Blog Archives

ELS SOCIALISTES I LA TERCERA VIA.

30/9/2013

Ramón Jáuregui ens ha proporcionat la visió més clara del que volen els socialistes espanyols, com ho argumenten i que pretenen (article a La Vanguardia del dia 29 de Setembre).

El que volen els del PP, en cap cas és sorprenent, el PP diu i fa amb més o menys intel·ligència el que ha volgut sempre, treballar per fer un país, uní nacional, uní lingüístic i uní històric. De fet, el PP mai s’ha n’ha amagat, recollir signatures contra l’estatut català, perseguir la llengua catalana i recentralitzar sense acabar la descentralització autonòmica, és i forma part d’una historia que certament mai han deixat. Com és d’esperar s’oposen frontalment a la practica de la democràcia i esgrimeixen la llei per prohibir-la.

Del PSOE, ens podríem esperar diferencies ideològiques i politiques respecte del PP, però en Jáuregui, definitivament ha marcat les ratlles de la democràcia que vol el seu partit, i que curiosament casa amb la que practiquen els del PP. Personatges com el Felipe, Guerra, Bono, Belloch, Lucena, Rubalcaba, Navarro, ajuden amb les seves declaracions, ha definir i posicionar políticament el PSOE.

Volen la tercera via, la del Duran i Lleida, la que vol més privilegis, però això si, dins d’Espanya. Reproduïm fil per randa com ho explica:

Me sumo a los que piensan que las dos estrategias que tenemos sobre la mesa conducen al desastre: la consulta i la independència y el rechazo al enconamiento y a la retroalimentación victimista de los extremos del pendulo antiespanyol i anticatalan.

El PSOE admet que no és pot permetre una consulta, perquè el seu resultat portaria implícit la independència de Catalunya. En Jáuregui, el que fa és negar el dret ha decidir dels que la volen i dels que no i el que és pitjor per negar-ho ja vaticina el resultat com únic. L’argumentari per negar el dret del poble català a decidir, és exactament el mateix que el del PP, constitució, lleis espanyoles i una única sobirania la espanyola.

Ni el PSOE ni el PP sortiran del guio previst, però saben que tenen un problema i que no és menor, Catalunya. De fet els socialistes espanyols i donat el desgast del PP, comencen a moure fitxa i per primera vegada parlen de la tercera via i de reformar la constitució espanyola. Ells volen guanyar las properes eleccions espanyoles i necessiten temps per crear un estat d’opinió favorable a les seves tesis. Per un costat els capitostos, alguns jubilats del PSOE, ens fan por, i per l’altre, volen proposar-nos un nou reconeixement i per això ens fan propostes tant agosarades com modificar la constitució, saben que fer-ho és impossible sense el concurs del PP.

La seva nova estratègia, te una falla de base, els catalans ara volem decidir si ens quedem ho marxem, i propostes futuribles ara ja no són creïbles. Les mentides i incompliments del PSOE amb Catalunya, les ribotades i tants anys de governs majoritaris ens han demostrat que no han tingut cap interès en construir un estat plurinacional i plurilinguistic. El PSOE i el PP han votat sistemàticament a Europa contra el català, i també ho han fet contra el corredor del mediterrani, només són dos exemples.

Destacable és la insinuació que fa quan diu que des de Catalunya és practica l’antiespanyol isme, que a més de ser immoral és d’una falsedat palmària. No som nosaltres els que tractem de nazis als que volen ser espanyols, no som nosaltres els que volem catalanitzar Espanya, no som nosaltres els que diem el que diuen presidents de comunitats contra Catalunya, no som nosaltres els que diem que hem segrestat ciutadans extremenys, no som nosaltres els que pretenem anorrear el castellà.....i més.

Ja ho deien els entesos, el que s’assembla més a un espanyol de dretes n’és un d’esquerres. No els hi podem demanar que ens deixin en pau perquè la seva pervivència depèn en bona part de l’espoli català, però les seves amenaces i pors, cada dia ens empeny a tenir una voluntat més forta i decidida.

La vostra Espanya, mai ens ha interessat, en volíem un altra, però ara la que preteneu oferir-nos tampoc. Primer volem ser lliures, després ja decidirem les condicions de veïnatge.

0 Comments

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, SERÀ LA LLIBERTAT DELS CASTELLANS, DELS GALLECS I DELS BASCOS.

