ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

NI HA PER TOTS

25/3/2022

0 Comments

 
Picture

Escoltar al "mossèn" Junqueras dir que la presó fa més “legitima” la lluita independentista, escoltar la Vilalta descrivint com a màrtirs els exiliats de ER i escoltar al Rufian dient que el que diu l’estat espanyol, en concret la GC, és cert, no és que sigui miserable, és per llençar-los directament a la paperera de la historia.

El judici al govern del referèndum, és va fer perquè un sector del Govern del MHP Puigdemont el va trair i va fer el pitjor que és pot fer quan la confrontació estava servida i pintava que teníem possibilitats. Els de ER i JxCat van legitimar el regim del 78, la seva justícia i l’Estat espanyol. Els de ER tots. Uns quants de Junts.

D’aquelles pluges aquets fangar. Entregar-se al enemic, prescindir d’una defensa organitzada i única, renunciar a la defensa amb la nostra llengua, va visualitzar que la independència només era un element per negociar prebendes autonòmiques.

Potser mai sabrem que va suposar la seva entrega al enemic. El que si sabem, i en tenim fets, és que tot i guanyar eleccions, fins i tot amb majoria de vots, continuem tenint un Govern autonòmic, que legitima el regim del 78, la repressió espanyola i que tracta als repressors com íntims amics amb l’excusa de que els espanyols de dretes són diferents als d’esquerres i dolents

El que si sabem és que l’esquerres espanyoles menteixen i, que la taula de diàleg és un  bluf. Que l’atac contra la llengua catalana està sense aturador. Que el corredor del Mediterrani ni és ni l’esperem.  Que tots els fons que venen de la UE els reparteix Madrid. I sobre tot ara sabem amb fets que cap demòcrata i complidor dels acords voldria tenir un “Gobierno de España” com l’actual.

El judici va deixar clar que els entregats ni lluitaven pels drets seus ni dels catalans. Van acceptar ser jutjats en castellà. Van acceptar un Tribunal il·legítim per caducat i per amagar proves. Van acceptar que se’ls jutges a Madrid quan els pertocava fer-ho a Catalunya. I el més greu, callaven quan al MHP se’l tractava de covard i fugat de la justícia espanyola.

I si, ni ha per tots. Els indults és van pactar a canvi d’una moció, d’una investidura, d’uns pressupostos i d’uns vots a favor de tots els decrets lleis. D’això en diuen venuts.

Tenim uns condemnats  i indultats que desprès d’haver patit  tres anys de captiveri, haurien de ser els que lideressin el final del procés per implementar la República i fen gruix amb tots els exiliats.

Doncs no, pels de ER l’objectiu d’ahir i d’avui continua sent liquidar l’exili i treballar sibil·linament  perquè quedi clar que els entregats són uns màrtirs, i els exiliats uns fugats a la justícia espanyola. Llàstima que els de Suïssa trenquen aquest relat.

Però els de Junts no és queden curts, amb l’excusa de la unitat, que mai reeixirà, practiquen moments al·lucinants. Confrontació intel·ligent governant la Generalitat autonòmica amb els que no volen la independència. Acords “infumables” amb els del 155 (DiBa). Gripaus llençats dia si i l’altra també des de ER contra el MHP Puigdemont. I cap resposta.

El darrer succés, desprès d’una mobilització del sector d’ensenyament és el colofó. ER, JxCat, socialistes i comuns espanyols pacten garantir que el castellà pot ser i ja és llengua vehicular a les escoles publiques. De traca i mocador.
​
I els independentistes, els de la DUI, els de l’1 d’octubre i els perseguits cada més orfes d’una alternativa política organitzada. Llàstima ho teníem tant a prop.


0 Comments

VA DE MERCATS I BENEFICIS, ESTÚPIDS

20/3/2022

0 Comments

 
Picture

Sembla que ningú recorda el perquè del Brexit i la felicitació de Trump al primer ministre britànic quan guanyà el referèndum.

La Unió Europea, amb més de 480 milions d’habitants, que supera amb escreix els 332 que tenen els EE.UU. Sense comptar, per proximitat geogràfica Russia, amb els seus 144 milions d’habitants, és, menys amb lo militar, una gran potencia econòmica tecnològica i de know how.

I si, l’energia provinent dels fòssils, van fer possibles revolucions industrials i substituir el vapor i que els mes llestos de la classe, Rockefeller, és fessin d’or.

La OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), és va constituir al 1960. Abans però els control del petroli i els preu del barril, corresponia a “les set germanes” com va definir Enrico Mattei president de ENI a Itàlia.

Les set germanes eren les següents corporacions: Esso, Royal Dutch Shell, Anglo-Iranian, Socony, Standar Oil de California, Gulf i Texaco. El predomini del control dels EE.UU. sobre el petroli i distribució era gairebé total. La historia algun dia ens permetrà conèixer el paper d’aquestes empreses amb els gran conflictes bèl·lics, sobre tot de la segona guerra mundial. Eren els que abastien de cru a Hitler, Mussolini i de retruc a Franco.

Diversos fets, com nous descobriments de bancs de petroli, nacionalitzacions del producte per alguns Estats, obliguen a modificar el paper de la OPEP. Només la intel·ligència dels americans farà possible que tothom accepti, com als seus inicis i per sempre, que tota transacció és farà únicament en DOLARS.

Aquest fet suposaria que qualsevol país no productor de petroli i sense cap altre recurs energètic, és veies obligat a generar dòlars per poder comprar petroli. Ni la lliura esterlina, franc, marc, pessetes, lires, dracmes, rubles i d’altres servien per comprar petroli.

La pregunta escaient seria, per exemple, perquè el petroli de Kuwait que tenen el “dinar” com moneda oficial l’han de pagar amb dòlars. Podrien vendre’l a canvi d’euros. Doncs no. La imposició de la OPEP que controla els EE.UU. ho impedeix.

Tenim dades prou contrastades que tant el Gadafi com Hussein, Líbia i Irak, estaven disposats a fer les transaccions de petroli a la Unió Europea amb l’euro, moneda oficial i amb capacitat transaccional garantida per tots els estats de la UE i el seu Banc Central de la UE.

Era una proposta perillosa pels EE.UU. Els americans no controlen el petroli i gas rus. El xines tampoc. Calia liquidar aquesta possibilitat i a fe de deu que ho van fer. Americans i Anglesos més els col·laborador necessari amb l’excusa d’armes de destrucció massiva van arrasar aquets dos països deixant clar que les vel·leïtats nacionals és pagaven. El que relatem no té res a veure que el Hussein i Gadafi fossin uns sapastres dictadors. Els EE.UU van fer negoci amb l’Iran del Reza Palhavi, dictador i corrupte, a canvi controlaven el seu petroli.

Des de la caiguda de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) i el mur de Berlin, poc a poc Rússia, avui Confederació Russa va decidir adoptar criteris capitalistes i modernitzar la seva societat a tots els nivells. No ho tenien senzill, la guerra freda va fer autèntics estralls impedint un creixement no comparable als que van tenir l’ajut del Pla Marshall americà.

Mentrestant la Unió Europea s’ampliava i els Estats feien concessions, creiem que de moment insuficients, politiques, Rússia i lentament teixia complicitats comercials de base estrictament de mercat i necessitat. Capitalisme incipient.

Petroli, gas, matèries primes com l’alumini, fusta i d’alimentació, recursos que tenen, eren ven comprats i rebuts a la UE. A canvi Rússia rebia de tot el que produïa la UE sense restriccions, sempre que d’altres no ho prohibissin.

Rússia, a canvi tornava ha reinvertir a la UE, a les industries, al esport i on calgués. Fins i tot alguns estadistes valoraven positivament aquesta situació, saben que tard o d’hora Rússia podria ser un Estat més de la UE. I sobre tot, un fet irrefutable, Rússia elimina el Pacte de Varsòvia, signa el tractat de no proliferació d’armes nuclears i, per contra  i, per pressions dels EE.UU amb els seus fidels de la UE mantenen la OTAN contra el perill del comunisme rus.
​
Rússia ha envaït Ucraïna si, com és va fer a Cambotja, Vietnam, Panama, Iran, Líbia, Afganistan. Aquest fet, ara mateix ha sofert un retrocés amb les relacions a Europa que no sabrem el que durarà, però estem convençuts que tard o d’hora no quedarà més remei que entendre’ns. Ha no ser que l’objectiu sigui destruir el Planeta.


0 Comments

SUÏSSA

18/3/2022

0 Comments

 
Picture

Confederació Suïssa. La data de creació va ser l’any 1291. Consta de 26 Estat anomenats Cantons. Te quatre llengües oficials, l’alemany, francès, italià i romanche. El respecte de les llengües és tant excepcional que fins i tot als seus cantons, els indicadors oficials ho són en cada una de les seves llengües sense necessitat de que les altres hi siguin. Hem de suposar que tots o la majoria de suissos controla els quatre idiomes.

