Escoltar al "mossèn" Junqueras dir que la presó fa més “legitima” la lluita independentista, escoltar la Vilalta descrivint com a màrtirs els exiliats de ER i escoltar al Rufian dient que el que diu l’estat espanyol, en concret la GC, és cert, no és que sigui miserable, és per llençar-los directament a la paperera de la historia.
El judici al govern del referèndum, és va fer perquè un sector del Govern del MHP Puigdemont el va trair i va fer el pitjor que és pot fer quan la confrontació estava servida i pintava que teníem possibilitats. Els de ER i JxCat van legitimar el regim del 78, la seva justícia i l’Estat espanyol. Els de ER tots. Uns quants de Junts.
D’aquelles pluges aquets fangar. Entregar-se al enemic, prescindir d’una defensa organitzada i única, renunciar a la defensa amb la nostra llengua, va visualitzar que la independència només era un element per negociar prebendes autonòmiques.
Potser mai sabrem que va suposar la seva entrega al enemic. El que si sabem, i en tenim fets, és que tot i guanyar eleccions, fins i tot amb majoria de vots, continuem tenint un Govern autonòmic, que legitima el regim del 78, la repressió espanyola i que tracta als repressors com íntims amics amb l’excusa de que els espanyols de dretes són diferents als d’esquerres i dolents
El que si sabem és que l’esquerres espanyoles menteixen i, que la taula de diàleg és un bluf. Que l’atac contra la llengua catalana està sense aturador. Que el corredor del Mediterrani ni és ni l’esperem. Que tots els fons que venen de la UE els reparteix Madrid. I sobre tot ara sabem amb fets que cap demòcrata i complidor dels acords voldria tenir un “Gobierno de España” com l’actual.
El judici va deixar clar que els entregats ni lluitaven pels drets seus ni dels catalans. Van acceptar ser jutjats en castellà. Van acceptar un Tribunal il·legítim per caducat i per amagar proves. Van acceptar que se’ls jutges a Madrid quan els pertocava fer-ho a Catalunya. I el més greu, callaven quan al MHP se’l tractava de covard i fugat de la justícia espanyola.
I si, ni ha per tots. Els indults és van pactar a canvi d’una moció, d’una investidura, d’uns pressupostos i d’uns vots a favor de tots els decrets lleis. D’això en diuen venuts.
Tenim uns condemnats i indultats que desprès d’haver patit tres anys de captiveri, haurien de ser els que lideressin el final del procés per implementar la República i fen gruix amb tots els exiliats.
Doncs no, pels de ER l’objectiu d’ahir i d’avui continua sent liquidar l’exili i treballar sibil·linament perquè quedi clar que els entregats són uns màrtirs, i els exiliats uns fugats a la justícia espanyola. Llàstima que els de Suïssa trenquen aquest relat.
Però els de Junts no és queden curts, amb l’excusa de la unitat, que mai reeixirà, practiquen moments al·lucinants. Confrontació intel·ligent governant la Generalitat autonòmica amb els que no volen la independència. Acords “infumables” amb els del 155 (DiBa). Gripaus llençats dia si i l’altra també des de ER contra el MHP Puigdemont. I cap resposta.
El darrer succés, desprès d’una mobilització del sector d’ensenyament és el colofó. ER, JxCat, socialistes i comuns espanyols pacten garantir que el castellà pot ser i ja és llengua vehicular a les escoles publiques. De traca i mocador.
I els independentistes, els de la DUI, els de l’1 d’octubre i els perseguits cada més orfes d’una alternativa política organitzada. Llàstima ho teníem tant a prop.