Blog Archives

LA DIGNITAT AVUI ÉS COTITZA A LA BAIXA

31/5/2018

Pedro Sánchez reclama el vot favorable dels diputats del Congrés, gairebé com un acte de fe. Sembla que l’argument fonamental és per acabar amb la corrupció. Sánchez admet, i la resta, que la corrupció del PP és sistèmica i estructural, però sense dir-ho també admeten que és del Estat, perquè sinó amb la justícia i policia ni hauria d’haver prou per combatre-la.

Sánchez obvia i pretén que oblidem que la seva corrupció, la del seu partit, ERE’s, tard o d’hora també esclatarà, com ho va fer el GAL, el BOE, el Roldán, Filesa, Guerra germà, etcètera.

El PSOE, com Ciutadans, no ha tingut cap vergonya amb pactar amb els corruptes del PP. “Entre corruptos anda el juego” diuen els castellans. Exactament fa tres setmanes és van reunir Rajoy, Pedro Sánchez i després amb el Rivera, per pactar més 155, control del finances de la Generalitat “sine die” i tota l’acció jurídica contra els politics catalans i les seves pretensions. El tema dels insults i desqualificacions als independentistes, podria ser el de menys, només s’utilitza per esgarrapar uns quants vots.

Pedro Sánchez, si guanyes la moció, i n’estem prou segurs. El que no farà és:

Reconèixer que el govern del Rajoy i la seva fiscalia s’han extralimitat, reduint la política a “desacataments” amb l’única resposta de la via judicial i repressiva per part dels cossos policials espanyols.
Reconèixer que el 21 de Desembre els independentistes varem guanyar i que tenim tot el dret legal a constituir el Govern que decideixi el Parlament.
Modificar la elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional, avui polititzat pel PP i PSOE.
Reconèixer que l’Estat espanyol és plurinacional i que tots els pobles d’acord la Declaració Universal de Drets Humans, tenen dret a l’Autodeterminació.
Que amnistiarà a tots els presos politics, als condemnats per usar la llibertat d’expressió i garantirà el retorn del exiliats politics.
Que està disposat a una reforma Constitucional, on és garanteixi la identitat de Catalunya i d’altres, és blindin les competències que ja té i que és facin les transferències de les pendents.
Que el català, mai més tindrà persecució alguna i que serà garantida la seva cooficialitat amb el castellà a totes les institucions dels Estat a Catalunya i oficial a la Unió Europea.
Que Catalunya mereix un finançament a l’alçada del Concert Econòmic basc i unes inversions estructurals d’acord el PIB i al que representa Catalunya com entitat creadora de riquesa.

I COM QUE NO HO FARÀ, algú pot explicar que guanyem fent costat per treure corruptes franquistes de dretes i posant corruptes franquistes d’esquerres.

Mala peça al teler. Autonomisme per eixamplar el vot república i independentista i a l’hora recolzament als que no volen ni que siguem autònoms amb condicions. Complidors de lleis supremes, ep¡¡¡ supremacistes no, que s’aproven a Madrid i que ningú pot superar. Una legalitat, legal i injusta que l’únic que pretén és perpetuar un regim heretat del franquisme i que sembla que és vol acceptar estoicament per eixamplar.

Qui pensi que fent fora Rajoy i posant-ne un del PSOE o de Ciutadans, els pobrets de UP de moment no pinten res, tindrem un nou escenari de diàleg i d’entesa, ho va despistat o directament és un tarat mental. Només cal escoltar el que diu Sánchez del Quim Torra, Susana Diaz i Bono dels independentistes, o l’inefable Guerra, Redondo, Corcuera o Borrell. Del que diuen els impresentables ratllant el feixisme de Ciutadans, amb visos de governar l’Estat espanyol properament, ens callem.

Nosaltres no ens cansarem i ho direm tant alt i fort que puguem; el PSOE, el PP, i Ciutadans respecte a la unitat d’Espanya i defensa del seu Estat són exactament el mateix. Aquest fet comporta indefectiblement governar contra les nacions històriques i la seva desaparició. Ho va fer Felip V, Alfons XII, Primo de Rivera, Franco i ara ho fan Felipe VI, el Rajoy, el Sánchez i el Rivera. Que quedi clar i com va dir Companys, hi ha moltes causes justes al mon per defensar, però la de Catalunya només té els catalans.

Postdata. Si recolzem la moció i finalment no ho fan els del PNB, quedarem com perfectes imbecils.

1 Comment

COMPLIR O NO COMPLIR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

30/5/2018

0 Comments

Un dels principis rectors i de dignitat del Govern Puigdemont, va ser complir amb el Programa polític i la voluntat popular expressada a les urnes. Discussió i presentació al Parlament de les lleis per la transició i pel Referèndum, i és van aprovar. Referèndum o Referèndum i és va fer. Proclamació de la República i és va fer. El Govern de Junts pel Si i ERC, van complir. No ho van fer a la segona part. Llàstima.