Fins a dia d’avui, no existeixen dades que cap del seus Estats hagi promogut o demanat la independència. Els fets ens mostren que el poder polític i econòmic repartits amb justícia, amb un respecte profund a les diferents identitats històriques o culturals, poden ser elements d’harmonia i tolerància.

Per contra la historia ens mostra com els grans imperis, el de Castellà, Portugal, Francès, Anglaterra i els Països Baixos, han tingut que desposseir-se de les seves conquestes territorials i socials, perquè el seu objectiu mai va ser fer justícia, tolerar o respectar. Els seus objectius van ser el d’anorrear, liquidar, imposar, controlar sense posar límits als seus crims que avui podem declarar de genocidis. Els més llestos però, van ser els anglesos que malgrat les seves malihefetes, i passat uns segles, han aconseguit que de les seves colònies avui pervisqui el seu mercat anomenat Commonwealth.

Resumin, totes les colònies d’aquets imperis avui són Estats lliures amb més o menys democràcia, però amb la certesa que cap d’ells mai va demanar tornar a ser colònia.

L’imperi castellà, donat que ens afecta directament i perquè durant una estona les relacions amb la Corona castellana i el regne d’Aragó i Catalunya sempre va estar basat amb el respecte a les lleis que cada escu tenia, la traïció i les ànsies de poder ho van liquidar.

Al 1714 aquesta relació va ser liquidada pel dret de conquesta militar i violenta i Catalunya pesava a ser una colònia de Castella i mes tard d’Espanya quan els borbons van decidir que la Península Ibèrica era seva. L’Aragó no va poder resistir la incorporació a Castellà, Catalunya si.

Que els catalans no som com els castellans, ho determina que parlem distintes llengües i que tenim uns arrels històrics diferents. Els més de tres segles que els catalans estem patin la castellanització demostren que mai han volgut altra cosa que la liquidació de Catalunya com subjecte polític i social.

Ja ens hagues agradat que la instauració de la II República espanyola amb una representació al cap davant de gent “d’esquerres i progressistes” de l’època haguessin admès el discurs de Macià i la proclamació de la República catalana dins la Confederació de Repúbliques Ibèriques fos respectat. Avui Espanya seria la Suiza de la Mediterrània.

Doncs no, el canvi polític de monarquia a República només va servir per fer veure, com al 1978, que el nou regim ho canviava gairebé tot. I no, les estructures del Estat i els poders fàctics van romandre integres i preparats per medrar quan convingués.

Mateixos interessos ètnics i de plaça. Ho diem per voler-nos espanyolitzar i continuar imposant-nos el castellà. Els espanyols, ara republicans d’ideologies varies, continuen pensant i treballant per una gran Nació, Espanya. La resta sobra. La discussió del Estatut per Catalunya amb les seves pertinents retallades, ja va determinar de que anava tot plegat. Passava al 1932, al 1978 i al darrer del 2006. Estatuts sempre retallats, “cepillados” segons l’argot d’esquerres i progressista del PSOE

El cop d’estat militar franquista, d’arrel feixista i nazi, l’únic que va fer és deixar clar el mateix que volia la República espanyola, però sense matisos democràtics. El regim franquista i per la via rapida va voler liquidar tot el que suposes un enrenou pel seu objectiu. “Una, grande y libre”

La transició de la dictadura a una prestesa democràcia s’ha fet exactament com quan de la monarquia és va passar a la República. Mateix exercit, jutges, funcionaris i sobre tot el manteniment dels poders fàctics, econòmics i religiosos. I com ahir, continuen volent l’anorreament total de Catalunya. Lleis, Estat i immigració per aconseguir-ho. Però com diuen els entesos; “el repressor només pot exercir de repressor si te els col·laboradors necessaris”. Avui i de forma oberta són els de ER  i totes les esquerres que només tenen com objectiu defensar la seva nació Espanya.

És històric que les esquerres, totes, que van sorgir del Manifest comunista de Marx, és van apropiar dels eslògans; progressista, justícia social, dictadura del proletariat, i d’una lluita aferrissada contra les dretes vinguessin don vingueren.

