ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ALMODÓVAR, BERLANGA, WOODY ALEN, HITCHOCK.

26/6/2017

1 Comment

 
Picture
 
Si no fos perquè el PP té més de 900 imputats, ara investigats, 30 càrrecs públics condemnats, dels quals 23 són a la presó. Si no fos perquè el comissari Villarejo, que en qualsevol país normal estaria a la presó per traïdor a l’Estat. Si no fos perquè el PSOE té la seva motxilla amb els GAL, BOE, Filesa, Guerra, Roldán i ERE’s. Si no fos perquè la Victoria Álvarez acusa al PSC, José Zaragoza de col·laborar amb les clavegueres del Estat per fer mal als Pujol i de passada el procés. Si no fos perquè el Govern espanyol fa i desfà a la justícia espanyola per conveniències objectivament criminals. Si no fos perquè el govern espanyol ens vol esfondrar la nostra economia i imatge internacional. Si no fos perquè el Govern insta als seus tribunals per criminalitzar les urnes i la democràcia. Si no fos perquè tothom sap que l’Estat espanyol és responsable de l’operació Catalunya. Si no fos perquè sabem que als Mossos ni aigua. Si no fos perquè sabem que ens han prohibit el català sempre que han pogut arreu del planeta. Si no fos perquè el PP amb el silenci del PSOE van endegar unes guerres a Orient saben que mentien. Si no fos perquè tenim ara un rei emèrit corrupte i vividor a expenses del diner públic. Si no fos perquè a Espanya existeix un entramat empresarial que mai perd i s’enriqueix a esquenes dels pobres contribuents. Si no fos perquè a dia d’avui ni el PP ni el PSOE encara no han condemnat el franquisme i restituït a les seves víctimes. Si no fos que l’única obsessió és construir la nació espanyola amb una sola llengua la castellana i una historia escrita pels vencedors de guerres. Si no fos perquè l’Estat incompleix i infringeix la majoria de tractats i declaracions internacionals. Si no fos perquè l’objectiu descarat, explicat i mantingut ha estat espanyolitzar-nos. Si no fos perquè la majoria de catalans volem exercir el dret d’Autodeterminació. Si no fos perquè per primera vegada tenim un Govern per la independència i una majoria parlamentaria. Si no fos perquè l’1 d’Octubre, malgrat tot el que pugui fer el govern espanyol i els seu Estat, posarem les urnes i votarem:

Els directors esmentats, si poguessin, farien una pel·lícula des de el 78 fins ara, que passaria als anals de la Historia com el millor documental, d’acció, de por, d’amenaces, de violència, d’intrigues, i que segur obtindria uns quants Oscars. El títol de la pel·lícula podria ser: Espanya punt i final.
 

1 Comment

NO HAN ENTÈS RES.

24/6/2017

1 Comment

 
Picture

La transició va ser un pacte entre franquistes, falangistes, feixistes i uns quants representants de la societat civil mal organitzada, que mai van ser validats. Podríem fins i tot admetre la bona fe i voluntat dels que van pensar que millor una monarquia imposada, legitimar el franquisme i les seves fellonies, que continuar amb la dictadura.

Un pacte que mai va ser entre cavallers. Una lleialtat al pacte inexistent. Va ser un frau en tota regla. Catalunya però va jugar l’aposta. El temps amb tota la cruesa inimaginable ha situat a tothom don mai hem marxat. Els “Reals Decrets de Nova Planta” del sanguinari Felip V, avui encara vigents ens recorden que a Espanya els castellans han imposat el castellà, un relat històric falsejat i una centralitat a proba de bombes.

Totes les forces politiques i socials de Catalunya amb representació institucional, han treballat per la Catalunya Autonómica durant més de 30 anys incansablement, perquè ens entenguin i per un autogovern decent.

Castella i la seva extensió Espanya, està a punt de perdre una de les seves darreres colònies. Construir un Estat federal des de el 78, reconèixer singularitats identitaries, tenir capacitats politiques i econòmiques, hauria suposat una entesa lleial per aprofundir en temes com la solidaritat i la fraternitat.