La resposta va ser contundent. L’Estat va actuar d’Estat i va fer el que alguns, innocentment o no, mai haurien pensat, reprimir. La maquinaria del Estat, instigada per govern del Rajoy i recolzada entusiastament pel PSOE i Ciutadans, va decidir que el repte català només tenia un tractament, presó, multes, finiquitar la Autonomia tant rapit com és pogués i agenollar als enemics del regim del 78.

El compliment no ha servit de res, per molt que diguin els de ERC i PDeCAT. És més, ara tertulians, politòlegs i politics professionals, ens tornen a vendre, que varem errar amb l’estratègia i el que cal és més autonomisme, eixamplar-nos i més temps. Molt rapit han oblidat que el PP en boca de Rajoy va dir, que ni amb un 51 % ni 60% Catalunya seria independent. Amb total coincidència amb el PSOE i Ciutadans.

Ara, però sembla que no ens queda ni complir amb allò que és va proposar a la ciutadania, se’n diu contracte programa. Jo et voto perquè t’has compromès a complir el Programa que proposes. Restitució? De que? Doncs si sembla que finalment hem restituït la Autonomia, això si intervinguda, i amb menys competències.

Com pretenem implementar la República si som incapaços de mantenir un pols que legalment teníem guanyat, la dels Consellers i que hauria servit, si Sánchez guanya la moció, per saber si venen nous temps.

Avui el govern corrupte del PP, amb el delinqüent Rajoy, és vanten de la seva victòria. No van guanyar el 21 D, però ningú pot discutir que han guanyat el relat. Carles Puigdemont no ha estat restituït. Tampoc cap Conseller. Hem restituït un Govern preautonòmic i punt.

Quina credibilitat ens mereix un Govern que no compleix? Ens van oferir més transparència estratègica, i a fe de deu que avui, a part de la de ERC, que ja ha quedat clara, tenim un embolic que fa fort, i ens cabreja i molt que finalment sigui l’Aznar qui l’encerti.

0 Comments

UNA MOCIÓ PER NO CANVIAR RES

26/5/2018

0 Comments

Sembla que la sentència provisional del cas Gurtel ho pugui canvia tot. Bé, per els del PP no, i segur que “don Tancredo” farà el que convingui per perdurar i perdurar. Només l’IBEX 35 i el quart poder, l’Estat, seran els que posin fi al regnat del Rajoy.

Una sentència que condemna persones i un partit sembla que sigui l’origen d’un cert caos espanyol. No és cert. La sentencia té dos objectius que compleix exquisidament. El primer és intentar mostrar al mon que la justícia espanyola és independent. El segon que ara, i obertament el PP ja no és l’opció per salvaguardar el règim del 78 i la unitat d’Espanya.

Una sentència amb un avis clar per navegants. Condemna al denunciant de la trama i ex regidor de Majadahonda José Luis Peñas a 4 anys i 9 mesos de presó. La delació només la que convé, la resta és castiga.

El segon objectiu és estrictament polític i de negoci. Les castes dominants, Estat i l’IBEX 35 no poden permetre més degradació i manca de credibilitat internacional del que representa Espanya.

La justícia espanyola ha clavat la darrera estocada a Rajoy i al PP. Les properes sentències vindran acompanyades per un funeral del executiu, si és que finalment Pedro Sánchez i Ciutadans és posen d’acord. Els Podemites si l’acord és fes, serien uns mers comparses que no podrien desdir-se. No han demanat res a canvi per donar suport a la moció.

Rajoy i els seus acòlits ho tenen clar. Resistir. Esperar com és posen d’acord espanyolistes, nacionalistes i independentistes, saben que les dues possibilitats per fer-lo fora tenen serioses dubtes d’efectivitat.

Anem al que ens interessa. Espanya, el seu govern, l’Estat i els defensors de la unitat pàtria, PP, PSOE, Unidos Podemos i Ciutadans, ho tenen clar als “separatistes”, independentistes, només els hi manca afegir, “rojos i masones”, ni aigua. De fet tot és va aclarint. Ara el PSOE ja proposa a Ciutadans la gran aliança per desbancar Rajoy. Els que pensen que faran gruix amb els catalans independentistes, creiem que van una mica despistats.

Rajoy, Pedro Sánchez i l’Albert Rivera, i abans d’aprovar els pressupostos, amb el PSOE en contra, inclús abans de la sentència és van reunir per tancar l’acord més ignominiós mai vist. Impedir que hi hagi Govern a Catalunya i allargar el 155 fins quan calgui. Els de Ciutadans van anar més lluny, intervenció ja dels mitjans públics de Catalunya i els Mossos. L’Escola per més endavant. Van acordar sota jurament sectari la defensa del Estat i la unitat pàtria.

Aquest és l’escenari i no pas virtual. Tant se val qui hagi a la presidència. El 155 continuarà i si formalment l’aixequessin, la hisenda espanyola continuarà amb la seva intervenció. No accepten el dret d’Autodeterminació. La re centralització iniciada el 23 F s’accepta com línea estratègica per liquidar les nacions.

