ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

"ACORD" LUBRICAT A LLEDONERS

28/4/2021

0 Comments

 
Picture

La primera reflexió que se’ns acut i, no és gens banal, és fer-nos la pregunta del perquè la negociació per fer Govern ha acabat a la presó de Lledoners.

Hem d’admetre que l’Oriol Junqueras com President de ER, malgrat sigui un pres, té les seves prerrogatives per orientar i decidir estratègies de tot tipus.

A l’hora també hauríem d’admetre que a Junts per Catalunya, Puigdemont també te les seves prerrogatives i tot el dret per dir la seva durant la negociació.

I si, ER ha guanyat per un esco i uns centenars de vots a JxCat. Un guany però que per si sols no els hi permet constituir un Govern estable i pro independència.

Els símbols, i la foto oportuna acostumen a ser fets carregats amb un propòsit. Normalment tenen a veure amb el complement per afavorir l’estratègia dissenyada.

Acceptar sense cap contrapartida, llocs, quan, amb qui, ordre del dia i sobre tot trencant confiances, d’entrada és lleig. Tu has guanyat ER i, tens uns drets, però sense nosaltres JxCat no tens res.

No serem nosaltres els que qüestionem on s’han de reunir els negociadors. Ara be, si la Presidència de ER ha de ser-hi, la de JxCat també, per tant s’hauria d’haver publicitat paral·lelament que també se’n feia altra a Waterloo.
​
Per cert, no sabem que més ens ha de dir i fer des de Espanya, el seu Estat i “Gobierno”. Com diu Joan Canadell, tot és negociable, la independència és prepara i és proclama.

0 Comments

INSISTIM

26/4/2021

0 Comments

 
Picture

Fa temps varem escriure un post on argumentàvem que el veritable poder al Estat espanyol residia al judicial. Avui ho constatem.

És pura teoria. Diuen que amb tres poders independents, qualsevol País amb un Estat modern i democràtic, s’obté el certificat de país plenament democràtic. És fals i una mentida a l’alçada d’un campanar. Tres són els poders i pilars dels sistema capitalista; l’executiu, el legislatiu i el judicial. Tenir-los no garanteix ser un País plenament democràtic.

L’executiu, govern format desprès d’un procés electoral, te la legitimitat d’un Parlament i de les urnes.

El legislatiu, és la conformació representativa de caràcter popular mitjançant un procés electoral que ofereix majories i minories representatives i don d’una majoria sorgeix el Govern. Te la capacitat d’aprovar la legislació que el Govern proposa, de crear les Comissions quadriennals i controlar l’acció de Govern.

El judicial, acostuma ser el més atípic. És un poder que no sorgeix de les urnes. Ho fa d’uns pactes entre els partits majoritaris amb la pretensió de que siguin els únics responsables de les interpretacions que fa i aprova el legislatiu. Sobre el poder judicial a Espanya i el seu Estat, no existeix cap altra control que el que el propi poder estableix. És una situació tant endogàmica com fosca. Ni l’executiu ni el legislatiu controlen l’acció judicial. El seu poder està fora de control i les seves sentencies gairebé sempre són defensades des de el corporativisme que el mateix poder exerceix.

El poder judicial no fa lleis, cert. Les interpreta, crea doctrina i les executa mitjançant judicis i el procediment del moment. El recorregut judicial és tant esperpèntic com obscur. Poden boicotejar el recorregut judicial. Els mateixos jutges poden fiscalitzar i condemnar. La junta electoral central n’és un bon exemple.

Els primers en saber que per guanyar el que mai és guanya a les urnes, van ser els de AP, avui PP. Només havien de controlar el poder judicial. Desprès si van afegir els del PSOE. Ara tota la espanyolada unionista vol el mateix. D’aquí que la resposta i solució al conflicte entre Catalunya i Espanya mai serà política, serà la que tenim des la LOAPA (cop d’estat del Tejero) jurídica.

Ni la fiscalia, que depèn directament del “Gobierno de España” de torn, ni l’advocacia del Estat poden amb el poder judicial. UN jutge te la potestat d’admetre a tràmit o no qualsevol proposta de la fiscalia. Si els interessos ideològics i politics tenen coincidència segur que tindrà el seu recorregut. Sobre l’advocacia del Estat i el seu paper, és resumeix a una defensa numantina dels interessos del Govern i Estat.

Avui qui controla els tribunals superiors de justícia i el Constitucional, te tot el poder general i cap altra poder ni estament intern pot sancionar el contrari.
​
Diu la Constitució espanyola que som un Estat aconfessional. També diu que tenim dret a la vivenda i al treball. A la practica ni vivenda per tothom ni treball. Un Estat aconfessional tampoc. Només cal veure el crucifix sobre la corona a la façana del Tribunal Suprem.


0 Comments

ELS QUE VIUEN DEL SPORT

21/4/2021

0 Comments

 
Picture

Potser molta gent de bona fe no saben que l’esport, utilitzat en temps preterits, els romans, era la droga per mantenir a la “plebe” entretinguda i apaivagada.

