ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL VOLEN "MORT" I PUNT

30/4/2019

0 Comments

 
Picture

Els mateixos magistrats del Tribunal Superior, i que ara jutgen als nostres politics, presos per obre i gracia de la injustícia espanyola, que ho són de la JEC, ahir van dictaminar que el President Puigdemont i els Consellers Comin i Ponsatí, no poden ser candidats a les eleccions europees.

Espanya practica un “estat de dret” tant especial, que segur a la Unió Europea cap Estat practica el mateix. Un dret el del Estat, que obstinadament només fa que retirar-ne. Cap sentencia de la justícia espanyola, cap inhabilitació, cap euro ordre per la seva captura i entrega a la “justícia espanyola”, lliures a la unió Europea, candidats durant el 155 a diputats per Catalunya.

Resumin, tots ells a sobre d’estar en perfecte estat de salut física i mental, tenen tots i cada un dels drets democràtics presents a la UE. Els d’Espanya no, donat que jutges i fiscals, que fan i desfan trepitjant drets o el que és pitjor anul·lant-los.

Aquesta és la realitat d’Espanya, al terrorisme se’l combat amb terrorisme d’Estat, als adversaris politics des de les clavegueres del Estat i al President i Consellers de Catalunya, des de Tribunals i Juntes, vaja des de la injustícia espanyola.

Espanya i el seu Estat, saben que la UE no els fa pagar cap preu si trepitgen drets o resolen injustament. De fets que ho corroboren, en tenim a cabassos. Estrasburg condemna i Espanya i la seva justícia de rosetes.

El pitjor però, i com sempre, sabem que Espanya i els unionistes d’esquerres i progressistes, no només no protestaran per una resolució que treu drets a tothom, als elegibles i als electors, sinó que restaran dins del circ de la comèdia constitucionalista i d’un respecte hipòcrita a la separació de poders. És el que hi ha, i tot per eliminar a qui fa por, al únic que borbons i franquistes saben que amb ell la República catalana és possible.

Encara podríem superar-ho. Si les forces independentistes, són incapaces de donar una resposta que mereix aquesta agressió, l’únic que quedarà clar és que al Govern i Parlament, si més no alguns dels membres i partit, ja fa temps van decidir prescindir dels exiliats. El perill que pot passar i potser no trigarà és que alguns comencem a passar d’alguns presos i exiliats, als que sembla Espanya fa estona els tracta de forma diferent.
​
Ho tenim dels partits i líders un posicionament clar i unitari, o ja podem vaticinar, amb bola o sense, que la guerra fratricida entre independentistes està servida.

0 Comments

EL "TRIFACHITO" NO SUMA

29/4/2019

0 Comments

 
Picture

Sánchez guanya a Espanya, ERC guanya a Catalunya i la dreta espanyola de tots colors no sumen.

Sembla que molts votants avui respiren més tranquils. Vot útil per uns, vot antifeixista per altres. El resultat és que Sánchez te tres possibilitats per ser investit i per governar. En solitari pactant la investidura, cosa molt complexa si tenim en compta que els de UP volen ser part del govern, i que ERC vol una taula de negociació on el dret d’autodeterminació i sigui present. Pacte amb Ciutadans, que sumen, però és presenta com força improbable, per Andalusia, per la demanda dels militants socialistes i de moment pel que diuen Rivera i l’Arrimadas. La darrera opció, provable i no impossible és un govern de coalició PSOE, UP, ERC i els suports del PNB i JxCat. Aquesta darrera opció només té una anomalia i és que Sánchez durant la campanya, i ahir mateix celebrant el seu èxit, va deixar clar que el pacte amb els nacionalistes independentistes no està a la seva agenda.

Tot plegat no serà senzill pel Pedro Sánchez, com tampoc ho serà per UP i ERC. Ara be, si Sánchez tria pactar amb UP i ERC, i aquests defensen com ho han fet fins ara el Referèndum pactat, cosa que segur suposaria que JxCat, PNB, Bildu i Compromís podrien sumar 82 diputats a favor del Referèndum, a les hores,creiem que la investidura estaria garantida i fins i tot ens atrevim a dir que Sánchez podria governar amb pocs entrebancs.
​
Catalunya a ocupat la centralitat durant la campanya. Li correspon a Sánchez proposà solucions i molt ens temem que de Referèndum res de res. Pot ERC investir, recolzar a Sánchez amb una negativa a la consulta i saben que són partícips del 155, de tenir membres destacats del PSOE lligats al IBEX 35, d’una historia d’un clavegueram estatal desbocat i de ser els constructors d’un terrorisme d’Estat històric. Si ERC ho fa des de el possibilisme, des de la creença que ara si els peixos seran grossos, de que compliran els PGE, de que tindrem competències blindades, de que donar un cert suport al nou govern espanyol tindrà el premi de l’eixamplament, és podrien equivocar, sobre tot perquè a les properes eleccions, municipals i europees l’enemic ja no és un “trafachito”, l’enemic pot ser un nou govern del PSOE que continuí amb la seva màxima que és construir des de l’Estat, la seva nació “una grande y libre”, Espanya.