Tenim el 155. Tenim presos politics. Tenim exiliats politics i ara d’altres. Tenim un President que no pot nomenà Consellers. Tenim un Parlament legítim on qui mana és un jutge. Tenim un jutge que ens tracta de terroristes i tumultuaris. Tenim una “justícia” TC, que impedeix fer justícia social. Tenim uns pressupostos espanyols que denigren l’esforç dels soferts contribuents catalans. I ni Pedro Sánchez ni Albert Rivera faran res per que això canviï. Del Rajoy ja ho hem comprovat.

Ni ERC ni el PDeCAT pinten res al Congrés espanyol. Ni pels PGE, ni per les lleis. Només per la morralla i per una estona d’escarxofa. Que ningú l’esguerri. Si finalment hi ha moció de censura, el faran el PSOE, UP i Ciutadans.

És desconcertant escoltar al Joan Tarda i Carles Campuzano dient públicament que si ha de ser i ser-hi per higiene democràtica. Talment com si tornéssim als vells temps del regeneracionisme i de salvar Espanya. Ni presos ni exili ni Referèndum va sortir de la seva boca. Un vot gratis. Un vot per canviar Rajoy per un Pedro Sánchez que; “vol acabar amb el 155, que vol pactar el Referèndum, que vol modificar la Constitució per reconèixer l’Estat plurinacional, que vol instituir el català com llengua oficial a Catalunya i Europa, que vol alliberar, demà mateix als nostres presos politics, que ordenarà a la fiscalia la retirada de totes les acusacions contra els catalans independentistes, que vol restituir d’acord les eleccions del 21D al legítim President Carles Puigdemont, que.......i ara anem els que varem defensar les urnes l’1 d’Octubre i ens ho creiem.

Esperem que no és beguin l’enteniment. No és cert que el caos espanyol ens va be. El seu caos és seu i és estructural i sistèmic. Són corruptes i de base franquista i aquest és el seu caos. La seva poca base democràtica serà la seva destrucció.

Si de debò ens volem desfer d’aquesta gentola, haurem de pagar preu. Alguns ja l’estan pagant, però no per participar del seu caos. Ja s’ho faran, nosaltres a lo nostre a implementar la República que per cert te un Referèndum que l’avala i un Govern legítim a l’exili i la presó. La resta collonades i voler fer creure que matant el gos s’acaba la ràbia, queden les puces.

0 Comments

HEM D'AJUDAR A FER FORA RAJOY?

24/5/2018

0 Comments

Una moció de censura per liquidar al govern Rajoy i al seu partit corrupte, només té dos escenaris possibles.

El primer és un acord espuri entre PSOE, Unidos Podemos i Ciutadans. La confluència dels tres partits o grups parlamentaris donen 188 diputats, que són majoria absoluta.

Aquest escenari té algunes puntes que semblen indicar un acord impossible. Anem a pams. Ciutadans són el màxim suport al Rajoy i PP i ho han mostrat sense fissures, tot i el concert basc, aprovant els PGE. El PSOE ha votat en contra. Aquest fet suposaria, si és fes la moció, governar amb uns pressupostos del PP antisocials i amb uns socis que el defensen. Una governabilitat que s’entreveu infernal, afegint que ara i sense vergonya, PSOE i Ciutadans pugnen pel mateix vot espanyol i anticatalà per les eleccions municipals i autonòmiques del any vinent.

El segon escenari, que és podria donar numèricament sense Ciutadans, és si cap encara més complexa. PSOE, més Unidos Podemos sumen 156 diputats i els calen els 22 diputats de ERC, PDeCAT i PNB. Triar aquest escenari seria la mort subita de Pedro Sánchez i un globus estratosfèric per Ciutadans. Aquesta proposta ni serà acceptada pel Comitè Federal del PSOE, ni segurament Pedro Sánchez la proposarà. Tirar dels independentistes catalans, donat la criminalització feta pel PSOE dels mateixos, ho fa impossible. Malgrat ERC i el PDeCAT diguin que donarien suport sense res a canvi.

No sabem que si juguen els de ERC i el PDeCAT, sobre tot perquè si s’arribés a fer i triomfar la moció de censura, el nou President seria Pedro Sánchez i atès el seu suport incondicional al 155 i les darreres declaracions, aniríem de Guatemala a Guatapeor. Rajoy que és un indecent a tingut la “decència” de no tractar al nostre President de racista, supremacista i xenòfob com ho fa el Pedro Sánchez insistentment.

No tenim bola de vidre, però tot indica que no hi haurà moció de censura. Que Rajoy malgrat ser el capo de la banda organitzada del PP continuarà i acabarà la legislatura. Ho diem per la senzilla raó de que cap dels escenaris possibles són realitzables i sobre tot pel motiu més important: El Govern espanyol, el PP, el PSOE i Ciutadans s’han conjuminat fins on calgui per defensar l’Estat i la sacro santa unitat imperial d’Espanya.

