalia del Estat. Controlen l’advocacia del Estat. Controlen el TC. Controlen el BOE. Controlen als Secretaris i Interventors del Ajuntaments. Controlen l’exèrcit espanyol, la guardia civil, la policia “nacional” i tos els serveis col·laterals, com la UCO, UDEF, i la “CIA” espanyola.

Ara també ha quedat clar que controlen a funcionaris del Parlament de Catalunya. Cosa que confirma la dependència de Catalunya al Estat espanyol.

Llegint el llibre construït a dues mans, pel MHP Puigdemont i Xirgu, algunes coses queden clares però d’altres inqüestionables. El MHP Carles Puigdemont, va tenir clar pocs dies desprès de la seva investidura que ell no hagués construït el Govern que li van encolomar. I poc temps desprès, que la confrontació amb l’Estat espanyol, sense arribar als extrems de l’1 d’octubre, respondria amb venjança i càstigs desfermats.

Com és podia proclamar la independència sense estructures d’Estat i sense haver curtcircuitat l’entramat funcionarial ubicat a Catalunya. La resposta està sostinguda en la lluita pel poder soterrada, fins avui, i unes deslleialtats tant abjectes que serien el motiu per fer veure el contrari del que és deia.

De la llei a la llei. De la legalitat espanyola a la catalana. Llei de transitorietat jurídica aprovada al Parlament de Catalunya el 8 de Setembre del 2017.

Una legalitat que en cap cas és podia mantenir des de les institucions administrades per funcionaris deslleials que reben ordres il·legítimes i mai és neguen a complir-les, com per exemple els Mossos que quan convé a la judicatura és policia judicial, per demostrar que l’autonomia administrativa és una fal·làcia i que qui mana és l’Estat i el tercer poder integrat sense grinyolar al Estat. Fet acceptat per la Conselleria d’interior i de justícia. El jutge de torn ordena directament al cos els seus serveis i la part política calla. És una obvietat que volen deixar clar que els Mossos són del Estat.

El quart poder, l’Estat espanyol no te diners per front a la crisi derivada del covid_19, i només te tres vies per finançar-se; la Unió Europea que sembla que ajudarà amb condicions, el mercat internacional per anar fent deute i els romanents dels Ajuntaments que ara pensa espoliar amb un acte sense precedents. La seva supervivència, la dels borbons també, depèn de que l’entramat funcionarial tingui garantida la seva supervivència, més el poder del repartiment, i això passa per defensar i mantenir la màxima franquista “todo atado y bien atado”.

ER ha confós perillosament que vol dir llibertat, igualtat i fraternitat i vol vendre’ns que amb els espanyols que controlen l’Estat ens hi podem entendre i els fets ens diuen exactament el contrari. I tant s’ha val qui governa a Espanya si les dretes o esquerres. Fets i no paraules. Desescalada judicial NO. Ajuts per la crisi derivada de la Pandèmia, pocs i tardanos. Disminució del 50 % als ajuts a les politiques de treball. Incompliments amb les inversions. Taula de diàleg ni hi és ni se l’espera. Repartiment dels ajut de la UE, des de Madrid. I anant fent.

Algú pot creure a aquestes alçades, amb el supòsit que s’arribés a bon port, i que de la “taula de diàleg”, ara tant minvada, sorgís l’acord per fer un Referèndum pactat d’autodeterminació, s’acabaria fent. Seria d’il·lusos creure i pensar que el borbó amb el seu exercit, l’Estat i l’espanyolada franquista unionista ho acceptarien.

Espanya té un Estat reconegut internacionalment i això els dona un poder extra. Catalunya només pot algun dia a ser independent laminant, confrontant-se i demostrant la baixa qualitat democràtica de les seves institucions que dia a dia demostren que són els que veritablement tenen el poder de la legalitat.
​
Al Estat sal pot guanyar. Estem convençuts de que si. Només ens cal unitat i la desobediència adequada deixant clar que a Catalunya ni tenim virreis, ni governadors, ni secretaris ni interventors estatals. El mon ens mira però amb declaracions politiques poc o gens efectives no ni ha prou. Avui ha de quedar clar qui mana al Parlament i en cap cas és l’Estat espanyol.