Avui podem certificar que les esquerres ni són progressistes, ni pretenen la justícia social i menys la dictadura del proletariat. Però creiem, que també podem certificar, que han renunciat al dret inalienable que tenen tots el pobles a ser lliures si ho volen. Dret d’autodeterminació.

De fet ER, Comuns, UP, psc-PSOE, PP i Vox, avui treballen com els borbons, Azaña, Negrin, Franco, Suarez, Felipe, M. Rajoy i Sánchez, pel mateix, per la unitat territorial d’Espanya.

A Suïssa el poder està repartit democràticament i el respecte i la tolerància són les seves divises. Al Estat espanyol els seus gens ancestrals impedeixen acords de llibertat i per definició si els catalans volem ser, només ens queda ser independents i aquesta la tindrem si volem.


0 Comments

LA REPÚBLICA ESPANYOLA

16/3/2022

0 Comments

 
Picture

Parlem de la segona. D’unes municipals plebiscitàries i d’una proclamació on tothom tindria casa i hortet, a una guerra total contra la República catalana, dins la Federació de Repúbliques Ibèriques proclamada pel MHP Francesc Macià.

Sembla que dirigents destacats de ER, espanyola, poc a poc van mostrant les seves posicions polítiques i socials. Politiques d’esquerres espanyoles i defensa centralitzada de les mesures socials.

És legítim que els de ER vagin mostrant com seva la tricolor espanyola, però no és banal i contradictori que a l’hora diguin sense avergonyir-se que són independentistes.

Els Tarda i cia interpreten el context social com els hi rota, però qui va trair a la República catalana proclamada al 1931 per Macià van ser el Govern provisional de la República espanyola i els de Esquerra República ahir anomenada de Catalunya. Això va passar està documentat i són fets irrefutables.

Ja ni ha prou. ER mai ha estat una organització per la independència. Han utilitzat els sentiments d’esquerres i pro independència per sumar vots. Volien ser el pal de paller de les esquerres i independentistes i com fer-ho era el de menys.

Els de ER per no ser, ni tant sols són aliats lleials per treballar per la independència. És públic i notori que ER està més cofoi pactant amb els del 155, GAL i corruptes d’esquerres que amb JxCat o el Consell per la República.

Fets, dades i actituds, les darreres del miserable Rufian, evidencien que ER amb JxCat no faran altra cosa que gestionar. Li toca a JxCat explicar si amb això en te prou i si està disposada a suportat els insults, deslleialtats i la baixa estofa emprada contra Junts, més el silenci del President Aragonès.

Si fos així, que la direcció de JxCat no en tingui dubtes que a la primera revalida, les eleccions municipals, patirà per muntar candidatures i per tenir un resultat que permeti organització territorial pel que ha de venir. Sobre tot a Barcelona, AMB i Baix Llobregat.


0 Comments

ESQUERRA REPUBLICANA ESPANYOLA

15/3/2022

0 Comments

 
Picture

Feia més de 12 anys que un President autonòmic, el de Catalunya, no formava part del conclau legitimador del regim del 78. Ahir per protestar el maltracta que te Catalunya com una “nacionalitat” segons la Constitució espanyola i avui per la repressió i recentralització que pateix en termes judicials, policials, politics i econòmics.

Aragonès afiliat a ER i avui President de la Generalitat gracies a JxCat i CUP, ha tingut l’honor de dir-nos amb claredat allò que estava escrit i que no voliem; Catalunya és una “comunidad autonómica” I NI TANT SOLS UNA NACIONALITAT.

Que PSOE i UP més els comuns, sense trigar cinc minuts diguin que la normalització, política, institucional i social s’ha normalitzat era previsible. El govern espanyol i els seu Estat volen liquidar la pressió externa a la UE i el millor relat és demostrar que Catalunya ha deixat de ser un problema.

Que JxCat digui ara que no admetran altres reunions com aquesta sense contrapartides, només vol dir que estaven d’acord que Aragonès hi anés. Veure i protestar desprès veien que l’èxit només l’aprofiten i el venen els espanyols, és de sapastres i galifardeus.

Tornem a dir-ho, quan el President assisteix a qualsevol reunió institucional representa a TOT el Govern i Catalunya. Per tant JxCat també hi era a la Palma.