L’únic que ens queda per afegir, és el paper galdós de ERC i el PDeCAT que no han trigat ni cinc minuts en posar-se als peus dels que van aprovar el 155, que no volen que s’aixequi, que estan d’acord amb que els nostres politics continuïn empresonats, amb la fiscalització dels comptes. Sembla que fan ja com els del PNB i aparquen el tema de la dignitat i obliden que avui el PP, el PSOE i Ciutadans són exactament el mateix.

0 Comments

EIXAMPLAR-NOS RENUNCIANT, NO SERVEIX DE RES

24/5/2018

0 Comments

“El dret a decidir és el que qualsevol poble ha de tenir i utilitzar per decidir el seu futur”. Se’n diu dret d’autodeterminació consagrat a la Declaració Universal dels Drets Humans.

Després que una abassegadora majoria al Parlament i a totes les enquestes (aprox. un 80%) diguessin que els catalans volíem votar en un Referèndum pactat i acordat, els representants parlamentaris, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera (CDC, ERC i ICV), emissaris del Parlament (8 d’Abril del 2014), van defensar al Congrés espanyol la capacitat, se’n diu tenir la competència, per convocar consultes a Catalunya. (Fins i tot afegien sense caràcter jurídic vinculant).

La resposta del Congrés va ser definitòria, fulminant i una galleda d’aigua freda als demòcrates de Catalunya; 299 NO, 47 SI i 1 abstenció. PP, PSOE i UPyD, Ciutadans no hi eren, donaven el cop de porta a negociar i pactar res que suposes que els catalans tenim el dret a decidir com qualsevol poble.

Dinou vegades més Govern i Parlament han reclamat diàleg, negociació i una resposta política al dret a decidir com a poble català. No com espanyol. La resposta ha estat NO, i que amb un Estatut retallat i una Constitució espanyola els catalans anem servits.

Hem d’afegir que la posició que manifesten incansablement PP, PSOE i ara Ciutadans, dient-nos que el poble català no té cap altra dret que el que tenen els espanyols, implícitament comporta l’anorreament total per integrar-nos a l’espanyolitat d’arrel borbònica i franquista (castellana). El Ministre Wert ja ho va dir en sessió plenària al Congrés espanyol; “Tenemos que espanyolizar a los niños y niñas catalanes a través de las escuelas”. Res nou sota la capa del cel.

Cap reconeixement a la nostra identitat. Tampoc a la diversitat si aquesta posa en perill el regim del 78. Mai han volgut un Estat plurinacional. Ells sempre han volgut el mateix que Franco, el regne de Castella ahir, i els borbons sempre, la Espanya una.

A Catalunya i l’Estat espanyol, ara de forma fefaent, existeixen dos blocs i mig que defineixen amb exactitud que Espanya té un problema i molt greu, i no és la corrupció, ni la manca de separació de poders, ni la repressió judicial i policial, ni la rebaixa permanent dels drets basics d’un estat de dret, ni d’una gestió econòmica que malbarata els minsos recursos de que disposem, que també, és Catalunya i els més de dos milions que voten independència i República incansablement.

Rajoy ho va dir prou clar. Ni amb un 51% ni amb un 80% Catalunya serà independent, Catalunya és de Espanya, espanyola i punt. Aquesta és la posició del primer bloc format per el PP, PSOE i Ciutadans que tenen 250 diputats de 350. Majoria absolutíssima. Tot fa pensar que serà una majoria amb retocs i intercanvis duradora. Els poders fàctics ja faran el que calgui perquè així sigui.

El bloc del mig és, i cal reconèixer-ho, l’equidistant i amb visos democràtics, però que mantenen l’objectiu final d’una nació única, Espanya, amb nacionalitats petites adossades i consentides. Avui, és l’únic bloc espanyol, que admet que tenim el dret d’autodeterminar-nos. Fan figa però a l’hora d’explicar el com, sobre tot perquè és prou evident que serà tant possible com pensar que ells governin. Són els de Unidos Podemos.

El segon bloc és el “problemàtic”, diuen. És el del dret a decidir democràticament i pacíficament. És el d’un poble que vol ser lliure per decidir-ho tot, o compartir si més no decisions. És el bloc que vol aprofundir amb els drets socials. Que no vol privilegis, i per això és declara republicà.

Per si algú no ho sabia, ara ja sabem com las gasta l’Estat i govern espanyol. Cap mania per carregar-se l’estat de dret i fer del seu Estat l’eina de combat. Aquest és l’escenari actual, que ve d’antic i amb pocs visos de canvi.

ERC, ha obert un debat perillós. Prescindir de la unilateralitat. Esperar millors condicions per negociar i pactar amb l’Estat i alhora ampliar la base social. Vagi per endavant que tenen tot el dret com partit a proposar als seus militants i simpatitzants, i a la societat catalana una nova estratègia i fins i tot renunciar a la República catalana i tornar a treballar i buscar aquell federalisme asimètric que defensava el defenestrat Pascual Maragall.