En temps més moderns els poderosos van descobrir, que l’esport podia tenir altres utilitats. La mes important, a la Península la va treballar Franco. La legislació espanyola franquista i ara del regim del 78, va deixar clar que la regulació esportiva era competència del Estat, així com la representació que és produís en àmbits fora del territori espanyol. Actualment exactament igual.

La llei de l’esport espanyola diu que qualsevol federat esportiu que és negues a participar representant la Nació, en aquest cas la espanyola, incorreria en falta greu i se li retiraria la tarja de federat no poden ser contractat en cap entitat esportiva. L’esport espanyol per Espanya i la seva unitat. L’afer Oleguer jugador del Barça ho va deixar clar.

La federació esportiva de futbol espanyol no només té les competències sobre la lliga, també dels arbits, de les sancions i dels efectes econòmics dels mitjans de comunicació i apostes. Cal saber que una part important de la regulació esportiva (selección nacional) està controlada per l’Estat espanyol.

Molts milions són els que surten del entrellat esportiu, mediàtic i governamental. Desprès tenim l’ús que la política i els poderosos en fan per mantenir els seus privilegis. Que el President, Javier Tebas, de la Federació a més de ser un franquista confés i cobrar més de tres milions d’euros any no és perquè si.

La Super lliga, basada en els guanys econòmics, té tres aspectes positius. El primer és que serà la millor Super lliga de futbol internacional. El segon és que la seva definició esportiva no estarà manegada per cap Estat. I el tercer és que el seu finançament serà privat i acordat entre bancs, l’espai mediàtic i els clubs que hi participin.

Nosaltres els catalans tindrem un afegit, els professionals diguin el que diguin a Espanya i si fossin convocats a la seva selecció nacional, podrien decidir sense cap tipus de xantatge, anar-ho o no.
​
Que triomfi l’esport i que els seus professionals, tots, visquin com els hi plagui, saben que acontentar amb un bon espectacle al respectable, sempre determinarà el seu futur.

0 Comments

ELS CATALANS MAI ENS CANSEM DE LES URNES

20/4/2021

0 Comments

 
Picture

Les estratègies subordinades ho diuen tot. ER volia les eleccions al maig i va manifestar l’enuig de partit quan la justícia espanyola va obligar que és fessin el 14 de febrer. Ara tot són preses i pressions sobre JxCat per signar el pacte per governar “coalligadament”.

Els de ER són una colla de “friquis”, que creuen que són els amos de la funció, direcció inclosa. Només per recordar i, son fets, les eleccions autonòmiques convocades pels del 155 (PP,PSOE i C’s), a la proposta del MHP Carles Puigdemont per fer una candidatura de país, Junqueras en nom de ER va dir no. El resultat va ser 34 escons per JxCat i 32 per ER.

Un resultat que deixava clar que ER mai seria pal de paller de res. Òbviament, Junts i, des de la pretensió d’insistir que l’1 d’octubre i la unitat eren elements indestriables, no van trigar ni cinc minuts per pactar la mesa del Parlament, Govern i atribucions de gestió.

 Els objectius politics eren clars; restituir el Govern al preu que calgués. La Presidència de la mesa del Parlament per ER i Presidència del Govern per JxCat. La generositat de Junts va quedar clara acceptant que ER tingues mes del 60% del pressupost a les seves mans més els mitjans de comunicació públics de Catalunya.

El resultat del pacte va ser que ER traís el pacte des de bon inici. La restitució del MHP Puigdemont ni és va intentar. El MHP Torra ho va tenir clar i d’aquí la seva compareixença denunciant la deslleialtat de ER i que convocava eleccions. El covid_19 les va evitar.

Conformar un nou Govern entre ER i JxCat deixant fora als il·luminats cupaires, és per se un greu error. Ahir als cupaires, que diuen ser independentistes els teníem a l’oposició d’un Govern pretesament independentista. Calia iniciar-ho tot a tres.

I ER va començar, creien que són pal del paller, i no, només tenen uns quans vots i un escó més. Reunir-se inicialment amb els il·luminats i deixar per més endavant als de Junts llençava un missatge potent, ER volia un Govern de camí ample i d’esquerres. El pacte amb JxCat, necessari, seria sobre la base ideològica d’esquerres.

Creiem que de moment JxCat ho està fen força be. El pacte de la “legislatura” i de Govern no és pot conformar com l’anterior. Qui vulgui autonomisme, gestionar les motlles i normalitzar la repressió acceptant les resolucions judicials espanyoles que ho digui. Qui vulgui una estratègia de confrontació intel·ligent amb qui et maltracta, més una acció decidida internacional que ho digui també.

Sembla que la dificultat és obvia. ER diu que prefereix al PSOE del 155 més UP al Govern abans que el PP més Vox i Ciutadans també del 155. D’aquí tot el suport al “Gobierno de España” per part de ER.