0 Comments

NEGOCIACIÓ I ACORD

23/4/2019

0 Comments

 
Picture

A la Unió europea, de moment, la negociació i l’acord entre els mateixos Estats que l’integren és com resolen les discrepàncies. Fan i intenten que la política sigui l’element que condueixi la negociació i l’acord. Mai és la justícia europea la que resolt les discrepàncies, desavinences i confrontacions.

Per ser membre de la UE els criteris estan perfectament estructurats, i malgrat això, la negociació és clau, per acordar el com i el calendari. No calen sentencies ni memoràndums judicials, tot és resumeix a una negociació i acord. D’això se’n diu fer política.

Anglaterra va acordar amb Escòcia un Referèndum per decidir si Escòcia s’independitzava o no. El van negociar i el van acordar i com va dir el primer ministre David Cameron abans que el fet patriòtic, la democràcia. Sense conflicte i amb acceptació per les dues parts el resultat. Insistim, se’n diu democràcia.

Anglaterra marxa de la UE. El Brexit va ser aprovat amb un Referèndum. Anglaterra va iniciar un procés de negociació amb la UE, que encara dura, per acordar la seva sortida. Negociació i acord tornen a ser els elements cívics i democràtics. No és un tema de justícia és de voluntats expressades, primer a les urnes, i durant la negociació desprès.

La Constitució anglesa,compendi de lleis, en cap cas recull la secessió d’una part del seu territori, ni tampoc com ser-hi a la UE ni com marxar i malgrat tot tenen la capacitat de negociar, d’acordar i de consultar. Primer la democràcia, desprès la legislació i si cal canviar-la és fa sense contemplacions.

Espanya i el seu Estat són l’excepció, però en aquest cas no confirma cap regla. Per Espanya primer és la llei i desprès la voluntat dels ciutadans i pobles. Lleis que incompleixen reiteradament sense que ningú, ni els seus tribunals de justícia obliguin a res.

El debat d’ahir entre PSOE, PP, UP i Ciutadans, va ser prou eloqüent. Van reconèixer que el problema entre Catalunya i Espanya no només és de primer ordre, és el que està marcant l’agenda electoral. Catalunya és i ocupa la gran preocupació, però al mateix temps en lloc de rebre propostes de negociació, Catalunya rep l’insult generalitzat i en alguns casos fins i tot cremes i afusellaments, simbòlics clars, dels nostres legítims representants.

El Pedro Sánchez, el que va pactar amb Rajoy i Rivera el 155, ho té clar NO és NO. Traduït no al dret d’autodeterminació i no a la independència. Resposta tant contundent com zero propostes per negociar i acordar el que diu la seva tant aclamada Constitució. Vaja ara ja no som ni una Nacionalitat.

Desconeixen que vol dir negociar i acordar i amb democràcia i sense violència tot hauria de ser possible, si més no ho deien quant els dies negres d’ETA. És mentida, Espanya com sempre no negocia imposa. És el seu dret de conquesta el que imposen. Ahir amb colpistes i dictadures eternes i avui en nom d’una Constitució que ni ells se la creuen.

Desprès del tracte que rebem des de Espanya, encara és pregunten perquè volem marxar. Inicialment era per tenir el dret universal per decidir com volíem construir el nostre futur, avui també és per fugir de la misèria intel·lectual espanyola i tal com va tot plegat per no saber res d’aquells que només practiquen l’odi i una animadversió malaltissa contra Catalunya i els catalans.

Potser trigarem més del que voldríem, però és irreversible, serem lliures. L’únic que ens preocupa és el fet de que voldríem haver-ho fet des de la negociació i l’acord. Espanya sembla que ha decidit que només val la seva llei, Catalunya ha decidit que valen els vots, la base per desprès fer lleis, i canviar-les quan la demanda social ho demanda.
​
Espanya funciona des de el poder del Estat i les seves lleis i Catalunya vol fer-ho des de l’empoderament de la gent i les seves lleis. La confrontació política està servida i durarà fins resoldre el conflicte, Espanya defensa el seu dret de conquesta i Catalunya defensa el dret a decidir. Ni més ni menys.