La Ponència política que han presentat per discutir i aprovar, en la seva Conferencia nacional al Juny d’aquest any, és una declaració d’intencions tant complexa com implementar la República catalana ja proclamada. El document és pot interpretar com el relat programàtic d’un partit que viu en un País lliure i plenament democràtic. No és el cas.

Un document que accepta que els independentistes som minoria, quan en cap moment ens hem pogut comptar amb un referèndum pactat. Que tracta l’1 d’Octubre com una acció popular destacable i no com el Referèndum que s’ha fet des de la més escrupolositat democràtica i des de la legalitat i legitimitat del nostre Parlament i Govern. No acceptar l’1 d’Octubre, pressuposa donar veracitat a les tesis unionistes i menystenir-lo com un acte de sobirania.

“La relació de forces tampoc està del tot decantada, però l’hegemonia i el lideratge ja no són a les mans de la minoria habitual. La manca de projecte de les minories dirigents tradicionals ha deixat un buit immens que, ara, sectors molt amplis de la societat catalana han decidit omplir pel seu compte”. 2.1 Una nova majoria social: sobirania, igualtat i democràcia.

La minoria habitual deu ser la de CDC, ara PDeCAT que a les eleccions municipals van obtenir el 21,49% de regidors, ERC el 16,39%, el PSOE-psc el 17,06, ICV el 11,78%, les CUP el 7,12%, el PP 7,54% i C’s el 7,54%.

El document proposa una rendició subliminal i ho fa en termes d’esquerres. Sembla que l’aturada del procés, per eixamplar, estigui condicionada a fer-ho exclusivament per les esquerres, malgrat aquestes, d’aquí i de fora, hagin aprovat el 155 o manifestin obertament que mai acceptaran la independència de Catalunya.

ERC comet el greu error plantejant que la identitat no és un element cohesionador. Pitjor, proposa en base a la gran varietat social i cultural que Catalunya té, una nova definició de ciutadà de Catalunya. La pregunta i reflexió és obvia, haurem de deixar de ser catalans perquè castellans, gallecs, bascos i la resta de nou vinguts del planeta és sentin còmodes, o potser el que tocaria és explicar que som una Nació amb una cultura, una historia i una llengua i que els nous i vells vinguts han de respectar.

En l’apartat 3.1.a Oportunitats i reptes, ERC torna insistentment amb la cantarella històrica de buscar aliats a Espanya. Sembla talment que no hagin après gaire cosa de la històrica relació dels catalans amb Espanya. Esperar tenir aliats majoritaris a Espanya per la causa de la República catalana, avui, quan des de aquesta Espanya canten - “Pujol enano habla castellano”, “a por ellos”, “Puigdemont a prisión” - que estiguin d’acord que els nostres politics estiguin a la presó i que fa estona han endegat un procés recentralitzador per acabar la construcció de la seva Nació, Espanya, no és només un “oximoron”, és perseguir sense dir-ho altres objectius.

No és això companys, no és això. No varem encetar un procés ple de raons, per arribar on som ara i claudicar davant d’un Estat autoritari i admetre que els mandats populars no valen res.

Esperem i desitgem que la proposta política de la Conferencia, sigui reformada profundament i situï la unitat transversal, sense abandonar la unilateralitat quan convingui, de forma preeminent per aconseguir finalment implementar la República ja proclamada. La resta autonomisme i submissió. Ni més ni menys.

0 Comments

"VIVA LA MUERTE, MUERA LA INTELIGENCIA"

22/5/2018

0 Comments

Crit de guerra del feixista franquista, militar Millán Astray, pronunciat a Salamanca a l’any 1936, on encara resten milers de documentes com boti de guerra robats als catalans acabada la guerra civil.

Les castes dominants, com van fer amb Franco, volen invertir el seu poder amb la figura del Albert Rivera. Ho tenen clar el PP està amortitzat, com el PSOE. Masses pedres a la motxilla. Franquisme, corrupció, autoritarisme, legislació contra els treballadors, GAL’s, clavegueres del Estat, són un pes excessiu.

Ciutadans ha entès el missatge de les castes dominants (Estat i IBEX 35). “Si no renuncies al regim del 78, si fas de la unitat d’Espanya dogma de fe, si dones tot el poder al Estat, sou la nova proposta, amb barra lliure, que la fem nostra”.

Aquest és el nou crit de guerra: “Viva el nacionalisme espanyol, morin els drets universals”

Podemos que havia de substituir al PSOE, controlar el 15M, formava part de la nova restauració clandestina de les castes dominants. Tot i tenir un inici espatarrant, han errat el tret al no haver abraçat la socialdemocràcia directament i sense subterfugis. Ara el Pedro Sánchez, que si que va veure la jugada, és licita com l’esquerra del sistema, competint de forma vergonyosa, amb la dreta reaccionaria de Ciutadans. Sempre a major gloria de la Espanya imperial.