Espanya, Castella, Madrid i la seva obsessió dominant els ha fet perdre el que tant han perseguit. Espanya podria ser la Suiza de la Mediterrània. Sense guanyadors ni vençuts. Una Espanya on tothom és sentis orgullós de la seva catalanitat, i de pertànyer a un Estat democràtic. Ara la Espanya dels Borbons i del Franquisme té tots els punts per reinventar-se. Els espanyols, ahir amb una bandera republicana i avui amb la franquista i borbònica, ho han volgut tot i possiblement ho perdran tot.

El pitjor de tot, a més de no haver entès res, és que l’esquerra espanyola castellana, tant internacionalista, tant a favor dels pobles, tant unitarista de fireta, tant progre, seran els màxims responsables i culpables de tot plegat.

Arribats on som, els que només volen ser espanyols, potser perquè no poden ser altra cosa, continuen sense entendre res. Va de democràcia.  Pels del Si, d’independència, i negar les urnes a tot un poble mai pot ser d’esquerres, si de cas de dretes, tot i que en alguns indrets del planeta les dretes són infinitament més democràtiques que algunes esquerres d’Espanya.
​
Espanya i els seus valedors de reminiscències dictatorials, vist i comprovat com anat tot plegat, no és que no entenguin res, és que ni volen ho entendrien. El seu univers comença a Espanya i acaba a Espanya. Amb aquesta gent no hi tenim res a fer. Potser la independència de Catalunya els obrirà els ulls i farà que de cop ho entenguin. Sense esforç. Sense respecte pels altres. Sense estimació per la terra. Sense excel·lència en el treball i sense democràcia qualsevol poble tard o d’hora esta abocat a la seva extinció.


1 Comment

D'AQUÍ A L'1 D'OCTUBRE AMB ESPANYA O AMB CATALUNYA.

20/6/2017

0 Comments

 
Picture

L’ 1 d’Octubre, d’arrel serà com el 9 N. La voluntat d’implementar el resultat i la participació al Referèndum, obrirà un nou escenari a Catalunya i Espanya i determinarà que no serà el mateix.

Els Podemites, Colauites i Socialistes a Catalunya no poden, o no saben, mantenir discurs i posicions que els diferenciï dels uninionistes d’esquerres espanyols. De fet serveix l’exemple del PSC. Unificar i practicar un internacionalisme casolà sota el discurs del PSOE, els ha dut on són ara. Sotmetre’s a les decisions dels de fora ja les té aquestes coses. Els de fora no pateixen les rodalies, la mancança d’inversions, el compliment de les addicionals, el compliment de les sentencies del TC a favor de Catalunya i un espoli galopant.

Reforma constitucional allà i aquí. Una Nació de Nacions, Estat plurinacional en diuen allà i aquí també. Referèndum pactat o res, diuen uns, els altres senzillament NO, allà i aquí. La llei és la llei i la Constitució diu el que diu i no complir és delicte, diuen allà i aquí. Cap diferencia. Seguiment a ulls clucs.  Els d’aquí han assumit que qui mana viu a Madrid i que ho decideixen tot. Sembla que els vassalls només esperen la crida per una cadira més galdosa.

No perdem més el temps amb el Collboni, l’Iceta, la Parlon, el Ros, la Marín, en Balmon, Ballesteros, Arrimadas, Coscubiela, Rabell, Domènech, Colau, Pisarelo. Aquesta gent no vol que el poble català exerceixi el Dret d’Autodeterminació. Són autonomistes que preparen el terreny per unes noves eleccions autonòmiques. Són els nous i vells unionistes que prefereixen la monarquia espanyola a la República Catalana. Prefereixen inhabilitacions i lleis injustes a urnes. Prefereixen legitimar un Estat espanyol sense separació dels poders. Prefereixen formar part d’un Estat corrupte judicialment i econòmicament.

Queden 103 dies per l’1 d’Octubre, i ni el psc – PSOE, ni els podemites colauites modificaran el seu paper que no deixa de ser un atac a tots els que volem votar, amb l’objectiu de convertir el Referèndum en paper mullat. Insistim toca campanya popular. Toca explicar-nos. Toca guanyar adeptes a la causa. Toca guanyar l’1 d’Octubre. Toca deixar de perdre el temps.