ER no vol modificar la seva posició al respecte i han fet públic que la seva estratègia a Madrid no forma part del pacte de Govern. També han dit que no pensen renunciar a cap de les competències que te el MHP de torn. Andanada directe al Consell per la República tot i saben que aquesta pretensió no existeix i que només és una fal·làcia orientada a menystenir el CxR.

És mentida no som el 52 % d’independentistes. Avui sabem que dins de ER els Nuet, Rufian, Tarda, Junqueras,  són una majoria dins de ER que l’únic que volen és la III República espanyola federal. Dins dels il·luminats, també en tenen uns quants que volen el mateix.

No és un fet banal ni menor que els de ER, amb l’acceptació dels il·luminats revolucionaris d’esquerres, hagin pactat que tota l’acció de govern giri sobre temes de gestió i exclusivitzar l’acció política a una taula de diàleg que tindrà d’entrada una durada de dos anys per saber si va o no. Curiosament el “Gobierno de España” podria haver acceptat que durant els primers sis mesos els resultats confirmarien o no la nova estratègia. I ni això han sabut fer.

JxCat no pot acceptar aquesta proposta, que anul·la directament la confrontació, acceptant la repressió i el que és més important rebutjant l’acció internacional dels exiliats que és l’únic que Espanya i el seu Estat no controla.

Les estratègies estant definides, ER i CUP amb les esquerres espanyoles dient-nos que tindrem “fumata” blanca i JxCat que diu que ni amb les esquerres o dretes espanyoles ens en sortirem.

Resoldre l’entrellat és tant senzill com tornar a posar urnes, sabent, ara si, que ER i CUP volen l’impossible i JxCat implementar la República catalana guardada al calaix.

Qui digui que posar urnes no convé és un falsari. Les urnes serveixen per resoldre les propostes i les majories guanyen i les minories, si son democràtiques ho accepten.

Posar urnes i anar a votar és el millor que ens pot passar a les societats democràtiques. Fer campanya en contra només ho fan  les dictadures i sobre tot els que saben que han enganyat amb les seves propostes programàtiques i no volen arriscar-se a perdre.
​
Si ER i CUP mantenen que la independència pot esperar i JxCat diu que quan abans millor, posem urnes i decidim d’una puta vegada.


0 Comments

JORDI SÀNCHEZ I CUIXART CONTINUEN EMPRESONATS

19/4/2021

0 Comments

 
Picture


El 16 d’Octubre del 2017 Jordi Sánchez, President de la ANC i, Jordi Cuixart d’Òmnium, van entrar a la presó de Soto del Real de forma preventiva per ordre de la jutgessa Lamela instructora de la Audiència nacional espanyola. No s’ho esperaven. Ells en cap cas tenien capacitats politiques de Govern ni de gestió administrativa.

El 2 de Novembre del 2017 els membres del Govern van entrar de forma preventiva a presó i fins a dia d’avui.  Ells si que ho podien haver intuït. Els exiliats ho van tenir clar, i abans que la Lamela decretes presó provisional i preveien que Espanya, el seu Estat i la justícia, practiquen l’odi i la venjança, van decidir que millor en mans de la justícia europea.

Durant els anys de presó preventiva, judici i condemna, ha quedat clar, que Espanya i el seu Estat, s’han passat pel folre totes les peticions i condemnes sobre la seva actuació judicial per alliberar als dos Jordis. La seva sentencia va ser un avis a navegants. Qualsevol, amb responsabilitats de Govern o no, serà perseguit i condemnat si el seu discurs, organització i propòsit és trencar amb la unitat d’Espanya. 

El judici va tenir dos aspectes que de simbòlics no en tenen res. La defensa i la llengua. Per unes mateixes acusacions advocats diferents. És constatava que la unitat ni per defensar-se. El més trist i que de fet ho deia tot va ser la renúncia a utilitzar el català.

Podien haver evitat la presó preventiva i el judici? I tant, Puigdemont va marcar el camí. Va ser traït abans i desprès del’1 d’octubre i, no acompanyant-lo al exili va reblar el clau. El més sagnant, és el paperot del Ex Vice President Junqueras i la resta de Consellers, Turull, Rull, Forn, Romeva, Bassas, més la Presidenta del Parlament Forcadell, que és van entregar a la justícia espanyola saben que els Jordis ja hi eren i que els espanyols no perdonen.

Els de ER, malgrat la seva disponibilitat i el canvi d’estratègia continuen empresonats. I sense els beneficis penitenciaris que contempla la llei. Sembla que no fan ostentació prou publica de que ho van fer molt malament, que no ho tornaran a fer i que son molt però que molt espanyols. No saben però que són catalans i als catalans reconvertits com a Roma.

