L’independentisme de moment ha obtingut unes victòries a l’àmbit judicial, fora d’Espanya, que certamen fan patxoca. Cal dir que no han estat, judicialment parlant, victòries extraordinàries. Ho han estat perquè a la majoria dels països europeus, la separació de poders és efectiva i sobre tot perquè els servidors de la justícia tenen molt clar que la doctrina interpretativa s’ha de basar sempre amb tots i cada un dels preceptes democràtics.
La bombolla hipotecaria (Suprime) del 2007 va originar una crisis econòmica i social gairebé equiparable al crac del 29. Els Comissaris il·luminats de la UE, van resoldre, creien, retallant drets i rescatant la banca d’alguns Estats. Espanya va rebre 64.000ME que és van repartir a diferents bancs amb l’aval del Estat dels quals l’Estat només ha recuperat el 10 %.
A canvi, “el Gobierno de España” del M. Rajoy havia d’introduir i legislar reformes laborals i de seguretat. La de seguretat segur és va fer amb previsió de les futures confrontacions socials. La llei mordassa permet que un guàrdia civil o policia espanyol et multi només per mirar, relatant al seu informe, interpretant que s’ha sentit ofès per mirada d’odi.
La reforma laboral va suposar uns canvis tant onerosos pels treballadors, que fins i tot la seva derogació s’ha utilitzat per una moció de censura contra M. Rajoy. La seva proposta de derogació, sumat als casos de corrupció del PP, va fer possible que PSOE, UP i els seus satèl·lits (marees, comuns, compromís), ER, PDeCAT, Bildu, PNV i Nueva Canarias, la recolzessin i fessin President al Pedro Sánchez.
El seu mandat va durar uns vuit mesos i la no aprovació del seus pressupostos rebutjats per ER i el PDeCAT, va suposar la fi d’un mandat sorgit d’una moció de censura. Les eleccions del 28 d’abril del 2019 van resultar un fracàs absolut i l’esfondrament definitiu del bipartidisme. Pedro Sánchez no va ser investit i és tornen a convocar noves eleccions el 10 de Novembre del 2019. Per primer cop des de el 78 PSOE i UP pactaven un govern de coalició.
Malgrat els nervis d'última hora, no hi va haver sorpreses i la investidura de Sánchez va tirar endavant en una segona votació en la qual el candidat socialista va sumar 167 sís -PSOE, Unides Podem, PNB, Més País, Compromís, NC, Terol Existeix i BNG- enfront de 165 vots en contra -PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Fòrum i CC- i les divuit abstencions d'ERC i EH Bildu.
ER arrancava un compromís per una taula de diàleg i BILDU per la derogació de la reforma laboral i llei mordassa. Els del PNB amb unes quantes competències més i la modificació del cupo en van tenir prou.
Certament el covid_19 no només ens ha contaminat hospitalàriament sinó que ens ha agafat a tothom amb el pas canviat i amb un enrenou social i laboral, que no sabem com acabarà tot plegat. Sobre tot perquè Espanya i el seu Estat són els més endeutats de la UE i amb el major índex d’atur de la UE.
Espanya com sempre pidolant per pagar i per gastar. Sembla que final ment tindran un crèdit de 21.300 ME per poder pagar ERE’s i subsidis. Aquest no tenen res a veure amb els 140.000ME que poden arribar al gener del 2021. Uns 70.000ME a fons perdut i la resta amb interessos.
Pedro Sánchez s’ho ha fet venir la mar de be. De moment ni taula de diàleg, ni derogació de la reforma laboral, ni de la llei mordassa, del PP les dues, ni cap concessió a l’hora de gestionar els fons comunitaris que rebrà l’Estat espanyol. En Sánchez, contenta a la UE. Taula de diàleg per fer veure que el conflicte intern és va solventant i continuïtat amb tot allò acordat amb la UE.
Sembla que la UE voldrà compromisos transparents i saber on i com és gastaran els diners. Sembla també que la UE en cap cas demana canvis legislatius en matèria laboral i de seguretat. Diríem que és al contrari i que ja s’insinuen exigències reformistes que com sempre seran a la baixa amb termes econòmics, socials i laborals.
ER amb un pam de nas. Sense taula de diàleg i sabent que els seus diputats i grup ara mateix només serveixen per la soldada personal i per mantenir part de l’estructura del partit.
Bildu sempre va saber que la reforma laboral i la llei mordassa mai decauria. NI tant sols l’apropament dels presos d’ETA tenia visos de complir-se. Intel·ligentment el que van fer és situar-se al costat del PNB donat que el seu suport si que tenia uns quants llobarros i els convenia demostrar que per Euskadi el que faci falta.
Som on som i el Pedro Sánchez del PSOE amb el suport de Unidas Podemos, conglomerat d’esquerres nacionalistes espanyols i comunistes, han decidit que Espanya és una Nació i que el seu Estat és qui mana. Mana la Judicatura, mana la policia patriòtica, mana la guàrdia civil, mana l’exèrcit, mana el borbó com cap d’estat, manen les altes instancies funcionarials i sobre tot mana una fiscalia que té el mandat pactat entre tot el nacionalisme espanyol que al mon independentista ni aigua i tot l’escarment possible, legal o il·legal.
Aquest és l’escenari, Sánchez te on triar per governar tot el mandat saben que cap moció de censura és possible. L’únic que pot esfondrar la legislatura és la no aprovació dels seus pressupostos. Avui encara és funciona amb els del PP. Tot indica però, que ja ho te lligat, sense ER i sense Bildu.
ER hauria de saber que ja no compta per res i que els pactes inconfessables no és compliran. Sánchez ara té un altra i greu problema que és salvar el regim del 78 i al borbó. Per això ni hi ha desescalada ni la persecució i repressió s’aturaran.
Espanya, el seu Estat i el regim sorgit del 78 avui trontolla i per primer cop Catalunya pot guanyar la partida i no només per guanyar competències en termes autonomistes, que no serà, sinó per implementar la República catalana.
ER ha de decidir si entoma l’envit del MHP Carles Puigdemont, o ens autodestruïm. Puigdemont va proposar fer una llista de país pel 21D, va insistir per les europees i fins i tot va proposar que si calia ell no aniria de primer. ER, Junts, CUP, ANC, Òmnium i la resta d’organitzacions més petites han de trobar el desllorigador per guanyar amb vots i diputats i si cal que l’Oriol Junqueras encapçali la llista de País que així sigui. Segur que Puigdemont ho accepta.
Fets històrics.
Al any 1931 al mes de març ERC no existia. Dos mesos abans de les eleccions municipals convocades pel 14 d’abril del 1931, republicans, federalistes, catalanistes, independentistes i sectors laborals d’esquerres el 19 de març constituïen un nou partit, ERC on Francesc Macià d’Estat català seria el President i Jaume Aiguader, Marcel·lí Domingo i Lluis Companys adjunts a la Presidència. Primer el país, desprès el partit. D’això se’n diu generositat política i una estimació al país i confiança per construir un país millor.
RSS Feed