0 Comments

LA NOVA CONFLUÈNCIA.

19/6/2017

1 Comment

 
Picture
 
La moció de censura i el Congrés del PSOE han tingut dos virtuts i cap d’elles afavoreixen els catalans i Catalunya.

Pedro Sánchez al Congrés: “Trabajaremos para que Espanya sea una Nación de Naciones, sin renunciar a que la sobirania és exclusiva de los espanyoles”.

Pablo Iglesias: “Espanya és una Nación de Naciones y el pueblo catalan tiene derecho a decidir siempre que se haga de acuerdo con la legalidad española”.

Pedro Sánchez ho diu obertament i Pablo Iglesias mareja la perdiu. P. Sánchez ho diu saben que potser algun dia pot presidir el Govern espanyol. P. Iglesias diu el que diu saben que les possibilitats de que governi algun dia són tant allunyades com Mart de la Terra.

La nova confluència, previsible i únic camí per assaltar la Moncloa, sembla que només té possibilitats aparcant “el problema català” i sorpassos.

Els números són tossuts i PSOE més UP no sumen. Sumen amb Ciutadans o amb ERC, PDeCAT i PNV. Són combinacions tant inversemblants com impossibles ates el posicionament de tothom. Per tant tenim Rajoy i PP controlant l’Estat per tot el que queda de legislatura.

Xavier Domènech s’ha entrevistat amb el President Puigdemont i Junqueras. Les seves declaracions confirmen que els de “Catalunya si que és pot”, Barcelona en comú, Iniciativa i Esquerra Unida, en cap cas seran aliats estratègics per fer del 1 d’Octubre el dia d’Autodeterminació dels catalans.

Ho tenen clar, sense dir-ho volen eleccions i un nou tripartit. De fet els és indispensable acabar amb el Procés. Ja és hora que  ho tinguem clar. Per Rajoy No és No, per tota aquesta colla és “Si al Referèndum” però amb el permís de l’Estat espanyol, cosa que equival a mantenir de facto la mateixa posició que el PP i PSOE.

En Domènech farà amb els seus campanya, segur. Obertament no poden posar-se contra la majoria de catalans que volen urnes. La seva campanya la faran sota la premissa de que no tindrà cap “validesa jurídica” i d’una defensa del No que és en el fons la seva realitat. Primer Espanya, segon capital Madrid, tercer tot és decideix al centre, quart un sol Estat per controlar-ho tot, cinquè a Espanya només hi una Nació verdadera i d’altres plenes d’espanyols.
​
El Referèndum el farem, malgrat els cants de sirena a ERC que sembla que totes li ponen. També s’ho pensaven a Barcelona. Guanyar-lo i fer que hi hagi una bona participació només dependrà de la campanya que fem. Tenim arguments, tenim il·lusió i tenim raó. Només cal que Junts pel Si, les CUP, ANC, Òmnium i AMI ens posem d’acord per una campanya transversal. Ara no va de partidisme va de guanyar o perdre. El millor de tot és que el Govern del PP i el seu Estat no podran evitar l’1 d’Octubre com tampoc van poder evitar el 9 N.


1 Comment

ENS PRENEN PER TARATS MENTALS

18/6/2017

0 Comments

 
Picture

Una part gens menyspreable del mon sobiranista independentista, actua i pensa des de la perspectiva identitaria, segur. Ser català amb plenitud, a Espanya i el seu Estat des de el 1714 ha estat impossible. D’altres tenen en compta l’espoli, les atencions de l’Estat i el saber que una Catalunya independent té un bon futur.

El 39 Congrés del PSOE ha resolt que Espanya és una nació monàrquica i plurinacional. Afegeixen també que la sobirania única és la dels espanyols. Acontentar als socialistes catalans, situar dubtes a l’espai independentista i neutralitzar la proposta de Unidos Podemos, sembla que n’és l’objectiu. Cap reconeixement al Dret a Decidir dels catalans.

La moció de censura fracassada numèricament, obre un nou escenari. Unidos Podemos, obviant el que ha fet el PSOE s’obra a possibilitar enteses per fer-se amb el Govern espanyol. La contradicció està servida uns volen un Referèndum acordat amb Espanya i els altres negant el dret a decidir. Conclusió algú haurà de fer renuncies.