Els de JxCat, mereixen ser on són. Lamentem dir-ho però qualsevol català que s’entrega a Espanya pensant que rebran justícia justa, mereixen ser on són. Ho mereixen per il·lusos. Ho mereixen per no estar al costat del MHP Carles Puigdemont. HO mereixen perquè des de la presó no poden fer cap acció ni activitat política a favor de la causa. Finalment s’ho mereixen perquè han demostrat que la seva capacitat política i analítica és tant minsa que ha produït dos fets que utilitzen els espanyols com feien els franquistes; aparentar que han tingut un judici just i legitimar la justícia espanyola.

El resultat és que entre ER i JxCat tenim normalitzat que tenim presos i exiliats. Que l’únic que se’ls va ocorre és fer del color groc un símbol de lluita. Fer mobilitzacions tant irrellevants que finalment només han servit per desmobilitzar (Tsunami, Port, La Jonquera, Via Laietana).

Avui, constatat que tenir presos no serveix per res. Que fins i tot en tenim que demanen clemència i practiquen l’amor a Espanya i als espanyols. Que seran presos i compliran la condemna fins el darrer dia. L’únic que podrien fer és una DECLARACIÓ amb els següents termes i, per evitar interpretacions inadequades:
​
1.- Que mai demanaran cap indult perquè en cap cas van delinquir i que l’únic que van fer és ser lleials al poble de Catalunya.
2.- Que és conjuminen per treballar per la unitat independentista i que en cap cas seran moneda de canvi.
3.- Que renuncien a qualsevol càrrec públic o partidista i que el seu silenci només serà trencat durant la defensa dels seus drets.
4.- I per si Espanya, el seu Estat i els espanyols unionistes no han entès, que mai deixaran de treballar per la Independència i per la República Catalana amb un Estat propi TOT I QUE ÉS FACI AMB SILENCI.


0 Comments

EL 14 D'ABRIL RES A CELEBRAR

11/4/2021

0 Comments

 
Picture

Els mateixos que van minar la II República espanyola, monàrquics, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes, terratinents, tots ells molt espanyols, són, menys els monàrquics clar, més els franquistes, els que el dia 14 d’abril d’enguany, faran i celebraran homenatges arreu del territori espanyol  per la proclamació de la República espanyola del 1931. Sempre espanyola.

Ja ho deien els de l’època; “Aquesta República tant dolça i dient-nos que tindrem la caseta i l’hortet, no pot acabar be”.

ERC va concórrer a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 havent-se constituit com partit dos mesos abans. I ERC va guanyar a Catalunya amb total claredat.


Les opcions republicanes també és van imposar a la resta del territori i Alfons XIII va fugir sense renunciar a cap de les seves prerrogatives i el 14 d’Abril, des de el balcó del Ajuntament de Barcelona, Lluis Companys proclama la II República espanyola.

Francesc Macià contrarietat, des de el balcó del Palau de la Generalitat proclama la República Catalana integrada a la Confederació de Repúbliques Ibèriques que mai hi serien.

Dos dies van trigar els ministres mandatats pel govern provisional de la República espanyola a dir-li al MHP Macià, que la República Catalana no tenia cabuda dins del futur de la nova República espanyola. Per primer cop és visualitzava que dins de ERC hi havien dues animes; La independentista patriòtica d’arrel catalanista i la de classe, d’esquerres i federalista.

Res a celebrar. Va ser la República espanyola qui va reprimir als obrers d’Astúries al 1934 amb centenars de morts. Va ser la República quan Lluis Companys, hem de suposar cansat de les relacions i incompliments amb ·el “Gobierno de la República española” que va intentar proclamar l’Estat català, això si, dins de la República espanyola, i la resposta va ser la detenció de tot el Govern de la Generalitat autonòmica, judici i empresonament per 30 anys.

La II República espanyola, malgrat propòsits per fer-la visible internacionalment, el resultat és que des de el dia que Franco va emetre els seu darrer “parte de guerra”, l’1 d’abril del 1939; “En el dia de hoy cautivo y desarmado el ejercito rojo, las tropas nacionales han conseguido sus ultimos objetivos. La guerra a terminado”.

La II República espanyola, és historia i de moment el que tenim és un nou regim, el del 1978, on els franquistes i tots els drets sobrevinguts per drets de conquesta resten intocables.

Catalunya sota una monarquia absolutista (1714), dictadura (1923 i 1936), República (1812 i 1931) o d’un pretès regim democràtic 1978, mai ha pogut decidir com a poble  des de el 1714. Catalunya, ahir sota la bota castellana i, avui sota la bota espanyola.

Avui, si no fóssim un poble avergonyit i acovardit l’únic que celebraríem seria la independència de Catalunya en forma de República i, que varem proclamar el 27 d’Octubre del 2017.  I si els traïdors haguessin fet costat al MHP Francesc Macià quan va proclamar l’any 1931 la República catalana, avui faria 90 anys que seriem la Suiza del Sur d’Europa.

No serem nosaltres els que celebrem dues derrotes la del 1931 i la del 2017. Nosaltres volem celebrar que hem guanyat i de moment tot i la victòria del 14 F, sembla que el mes calent a l’aigüera. Doncs queda clar, aquest 14 d’Abril res ha celebrar.