0 Comments

JUNTS A TOTES

8/8/2020

0 Comments

 
Picture

Jxcat serà en breu un nou partit i actor polític. El seu èxit no ha de ser només organitzatiu, perquè ho sigui ha de ser prepositiu i deixar molt clar com i quan Catalunya pot implementar la República catalana ja proclamada i al calaix.
​
La seva ponència política, que s’aprovarà el proper cap de setmana, ha de contenir aspectes ideològics però els adequats per no trencar l’aposta transversal. Creiem que serà inevitable deixar clar el perquè del nou partit i els seus objectius a curt i mig termini.

La ponència política dictamina, sempre, l’aposta social de futur, però ara ha de ser tant bàsica com definitòria  per construir l’estructura política de la República catalana. Aconseguida la República, només un procés constituent que defineixi, amb la participació dels catalans, com la volem, és el camí.

El més important de la ponència política, i afegim estratègica de Junts, és que haurà de contenir amb total claredat el com i el camí per arribar a la independència.

Les properes eleccions, que de moment seran autonòmiques, també han de tenir la seva lectura; Unitàries, plebiscitàries, constituents, DUI, a totes per implementar la República catalana ja proclamada si és te la majoria de diputats, implementar-la sense considerar-les plebiscitàries no arribant al 50% + 1. Un nou Referèndum.

Junts per Catalunya no pot deixar al calaix l’assumpció que el nou partit és constitueix amb un sol objectiu, fer efectiva la Independència. Sobre tot perquè les propostes politiques que tinguin a veure amb la continuïtat del autonomisme, ens dura al desastre. Resoldre les importants deficiencies socials que ara tenim, és tant improvable com pactar un Referendum amb l'Estat espanyol.

Ho sabem, ho tenim clar, l’estat espanyol i el seu Estat no s’estaran quiets i per això també tenim clar que els que formin part de la candidatura, ja sigui de partit o unitària, han d’estar disposats a tot.

La conjunció astral, del descrèdit dels borbons, la pandèmia, l’espoli als Ajuntaments, el descrèdit internacional de la justícia espanyola, el tracte il·legal que reben els presos politics i com no la situació econòmica del Estat espanyol, ens situa en un escenari tant favorable que no aprofitar-ho seria un greu error.


0 Comments

DE MOMENT LLIGATS DE MANS I PEUS, DEL CERVELL ENCARA NO

1/8/2020

0 Comments

 
Picture

El pacte de la gran estafa, “transició del 78”, avui ja anomenat “regim del 78” va esdevenir com l’oportunitat d’encaix dels catalans i Catalunya al Estat espanyol. Deien els negociadors. L’estafa és va servir amb l’espasa permanent apuntant al clatell. Gracies a la dinàmica per sortir de la negror franquista, creixement econòmic i ajuts de la UE una vegada incorporats, molts creien que el camí traçat i pactat al 77 era el millor.

Catalunya i la seva dependència orgànica va quedar, per tal de que no hi haguessin dubtes, clar desprès del 23 F, amb una llei propiciada pel PSOE i aprovada amb tota la dreta espanyola, la LOAPA. Espanya, amb el seu Govern i Estat volien deixar molt clar que només hi havia un subjecte polític, els espanyols, i que el poder executiu, legislatiu, judicial i policial és concentrava i residia a la metròpoli, Madrid.

Catalunya, les seves institucions i la classe política del moment ho van tornar a intentar. Volien un nou pacte per renovar el del 78, hi ho volien fer amb un nou Estatut que encaixes a Espanya. Reconeixements, competències i blindatges a canvi d’assumir que Catalunya forma part indissoluble d’Espanya. I ni així. Tot l’entramat espanyol ens va dir que no som sobirans, que hem d’acatar el que és decideix a Madrid i que l’únic que poden fer les institucions de Catalunya és gestionar i “legislar” en funció del moment graciable que decideixi el “Gobierno de España” de torn i el seu Estat.

Quan les institucions d’una Nació no estableix els impostos, no els recapta i no els gestiona, només vol dir que no és te la capacitat per ser una Nació estàndard. Avui qui recapta el 90% dels impostos de Catalunya és la hisenda espanyola. Avui qui ens diu els diners que tindrem és el “Gobierno de España”. Avui qui pot endeutar-se per afrontar projectes de futur no Es Catalunya, és el G. De E. Avui qui no ens deixa invertir, promocionar en sectors claus de la societat i decidir com hem d’estructurar el territori a nivell comunicatiu (carreteres, trens, aeroports i marítim) de Catalunya, perquè no tenim els recursos, és el G. De E.