Potser seria bo reconèixer i sobre tot fer-ho public, que JxCat és al Govern saben que amb ER no s’avançarà cap a la independència, que si és per gestionar i mantenir incidències politiques i de gestió, esperant que la taula de diàleg sigui un fracàs, i que els amics d’esquerres espanyols actuïn definitivament com espanyols.
​
Potser si som valents i parlem clar, encara tindrem una oportunitat a les properes eleccions. No fer-ho ens està situant vulguem o no dins l’estratègia de ERE. Pensem-hi.


0 Comments

DESCOBRINT QUE NO ANIREM JUNTS

14/3/2022

0 Comments

 
Picture

Des de la formació de JxCat, i del Consell per la República  el discurs dels seus líders tenen la mateixa arrel, hem d’anar junts, hem de bastir confiances, si no anem junts no tenim res a fer. Però cada dia se’ns amaga per fer que.

Junts amb millor o pitjor resultat electoral sempre ha mostrat el seu canto més pactista amb ER i CUP i ningú ho podrà discutir. Fins i tot amb el Govern del President Aragonès on la lleialtat institucional fa aigües, els de JxCat fan veure que no passa res malgrat diguin que en prenen bona nota.

La conferencia de ER d’aquest cap de setmana, creiem, ho ha deixat ben clar. ER no modificarà ni un mil·límetre la seva estratègia. Ni amb les relacions amb l’esquerra espanyola, ni amb la taula de diàleg, ni amb tot el que te a veure amb acordar aspectes unitaris que mai hi seran amb els actuals dirigents.

I aquesta és l’estratègia de ER: Fer tot el que calgui perquè sembli que la independència de Catalunya és el seu principal objectiu. Lluitar perquè les esquerres espanyoles romanen al poder. Gestionar la Catalunya supeditada a la legalitat espanyola. I sobre tot trencar i destruir qualsevol apunt d’unitat o organització que pugues liderar l’alliberament de Catalunya.

I si, creiem que avui ningú en pot tindre dubtes. Un 97% dels assistents a la Conferencia de ER i varen donar suport. La conclusió creiem, és evident, la unitat amb la direcció actual de ER és impossible. Potser amb el partit tampoc.

JxCat té una bona patata. Sols per reprendre el final del camí. Sense una força territorial predominant. I el que és més greu, atrapats amb l’estratègia de ER. Gestió i esperar que ER l’erri, però dins d’un silenci que només serveix per desmobilitzar i desencoratjar.

I la pregunta a fer-nos davant aquest galimaties és que collons fa o vol fer el Consell de (per) la República. Teòricament JxCat hauria d ser l’avançada del Consell amb dos objectius: mostrar el que és fa al exterior el que no és pot fer al interior. I a Catalunya, mostrar-se com alternativa creïble per la independència.

Doncs no, sobre el paper JxCat vol i fa el mateix que ER i ara CUP. Volen guanyar a les eleccions municipals i, sembla per mostrar als catalans, que ve que gestionem la legalitat i misèries espanyoles n’és l’objectiu. I clar, “només veien el cofoi” que estan els veïns amb aquesta situació, segur que no cal demanar res més ni lluitar per res més.

Va filtrar-se per un diari espanyol, que a canvi dels indults s’havia d’eliminar a Puigdemont, políticament clar, Ahir i desprès de l’estança del President Aragonès a la Palma, la ministra ho va deixar ben clar: ara ja ens mirem a la cara i hem normalitzat les relacions.

Deixar a Puigdemont i al Consell inservibles passa per normalitzar les relacions de la Generalitat amb Espanya i el seu Estat i a fe de deu, que els de ER si deixen la pell, a Madrid al Congrés, al Ajuntament de Barcelona, Al Govern de la generalitat amb el silenci de JxCat, i a un Parlament cada dia més capat i sotmès a la llei espanyola.

I si l’avançada del President a Catalunya calla, l’únic que fem és contribuir-hi a la normalització de les relacions, situació que Espanya i el seu Estat utilitzaran per “matar” al President Puigdemont, deixant-lo sense arguments, sense relat i cada dia amb menys suports dins i fora de Catalunya.

Referèndum o referèndum. Diferents governs de Catalunya i partits  i de forma reiterada van demanar, proposar consultar als catalans el seu futur i la resposta ja la sabem, NO, repressió i més repressió.

Des de la desfeta del 2017, i des de el cantó Puigdemont la unitat com bastir-la i perquè la volíem, ha estat la proposta per organitzar-nos i mostrar a tothom que la cosa no era partidista, era de país. I ER va dir: No a les eleccions autonòmiques, no a les europees, no a les municipals. Aquest és el fet, ER no vol que anem junts i menys que les eleccions puguin semblar plebiscitàries.

