El darrer CEO dona ERC com partit guanyador a les eleccions espanyoles i Joan Tarda vol la hegemonia i convertir ERC en el pal de paller sociològic de Catalunya i tot ben coordinat. Sembla que l’inefable Gabriel Rufian ho veu més clar, “estoy harto de ganar en las encuestas, prefiero ganar elecciones”.
Potser si que ERC, i segur que és el que volen els espanyols unionistes d’esquerres, tinguin un bon resultat, ara be, han de saber, i no oblidar que guanyar a les eleccions espanyoles sense tenir clar que anem a fer al “Congreso español” pot suposar un suïcidi polític i de partit, sobre tot amb un 155, presos politics i exiliats i un Estat corrupte permanents.
Ja sabem que en campanya electoral els discurs no només és agressiu i radical i que després a l’hora de fer números tot és rebaixa i fins i tot amb alguna que altra renuncia de principis. El poder s’ho val diria Maquiavel.
Ara be, algú pot tenir dubtes que els alevins franquistes del PP canviarà el seu discurs i fets? Creiem que no. Algú pot creure que Rivera i Arrimadas que estilen i supuren odi cada dia contra tot el que faci ferum de català, de repent faran un gir al seu discurs exterminador? Creiem que no. De VOX no cal dir res, són l’avantguarda, ara ja no dissimulada del PP, amb el nou franquisme de sempre.
Ens queden els del PSOE i Unidos Podemos per fer quelcom a nivell de govern espanyol i Estat. És per allò de saber perquè i que anem a fer a Madrid, a més de recollir generosos sous i subvencions als grups parlamentaris.
Amb el PSOE, al que hem ajudat amb una moció de censura al PP, a canvi de res, i desprès aprovant Decrets, diríem que ho tenim tant pelut com amb els de la dreta espanyola. El seu discurs de campanya, i que ningú en tingui dubtes serà tant agressiu com els de la resta d’unionistes. És que desprès venen les eleccions municipals i europees. Alguns diran; va, és campanya i desprès ja ens entendrem. Il·lusos.
Si il·lusos perquè admeten que en les formes són més suaus, els del PSOE, en el fons defensen el mateix que tot l’espectre unionista: als borbons imposats per Franco, la sagrada unitat territorial, a Espanya com l’única Nació, al Estat espanyol podrit, i que si cal muntar un GAL per defensar l’estat espanyol hi seran. Els del PSOE temps per fer un Estat Federal n’han tingut, però ni Federal ni Confederal ni República.
Avui els socialistes són defensors dels borbons com ho són els vells i nous franquistes. I que quedi clar només pel sols fet de defensar a la família de Franco, al borbó, el que fas és defensar Espanya que la vols una i única. Ni republicana, ni fraternal ni solidaria i menys que els pobles siguin lliures. Traslladar les restes de Franco amb honors és el projecte del PSOE, mai condemnar-lo com un feixista, assassí i colpista.
Podríem dir que anem a fer costat als de Unidos Podemos, ara ja demostrat, perseguits per podrit Estat espanyol, igual com van fer amb el President Mas i Trias, però per fer que i quin objectiu estratègic. Un Referèndum acordat, saben que Espanya mai permetrà ni tolerarà que comunistes governin. Si el PSOE suma amb UP, difícil, vaticinem que abans la dreta permetrà que governin sols.
Només una situació pot fer valuosos els diputats catalans i és que matemàticament ningú pugui ser investit si no compten amb ells. Ho veurem.
ERC sembla que no aprés algunes lliçons. Oblidar que a la presó preventiva els tenim de tots colors ideològics, al exili també. Oblidar que ningú ha pretès fer-se amb la paternitat del 1 d’octubre, és del poble. Oblidar que governem junts a Catalunya. Oblidar que els nostres presos politics seran condemnats. I oblidar que les enquestes els donaven guanyadors el 21 D i a les municipals del 2015 també, i que ni a una ni l’altra van guanyar, i que ni és van convertir en hegemònics, és de rucs.
Ni hegemònics ni pal de paller per molt que ho diguin les enquestes. Ni demanar perdo per haver votat. L’únic que toca, si de debò és vol la independència, és escoltar més al Conseller Comin que als CEO. Escoltar a la nostra gent que demana unitat i deixar la ideologia per més endavant.
Els de les CUP el 21 D van pagar un bon preu pel que van fer amb el President Mas i per una moció de confiança al President Puigdemont. De 10 diputats a 4. Potser i desprès del seu trist paper amb la moció presentada pels unionistes espanyols, per liquidar al President Torra, el preu a pagar encara serà més alt, i no caldrà que ho digui el CEO.
Aquest cop en Rufian la clava dient que li agradaria guanyar menys enquestes i més eleccions. El problema és que alguns a casa seva es creuen més les enquestes que curiosament mai es compleixen per ser hegemònics, que treballar per la independència.
RSS Feed