29/9/2013

1 Comment

Jo no m’estimo Espanya, ni mai l’estimaré. Espanya és sinònim de crueltat, de centralisme exacerbat, d’imposició, de dictadures innombrables i d’una monarquia absolutista vividora de privilegis ancestrals.

Espanya, és el títol d’una historia començada per les elits dominants del segle XVII. Aquesta sempre va ser conformada per castellans, catalans, bascos i gallecs. Eren els que tenien tot el poder, que bàsicament era militar. Al llarg dels anys aquestes elits, és van transformar en una casta, on empresaris, banques, funcionaris i famílies riques feien pinya i defensaven el seu estatus quo.

Tothom sap, ho hauria de saber, que davant les qüestions emocionals, cap poder pot imposar realitats distintes. És l’evolució natural la que permet fer canvis sense que l’emoció sigui l’element determinant. Al llarg de la historia de la humanitat, sabem de pobles i d’imperis que varen regir i que ara ni existeixen. També en tenim com els jueus que gracies a la seva tenacitat emocional, i després de més de 2000 anys finalment són lliures i són un estat. Perseguir-los, exterminar-los, voler integrar-los, en cap cas ha impedit una realitat emocional convertida en un país, Israel.

Quan la dèria de la casta espanyola ha consistit en crear permanentment condicions d’espanyolització, prenent com base la historia i la llengua castellana, el que feien era cavar la seva pròpia tomba. Voler modificar realitats a la força, només crea odis, rancúnies i venjances.

El 1978, va ser la darrera operació de la casta espanyola per convertir la península amb un estat espanyol, amb un sol país Espanya i amb una sola llengua, el castellà predominant a Espanya i única en el concert internacional.

És la seva mateixa estultícia i prepotència, que els ha impedit veure que som en altres temps. La casta espanyola, propietària de tots els poders institucionals de l’estat espanyol, dirigida per las grans famílies i banquers, han pensat que podrien fer tres coses; Mantenir el seu estatus pels segles dels segles, acabar la seva reconquesta peninsular, i acabar de construir la Espanya monolítica que els seus avantpassats ja van voler.

No és possible cap tercera via, ni quarta, ni quinta...senzillament perquè ells només volen la via única, la de Espanya i aquest és el fons i mare de tots els problemes. Voler reconvertir castellans, catalans, gallecs i bascos en espanyols. Ha estat la dèria amb la que han invertit més recursos i temps i tot i així, la realitat catalana, la basca i ara comença altra cop la gallega, són una realitat punyent i plena de dignitat. La realitat és inalterable i els fets donen i treuen raó i voler en aquests temps amagar que existeixen ciutadans a la península que només volen ser el que són emocionalment, és no entendre que la solució a realitats diferents passa per construir-ne de noves.

Entendre’ns els pobles que conformen la realitat peninsular, seria extraordinari i és possible, amb altres termes clar. Castellans, catalans, gallecs i bascos, donant-nos les mans per construir una nova realitat política, on ningú sigui millor ni pitjor. Quatre estats lliures, que decideixin lliurement que volen ser i que volen fer amb el seu futur, segur que facilitarien acords que també serien extraordinaris, fins i tot, i ara si, podríem començar ha construir un nou model polític supranacional. Consagrar la llibertat per decidir futurs, segur que permetria construir la més gran entesa dels pobles de la península.

Cal però, aconseguir que la resta de pobles que integren la península facin la seva reconversió i que manifestin orgull i dignitat per ser castellans, o gallecs o bascos com ho estem fen ara els catalans. Ara però, els catalans hem de continuar fen pedagogia, però en cap cas perquè ens entenguin, sinó perquè vegin que la nostra llibertat és la seva. Ser solidaris amb els diversos pobles de la península ens agrada, respectar les seva identitat també i ser respectuosos amb el que vulguin decidir encara més.

L’única transició possible efectiva és passar d’un estat espanyol que només representa la casta i els seus, a una península Iberica on els seus pobles visquin en llibertat per decidir el present i el futur.

Un estat castellà, un estat català, un estat gallec i un de basc, haurien de tenir la capacitat de construir un futur d’enteses, amb un estat espanyol que vol anorrear les realitats diverses, tenim el conflicte permanent assegurat. Potser ja és hora de que tothom és posi en marxa. Els catalans serem els primers.

1 Comment

TENIM PRESIDENT, PERÒ TAMBÉ TENIM EL LIDER.

28/9/2013

0 Comments

El 25 de novembre del 2012, va desfermar-se la persecució més cruenta que hom recorda, per matar políticament l’única persona que pot liderar el procés de transició nacional, Artur Mas.