0 Comments

MAI EN TINDRAN PROU

19/4/2019

0 Comments

 
Picture

Desprès de passar-se la pilota entre el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central, els presos politics que participen a les eleccions, perquè mantenen tots els seus drets que ningú ho oblidi, finalment la JEC va autoritzar-los a fer campanya. Això si, des de la garjola i visualitzant tota una parafernàlia digna del més pur franquisme. Només mancava el crucifix.

Venjança i escarni és el seu lema. Ahir ens afusellaven, torturaven o ens obligaven anar al exili. Avui ens engarjolen, ens apliquen lleis antiterroristes, lleis mordasses i unes clavegueres, las del Estat espanyol, perfectament afinades.

Poques diferencies. Amb Franco prohibit votar i ara si, sempre que ho permeti l’Estat. Amb Franco per una Espanya en lo destino universal, amb l’Espanya monàrquica, per una Espanya i contra la diversitat nacional.

No ens cansarem de dir-ho, ni volem ser espanyols, ni volem ser administrats des de Madrid. Volem la independència de Catalunya per ser i tenir un futur millor. El que ens proposa Espanya, per Catalunya és més Espanya, i anorrear-nos com a poble, és la proposta enquistada i que lluny d’obrir finestres solidaries, les tenca.

La roja i gualda, la de Franco, i el retrat del borbó, imposat per Franco,  presents a la conferencia den Jordi Sánchez, segur que haurà satisfet a tots els espanyols unionistes, d’esquerres i de dretes. Pel seu silenci els coneixerem. Ara bé, el podrit Estat espanyol potser no sap que amb aquest acte miserable de càstig i revenja, el que ha fet és mostrar-nos que l’únic camí per desfer-nos d’aquest Estat és la independència, la República catalana.

Després del 155, del judici farsa, de prohibir-nos legislar a favor dels desprotegits, d’anar contra els vots dels catalans, de engarjolar electes sense cap condemna, que des de les clavegueres del Estat treballin per destruir adversaris politics, d’una justícia espanyola polititzada que allibera als seus i tenca als que no ho són, cregui que Espanya, els espanyols que ni volen catalans ni gallecs ni bascos, proposaran una entesa de nacions, és que no coneix el centralisme decimonònic de les castes dominadores castellanes.

Mai en tindran prou fins que no aconsegueixin el seu objectiu final, una Espanya uniformada i uniformadora sota els designis d’ideòlegs franquistes i borbons. Les enteses que voldríem si algun dia hi poden ser, seran amb els demòcrates de la Península, però avui per avui, tot i que d’haver-ne segur que ni han, de demòcrates, el seu silenci davant les atrocitats del Estat espanyol corrupte, ho fa impossible i l’única via que ens deixen és la unilateral. Ni més ni menys.


0 Comments

JA EN SÓN DE RARS ELS AUTOANOMENATS D'ESQUERRES

18/4/2019

0 Comments

 
Picture

Fidalgo ex secretari de CCOO amb la Cayetana del PP. Els del PSOE obrint-se a governar amb Ciutadans, criminalitzant als independentistes. L’ex ministre i ex alcalde d’Hospitalet Celestino Corbacho com militant del PSOE, ara amb Ciutadans. PSOE i Unidos Podemos practicant pleitesia al borbó. “Tot normal”. Les esquerres espanyoles ahir d’esquerres i avui de dretes i monàrquics.

Ja en són de rars els d’esquerres unionistes i espanyols. Callen davant les clavegueres del Estat, “les hemos jodido la sanidad”. Callen quan els drets fonamentals són trepitjats, i “destitueixen electes sense sentencia”. Callen quan electes sense cap sentencia se’ls impedeix exercir en nom d’una justícia polititzada. Callen quan violadors són al carrer amb sentencia ferma. Protesten quan només són els afectats per l’Estat espanyol i les seves clavegueres. Callen quan les forces repressives del Estat atonyina indiscriminadament al poble per voler votar, callen i callen i tot en nom de la unitat sagrada de l’Espanya negre. Callen els de la UGT i els de CCOO en nom de la equidistància, oblidant que temps fa, també ho van fer els alemanys.

Les esquerres històricament s’han apropiat dels qualificatius de progrés i justícia. És l’esquerra que accepta i calla que avui és persegueixi als demòcrates per voler votar, exercir el dret a decidir. És la mateixa esquerra que pretén dir-nos que no estan per la República catalana perquè serà de dretes, i al mateix temps accepten ser governats per la dreta rància i franquista. I diuen que ho fan en nom de la llei. Gran paradoxa, les esquerres eren el motor contra les injustícies, avui són els defensors dels que les fan.

L’esquerra espanyola és exactament el mateix que la dreta espanyola en termes d’Estat, i punt. Junts per defensar el seu Estat corrupte. Junts per defensar als borbons. Junts per defensar els principis territorials dels borbons i dels dictadors espanyols. Junts per fer veure que l’Estat espanyol n’és un de dret, quan els fets mostren el contrari.

Però l’esquerra catalana tampoc és queda curta. Els hi és igual si a la presó hi són de tots colors. Els hi és igual si a l’exili també. Tracten als que no van amb l’etiqueta d’esquerres com empestats. Són de dretes diuen, però curiosament són els d’esquerres els que giren cap a partits de dretes.

No entendre, i fa estona, que els temps revolucionaris de pistola han finit a Europa, si més no de moment, i que qualsevol discrepància política s’ha de resoldre votant i que els drets universals, per moltes regles de joc establertes, el que hauria d’imperar és l’esperit progressista i inconformista, diríem que molt d’esquerres si més no, no ho és.

La unitat d’esquerres si, per canviar la vida social i equilibrar drets diuen. Diuen que són els únics que volen revertir les injustícies socials. La resta, els que són senzillament poble, a tragar i callar. Si l’objectiu és estigmatitzar als que mai seran d’esquerres, i que l’única veritat la tenen ells, mai la transversalitat estarà present i sense la cohesió social ni fem país ni aprofundim amb la consciencia democràtica.

Els d’ERC no la volen la unitat transversal. Els de les CUP tampoc. L’argument fonamental és que ells són d’esquerres. Be de vegades ni entre ells l’aconsegueixen.
​
A dia d’avui i desprès de la crida reiterada del President Puigdemont, Laura Borràs, Sánchez, Cuevillas, Comin, Nogueras, Puig, Cotarelo, i fins i tot en Fachín per anar junts, ERC i una part de les CUP ho rebutgen. Queda clar, per assolir la independència de Catalunya, ho hi som tots, o no i tenim res a f
er.


0 Comments

"ANAR A MADRID A QUE FER"

16/4/2019

0 Comments

 
Picture

Aquest va ser el títol d’un post publicat a l’Agost del 2011 en aquest blog. Resumin dèiem que a Madrid no hi calia anar. L’argumentari era divers i potser poc consistent, però el temps ens ha donat la raó. Ser-hi només ens ha servit per una moció de censura, aprovar uns quants decrets del Sánchez i poca cosa més. A canvi hem rebut la repressió institucional més descarnada i inimaginable des de la dictadura.

Ara però, el context ha canviat. El bipartidisme ha finit, i el més important és que les forces perifèriques independentistes i nacionalistes poden ser determinants a l’hora de que els espanyols facin govern.

Eleccions espanyoles, municipals i europees de cop, i mentrestant uns les proposen a favor de l’Espanya constitucional amb promeses reiterades, d’altres volem transformar-les a favor de la democràcia i defensa dels drets individuals, col·lectius i de poble.
Junts per Catalunya i en el seu nom el MHP Carles Puigdemont ho deixat clar. A les espanyoles governabilitat espanyola a canvi d’exercir el dret d’autodeterminació pactat.

ERC no tant. Segons Rufian ells no tenen línees vermelles i que estan disposats a deixar que Pedro Sánchez del PSOE, (155) governi.

Els del Front República, són clars i contundents, autodeterminació i fer ingovernable Espanya fins que no acceptin el dret a decidir.

El bloc unionista, PSOE, PP, Ciutadans, Comuns podemites i Vox, malgrat la seva dispersió programàtica, l’únic que proposen amb solemnitat és aturar el procés independentista, amb amenaces variades i un 155 etern.

El bloc unionista, hem de reconèixer que els Comuns s’avenen a un Referèndum pactat amb tots els matisos, en lloc de proposar una sortida al conflicte entre els que volem la independència, més de dos milions de catalans, és dediquen i atien cada dia amb sanya la confrontació. Només podem entendre que ells no volen dialogar ni acordar altra cosa que no sigui la rendició.

Ha de quedar clar que nosaltres els independentistes no ens juguem un govern espanyol de dretes, d’ultra dreta, de centre dreta o de social demòcrates disfressats. El bloc unionista van a una per construir la seva nació espanyola. Ells són els primer que poc a poc van liquidant la seva Constitució que tant defensen. Sense Nacionalitats, sense autogovern, sense competències i ara podem dir que amb una disminució dels drets democràtics i universals.

La seva normalitat, la dels unionistes espanyols, és dir-nos que Espanya i ser espanyol és l’únic veritat i que estan disposats al que calgui per defensar-ho. A nosaltres només ens queda dir-los que també hi estem disposats, però amb una diferencia, nosaltres ho farem democràticament i pacíficament.
​
Nosaltres que mai hem rebutjat les urnes, aquest cop hi hem d’anar per dir-los que tenen un problema. Per dir-los que no ens rendirem. Per dir-los que millor fer-ho pacíficament i democràticament. Per dir-los que el dret de conquesta ha finit i que és trobaran un poble dempeus i que millor que ho acceptin. La negociació i l’acord és el camí, la resta el desastre.


0 Comments

NINGÚ VOL SER EL PRIMER

13/4/2019

0 Comments

 
Picture

Existeix una dissociació espectacular entre el poble i algunes direccions dels partits pro independència que fa fredor.

Les grans manifestacions, a Catalunya i Bèlgica, que segur es recordaran als anals de la historia, van ser un èxit en tots els sentits pel senzill motiu que tothom hi era sense importar ideologia o classe social i per l’objectiu de la independència.

Va costar deu i ajut fer la primera aposta unitària amb els Junts pel Si. Els de les CUP com sempre purs i castos avant posant ideologia que la independència, diguin el que diguin, no hi van ser.

En ple 155, el President Puigdemont, va proposar una llista unitària de país. Altra cop ERC i les CUP si van negar. Aquest cop, ni la ANC ni Òmnium van aconseguir una certa unitat. Tothom sap el resultat i malgrat que les enquestes deien que ERC guanyava, ho va fer Ciutadans en termes unionistes, i Junts per Catalunya en termes d’independència. Menys mal que sumàvem, i no perdre el control institucional va fer possible una “nova unitat”, aquest cop en termes de coalició parlamentaria i de Govern.

Junts al Parlament, tot i que no sempre, ERC amb el PSC-PSOE van votar a favor de complir les decisions del jutge Llarena (sous), i junts governant a Palau. Si, Junts per Catalunya i ERC governen junts, i defensen al Parlament el suport al Govern. Sempre en termes autonòmics.

Tenim una unitat institucional tant falsa com impostada. El President Puigdemont i de forma incansable demana i proposa unitat, si més no a Europa. Res a fer, ERC ho rebutja. No diguem a les eleccions espanyoles i municipals. Res de res, ERC vol ser hegemònica i pal de paller, diuen, i cada dia anem sabent i queda més clar, la seva estrategia. Fer President al Pedro Sánchez, sense línees vermelles i ara per aconseguir, no un, dos Referèndums. Un per Catalunya i un altre per fer fora al borbó. Extraordinari. Per fer-ho compten amb els no independentistes dels comuns i als socialistes del 155. De traca i mocador.

No cal ser un linx per saber que la unitat institucional és tant falsa i fictícia com el que pot dir qualsevol unionista espanyol dient-nos que amb Espanya tot és amor.

El dilema, creiem, és qui posa el cascavell al gat. Qui manifesta obertament que la unitat és inexistent? Els de les CUP ja ho han dit obertament i per això estan a l’oposició amb els del PP, Ciutadans, Comuns i PSOE. Ara només falta que, o Junts per Catalunya o ERC facin el pas. El problema és que ningú vol ser el primer, però creiem que això està al caure i les properes eleccions i sentencia seran determinants a tal efecte.

ERC està consumant la seva estratègia i Rufian, Tarda i Sol l’expliquen adequadament i no s’ha n’amaguen. Només pactaran amb les “esquerres” i els hi és igual don són i el que hagin fet. Amb el Pedro Sánchez, amb la Colau, amb el Nuet, amb la Alemany. Ja s’ho faran.

Junts per Catalunya ha de continuar demanant, exigint i explicant que la unitat estratègica i d’acció és l’única forma per defensar-nos dels embats del Estat espanyol i preparar-nos per resistir i guanyar.

Qui no hagi defensat la unitat desprès de la condemna dels nostres presos politics, qui no hagi defensat als nostres exiliats, que per cert, els tenim de tots els colors, segur que rebran el càstig electoral adequat. La maduresa politica del poble català segur que dirà la seva.