És provable que molts no sàpiguen que els que van propiciar legalment la pujada al poder de Hitler al Reichstag, van ser els socialistes i comunistes de l’època, que podien haver barrat el pas a Hitler, més el recolzament de l’Església. Hitler mai va tenir majoria absoluta al Reichstag.

Socialistes, Comunistes i l’Església, van desfermar l’Armagedón amb una guerra mundial que va tenir el cost gens menyspreable d’uns 70 milions de morts. A banda de deixar una Europa arrasada.

Albert Rivera no és Hitler, tot i que comença a posar-hi maneres, però està posant els ciments per un conflicte identitari de imprevisibles conseqüències. Hitler volia alemanys aris i de pura “raza”. D’aquí l’Holocaust nazi.

En Rivera no proposa enteses. Ni proposa respectar-nos entre els que pensem diferent. Senzillament proposa espanyolitzar-nos, i que tothom se senti orgullós del sentiment patri espanyol. A Espanya només hi ha espanyols ens ve a dir. Ni nacionalitats ni plurinacionalitat. Espanya és una i punt.

Rivera d’una tacada vol liquidar catalans, bascos, valencians, gallecs, castellans i fins i tot extremenys, murcians i andalusos per la espanyolitat de destí universal. Vol liquidar segles d’Història. Vol liquidar la multicultoralitat. Vol liquidar la riquesa lingüística. Vol espanyols orgullosos de ser-ho i que tothom accepti el seu traga-la. Sembla que serà que no.

Rivera, deu tenir somnis de petit dictador. Haurà d’explicar com s’ho farà. Ens empresonarà als més de dos milions de catalans que només volem ser catalans i europeus. Liquidarà el moviment independentista de Euskalerria. Farà desaparèixer als milers de ciutadans que composen els pobles de la Península, que són republicans i que defensen valors universals com el dret a la Autodeterminació dels pobles.

L’Alber Rivera i per molt que ho vulgui, a molts no ens farà espanyols. Ja ho van intentar monarquies variades i dictadors i aquí estem.

L’Albert Rivera, com Millán Astray, sen se importar-li la vida i la intel·ligència proposa més Espanya i espanyolitat,. Avui els catalans, ho admetem, tenim problemes, però els demòcrates castellans, bascos i gallecs també.

Avui quan el Rivera ens vol espanyolitzar, el Pedro Sánchez vol penalitzar les idees i projectes politics, el Rajoy vol mantenir-se al poder fen les dues coses, afirmem solemnement que Espanya no té futur. Exactament com l’imperi que van tenir. L’únic que desitgem és que la dissolució d’Espanya la pugem fer de forma raonada, i pactada.

0 Comments

¡¡ INSENSATS ¡¡

20/5/2018

0 Comments

Però que os havíeu cregut. Govern efectiu. Recuperar les institucions. Governar-nos. Doncs res. Ni Govern efectiu, ni institucions lliures i democràtiques, ni autogovern. 155 i punt.

Ens volen, ara ja ni autonòmics, preautonòmics. Ens volen vençuts de genolls i mostrant als seus acòlits que només ells, els hereus del franquisme, són els dipositaris del poder absolut.

Poder per governar i legislar a cop autoritari, per molt que vulguin disfressar la mona. El quart poder, l’Estat, ja fa dies que ha posat en marxa la seva maquinaria per liquidar dissidents, irreverents i als qui protestin políticament, socialment i laboralment. I que ningú en tingui dubtes, ho faran amb la seva democràcia. Això si, a la espanyola, com quan Franco.

Qui proposi que ens hi hem d’entendre amb els que només volen ser espanyols, que per cert no poden ser altra cosa, ho és un insensat o un banau. L’entesa si és que algun dia arriba, serà imposada des de fora i l’Estat espanyol ho acceptarà per inanició i per defensar la seva pròpia existència, mai per voluntat democràtica.

Qui no entengui que l’única estratègia és la unitat transversal efectiva i no ideològica per ser lliures, insistim, és un insensat.

ERC i les CUP han d’entendre i sense dilacions que donat que no tindrem Govern efectiu, que continuarà el 155, que tot i que s’arribi a retirar la intervenció d’Hisenda serà total, que els presos romandran a la presó sine diè i els exiliats on són ara, per guanyar la darrera batalla cal deixar-nos d’hòsties, parir la millor unitat possible, desobeir quan calgui, estar disposats a tot i sobre tot: FER PINYA AMB AL PRESIDENT AUTONÒMIC QUIM TORRA, AL CONSELL DE LA REPÚBLICA PRESIDIT PEL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT I PREPARAR LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS PER GUANYAR-LES AL MÀXIM DE MUNICIPIS.

El temps de les targes roges, de si tenim paritat o no, de si se és més d’esquerres o no, si se és més progressista o no, d’estratègies partidistes i de parides eixampladores, s’ha acabat.

Si davant del embat total del Estat espanyol, del seu govern, del bloc del 155, no responem com un sol poble, la partida la guanyen ells. Per contra, si actuem com l’1 d’Octubre, que ningú en tingui dubtes, estarem més a prop de la victòria .i de la República.