Avui la Generalitat de Catalunya ha d’acceptar, sobre tot per fer valer amb tota la intensitat possible el relat, que està lligada de peus i mans. La Generalitat no controla ni te capacitat per fer front a contingències econòmiques provinents de situacions límits (covid_19). Fins i tot alguns demagogs i populistes dient que qui no paga els ERTES és la Generalitat, quan el cert és que qui ho fa és el SEPE que depèn directament i exclusivament del “Gobierno de España”. No té recursos per fer de debò politiques actives pel treball. No té recursos per acabar el corredor del Mediterrani que ja fa anys que hauria d’estar enllestit. No te recursos ni competències per decidir i tractar als nous vinguts amb condicions justes. Tampoc te competències per abordar els fluxos migratoris. Avui i cal dir-ho obertament les institucions de Catalunya és mouen a cavall entre l’aparença i la mentida.

“Ens cal revertir la situació, tenint clar que amb el diàleg i la negociació amb Espanya, Catalunya no se’n sortirà. Fins i tot ara ERC reconeix que la seva estratègia ha estat un error”.

Desprès de la sentencia del Estatut, i qui digui el contrari menteix, tots els representants catalans han fet mans i mànigues per dialogar, pactar i entendre’ns amb Espanya i el seu Estat. La resposta uniforme i igualitària provinent del Estat espanyol sempre ha estat la mateixa NO a tot, i el que és pitjor sense cap proposta de la part espanyola.

Jxcat ho va tenir clar i per això els seus vots no van servir per fer President al Pedro Sánchez del PSOE. ERC va decidir que si. Tenien nova estratègia. Fins i tot sense reunir-se la taula de diàleg donaven recolzament a decrets del “Gobierno” PSOE-UP. ERC l’únic que ha pogut comprovar és una deslleialtat permanent del Pedro Sánchez que els ha dit que ara són irrellevants per pactar res a Madrid.

Pitjor, ERC ha comprovat que Junqueras no és euro diputat, que la dessescalada judicial no existeix malgrat votessin a favor de la fiscal general. Que la repressió judicial contra els seus i resta de politics continua. Que malgrat el compromís al recolzament als Estats d’Alarma a canvi de participar amb la distribució dels ajuts que rebrà Espanya, ahir el Sánchez ja va deixar clar que el control dels diners és d’ell.

ERC sap que ha fracassat amb l’estratègia del diàleg i tendir ponts. Igual la del eixamplament també, sobre tot si és sustenta sobre la base del diàleg amb els espanyols que governen.

Espanya és un buc que lentament s’enfonsa, i per molts diners que hi aboquin els europeus no té solució. Quan els que mantenen el poder ho fan des de la repressió policial i judicial i no admeten que el poder és una concessió temporal que avalen els votants que són els que tenen tot el poder legítim i democràtic, només vol dir que algun dia definitivament s’esfondrarà.

Ho hem dit i tornem a dir-ho. Catalunya ha de decidir que vol fer i fer-ho d’acord les lleis internacionals democràtiques, avui i demà, i sobre tot d’acord la Declaració Universal de Drets Humans, que diu que tot poble te dret a autodeterminar-se. Catalunya encara té mes dret perquè ja havia estat lliure i independent al segle XI i sotmesa al segle XVII per dret de conquesta, mai per voluntat popular.

Els condicionats que han fet fracassar l’estratègia de ERC han quedat clars i exposats amb cruesa pel govern del PSOE-UP. La pregunta ara és saber si ERC pot reconduir la seva organització als criteris que Jxcat, nou partit. Confrontació a tots els nivells, 1 d’octubre com element referencial i anar a totes per la independència.

Agradarà més o menys però de moment l’única estratègia que ha obtingut algun resultat, és la confrontació amb la justícia espanyola que han fet els exiliats. És el camí.
​
 Consell per la República amb més de dos milions d’inscrits incontrolable per Espanya i el seu Estat, bressol d’un nou tarannà democràtic de participació en la vida política i institucional d’un nou Estat. Un Consell on i sigui tothom també ERC i una nova estratègia comuna per guanyar la independència. Aquest és el camí. El del diàleg amb Espanya de moment ni hi és ni se l’espera, demà creiem que tampoc, però si som lliures ja s’ho faran.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.