Sembla que ningú recorda el perquè del Brexit i la felicitació de Trump al primer ministre britànic quan guanyà el referèndum.
La Unió Europea, amb més de 480 milions d’habitants, que supera amb escreix els 332 que tenen els EE.UU. Sense comptar, per proximitat geogràfica Russia, amb els seus 144 milions d’habitants, és, menys amb lo militar, una gran potencia econòmica tecnològica i de know how.
I si, l’energia provinent dels fòssils, van fer possibles revolucions industrials i substituir el vapor i que els mes llestos de la classe, Rockefeller, és fessin d’or.
La OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), és va constituir al 1960. Abans però els control del petroli i els preu del barril, corresponia a “les set germanes” com va definir Enrico Mattei president de ENI a Itàlia.
Les set germanes eren les següents corporacions: Esso, Royal Dutch Shell, Anglo-Iranian, Socony, Standar Oil de California, Gulf i Texaco. El predomini del control dels EE.UU. sobre el petroli i distribució era gairebé total. La historia algun dia ens permetrà conèixer el paper d’aquestes empreses amb els gran conflictes bèl·lics, sobre tot de la segona guerra mundial. Eren els que abastien de cru a Hitler, Mussolini i de retruc a Franco.
Diversos fets, com nous descobriments de bancs de petroli, nacionalitzacions del producte per alguns Estats, obliguen a modificar el paper de la OPEP. Només la intel·ligència dels americans farà possible que tothom accepti, com als seus inicis i per sempre, que tota transacció és farà únicament en DOLARS.
Aquest fet suposaria que qualsevol país no productor de petroli i sense cap altre recurs energètic, és veies obligat a generar dòlars per poder comprar petroli. Ni la lliura esterlina, franc, marc, pessetes, lires, dracmes, rubles i d’altres servien per comprar petroli.
La pregunta escaient seria, per exemple, perquè el petroli de Kuwait que tenen el “dinar” com moneda oficial l’han de pagar amb dòlars. Podrien vendre’l a canvi d’euros. Doncs no. La imposició de la OPEP que controla els EE.UU. ho impedeix.
Tenim dades prou contrastades que tant el Gadafi com Hussein, Líbia i Irak, estaven disposats a fer les transaccions de petroli a la Unió Europea amb l’euro, moneda oficial i amb capacitat transaccional garantida per tots els estats de la UE i el seu Banc Central de la UE.
Era una proposta perillosa pels EE.UU. Els americans no controlen el petroli i gas rus. El xines tampoc. Calia liquidar aquesta possibilitat i a fe de deu que ho van fer. Americans i Anglesos més els col·laborador necessari amb l’excusa d’armes de destrucció massiva van arrasar aquets dos països deixant clar que les vel·leïtats nacionals és pagaven. El que relatem no té res a veure que el Hussein i Gadafi fossin uns sapastres dictadors. Els EE.UU van fer negoci amb l’Iran del Reza Palhavi, dictador i corrupte, a canvi controlaven el seu petroli.
Des de la caiguda de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) i el mur de Berlin, poc a poc Rússia, avui Confederació Russa va decidir adoptar criteris capitalistes i modernitzar la seva societat a tots els nivells. No ho tenien senzill, la guerra freda va fer autèntics estralls impedint un creixement no comparable als que van tenir l’ajut del Pla Marshall americà.
Mentrestant la Unió Europea s’ampliava i els Estats feien concessions, creiem que de moment insuficients, politiques, Rússia i lentament teixia complicitats comercials de base estrictament de mercat i necessitat. Capitalisme incipient.
Petroli, gas, matèries primes com l’alumini, fusta i d’alimentació, recursos que tenen, eren ven comprats i rebuts a la UE. A canvi Rússia rebia de tot el que produïa la UE sense restriccions, sempre que d’altres no ho prohibissin.
Rússia, a canvi tornava ha reinvertir a la UE, a les industries, al esport i on calgués. Fins i tot alguns estadistes valoraven positivament aquesta situació, saben que tard o d’hora Rússia podria ser un Estat més de la UE. I sobre tot, un fet irrefutable, Rússia elimina el Pacte de Varsòvia, signa el tractat de no proliferació d’armes nuclears i, per contra i, per pressions dels EE.UU amb els seus fidels de la UE mantenen la OTAN contra el perill del comunisme rus.
Rússia ha envaït Ucraïna si, com és va fer a Cambotja, Vietnam, Panama, Iran, Líbia, Afganistan. Aquest fet, ara mateix ha sofert un retrocés amb les relacions a Europa que no sabrem el que durarà, però estem convençuts que tard o d’hora no quedarà més remei que entendre’ns. Ha no ser que l’objectiu sigui destruir el Planeta.
RSS Feed