0 Comments

"VALORS" QUE PERDUREN

18/5/2018

0 Comments

Ideològicament els valors socials i en funció de qui els manifesta, a dia d’avui podem constatar, convindríem, que ni han de progressistes, democràtics i fraternals, i de valors totalitaris, feixistes, i intolerants.

Per una majoria de ciutadans espanyols, sembla que la transició del 1977, va ser “modèlica, necessària i justa”. Mantenir la justícia franquista, els valors franquistes, la policia franquista i l’exèrcit franquista, en cap cas va ser un problema. Els espanyols amb un traga-la galàctic, acceptaven tots els valors franquistes, circumscrits al valor suprem de la unitat pàtria.

Cal recordar la dictadura franquista. Que va ser i que va fer, hauria de ser assignatura obligada a les escoles. Franco va ser un colpista. Va fer un cop d’Estat militar amb l’ajut de les forces econòmiques reaccionaries contra la II República establerta i decidida democràticament pels votants de l’època. Va instaurar un regim de terror i d’extermini a imatge del que seria l’Holocaust nazi.

Els valors amb que la dictadura i regim franquista és sustentava són coneguts per tothom. No tothom però els va combatre ni ahir ni avui. Quaranta anys sense urnes. Sense separació de poders. Una justícia, de vegades militar i d’altres social. Una legalitat administrada pels vencedors on la rapinya patrimonial és converteix en premi pels addictes. Una autocràcia que va determinar un mercat negre de base falangista controlat pels mateixos per desposseir de dignitat i patrimoni als vençuts. Una dictadura sense cap altre dret que ser franquista o falangista. La resta afusellats, empresonats o desposseïts de tot el que tenien.

És possible que a Catalunya els catalans no siguem el paradigma dels valors universals democràtics, però els fets que de vegades són tossuts, com a mínim indiquen que ens apropem. Solidaritat i voluntarisme són uns conceptes tant arrelats que sorprenen fins i tot als més escèptics. Manifestacions multitudinàries sense conflicte i exemplars. Maratons per recaptar fons per investigar o tractar malalties de tot tipus. ONG’s a dojo per col·laborar i fer més llevadores les misèries mundials. Són exemples que determinen que tenim valors solidaris i que no són menors.

Avui a Espanya, els valors, hi ho afirmem, no són en cap cas universals, són en essència franquistes i molt allunyats de la tolerància i respecte. Aquest fet ha suposat que en deu anys els catalans hagin finalment entès que amb Espanya no hi tenim res a fer.

Un pot defensa els valors que vulgui, hi té tot el dret, però avui els que defensem a Catalunya no tenim res a veure amb els dels espanyols. Ells volen unitat imperial i nosaltres el dret a decidir. Ells volen centralisme polític i econòmic i nosaltres volem autogovernar-nos. Per això hem decidit que el millor és construir República. Ni més ni menys.

0 Comments

"SUPREMACISME"? DE QUE COLLONS PARLEM

16/5/2018

0 Comments

Conde Duque de Olivares: “Ahora que os hemos asimilado i notendreis de gastaros dinero en lucha contra nosostros, parece razonable quenos pagueis con impuestos” Any 1625.

La revista militar: “el problema catalan no se resuelve, pues, por la libertat, sinó con la restricción; no con paliativos i pactos sinó por el hierro i el fuego” Any 1907.

Manuel Azaña: “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada 50 años” Any 1934.

General Queipo de Llano: “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar” Any 1938.

Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña i Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento espanyol que comporta” Any 1984.

Felipe Gonzalez: “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán” Any 1984.

PP i PSOE inclòs el PSC: “Amb sessió plenària del Parlament Europeu voten contra el català com llengua oficial a la Unió Europea” Any 2011.

El General Josep Moragues i Mas desprès de capitular va ser detingut i ajusticiat, amb l’esquarterament del seu cos i la exposició del seu cap durant al Portal del Mar durant 12 anys acusat de rebel·lió. També van ser ajusticiats els capitans Jaume Roca i Pau Macip. Any 1715.

Avui que no poden esquarterar ni decapitar. Els unionistes espanyols utilitzen la justícia i la presó, hi ho fan de forma ignominiosa, per exhibir escarment i llençar un avis modern per navegants.

Hem rebut persecució de tot tipus ahir, avui i sembla que la volen perpetuar. Una justícia a Catalunya en castellà, uns controls duaners en castellà, una litúrgia institucional en castellà, un 90 % dels mitjans de comunicació en castellà, i defensar el català és supremacista. Té collons la cosa.

President Quim Torra, nosaltres només hem demanar disculpes si menystenim, si insultem i si volguéssim imposar. Als que han vingut de fora i treballen contra tot allò que ens fa ser el que som, cap consideració ni respecte. Els supremacistes són aquells que volen imposar altres llengües i altres cultures. Els que treballem per integrar des de valors universal i respecte als drets personals, som demòcrates i malauradament avui a Catalunya tothom comença a veure on és el supremacisme. És a l’Estat espanyol, als seus defensors i als que ara volen liquidar TV3, Catalunya Radio i la Immersió lingüística.