No va de partits, tampoc va d’hegemonies ideològiques, senzillament va de ser lliures mitjançant la República catalana, o de ser una colònia administrada des de Madrid, això si, amb la creença per part d’alguns que aquí legislem i governem com una Nació lliure i independent. Sense unitat ja hem perdut, amb unitat encara ens hem podem sortir. Que tothom tingui clar qui la vol i qui la rebutja, sobre tot a l’hora de posar la papereta a l’urna.


0 Comments

QUI DESPRÈS DE 315 ANYS ESPERI QUE ESPANYA DIGUI SI, MENTEIX

10/4/2019

0 Comments

 
Picture

Curiosament sembla que totes li ponen a ERC, MALGRAT; No va desobeir al jutge Llarena, no va investir al President legítim Carles Puigdemont, proposa anar a Madrid i deixar governar al PSOE, està contra la unitat estratègica i rebutja una candidatura unitària a les europees, on fins i tot el President Puigdemont  accepta anar de segon, i sembla talment que els independentistes “s’hagin rendit”, segons enquestes, acceptant l’estratègia de ERC.   
Volen ser hegemònics i obliden la pluralitat social. Obliden que va ser i suposar l’1 d’Octubre, i obliden que van signar un compromís republicà desprès de proclamar la independència conjuntament amb Junts pel Si i les CUP, i ara i renuncien tot i esperant que l’unionisme algun dia obri les portes a un acord per autodeterminar-nos.

Complir en política és una acció que ven be podria ser una “rara avis”. Malgrat tot el President Mas va complir el 9N i el President Puigdemont l’1 O. ERC no va ser còmplice amb primera instancia al 9N. Els de les CUP amb abraçada inclosa entre Mas i David Fernández si. Em penedir-se ara de l’1 d’octubre com fa el Sol i Tardà, no fa res més que situar-nos en terrenys de trencadissa. Molt perillós.

Sobre la legislatura de Junts pel Si i les CUP i el terrabastall polític des de els cupaires tenim poc a afegir, aquets, el 21D  ja ho van pagar amb escreix, passant de 10 diputats a 4. Mas va anar a la “paperera de la historia”, deien, però el seu successor, Carles Puigdemont, segur que farà tot el contrari, farà historia.

Tanta insistència des de els enquestadors amb presentar-nos ERC com els guanyadors virtuals a totes les eleccions, d’entrada és com a mínim rar, sobre tot si ens atenem a les darreres eleccions on ERC mai guanya malgrat les enquestes diguin que si. En Rufian ho te clar.

Nosaltres no fem enquestes, però si que fem el que en termes sociològics és molt normal, parlar. Parlar amb la gent, amb molta gent, i una de dues, els enquestats no entren en el nostre àmbit social, o la castanya que és poden fotre els de ERC, serà sideral i històric. Altrament si la castanya ens la fotem els defensors de la legitimitat i Consell de la República, ho hem de dir amb solemnitat, el procés haurà finit.

Quan la proposta és la mateixa que la dels socialistes espanyols, evitar un possible “trifachito”, sempre millor votar els que poden governar sense faixes. ERC està fen la campanya dels socialistes i com a premi les enquestes els fan guanyadors. Sembla que la cosa no casa.

Molts anys per arribar on som. Renunciar ara i esperar que Espanya i el seu Estat ens donen el vist i plau per ser lliures i creure’ns que aquesta és l’única via, via que mai hem tingut, en política només té una traducció; “la defensa del estatus quo personal”, s’imposa per damunt de la independència. La resta collonades, autonomisme i l’acceptació que Espanya ens imposa una sola nació i una sola llengua, els castellà.

Que ningú ho oblidi, quan en un territori cohabiten varies nacions i una vol ser la hegemònica i la única, només és pot construir des de la destrucció i l’anorreament. Espanya serà una Nació si Catalunya deixa de ser-ho, i tenim la certesa que PSOE, PP, Ciutadans i la ultra dreta, (feixistes) treballen des de el poder per aconseguir-ho.


0 Comments

JUNTS PER CATALUNYA I ERC GOVERNEN JUNTS QUE NINGÚ HO OBLIDI

8/4/2019

0 Comments

 
Picture

La persecució política, mediàtica i processal contra els Presidents Torra i Puigdemont, són una realitat que ningú pot negar. Persecució que per cert no pateixen cap dels Consellers de ERC ni tant sols el Vicepresident Aragonès.

