ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA TAULA DE DIÀLEG, LA REFORMA LABORAL I LLEI MORDASSA DEL PP, VALEN 140.000ME

25/8/2020

0 Comments

 
Picture


L’independentisme de moment ha obtingut unes victòries a l’àmbit judicial, fora d’Espanya, que certamen fan patxoca. Cal dir que no han estat, judicialment parlant, victòries extraordinàries. Ho han estat perquè a la majoria dels països europeus, la separació de poders és efectiva i sobre tot perquè els servidors de la justícia tenen molt clar que la doctrina interpretativa s’ha de basar sempre amb tots i cada un dels preceptes democràtics.
​
La bombolla hipotecaria (Suprime) del 2007 va originar una crisis econòmica i social gairebé equiparable al crac del 29. Els Comissaris il·luminats de la UE, van resoldre, creien, retallant drets i rescatant la banca d’alguns Estats. Espanya va rebre 64.000ME que és van repartir a diferents bancs amb l’aval del Estat dels quals l’Estat només ha recuperat el 10 %.

A canvi, “el Gobierno de España” del M. Rajoy havia d’introduir i legislar reformes laborals i de seguretat. La de seguretat segur és va fer amb previsió de les futures confrontacions socials. La llei mordassa permet que un guàrdia civil o policia espanyol et multi només per mirar, relatant al seu informe, interpretant que s’ha sentit ofès per mirada d’odi.

La reforma laboral va suposar uns canvis tant onerosos pels treballadors, que fins i tot la seva derogació s’ha utilitzat per una moció de censura contra M. Rajoy. La seva proposta de derogació, sumat als casos de corrupció del PP, va fer possible que PSOE, UP i els seus satèl·lits (marees, comuns, compromís), ER, PDeCAT, Bildu, PNV i Nueva Canarias, la recolzessin i fessin President al Pedro Sánchez.

El seu mandat va durar uns vuit mesos i la no aprovació del seus pressupostos rebutjats per ER i el PDeCAT, va suposar la fi d’un mandat sorgit d’una moció de censura. Les eleccions del 28 d’abril del 2019 van resultar un fracàs absolut i l’esfondrament definitiu del bipartidisme. Pedro Sánchez no va ser investit i és tornen a convocar noves eleccions el 10 de Novembre del 2019. Per primer cop des de el 78 PSOE i UP pactaven un govern de coalició.

Malgrat els nervis d'última hora, no hi va haver sorpreses i la investidura de Sánchez va tirar endavant en una segona votació en la qual el candidat socialista va sumar 167 sís -PSOE, Unides Podem, PNB, Més País, Compromís, NC, Terol Existeix i BNG- enfront de 165 vots en contra -PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Fòrum i CC- i les divuit abstencions d'ERC i EH Bildu.

ER arrancava un compromís per una taula de diàleg i BILDU per la derogació de la reforma laboral i llei mordassa. Els del PNB amb unes quantes competències més i la modificació del cupo en van tenir prou.

Certament el covid_19 no només ens ha contaminat hospitalàriament sinó que ens ha agafat a tothom amb el pas canviat i amb un enrenou social i laboral, que no sabem com acabarà tot plegat. Sobre tot perquè Espanya i el seu Estat són els més endeutats de la UE i amb el major índex d’atur de la UE.

Espanya com sempre pidolant per pagar i per gastar. Sembla que final ment tindran un crèdit de 21.300 ME per poder pagar ERE’s i subsidis. Aquest no tenen res a veure amb els 140.000ME que poden arribar al gener del 2021. Uns 70.000ME a fons perdut i la resta amb interessos.

Pedro Sánchez s’ho ha fet venir la mar de be. De moment ni taula de diàleg, ni derogació de la reforma laboral, ni de la llei mordassa, del PP les dues, ni cap concessió a l’hora de gestionar els fons comunitaris que rebrà l’Estat espanyol. En Sánchez, contenta a la UE. Taula de diàleg per fer veure que el conflicte intern és va solventant i continuïtat amb tot allò acordat amb la UE.

Sembla que la UE voldrà compromisos transparents i saber on i com és gastaran els diners. Sembla també que la UE en cap cas demana canvis legislatius en matèria laboral i de seguretat. Diríem que és al contrari i que ja s’insinuen exigències reformistes que com sempre seran a la baixa amb termes econòmics, socials i laborals.

ER amb un pam de nas. Sense taula de diàleg i sabent que els seus diputats i grup ara mateix només serveixen per la soldada personal i per mantenir part de l’estructura del partit.

Bildu sempre va saber que la reforma laboral i la llei mordassa mai decauria. NI tant sols l’apropament dels presos d’ETA tenia visos de complir-se. Intel·ligentment el que van fer és situar-se al costat del PNB donat que el seu suport si que tenia uns quants llobarros i els convenia demostrar que per Euskadi el que faci falta.

Som on som i el Pedro Sánchez del PSOE amb el suport de Unidas Podemos, conglomerat d’esquerres nacionalistes espanyols i comunistes, han decidit que Espanya és una Nació i que el seu Estat és qui mana. Mana la Judicatura, mana la policia patriòtica, mana la guàrdia civil, mana l’exèrcit, mana el borbó com cap d’estat, manen les altes instancies funcionarials i sobre tot mana una fiscalia que té el mandat pactat entre tot el nacionalisme espanyol que al mon independentista ni aigua i tot l’escarment possible, legal o il·legal.

Aquest és l’escenari, Sánchez te on triar per governar tot el mandat saben que cap moció de censura és possible. L’únic que pot esfondrar la legislatura és la no aprovació dels seus pressupostos. Avui encara és funciona amb els del PP. Tot indica però, que ja ho te lligat, sense ER i sense Bildu.

ER hauria de saber que ja no compta per res i que els pactes inconfessables no és compliran. Sánchez ara té un altra i greu problema que és salvar el regim del 78 i al borbó. Per això ni hi ha desescalada ni la persecució i repressió  s’aturaran.

Espanya, el seu Estat i el regim sorgit del 78 avui trontolla i per primer cop Catalunya pot guanyar la partida i no només per guanyar competències en termes autonomistes, que no serà, sinó per implementar la República catalana.

ER ha de decidir si entoma l’envit del MHP Carles Puigdemont, o ens autodestruïm. Puigdemont va proposar fer una llista de país pel 21D, va insistir per les europees i fins i tot va proposar que si calia ell no aniria de primer. ER, Junts, CUP, ANC, Òmnium i la resta d’organitzacions més petites han de trobar el desllorigador per guanyar amb vots i diputats i si cal que l’Oriol Junqueras encapçali la llista de País que així sigui. Segur que Puigdemont ho accepta.
​
Fets històrics.
Al any 1931 al mes de març ERC no existia. Dos mesos abans de les eleccions municipals convocades pel 14 d’abril del 1931, republicans, federalistes, catalanistes, independentistes i sectors laborals d’esquerres el 19 de març constituïen un nou partit, ERC on Francesc Macià d’Estat català seria el President i Jaume Aiguader, Marcel·lí Domingo i Lluis Companys adjunts a la Presidència. Primer el país, desprès el partit. D’això se’n diu generositat política i una estimació al país i confiança per construir un país mill
or.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.