JxCat ha d’entomar el repte. ER no vol la unitat. Fem-la nosaltres des de baix. Fem la que la proposta ja iniciada de la tranversalitat tingui el seu relat.

“Junts per un futur millor. Junts per liquidar la corrupció. Junts per equilibrar els desajustos socials. Junts per poder ser un Estat, que pugui controlar els recursos i com repartir-los, la immigració i com atendre’ls, i sobre tot per una Agencia Catalana Tribularia, que recapti els nostres impostos de forma justa i transparent”.

La partida s’haurà de jugar sense la unitat partidista. JxCat ha de decidir i sense trigar, que insistir per convertir ER en aliat és una pèrdua de temps i, que la proposta no pot ser altra que la d’anar sols o amb qui vulgui sumar i, denunciar que ER no vol la unitat, però la independència de Catalunya tampoc.

I com sempre, seran els ciutadans de Catalunya els que decideixin. O amb els ER, que diuen ser d’esquerres i que normalitzen les relacions amb els nostres repressors, o amb JxCat que decididament vol implementar República si obté el vist i plau de la majoria i, que mentrestant exerciran arreu de les institucions catalanes el primer objectiu: confrontació intel·ligent i desprès gestió de les misèries que ens donen els espanyols.
​
Avui el silenci només afavoreix l’estratègia de ER, qui dia passa any empeny. I ells xuclant de la mamella amb tot l’estol d’endollats, fre de qualsevol apunt per ser lliures. Queda dit i que tothom hi reflexioni.


0 Comments

FRANQUISME EN ESTAT PUR, VOX I PP

12/3/2022

0 Comments

 
Picture

La queixa està servida. Les esquerres espanyoles cridant desesperats per condemnar l’acord per Governar i legislar a Castella i Leon entre el PP i Vox. Els del PSOE menys, donat que amb els del PP i Vox, van salvant  al borbó, l’església i la unitat territorial d’Espanya.

A Catalunya les operacions per espanyolitzar-nos venen d’antuvi. De moment han fracassat. Per alguns ,sembla que la dreta espanyola torni als seus inicis unificadors i no representi cap perill per Catalunya.

A Catalunya, el PP és residual i, els de Ciutadans han exhaurit el seu temps, però oblidar que els socialistes fincats a Catalunya, responsables de totes les operacions per espanyolitzar-nos i que no tindran cap problema per deixar el proper espai organitzat als de Vox, serà un fet i que lamentarem molt. Els socialistes ja ho van fer a l’Alemanya de Hitler.

Els que aposten per que Vox, sols, o amb el PP governi Espanya i que segur que serà el nostre moment, l’erren. Algú pot creure que els de Vox són pitjor que Franco i la seva recula falangista. Impossible. Franco va morir al llit i va governar amb el vist i plau primer dels EE.UU. i desprès de la UE.

Vox i PP sols o unificats governaran a Espanya i al seu Estat i que ningú en tingui dubtes, amb el borbó i, defensarà l’actual Constitució espanyola que consagra la unitat territorial i el castellà com llengua una i universal. Els poders de l’Estat espanyol seran els encarregats de fer la feina bruta. Sempre dins la seva legalitat, llei Mordassa, Poder judicial, TSTE, TC, HP, BCE.

I el millor de tot, bé, volíem dir el pitjor, ho faran amb el vist i plau dels nacionalistes espanyols, PSOE, UP, IU, Bildu, PNV, ER i de la UE. Com a molt és podria escapar alguna sanció econòmica des de la UE.

Només la independència de Catalunya, si pot ser avui millor que demà, ens pot desenganxar d’aquesta maledicció que  dura fa més de tres segles i l’únic que ens pot indicar com fer-ho és el MHP Carles Puigdemont i ja està trigant.

0 Comments

ELECCIONS MUNICIPALS II

9/3/2022

0 Comments

 
Picture

Mai sabrem si el MHP Carles Puigdemont a més d’utilitzar la via pacifica i democràtica per aconseguir la independència, creia amb altres vies. Només ell ho pot dir.

El que si sabem pels seus escrits i fets és que la construcció per tenir les eines d’Estat adequades mai van existir. Una responsabilitat compartida dins del Junts pel Si que eren els que governaven i legislaven i les eines a can pistraus. Els de les CUP com sempre a la seva bola.

Avui els fets ens diuen que la renuncia via unilateral per ser lliures, està, i és un fet, en via morta per ER i Òmnium. Els de JxCat, CUP i ANC de moment estan desflorant la margarida.

Tants caps tants barrets i la unitat foragitada. Pitjor, "conjuntada" per fer-nos creure que ara no toca i que vindran temps millors.

A les eleccions autonòmiques del Junts pel Si ens van voler fer creure que eren plebiscitàries. Els de les CUP no van trigar ni cinc minuts per dir-nos que malgrat havíem guanyat amb escons, havíem perdut amb vots.

D’acord, no tenim unitat, assumim-ho  i, cada partit polític vol triomfar, però és el moment d’aplicar l’estratègia més intel·ligent i que implicaria guanyar la partida democràticament i pacíficament sense que Espanya i el seu Estat poguessin fer res, donat el context actual.

Fem que les eleccions municipals de l’any vinent siguin plebiscitàries. Amb unitat o sense, que quedi clar qui vol la independència o no. I qui digui que no és el moment pel conflicte entre Rússia i Ucrainià només voldrà dir que el que ara tenim  és una  autonomia espanyola, i que ja ens va be.
​
Insistim, fem-ho, amb unitat o no, però que ER, JxCat, CUP o qui és presenti a les municipals expliciti que les eleccions municipals son un plebiscit i que cadascú proposi gestionar el millor que pugui per cada municipi. Que guanyi el millor. És la millor forma per saber qui vol la independència i qui podrà gestionar el futur. La resta autonomisme controlat en estat pur.


0 Comments

ELECCIONIS MUNICIPALS A LA VISTA

8/3/2022

0 Comments

 
Picture

Les maquinaries electorals dels partits s’han posat en marxa. Tots volen un tros del pastis. Uns per ser els millors gestors de lo públic i d’altres per motiu més espuris. Alguns, poquets i al marge de les directrius del partit pensant que poden contribuir per aconseguir la independència de Catalunya.

Els que som regidors de nova fornada, no tots clar, hem descobert que els Ajuntaments estan capats políticament i econòmicament. I no diguem administrativament saben que la legislació és espanyola i el control sobre les seves decisions, administratives, politiques o econòmiques estan tassades .i controlades pel secretari, interventor i tresorer de torn.

La importància de guanyar el màxim d’alcaldies i tenir el màxim de regidors, avui és la mateixa que teníem abans del 2011 quan és constitueix la Associació de Municipis per la Independència, amb l’objectiu que el municipalisme per la independència prengui posició amb tot el que hauria de venir. Abans l’objectiu era controlar la AMB i les Diputacions. Els Consells Comarcals eren el de menys, no disposen de pressupost social. Desprès de les darreres eleccions municipals, hem comprovat que la cosa no anava per aprofundir l’AMI, i els fets, comprovats, ens diuen que controlar Diputacions, AMB o Consells Comarcals s’ha fet per tornar al que és feia abans. Repartir diners, dir-nos que ve que gestionen i col·locar amics i saludats d’assessors.

Fracassats amb l’intent, la presó i la repressió generalitzada ha fet que ER per fi aclareix quina és la seva estratègia i objectiu, que mai ha estat la constitució d’un nou Estat en forma de República catalana. El seu objectiu és la República Federal espanyola i, controlar el màxim de les institucions a Catalunya, ara també.

Els de CDC, els de la Crida, els del PDeCAT, els de JxCat, fent el viatge per aclarir-se, i de moment sense una  estratègia definida, molts voldríem que el resultat evolutiu esdevingués una força organitzada per la independència. Tot i saben que seran matxucats i vilipendiats pels de fora i per molts dins de Catalunya

Les eleccions municipals previstes com eina de gestió, no serviran per res més que per ensorrar definitivament el procés. La qual cosa faran els de ER aliats amb els del PSC-PSOE, Comuns i Podemites. Barcelona n’és un bon exemple.

El poder que dona controlar la AMB i les Diputacions és dual. Serveix per col·locar als acòlits i per distribuir diners públics que ni la Generalitat controla.

En canvi si els que volem la independència de Catalunya anéssim a les eleccions municipals amb l’objectiu de guanyar el màxim d’alcaldies per la República, denunciant que mai podrem fer la millor gestió pels nostres, donat que mentrestant duri l’espoli que patim a Catalunya el que gestionem és la misèria, segur que ho tindríem més a prop.