Són dels nostres, diu en Tardà. Que s’autoanomenin d’esquerres es veu que dona patina de confiança i credibilitat. Si no és comparteix el projecte polític, és de menys o no. Amb els socialistes segur que compartir el seu projecte des de la vessant independentista és impossible. Ells per la Espanya uniformadora i nosaltres per la República catalana.

Diuen que tenim memòria de peix bullit i de tant en tant és convenient recordar, vaja fer memòria donat que els fets passats acostumen a donar pistes determinants.

LOAPA, llei d’harmonització autonòmica, cafè per tothom i desvirtuament de les nacionalitats històriques feta pel PSOE i recolzada entusiàsticament pel PSC.

GAL, terrorisme d’Estat durant l’Època de Govern del PSOE-PSC. Deien que per contrarestar el terrorisme d’ETA, però el cert és que van assassinar a ciutadans que res tenien a veure amb el terrorisme.

Al 2011, PSOE-PSC conjuntament amb el PP veten que el català sigui llengua oficial al Parlament europeu. El mateix any el Croat és oficial amb 4.154.200 habitants. El català el parlen uns 13 milions. Al 2018 el PSOE desautoritza a un eurodiputat dels seus, Javi Lopez i el Govern de Pedro Sánchez mante la negativa al català amb l’excusa que el castellà és la llengua oficial d’Espanya.

Pedro Sánchez, amb el PSOE a l’oposició, rubrica un pacte d’Estat amb el PP i Ciutadans per impedir el dret d’autodeterminació i l’aplicació del 155 destituint un Govern i Parlament legítims.

Una moció de censura recolzada pels independentistes, a canvi de res fa president al Pedro Sánchez i fins la convocatòria d’eleccions el 28 d’abril, els mateixos, han recolzat tots el Decrets del govern Sánchez. Només es demanava distensió judicial i policial. La resposta tothom la sap. El nou cap de la fiscalia eixamplant la persecució i les acusacions. L’advocacia del Estat acusació en representació del govern espanyol i s’admet als feixistes ser acusació popular.

Marlaska va dir que l’Estat estava net, però les dades recents el desmenteixen. Les clavegueres del Estat estant perfectament organitzats i lubrificats. Govern del PP implicats, dossiers apòcrifs contra politics com el Mas i Trias, construcció de relats falsos per torpedinar als adversaris politics com al Pablo Iglesias. El pitjor de tot és que ni passa res, ni ningú paga res. Igual és que la merda és tanta que afecta tant al PSOE i PP amb coneixement que entre ells s’ho tapen tot.

El relat de les mal hi fetes que els Bono, Borrell, Corcuera, Guerra, Felipe, etcètera ens han fet als catalans i Catalunya, donaria per fer una col·lecció de llibres i si comptéssim des de el 1931 fins i tot una biblioteca.

Oblidar mai, perdonar sempre, però entre perdonar i oblidar existeix l’objectiu i una vegada ponderat com l’assolim, ens caldrà tenir molt clar que els dirigents del PSOE-PSC, no seran aliats naturals pel nostre objectiu que és exercir el dret d’autodeterminació i si guanya el si amb un 50% + 1, proclamar la República catalana.
​
La disjuntiva no és un Govern de dretes o d’ultra dretes o un del PSOE a Espanya, són i volen el mateix com Estat, anorrear Catalunya i liquidar-nos com Nació. Per tant nosaltres que estimem les urnes i si tenim una part del electorat per ser determinants a Madrid, hauria de quedar clar que no anem a governar Espanya, ni al peix al cove, anem a dir-los que l’única negociació és; governabilitat espanyola a canvi del DRET D’AUTODETERMINACÓ. La resta autonomisme amb un Parlament i un Govern autonòmic que sempre seran una gestoria intervinguda. Ni més ni menys.


0 Comments

ERC NO SAP QUE LES ENQUESTES LES CARREGA EL DIABLE I L'ESTAT ESPANYOL

7/4/2019

0 Comments

 
Picture

El darrer CEO dona ERC com partit guanyador a les eleccions espanyoles i Joan Tarda vol la hegemonia i convertir ERC en el pal de paller sociològic de Catalunya i tot ben coordinat. Sembla que l’inefable Gabriel Rufian ho veu més clar, “estoy harto de ganar en las encuestas, prefiero ganar elecciones”.