A la foto podem constatar que Macià desprès de renunciar per una soledat imposada a la Repùblica catalana, està trist, mentres que l'emisari de la Repùblica espanyola Fernando de los Rios està exultant. Una renuncia que Catalunya pagarà i molt car.


0 Comments

LA NOVA CASTA D'ARREL "REPUBLICANA I D'ESQUERRES"

8/4/2021

0 Comments

 
Picture

Deixant a banda el curt regnat de la II República i les batusses que els revolucionaris d’esquerres espanyols van intercanviar entre ells, sense guerra, durant i després, Franco va fer un cop militar des de l’estat espanyol i la guerra que va guanyar amb l’ajut dels nazis alemanys i feixistes italians.

Voldran disfressar-ho com vulguin, però si el borbó és rei i cap d’estat de la ma de Franco, si els militars, inclosos la guàrdia mora, culpables d’assassinats, violacions, tortures i accions de rapinya, no han pagat preu i han continuat als seus llocs, si els jutges militars i civils que van donar patina de legalitat, van continuar als seus llocs dins el “nou regim”, si l’Església continua tenint els seus privilegis, si tot el poder polític, militar, policial, judicial i econòmic continua instal·lat a Madrid, si encara son vigents lleis franquistes, si quan convé la farsa autonomista deixa de reeixir, la conclusió és que el franquisme és ven viu.

La reflexió a fer-nos és, com potser que rodejats d’Estats democràtics, Franco i el seu llegat s’han imposat i han fet possible que avui el regim franquista no estigui qüestionat com tampoc la monarquia dels borbons, que te, per ordre de Franco el comandament general sobre les forces armades.

Com és possible que des de l’exili cap partit d’esquerres, ni els nacionalistes perifèrics, ni sindicat de classe hagin estat incapaços  de fer trontollar la dictadura franquista.

Avui la fundació Franco és legal i rep subvencions publiques. Avui als torturadors i assassins franquistes se’ls condecora i reben millores salarials. Avui als tacats de sang directa o indirectament encara se’ls promociona. Avui, segle XXI als represaliats del franquisme, encara no se’ls ha restituït, deixant sense efecte les condemnes franquistes, amb honors d’Estat i, tot el que va ser furtat. Avui Espanya i el seu Estat continuen treballant per la “España una y grande” i amb una sola llengua, el castellà.

No només van ser els exiliats espanyols, anomenats republicans espanyols, per amagar les seves procedències històriques els que no va fer res per acabar amb Franco. Els nacionalistes perifèrics com els de Catalunya tampoc. Be els catalans van decidir que mantenint un President al exili en tenien prou. Irla, President desprès de Lluis Companys, assassinat pels militars espanyols franquistes i Tarradellas eren l’oposició al regim sense cap altra compromís que Franco fes el que fan els dictadors i esperant que el regim moris d’acord el context internacional. Franco va morir al llit hi ara si que podem constatar que ho v deixar tot lligat.

I vet aquí com l’evolució, que sempre és transformadora, ens ha deixat, el que ja sense por a equivocar-nos, anomenarem la nova casta.

ER celebrava aquest 17 de març passat el 90 aniversari de la seva constitució com partit. El resultat de la seva tasca pedagògica organitzada és obvia. Ni Catalunya és d’esquerres, ni republicana ni lliure. Avui Catalunya és una regió espanyola amb una certa capacitat de gestió com comunitat autònoma d’acord la legalitat espanyola.

Qualsevol empresa que desprès de 90 anys no aconseguís cap dels seus objectius, faria temps que hauria fet fallida. De fet l’historial de fallida és tant greu que el més normal seria que des de fa 82 anys ER hauria d’haver presentat la seva liquidació i si calgués, que si, i si existissin patriotes disposats haver fet i construït una nova proposta d’acord el nou context que el triomf franquista va imposar.

ER va ser incapaç de mantenir la proclamació de la República catalana, l’Abril del 1931, dins la Confederació de Repúbliques Ibèriques.

ER va ser incapaç de defensar la proclamació del Estat català dins La República espanyola, tenint com President Lluis Companys.

ER i des de l’exili és incapaç de preparar cap acció per evitar la detenció, judici militar franquista i posterior afusellament de Lluis Companys.

ER amb la responsabilitat plena per defensar Catalunya de les ordes feixistes, perd, i Franco guanya. Al respecte hem d’admetre que gracies als quinta columnistes, les guerres internes entres les esquerres a Catalunya, perdre la guerra era un fet cantat.

ER durant la dictadura, l’única feina per mantenir la confrontació amb el franquisme, és limita a preservar la institució de la Generalitat, amb una continuïtat Presidencial. El més trist és que La Generalitat és una institució graciable de la República espanyola.

ER l’any 1975 pacta amb el franquisme, sense altra cosa que el seu reconeixement com partit, l’arribada de Tarradellas, ara Marqués dels borbons, i la posada en marxa d’una Generalitat provisional fins que no s’aprovi la nova Constitució espanyola que legitimarà la Espanya franquista.

