
La primera reflexió que se’ns acut i, no és gens banal, és fer-nos la pregunta del perquè la negociació per fer Govern ha acabat a la presó de Lledoners.
Hem d’admetre que l’Oriol Junqueras com President de ER, malgrat sigui un pres, té les seves prerrogatives per orientar i decidir estratègies de tot tipus.
A l’hora també hauríem d’admetre que a Junts per Catalunya, Puigdemont també te les seves prerrogatives i tot el dret per dir la seva durant la negociació.
I si, ER ha guanyat per un esco i uns centenars de vots a JxCat. Un guany però que per si sols no els hi permet constituir un Govern estable i pro independència.
Els símbols, i la foto oportuna acostumen a ser fets carregats amb un propòsit. Normalment tenen a veure amb el complement per afavorir l’estratègia dissenyada.
Acceptar sense cap contrapartida, llocs, quan, amb qui, ordre del dia i sobre tot trencant confiances, d’entrada és lleig. Tu has guanyat ER i, tens uns drets, però sense nosaltres JxCat no tens res.
No serem nosaltres els que qüestionem on s’han de reunir els negociadors. Ara be, si la Presidència de ER ha de ser-hi, la de JxCat també, per tant s’hauria d’haver publicitat paral·lelament que també se’n feia altra a Waterloo.
Per cert, no sabem que més ens ha de dir i fer des de Espanya, el seu Estat i “Gobierno”. Com diu Joan Canadell, tot és negociable, la independència és prepara i és proclama.