Partit popular, Ciutadans i fins i tot sectors del PSC, és van conjuminar amb l’objectiu de desacreditar personalment al President. La lectura interessada del resultat electoral, ho permetia. CiU havia perdut 12 diputats.

10 mesos després, no només no han pogut liquidar al President Mas, sinó que la seva força i credibilitat va en augment. Estabilitat en el govern, majoria al Parlament i una gestió complicada, gràcies al govern espanyol, visualitza un lideratge potent, ajustat a complir tots i cada un dels pactes i compromisos electorals fins al final.

Aquest 25 de Setembre, serà recordat al mateix nivell que la “via catalana per la independència”. El poble ha fet la seva feina i el Parlament de Catalunya, amb el President del govern català al capdavant, també.

Abans del 31 de Desembre, tindrem una nova llei de consultes, i per fi sabrem la data i la pregunta. La resolució política, aprovada per CiU, ERC, Iniciativa – Verds, i les CUP, ho avala legítimament i legalment.

Tot i que era previsible, no per això deixa de ser lamentable, els socialistes s’han situat al costat de la Espanya negra, recalcitrant i intolerant. Ells han visualitzat que defensen un estat que ens va a la contra i fer-ho des de el Parlament significa que, catalanistes, sobiranistes, federalistes, independentistes i espanyols, estan en el mateix sac, el que en Pere Navarro i els seus han decidit. Ells s’han posat al costat dels que no volen que els ciutadans de Catalunya votin, ells han avant posat la legalitat espanyola abans que el dret que te un poble per decidir-ho tot. Ells definitivament només reconeixen un poble, l’espanyol.

Potser per afeblir al President Mas, alguns parlen de lideratges compartits i fins i tot els més agosarats diuen que el President segueix el guió que d’altres li marquen i ho sostenen fins i tot personatges com el Duran. L’altra teoria de que gracies a una no majoria absoluta de CiU s’avança en el procés, és estrafolària i sense cap tipus de rigor analític ni polític.

En Mas, i amb 62 Diputats i amb el recolzament pressupostari del PP, va anar a Madrid per negociar el concert econòmic. Mas podia fer el de sempre, ”hem encetat un període de negociacions i estem esperançats que donaran els seus fruits”, d’això abans se’n deia peix al cove. Contràriament i per primera vegada, el nostre President és va plantar i va fer-se seu el clam de la ciutadania i ho va fer sense cap acord de legislatura.

Podrem, ideològicament discrepar del que vol i desitja el President Mas, però el que no podrem i no hauríem de fer és posar en dubta que som al davant d’un patriota i que per aquelles coses de la vida, és el nostre President i el que lidera el darrer procés d’alliberament nacional. Gràcies President, estem amb vos pel que calgui menester.

0 Comments

DURAN I LLEIDA S'OPOSA A LA VIA QUE DEFENSA MAS.

27/9/2013

1 Comment

En Duran i Lleida, diputat al Congrés espanyol, secretari general de la federació de Convergència i Unió, portantveu del grup parlamentari a Madrid, president de la comissió d’exteriors del Congrés i ambaixador plenipotenciari representant el Congrés espanyol i de facto del govern espanyol de torn, ha proposat el que ell anomena la “tercera via”, via però, d’ample espanyol.

De res ha servit que el nostre President, ahir en sessió parlamentaria, proclames que el temps de les terceres vies s’ha acabat. Avui a Rac 1 entrevistat pel Basté, ha tornat ha donar lliçons de autosuficiència i d’espanyolitat, res ha dir i te tot el dret, però ara ja no hi ha dubte, ell mai serà una solució, ell és un problema pel procés, pel Mas i per Convergència.

No és que posem un dubta que tingui tot el dret democràtic ha exposar el seu punt de vista i proposar les vies que cregui convenients, el que diem, és que no te cap sentit que ell continuï sent el portantveu del grup parlamentari a Madrid i secretari general de la federació. La confrontació sobre el posicionament polític entre Convergència i Unió s’ha de resoldre immediatament. El president de Convergència i del govern català defensa l’estat per Catalunya i l’acabament de l’autonomia. En Duran vol més autogovern i mantenir-nos per sempre més dins d’Espanya. Les dues posicions són antagòniques, i clares. Cal resoldre aquesta situació abans no entrem en processos consultius. Defensar el contrari, només te una lectura i conclusió, ruptura, trencament, divorci. Fer-ho ara clarifica i permet futurs acords en defensa de la democràcia i dels interessos de Catalunya. La consulta o eleccions seran autentiques si totes les posicions hi participen i ara la d’en Duran cal que hi sigui, però amb la claredat que suposa defensar-ho des de posicions partidistes pròpies.