ER de forma vergonyosa és, creiem el darrer partit a legalitzar i a les primeres eleccions, 1977, ha de fer coalició amb el “Partido del Trabajo Espanyol” (PTE). Surt escollit només Heribert Barrera.

ER internament i sense cap força territorial pateix la primera divisió interna entre els del Casal Bonavista i la gent del Barrera. La lluita és per tenir la representació legal i legitima de ERC. El sector independentista, de Macià, Cassanelles, Viadiu, JM Poblet, V. Torres, J. Fornàs perden la partida i Barrera guanya. Igual té a veure el pacte de ER i Tarradellas amb l’Estat espanyol.

ER és mante en posicions pactistes i la defensa dels drets universals, però sense aprovar als seus congressos clarament el seu posicionament per la independència de Catalunya. Fet que passaria per primer cop al 1987 amb Angel Colom i Carod Rovira.

ER desprès de 72 anys forma part de dos govern en forma de coalició entre els socialistes i els comunistes de l’època (ER+PSC+ICV). Descavalcar CiU del poder autonòmic, va ser l’objectiu. A l’hora s’iniciava una lluita soterrada per l’hegemonia entre les esquerres i el nacionalisme a Catalunya.

ER per fi, forma part d’una coalició JxSi netament independentista. La confrontació dretes esquerra, de moment i desprès de la sentencia sobre l’Estatut pel TC queda aparcada.

ER i desprès de tots els successos del 2017, modifica la seva estratègia i renuncia a qualsevol proposta d’unitat per l’objectiu i per defensar-nos del Estat espanyol.

ER i sense el més mínim pudor, pel sols fet de dir-se d’esquerres ajuda a investir a un pretès socialista cooresponsable del 155 i més tard li aprova uns pressupostos generals en el que Catalunya surt com sempre malparada.

ER desprès de les eleccions imposades pel 155 i que va deixar clar que la unitat no formava part dels seus valor queda per darrera de JxCat. JxCat, valedor de la unitat, no fa altra cosa que pactar i tractar com igual a ER pactant la mesa del Parlament i Govern com si haguessin obtingut el mateix resultat electoral (JxCat 34 escons, ER 32 escons).

ER, avui i, desprès de les eleccions del 14 F, on tampoc hem practicat la unitat i amb 33 escons per ER i 32, ER no està practicant, ni la mateixa generositat que Junts ni la mateixa estratègia per aconseguir la independència. Fins i tot les indicacions publiques estan més a prop d’un rebuig, que de posar-nos d’acord per anar a totes donat el resultat electoral.

Sembla que ER, ve els que maneguen la direcció, com si la seva pretensió única, fos fer el partit cada any més gran, amb més col·locats i més seguidors per col·locar-ne quan el director d’orquestra tingui a be.

Així és constitueixen les castes. Primer el grup és una necessitat política amb arguments politics i socials. Després tenir les comoditats i oportunitats d’una vida tranqui-la i sense esforços. I més tard el càlcul per garantir la continuïtat dels seus privilegis que només depèn del suport dels acòlits sectaris. Aquesta evolució és el principi i fa possible amb el temps el sorgiment d’una nova casta.

La nova casta no sorgeix de la ideologia capitalista, ve de la seva utilització i d’una proposta aparentment combativa contra el sistema capitalista que mai és volguda ni transformada, al contrari és la casta que te molt clar que amb el capitalisme i fen veure que és lluita contra ell, és com millor és viu.
​
Avui les direccions de ER i PSOE son la nova casta condicionades per mantenir els privilegis partidistes sense fer cap revolució social i supeditats als poders de sempre; l’economia i el fusell.


0 Comments

SI L'ACORD NO ÉS POSSIBLE LA CULPA NO SERÀ DELS VOTANTS

6/4/2021

0 Comments

 
Picture

Volem deixar clar que som dels convençuts que els resultats electorals del 14F ens obliga i molt. 74 escons i superar el 50% en vots no és cap futilesa. ER i JxCat estan obligats a acordar-ho tot i, ni ER pot imposar ni pot fer-ho JxCat.

Els de les CUP són els que s’haurien d’afegir i, com no, situar les seves demandes politiques per ajudar a fer la independència. Les qüestions de gestió els obligaria a formar part del Govern, aspecte que segur donaria més solidesa i estabilitat al Govern i Parlament.

Aquesta descripció correspondria a la normalitat patriòtica posant pel damunt de tot l’alliberament nacional. La gestió ordinària, saben que Catalunya no disposa dels seus recursos i d’altres, en cap cas pot condicionar la ruta fins aconseguir la independència.

Si finalment l’acord no fos possible per les desavinences que s’han fet publiques i les que no, sembla que a tenor del que és publicita és que JxCat estaria disposada a votar si a la investidura i quedar a la oposició.

Ser oposició és l’escenari més lleig que és pot fer al electorat independentista. No ser Govern per no haver estat capaços d’acordar i pactar també.
​
Si ER i CUP acceptessin governar amb minoria i JxCat anar a la oposició, la lectura nacional i internacional és que l’ independentisme ni és majoritari ni te el mateix objectiu i que aclarir-ho és fa com ho fan a qualsevol país democràtic, posant urnes.


0 Comments

LES CINC POSSIBILITATS PER TENIR O NO INVESTIDURA

5/4/2021

0 Comments

 
Picture

La primera, per coherent i per l’objectiu és de sentit comú, 74 escons, ER + JxCat + CUP. Majoria absoluta. Tenim investidura i tot resta pendent al programa de Govern, estratègia interior i exterior i el paper del Consell de la República.

La segona, és el que voldrien que passes segons personatges variats de ER i CUP que amb JxCat res. Els Comuns no trigarien a sumar-se. La suma seria de 50 escons a favor. 53 no de l’espanyolada i 32 Abstencions de JxCat. El resultat és que la investidura és fallida.

La tercera, aparentment sembla inviable, però atenent-nos al que passa a Madrid, tot és possible. A, i entre els “d’esquerres” res és descartable. ER + CUP + Comuns + PSOE. 83 escons a favor. 20 no i 32 abstencions. Investidura garantida. Fins i tot si els de les CUP és despengessin i com no serien determinants també tindríem investidura. Sabem per “mentiders oficialistes” que ER i PSOE més Comuns, a dia d’avui encara no ho han descartat. Només cal que el Pedro li digui a l’Illa que de moment no és el seu.

La quarta te molt de sentit però continua establint que governar en minoria sense acords, comportarà el treball constant per establir estratègies i potser sense poder evitar els conflictes derivats d’un bon Govern. ER i JxCat sumen 65 escons la majoria són 68. La investidura fallaria si els il·luminats cuparies votessin no amb la resta de l’espanyolada.

La quinta és que ER + CUP + Comuns, 50 escons tinguessin l’abstenció del PSOE + JxCat, 65 escons i només 20 no. La investidura seria possible. El que no està garantit és que JxCat no votes no.

L’opció estrictament espanyolista i unionista entre PSOE + Vox + Comuns + C’s + PP = 61 escons no sumen i per tant l’Illa no és cap opció.

La obvietat és incontestable. Junts per Catalunya és el Grup que condiciona qualsevol investidura. Sense la concurrència de JxCat el Pere Aragonès pot ser el candidat a investir o el cap de llista d’una nova candidatura electoral. Això és un fet pràctic i incontestable, si JxCat no vol investir al Pere, el Pere no serà investit.

ER ha volgut deixar clar que la seva aposta és d’esquerres i, que com que JxCat és la “dreta convergent” ja és sumaran. Deuen haver valorat que la dreta “neó convergent” el desert no els i agrada i que per tant s’afegiran com sigui.

Sembla però que els esdeveniments no van com esperaven. De moment el Pere no és President. JxCat insisteix, farem i serem al Govern si és per fer la independència, amb una estratègia comuna a Madrid, determinant el paper del Consell de la República i finalment establint les prioritats de Govern.

De moment sembla que la proposta de JxCat no agrada a ER i CUP. D’aquí que els de ER insistentment parlen de tuteles i la seva oposició i, els il·luminats cupaires de fer el que ja estan avesats, llençar indepes a la paperera de la historia perquè no tenen carnet d’esquerres.
​
Potser va sent hora de que triem altra cop. El dret a decidir l’hem d’implementar on sigui i la millor forma és amb urnes. Que no ens faci por tornar a decidir.


0 Comments

EL CONSELL PER LA REPÚBLICA

4/4/2021

0 Comments

 
Picture

Ja ens agradaria que el nom definitori fos el Consell de la República. Tindria connotacions al que va ser el Consell de Cent i voldria dir que ja som República i que els catalans/es decidim sobre el present i futur de Catalunya.

És una obvietat reconèixer que avui, abril del 2021, Catalunya no decideix absolutament res que abans no hagi passat pel sedàs espanyol.

El Parlament català, és el lloc on 135 diputats electes és reuneixen amb unes funcions pròpies d’una dictadura. No és pot debatre de tot i no és pot aprovar el que democràticament és pugui decidir atenent les majories i minories. Per tant és un poder on només és legisla el que el amo et permet.

De moment el Parlament de Catalunya el que si pot fer és tenir 135 diputats/es a sou complert, més la mesa, mes un munt d’assessors, de funcionaris, de Mossos per exercir el control i seguretat, més totes les derivades necessàries per les tasques administratives i les empreses privades per desenvolupar les tasques de neteja i avituallament. Cal afegir el parc mòbil i els corresponents conductors i el seu pressupost de manteniment.

El Govern de la Generalitat, com institució implantada a la segona República, desprès que entre Companys i els ministres espanyols s’obligués a Macià a renunciar a la República catalana dins de la Confederació de Repúbliques ibèriques, executa d’acord el que és legisla al Parlament.

Ja hem definit que legisla el Parlament, per tant la obvietat està servida, el Govern no executa altra cosa que la legalitat espanyola li permet.

Això si, al Govern tenim els Consellers, les seves estructures amb assessors, directors, caps de gabinet, funcionaris, pressupost, transport i conductors, Mossos i tota la parafernàlia que controla la despesa i compliment de la legalitat espanyola (interventors, secretaris). I la pregunta a fer-nos seria de que ens serveix un Govern i un Parlament que no decideix altra cosa que no sigui complir amb els desitjos del amo. Missatge inquietant si no som capaços d’explicar que la capacitat de decidir només la tenen els que son lliures.

I aquets són els fets: Qui recapta el 90% dels impostos que és generen a Catalunya, la Hisenda espanyola.
Qui decideix el repartiment del diner públic a Espanya, el Gobierno de España.
Qui decideix quines lleis progressistes valen i quines no, el Gobierno de Espanya amb el suport del Tribunal Constitucional.
Qui decideix qui reparteix els diners que venen de la UE, el Gobierno de Espanya.
Qui decideix quines carreteres i quins trens fan falta a Catalunya, el Gobierno de Espanya.
Qui pacta amb la Xina fer la connexió des de el Port de Barcelona, i encara no està fet, amb la via d’ampla europeu, el Gobierno de España.
Qui gestiona l’aeroport del Prat i ports de Catalunya, l’Estat espanyol.
Qui controla i gestiona la conca hidrogràfica de l’Ebre, l’Estat espanyol.
Qui negocia la compra i distribució de les vaccines per lluitar contra el covi_19 el Gobierno de España.
Qui controla duanes, costes i fluxos migratoris el Gobierno de España amb el seu Estat.
I si, la llista és interminable per deixar i saber amb total claredat que el Govern de la Generalitat i el Parlament avui són institucions capades. Fins i tot són tant inútils que fins i tot la Constitución española te un article, el 155, que Espanya i el seu Estat en pot prescindir d’elles quan vulguin.

I que és el que no pot controlar Espanya, el seu Estat i tot l’estol d’espanyolistes cavernaris i neo franquistes? La resposta és evident, malgrat a alguns els hi pugui molestar. Tot allò que és faci fora del que ara diuen és territori espanyol.

Curiosament han estat els exiliats instal·lats a Brussel·les els que han proposat i fet un cúmul de respostes per dir-nos que res ha acabat. El resum és el següent; Puigdemont, Comin i Puig instal·lats a Brussel·les, més la Ponsati a Escòcia, proposant un pols al Estat participant i guanyant la batalla com euro diputats. El mateix combatent les euro ordres i de moment amb victòria. Finalment i fent servint experiències d’altres països, és construeix el Consell per la República i la Assemblea de Càrrecs Electes.

A l’altra canto dels exiliats tenim per ER Marta Rovira i per les CUP Anna Gabriel. I que han fet per la causa independentista, res. Ni tant sols practicar la unitat des de l’exili que seria el mínim. Amb el MHP Puigdemont hem anat a Brussel·les, a Estrasburg i Perpinyà. Amb ER i CUP enlloc. Potser és que uns si que volen la independència i els altres volen altres coses.

Sembla que un dels esculls per investir l’Aragonès i fer Govern és el paper que ha de tenir el CxR. Sembla que la portantveu Vilalta de ER diu que el Govern no pot tenir tuteles externes. És deu referir a les que Puigdemont pot o podria exercir, perquè de les que exerceix Espanya, el seu Estat i el Gobierno de España no en diu ni una paraula.
​
Junts per Catalunya, atents; “no és que ER pretengui dir que els pactes només els fa amb els que van d’esquerres”. A España amb el PSOE i a Catalunya amb les CUP, és que no podeu fer Govern amb aquesta colla sinó queda clar que anem a totes des de Catalunya i des de la Unió Europea.

Cada dia ho deixen més clar. Els il·luminats cupaires vetant, els de ER dient que no volen unes tuteles i n’accepten d’altres. Els cupaires amenaçant si és modifica el seu pacte amb ER. Els de ER dient que JxCat s’ha de sumar per responsabilitat i callar. Els cupaires callant sobre al proposta de JxCat per construir una única estratègia al Congrés. I els d’ER negant que calgui anar junts a Madrid. Amb tots aquest arguments JxCat no pactar cap investidura. Tampoc permetre-la. Si ER vol investir al Pere, que negocií amb els seus socis naturals, els socialistes del 155 i els Comuns delators.

Avui i per sort les dues estratègies ja són publiques i és el moment que els catalans/es decidim, o ER amb la seva proposta republicana espanyola, o Junts per Catalunya amb la seva proposta sorgida del 1 i 27 d’octubre, confrontació intel·ligent i potenciació del CxR fins guanyar la independència. Per tant i a no ser que les coses tinguin un gir de 360 graus, ELECCIONS.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.