Pedro Sánchez guanyador de les primàries, va escenificar, quan no li calia, el seu posicionament sense fissures; “Presidente Rajoy a sus ordenes para mantener la unidad de España”.

L’esquerra espanyola està dividida i només la seva entesa, mes l’ajut dels perifèrics els pot donar el control de la Moncloa. Conjuminar les posicions dels independentistes, unionistes purs i unionistes laxos, esdevé avui tant inversemblant com titànic.

Mentrestant el partit més corrupte d’Europa, d’arrel franquista i autoritari, aprofita a fons el nacionalisme espanyol del que el PSOE i UP no en poden prescindir. Catalunya vol pactar, PP i PSOE no i UP si però quan governin.

La determinació de tots els espanyols, malgrat matisos, és evident, Catalunya és d’Espanya i els únics que tenen dret a decidir són els espanyols. Només amb permís del centre els catalans podran opinar.

Ens volen regalar les oïdes amb allò que fa segles ja sabem els catalans, Catalunya és una Nació, que ha tingut Drets i Constitucions i que les hem perdudes per la violència de borbons i dictadors.

No existeixen Nacions culturals. Tampoc sotmeses. Si s’és Nació només s’ha n’és amb tot el bagatge polític, econòmic i sobre tot amb la llibertat per triar el futur. Dir-nos que som Nació, però qui decideix és Espanya, directament és tractar-nos de tarats mentals i de gent submisa als dictats d’altres.

Som al cap del carrer, els catalans volem decidir i fer-ho democràticament. Urnes i vots decideixen. Prohibir-les, perseguir-les i plantejar-les com un fet antidemocràtic, corrobora que l’Estat i els seus adlàters, avui estan lluny dels mínims estàndards democràtics.
​
Preparem-nos perquè els demòcrates estarem assetjats per impedir-nos votar. Només el convenciment, la insistència i la unitat transversal ens pot fer guanyadors, tot i perden el Referèndum. Si el fem, votem i s’explicita el resultat, haurem fet un pas de gegants per demostrar que a Espanya a més d’espanyols hi han catalans.


0 Comments

L'AMOR DE SEMPRE.

17/6/2017

0 Comments

 
Picture
 
Tenim les rodalies fetes un fàstic. De les obres que estan aturades o per començar de carreteres per plorar. De la estació de la Sagrera un drama. Del corredor del Mediterrani ni se’l troba ni se l’espera. De complir les sentencies del TC favorables a Catalunya a dia d’avui el més calent a l’aigüera. Ni disposició addicional ni punyetes, l’aixeta dels euros continua sent l’eina de desgast que fa que retallem i facin veure que som nosaltres els culpables. Caos a l’aeroport del Prat Barcelona. Caos pels DNI i passaports. La llista amorosa és interminable.

Les dues darreres accions del govern espanyol, confirma “l’amor fraternal” que sempre ens han mostrat. La Generalitat no pot, després de 6 anys de no fer-ho, convocar 500 places de Mossos. Parlem de seguretat, de la lluita contra el terrorisme, de garantir l’Estat de dret. Convocatòria aprovada en la Llei de Pressupostos de la Generalitat. Per acabar d’adobar-ho, el govern del PP facilita a l’erzaintza la connexió amb l’Interpol i ho impedeix als Mossos. Ole tu. Mentrestant el PSOE, UP i Ciutadans practiquen la llei del silenci.

I per fi la darrera declaració del Ministre de torn, Zoido: L’Estat i el seu Govern perseguiran als voluntaris pel 1 d’Octubre amb accions penals i fan al mateix temps una crida perquè els funcionaris no hi participin. Ja ho dèiem urnes de destrucció massiva i els voluntaris els encarregats de prémer el gallet.

El quadre general per una parella normal seria la de, “nena ho hem intentat, ens hi hem esmerçat, però no hi res a fer, jo penso el que penso i tu també. Ara el que toca és civilitzadament divorciar-nos”.