0 Comments

SER ESPANYOL, O CASTELLÀ, CATALÀ, GALLEC O BASC

14/5/2018

0 Comments

Lluitar, proposar la construcció de la República catalana, obrir un procés constituent i consagrar-nos per tenir una Nació i Estat, de ple dret, pressuposarà inevitablement deixar de ser espanyols i convertir-nos en catalans membres de ple dret de la Nació catalana i de la comunitat Europea i Internacional.

És indubtable que fins el 1714, Catalunya va ser determinant a l’hora d’establir que a la Península Iberica existien uns pobles diferenciats.

Catalunya per mantenir la seva “independència”, va ser obligada a una guerra que va perdre. El regne de Castella no en tenia prou amb els tractats dinàstics, volia l’absolutisme i fer del territori una visió uniformista amb un poder total situat a Madrid.

Al segle XI, documentat, les Assemblees de Pau i Treva i la Cort Comptat va habilitar a Jaume I les primeres Corts Catalanes (1283).

Fins l’any 1768, a la Península i desprès de foragitar els àrabs del Al-andalus, els regnes de Castella, el de Lleó, el d’Aragó i Catalunya i el de Navarra controlaven el territori peninsular. Castella, més tard, sense oposició s’annexionaria el de Lleó i Navarra. És després d’aquest any i amb l’ajut dels monarques borbònics francesos, quan Felip V, amb l’inestimable “Conde Duque de Olivares” i desprès de la victòria castellano-francesa al 1714 sobre Catalunya, quan s’estableixen per primer cop els principis espanyols amb l’objectiu de substituir les monarquies perifèriques i construir la Espanya que actualment coneixem, salvant les distancies.

L’element cohesionador era un nou concepte nacional, l’espanyol, que havia de substituir catalans, gallecs, bascos, l’àrab i als jueus sefardites. Una cohesió imposada a sang i foc. A uns directament se’ls va expulsar i aniquilar, àrabs i jueus. Als altres l’únic futur que se’ls va oferir va ser l’assimilació, que sempre va ser forçosa, mai des de la generositat per acceptar la nova proposta. Castella renunciava a unes de les seves definicions identitaries, ser castellà, per la nova modalitat espanyola d’extensió universal.

No era cap concessió. La seva proposta d’instaurar un nou model nacional, és feia conservant la historia castellana com predominant, el castellà com llengua de tots els espanyols i el poder a Madrid. Això que expliquem és historia contrastada malgrat els espanyols unionistes la falsegin, manipulin i maltractin.

Espanyol, oficial, espanyol institucional, espanyol amo del poder dictatorial, espanyol amo dels poders del Estat. Ser espanyol és l’únic dret que de moment govern i Estat espanyol no pot eliminar. Seria anar en contra de la seva essència.

Més de tres segles assimilant i obligant a ciutadans dels pobles de la Península que deixin de ser el que son, i malgrat tot un munt de ciutadans mai han renunciat a la seva historia, als seus arrels, a ser com són i sobre tot a no ser el que no volen ser.

Cal ser respectuosos, amb el que un vulguin ser, espanyol, socialista, comunista, de dretes, d’esquerres, unionista, independentista, sempre que la defensa del que un vulgui ser és faci com manen i marquen els canons democràtics.

Ara bé, ningú pot imposar el que no és vulgui ser. Molts catalans no volen ser espanyols, tants com més de dos milions de votants i famílies que voten independència, que vol dir deixar de ser espanyols cosa que ara ho som per imperatiu legal. Tan democràtic i legítim com defensar el contrari.

Tenim però, un greu problema, endèmic i històric, de base violenta i impositiva. Ens volen espanyols a la força. Cap proposta que no sigui claudicació i renuncia de la nostra identitat.

Mai cap català a imposat el català ni a casa ni fora. A casa nostra, sempre els nous vinguts han estat respectats i acceptats com qualsevol persona és mereix. Ara bé, el que no és pot permetre de cap de les maneres, és que els autòctons haguem de renunciar a ser com som, sempre que fer-ho no suposi trepitjar drets de ningú. Mai podrem admetre que els nous vinguts ens imposin el que ells duen a les seves maletes.

Potser no va d’identitats, però del qui si n’estem segurs és que va dels drets dels pobles i de que tothom els hauria de respectar i mai des de fora voler imposar altres rituals.

Potser perquè poques vegades ho hem explicat als nouvinguts, per por, per covardia, però és hora de dir-los que són a Catalunya on ningú ha de renunciar a res, però tampoc imposar-nos res

0 Comments

<<Previous

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

August 2021
July 2021
June 2021
May 2021
April 2021
March 2021
February 2021
January 2021
December 2020
November 2020
October 2020
September 2020
August 2020
July 2020
June 2020
May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili