L’ 1 d’Octubre, d’arrel serà com el 9 N. La voluntat d’implementar el resultat i la participació al Referèndum, obrirà un nou escenari a Catalunya i Espanya i determinarà que no serà el mateix.
Els Podemites, Colauites i Socialistes a Catalunya no poden, o no saben, mantenir discurs i posicions que els diferenciï dels uninionistes d’esquerres espanyols. De fet serveix l’exemple del PSC. Unificar i practicar un internacionalisme casolà sota el discurs del PSOE, els ha dut on són ara. Sotmetre’s a les decisions dels de fora ja les té aquestes coses. Els de fora no pateixen les rodalies, la mancança d’inversions, el compliment de les addicionals, el compliment de les sentencies del TC a favor de Catalunya i un espoli galopant.
Reforma constitucional allà i aquí. Una Nació de Nacions, Estat plurinacional en diuen allà i aquí també. Referèndum pactat o res, diuen uns, els altres senzillament NO, allà i aquí. La llei és la llei i la Constitució diu el que diu i no complir és delicte, diuen allà i aquí. Cap diferencia. Seguiment a ulls clucs. Els d’aquí han assumit que qui mana viu a Madrid i que ho decideixen tot. Sembla que els vassalls només esperen la crida per una cadira més galdosa.
No perdem més el temps amb el Collboni, l’Iceta, la Parlon, el Ros, la Marín, en Balmon, Ballesteros, Arrimadas, Coscubiela, Rabell, Domènech, Colau, Pisarelo. Aquesta gent no vol que el poble català exerceixi el Dret d’Autodeterminació. Són autonomistes que preparen el terreny per unes noves eleccions autonòmiques. Són els nous i vells unionistes que prefereixen la monarquia espanyola a la República Catalana. Prefereixen inhabilitacions i lleis injustes a urnes. Prefereixen legitimar un Estat espanyol sense separació dels poders. Prefereixen formar part d’un Estat corrupte judicialment i econòmicament.
Queden 103 dies per l’1 d’Octubre, i ni el psc – PSOE, ni els podemites colauites modificaran el seu paper que no deixa de ser un atac a tots els que volem votar, amb l’objectiu de convertir el Referèndum en paper mullat. Insistim toca campanya popular. Toca explicar-nos. Toca guanyar adeptes a la causa. Toca guanyar l’1 d’Octubre. Toca deixar de perdre el temps.