Espanya mai serà un Estat plurinacional amb tot el que vol dir. Espanya mai consentirà que la llengua catalana tingui l’estatus del castellà. Espanya mai permetrà que el català sigui d’us general i obligat a Catalunya. Espanya no permetrà que els nostres esportistes decideixin on jugar i que Catalunya competeixi internacionalment. Espanya mai permetrà que Catalunya recapti tots els seus impostos i sigui ella la que decideixi el grau de solidaritat. Espanya mai cedirà el control de les duanes, ports i aeroports de Catalunya.

El PP, el PSOE, i la marca blanca del PP, Ciutadans, només treballen per una Espanya pàtria i centralista. Només cal veure les infraestructures radials. Els de Unidos Podemos practicants de la fraternalitat, l’acaben si l’acord és inexistent.

L’amor que rebem des de Espanya i el Estat és tant decebedor com contundent. L’any 2006 varem decidir que ja en tenim prou d’aquest amor. El temps on haurem de negociar actius i passius, com a qualsevol parella, és a prop.

Mentrestant el més inaudit, sorprenent i llastimós és veure com els opositors al divorci tenen unes tragaderes de traca. El Govern espanyol i els seus adlàters, volen pressionar, el nivell i les seves conseqüències els hi és igual. Fer-ho però té repercussions generals. Volem dir que no només patim els independentistes, també els que no ho són. Els contraris a que Catalunya sigui un Estat, ho són fins i tot renunciant a la defensa del que qualsevol espanyol fora de Catalunya te dret.

L’Arrimadas, que darrerament patina més que un os en un garatge, en la seva afirmació “dominical”, ens ha dit, sobre el tema Mossos i la Junta de Seguretat, que el que fa el Govern te conseqüències. Potser te raó, però la seva misèria socio política és real des de el moment que admet que els ciutadans de Catalunya indepes o no, no tenim els mateixos drets que la resta.
​
El silenci clamorós dels socialistes, podemites, colauites i peperos disfressats, davant l’atac persistent del PP, a tots els ciutadans de Catalunya, els inhabilita i desacredita. Que ho sàpiga tothom els independentistes els patim però el que no ho són també.


0 Comments

URNES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA.

16/6/2017

0 Comments

 
Picture

Pablo iglesias a la SER ho ha deixat clar: “Los catalanes tienen “derecho a decidir” siempre que el Referendum sea pactado”. “Sin pacto será una mobilización ciudadana sin más consecuencias”.

​També ha tornar a insistir que ell és partidari del dret a decidir, però que farà el que calgui perquè Catalunya continuí dins d’Espanya i el seu Estat.

D’una tacada, Iglesias ens diu que mai exercirem el Dret d’Autodeterminació, perquè ell i només ell té la certesa de que mai serà President del Govern espanyol, abans està Pedro Sánchez i aquest ni dret a decidir ni res que si assembli. Per tant ni pacte ni drets pels catalans. Això si fer manis, protestar, indignar-nos i tragar és un dret que tenim, i segurament fins i tot tindríem el seu recolzament i aquest si total.

Si el PP, el PSOE i la crosa del PP (Ciutadans) han construït el front contra el Referèndum, els de Unidos Podemos poden trencar-lo i demostrar a l’hora la bondat de la seva proposta posant-se al costat del Govern i Parlament català. La participació no condemna a ningú, ens al contrari, mostra l’autenticitat democràtica i lleial de la seva proposta.

Donar suport i participar-hi en cap cas trenca res. El que si que fa és visualitzar que Espanya encara té possibilitats de regenerar-se. La vinculació del resultat serà en funció de la participació i de les garanties democràtiques, qüestió que només pertany al Govern de la Generalitat. El reconeixement internacional serà efectiu si ho fem be, si ho fem segons els estàndards democràtics i el resultat és clar. Un escenari de reconeixement internacional posaria a Unidos Podemos com l’únic referent democràtic a l’Estat espanyol. Res a perdre i molt a guanyar Pablo.

Espanya, el seu Estat i el Govern, ens venen a dir que les urnes són armes de destrucció massiva. Que fer un Referèndum és un cop d’Estat. Sembla que les urnes és carreguen amb una “munició mortal”. Els franquistes d’això en saben molt. Però una mica de raó tenen, les urnes les carregarem amb paperetes i per fer l’acte més democràtic que es coneix, votar. El recompte dels si, els no i els vots nuls, serà un “acte mortal de necessitat” per acabar amb la dependència, sobre tot si el Si s’imposa.