Podem guanyar gairebé als 947 municipis de Catalunya per la independència? Potser a tots no. Però ho podem fer si la proposta abans esmentada s’acceptés per totes les forces independentistes. Gestionar la recollida d’escombreries, l’enllumenat públic, els espais d’esbarjo, la seguretat, la mobilitat urbana, informar als veïns i veïnes dels seus drets, oferir espais culturals i esportius, està molt be saben que són propostes limitades. Els Ajuntaments ni generen ni tenen prous recursos per fer tot el que és vol. Segur que l’espoli espanyol de més de 17.000 milions d’eros cada any que pateix Catalunya i te molt a veure.
​
Per fer-ho possible només cal aparcat el partit i pensar que hem de guanyar per ser lliures, mai per gestionar la misèria i potser com quan les eleccions del 14 d’Abril del 1931, fer-les PLEBISCITÀRIES. I que ningú ho oblidi, ERC és constitueix dos mesos abans d’aquestes eleccions amb una fusió d’opcions republicanes, socialistes, demòcrates i sindicals. Només units ens en sortirem.


0 Comments

"MAI SEREM LLIURES"

7/3/2022

0 Comments

 
Picture

He començat a rellegir el llibre de Jordi Molist, “Promet-me que seràs lliure”. El 25 de setembre del 2011 li regalava al meu fill Pau.

Una historia, que segur aproximadament va passar, on els valors familiars, la recerca de nous moments i la desfeta catalana a mans dels borbons castellans, esta explicat i relatat de forma magistral.

Una novel·la on l’instin de superació rosegant esdeveniments no buscats, finalment et situen, malgrat haver perdut la guerra contra l’imperi Castella, amb allò tant català de que la lluita no ha acabat i cal continuar treballant per un futur millor.

Portem, no per tots els catalans, més de tres segles lluitant per ser lliures. Potser sense voler-ho era una promesa que ens hem passat de pares a fills durant tot aquest temps.

Som al segle XXI, tres mes des de la desfeta i encara no som lliures. Un temps d’històrics fets peninsulars i mundials, i un temps per saber que alguns catalans mai han volgut ser lliures. N’han tingut prou amb sobreviure. El de menys va ser i és, com.

Dir que mai serem lliures és molt dur. Lliures per decidir com hem de viure i sobre tot seent catalans, és la batalla que ja hem perdut. Ahir el context social econòmic i polític ens va anar a la  contra. Avui el context dels mercats i el capitalisme, més els elements tecnològics moderns, tampoc ens ajuden.

La nostra llibertat sense poder decidir és el que ens dona la Espanya franquista i, el més greu, amb el vist i plau de la Unió Europea i els EE.UU.

Ho varem intentar, el poble va complir totes les expectatives i ens van atonyinar físicament i judicialment per posar urnes i exercir el dret més democràtic del mon mundial, votar. I els països Estats que diuen ser democràtics van callar o fins i tot és van posar al costat del borbó.
I si, insistim no serem lliures com voldríem els catalans. Ho serem com ho volen els espanyols, espanyolitzant-nos.

Només un lideratge polític de dimensions populars i, disposat al que faci falta ens pot fer lliures. Si l’espera és la que proposa ER, mai ho serem. I si la proposta del Consell (de) la República no si juga altra cosa que la judicialització internacional, tothom ha de saber que aquest camí no ens farà lliures. Sentencies judicials del TSJUE contra Espanya en tenim a cabassos, i que. Espanya i el seu Estat mai ha pagat cap preu.

Per acabar d’adobar-ho, tothom ha de saber que la unitat entre JxCat, ER i CUP, més la ANC i Òmnium, mai, si, mai la tindrem.

Ho hem de tenir clar, Espanya i el seu Estat formen part de la Unió Europea, de l’OTAN i de qualsevol tractat que defensi el regim del 78.

I com deia la dita; “al mon ni ha molts que defensen causes justes, però només els catalans defensem Catalunya”.
​
I l’únic que alguns podem dir, és que continuarem lluitant per ser lliures, saben que molts ho han fet, però ja no els tenim entre nosaltres. Aquest fet, més l’estratègia espanyolista per anorrear-nos com poble més una immigració que no controlem, ens està deixant en una situació de debilitat que de continuar, segur que mai serem lliures,  pitjor, haurem perdut definitivament i, ser un poble serà historia.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.