Potser si que ERC, i segur que és el que volen els espanyols unionistes d’esquerres, tinguin un bon resultat, ara be, han de saber, i no oblidar que guanyar a les eleccions espanyoles sense tenir clar que anem a fer al “Congreso español” pot suposar un suïcidi polític i de partit, sobre tot amb un 155, presos politics i exiliats i un Estat corrupte permanents.

Ja sabem que en campanya electoral els discurs no només és agressiu i radical i que després a l’hora de fer números tot és rebaixa i fins i tot amb alguna que altra renuncia de principis. El poder s’ho val diria Maquiavel.

Ara be, algú pot tenir dubtes que els alevins franquistes del PP canviarà el seu discurs i fets? Creiem que no. Algú pot creure que Rivera i Arrimadas que estilen i supuren odi cada dia contra tot el que faci ferum de català, de repent faran un gir al seu discurs exterminador? Creiem que no. De VOX no cal dir res, són l’avantguarda, ara ja no dissimulada del PP, amb el nou franquisme de sempre.

Ens queden els del PSOE i Unidos Podemos per fer quelcom a nivell de govern espanyol i Estat. És per allò de saber perquè i que anem a fer a Madrid, a més de recollir generosos sous i subvencions als grups parlamentaris.

Amb el PSOE, al que hem ajudat amb una moció de censura al PP, a canvi de res, i desprès aprovant Decrets, diríem que ho tenim tant pelut com amb els de la dreta espanyola. El seu discurs de campanya, i que ningú en tingui dubtes serà tant agressiu com els de la resta d’unionistes. És que desprès venen les eleccions municipals i europees. Alguns diran; va, és campanya i desprès ja ens entendrem. Il·lusos.

Si il·lusos perquè admeten que en les formes són més suaus, els del PSOE, en el fons defensen el mateix que tot l’espectre unionista: als borbons imposats per Franco, la sagrada unitat territorial, a Espanya com l’única Nació, al Estat espanyol podrit, i que si cal muntar un GAL per defensar l’estat espanyol hi seran. Els del PSOE temps per fer un Estat Federal n’han tingut, però ni Federal ni Confederal ni República.

Avui els socialistes són defensors dels borbons com ho són els vells i nous franquistes. I que quedi clar només pel sols fet de defensar a la família de Franco, al borbó, el que fas és defensar Espanya que la vols una i única. Ni republicana, ni fraternal ni solidaria i menys que els pobles siguin lliures. Traslladar les restes de Franco amb honors és el projecte del PSOE, mai condemnar-lo com un feixista, assassí i colpista.

Podríem dir que anem a fer costat als de Unidos Podemos, ara ja demostrat, perseguits per podrit Estat espanyol, igual com van fer amb el President Mas i Trias, però per fer que i quin objectiu estratègic. Un Referèndum acordat, saben que Espanya mai permetrà ni tolerarà que comunistes governin. Si el PSOE suma amb UP, difícil, vaticinem que abans la dreta permetrà que governin sols.

Només una situació pot fer valuosos els diputats catalans i és que matemàticament ningú pugui ser investit si no compten amb ells. Ho veurem.

ERC sembla que no aprés algunes lliçons. Oblidar que a la presó preventiva els tenim de tots colors ideològics, al exili també. Oblidar que ningú ha pretès fer-se amb la paternitat del 1 d’octubre, és del poble. Oblidar que governem junts a Catalunya. Oblidar que els nostres presos politics seran condemnats. I oblidar que les enquestes els donaven guanyadors el 21 D i a les municipals del 2015 també, i que ni a una ni l’altra van guanyar, i que  ni és van convertir en hegemònics, és de rucs.

Ni hegemònics ni pal de paller per molt que ho diguin les enquestes. Ni demanar perdo per haver votat. L’únic que toca, si de debò és vol la independència, és escoltar més al Conseller Comin que als CEO. Escoltar a la nostra gent que demana unitat i deixar la ideologia per més endavant.

Els de les CUP el 21 D van pagar un bon preu pel que van fer amb el President Mas i per una moció de confiança al President Puigdemont. De 10 diputats a 4. Potser i desprès del seu trist paper amb la moció presentada pels unionistes espanyols, per liquidar al President Torra, el preu a pagar encara serà més alt, i no caldrà que ho digui el CEO.
​
Aquest cop en Rufian la clava dient que li agradaria guanyar menys enquestes i més eleccions. El problema és que alguns a casa seva es creuen més les enquestes que curiosament mai es compleixen per ser hegemònics, que treballar per la independència.  


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    JO TAMBÉ SOC DE LA CRIDA
    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen

    Picture

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.