Objectivament Espanya, el seu Estat i el seu Govern, poc a poc mostra tot el seu arsenal de campanya i el que hauria de preocupar a propis i estranys és la deriva cap un Estat autoritari i sense la més mínima separació dels poders públics.

Avui i sense por a equivocar-nos diem i ven alt que l’Estat espanyol és un Estat amb tots els ets i uts franquistes. Que no hi ha separació de poders. Que la corrupció és sistèmica i estructural. Que la transició a més de ser un mite, va ser una imposició dels poders fàctics franquistes i falangistes adobat amb els que avui han practicat la indecència de les clavegueres de l’Estat i els diners públics per intentar eliminar als adversaris politics i presumptes terroristes.

Per acabar constatar que Espanya, el seu Estat i govern de torn, són una estafa democràtica que tot i avén signat innumerables acords, concerts, declaracions i lleis internacionals, els incompleixen sistemàticament. Avui és constata intentant impedir que els catalans puguin exercir el dret legítim, com diu la Declaració de Drets Universal signat per Espanya, d’Autodeterminació.

Tots els Estats de la Unió Europea, manifesten i no és posicionen sobre el Referèndum. Diuen que és un afer intern del regne d’Espanya. Aviat Europa també s’haurà de posicionar, o democràcia i urnes amb el seu resultat inclòs, o autoritarisme en estat pur, que alguns ja saben on condueix.


0 Comments

"ENEMICS DEL POBLE"

10/6/2017

1 Comment

 
Picture

D’entrada no diríem tant. La llibertat d’expressió que sempre s’ha de garantir, no pot incórrer en cap de les tipificacions delictives internes i externes. Sobre tot per garantir-nos la convivència i en cap cas convertir el ja de per si complexa equilibri relacional, en un infern, sobre tot en el mon globalitzat i multicultural que ara tenim.

Un cartell penjat a Lleida diu que, Iceta, Rabell, Arrimadas i Albiol, són contraris a la democràcia perquè ens neguen el dret d’Autodeterminació. I afegeix que són “enemics del poble”, i ho arrodoneix amb la frase de; “Tractem-los com a tals”.

La fiscalia espanyola, en absència de violència, repleguen a tort i dret qualsevol excusa per atemorir-nos, amenaçar-nos i condemnar-nos. Hores d’ara qui vol saber-ho, ja sap com las gasta el PP i el seu govern. Afinen les fiscalies, canvien i posen jutges, situen als seus acòlits servidors de la justícia per fer del Tribunal Constitucional l’arma de destrucció massiva. Ara i fins l’1 d’Octubre, la justícia espanyola serà una piconadora. Ells interpretaran i ells condemnaran. Nosaltres a guanyar el Referendum. Els contraris, solets quedan ven retratas. Ara és hora d’explicar-nos i eixamplar el Si, no de confrontacions inservibles.
​
No serem nosaltres els que qüestionem el contingut del cartell. Ara be, uns personatges contraris a la democràcia, a les urnes i al dret que tenen els pobles a Autodeterminar-se, poden ven be situar-se com enemics de la democràcia i tractar-los, quan vingui el temps de triar representants, com empestats i negats per representar des de la política a cap sector de la societat. Això si, sempre des de el màxim respecte que ens mereix qualsevol ciutadà.


1 Comment

ELS SOCIALMONARQUICS.

9/6/2017

0 Comments

 
Picture

Partit Socialista Obrer espanyol. Temps era temps. Avui allunyats de les teories Marxistes. Defensors dels borbons. Defensors d’una Constitució on Franco va situar com a cap d’Estat al seu protegit i l’exèrcit com garants de la Espanya una i gran. Defensors d’un Tribunal Constitucional polititzat que decideix per sobre de la voluntat dels ciutadans de Catalunya. Defensors de les teories neoliberals. Defensors de les portes giratòries. Defensors de la sobirania única dels espanyols i contraris a la dels pobles. Defensors del PP i Rajoy perquè governin malgrat el seu biaix franquista, absolutista i corrupte. Defensors dels incompliments de l’Estat amb Catalunya. Defensors de que on és tingui el poder polític i econòmic real sigui a Madrid. Defensors, com Franco de la unitat sagrada i incorruptible d’Espanya. Defensors que Catalunya sigui la tercera contribuint a la Hisenda espanyola i la novena en rebre. Defensors d’una Espanya radial, improductiva que només afavoreix a les castes dominants. Defensors del Concordat amb la Església vigent i signat per Franco. Defensors de que la Fundació Francisco Franco, el Valle de los caidos i la simbologia falangista feixista, siguin legals. Defensors dels seus corruptes. Defensors de les clavegueres de l’Estat.

Finalment DEFENSORS, tant mateix com els del PP i Ciutadans, de que els catalans no ens puguem autodeterminar a traves de les URNES, cosa que confirma que el Miquel Iceta i els seus sicaris politics i vividors de la política, són qualsevol cosa menys SOCIALISTES, OBRERS, D’ESQUERRES i amb el que pertoca a demòcrates, de moment com a la mili; “Valor; se le supone”. 

Avui, el PSC - PSOE és un partit estafa allunyat dels mínims estendards democràtics i pel que tot indica enemics aferrissats de les urnes que no puguin controlar



0 Comments

RES DE NOU SOTA LA CAPA DEL CEL.

4/6/2017

1 Comment

 
Picture

L’equip de l’Estat espanyol ha guanyat la copa de la Champions League. Els unionistes espanyols ho celebren fent el de sempre, dirigint la seva ràbia contra el Barça i els independentistes.

Sembla que la victòria els obnubila la ment. Les seves festes no ho són sense insults. De fet el mimetisme polític i esportiu n’és la norma a Espanya. “Pujol enano habla castellano”. Paga el Barça, Mesi, Neymar; “Màfia, capo”. La resta d’insults, polacos, insolidaris, nazis, etc. ens mostren la gran estimació que Espanya i la majoria d’espanyols tenen al poble català.

Ens volen espanyols però de segona. Ho controlen tot. La FEF dirigida per un ex Fuerza Nueva. El col·legi d’àrbitres. El Tribunal Constitucional format per magistrats del PP i del PSOE. La Fiscalia afinadora en mans del PP.

La corrupció espanyola, inclosa la que “suposadament” és practica a la llotja del Bernabeu, té tots els ingredients franquistes. Amiguisme, nepotisme, absolutisme, favoritisme, falangisme, dictocracia, són accepcions que defineixen prou be on és i que és Espanya.

La volen gran cusin Madrid amb vies de ferro i asfalt. La volen gran amb olimpíades que mai han estat. La volen gran amb gratacels de poca volada. La volen gran amb la concentració empresarial d’obligat compliment. La volen gran amb un equip de futbol imperial. La volen gran amb uns mitjans de comunicació doblegats, submisos i servils. La volen gran mantenint els “cortijos y cotos de caza”. La volen gran impedint que altres aeroports volin d’acord els estendards competitius. La volen gran empetitint a la resta, de territoris i ciutadans. La volen gran explicant-nos que la seva “nació mil·lenària i historia” és la gran. La volen gran per mentir, per dir-nos que Franco i la seva dictadura van ser bons per Espanya. La volen gran per mantenir els seus privilegis, i la volen gran obligant a la resta que paguin la festa i callin.

Res de nou sota la capa del cel. Els catalans han de parlar dues llengües mínim. Els catalans han d’obeir la legalitat espanyola i desprès la catalana si és espanyola. Els catalans no tenim drets històrics. Els catalans hem d’entendre que el futur passa pel castellà. Els catalans hem d’entendre que pagar autopistes, tenir les rodalies que tenim, la xarxa viaria que tenim, els ports i aeroports que tenim i que som el territori que paguem més de tot de l’Estat espanyol, és per el nostre be, i nosaltres amb més de tres segles a l’esquena sense adonar-nos.

Malgrat tot, a dia d’avui encara no entenen perquè no som del Madrid i que volem deixar de ser espanyols. Probablement ho entendran el dia que sota la capa del cel hi hagi quelcom nou i sembla que serà més aviat del que ells voldrien i es pensen.


1 Comment
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.