El Duran i Lleida te la notorietat que te per ser soci amb CDC. De fet Unió esta formant part del govern que presideix Mas i escoltar a la vicepresidenta Ortega i militant d’Unió defensant la posició estratègica d’en Duran, oposada a la que defensa el govern i els seus socis de governabilitat, grinyola, i en lloc d’afavorir, ara resta credibilitat al President. Ara pressionen per fer que la consulta sigui aigualida i amb més d’una pregunta. Fer-ho des de l’oposició és normal, fer-ho des del govern i des de una federació amb acords programàtics, només suposa deslleialtat i treballar pel fracàs. Resoldre aquestes discrepàncies, ens clarificaria l’escenari desprès de la negativa total de l’estat espanyol a fer cap tipus de consulta.

1 Comment

VOTAREM PERQUÈ AIXÍ HO VOL EL PRESIDENT MAS.

26/9/2013

0 Comments

Ho saben, ara ja no en tenen cap dubta. Catalunya per fi serà un país lliure i ates que els que lideren el procés són europeistes, és més que provable que Catalunya mai deixi de ser-ne part i el que molesta a la casta espanyola, és que ho serem amb tots els ets i uts d’un estat.

El nostre President i el cap de l’oposició, han reblat el clau en el Debat de Política General. L’un dient que s’han acabat les terceres vies i que no ens alimentes molles i l’altra manifestant que la independència ara és una necessitat.

Tenim lideratge, i si be és compartit, te la virtut de ser obert. Una resolució més que provable, consensuada amb CiU, ERC, PSC, i Iniciativa, té una potencia democràtica demolidora. El dret a decidir, votant, és reclamat per tot un poble i per una majoria legitimada per les eleccions del 25 de Novembre del 2012. Ara el nostre President ha demostrat i esvaït qualsevol dubta el que ell mateix i CDC volen i quin és el seu compromís. El President Mas lidera el lideratge compartit, i ho fa amb el suport d’una majoria parlamentaria i de tot un poble. Ara ja no qüestionen que anem de debò.

Aquest debat ha servit per magnificar unes posicions politiques que ja s’havien pres fa temps. Uns, amb el president al capdavant volen democràcia i que la ciutadania voti, i uns altres s’oposen a que la gent voti. L’antagonisme entre Espanya i Catalunya, avui, és, en termes democràtics, més virulent que mai.

Que hem de votar, hores d’ara forma part de la solució i així ho diu el President. Com diu el President ho votarem en una consulta, ho u farem amb unes noves eleccions, però a la fi votarem, i d’això ara mateix sembla que ningú en te dubtes.

Esperarem amb gran deli que arribi el Desembre. Sabrem la data de la consulta i la pregunta. Ara ens toca fer allò tant pedagògic d’explicar que el debat ara mateix esta ubicat en democràcia si, o democràcia no. Els demòcrates dirimeixen les diferencies ideològiques i politiques votant i respectant a les minories. Els que estan en contra de votar, són els mateixos que des de posicions minoritàries, volen imposar llurs visions, que acostumen ha ser sectàries i ben lluny de la realitat social.

Fem la nostra via política. Deixem els Duran i cia. en pau, ells solets és retraten, ells volen ser espanyols i prou, encara que se’ls hi ompli la boca de catalanisme, que no deixa de ser una fal·làcia impostada. Nosaltres hem de garantir la victòria de país i tant s’ha val si és en una consulta o en unes eleccions. Si guanyem el futur és nostre, si perdem no sabrem com serà aquest futur, tot i que l’entreveiem. No defallim doncs.

0 Comments

ESPANYA NOMÉS VOL ESPANYOLS, NI CASTELLANS, NI CATALANS, NI GALLECS, NI BASCOS.

25/9/2013

0 Comments

És la darrera andanada, el PP i UPyD, s’han posat d’acord per blindar el castellà, si no ho està prou, perquè sigui l’única llengua vehicular arreu de l’estat espanyol. Volen aprofitar que són majoria al Congrés espanyol i com diuen els “pensadors” de les FAES, ara és el moment per liquidar l’estat de les autonomies, i posar el poder de l’estat don no s’havia d’haver bellugat mai.

Franco, Rajoy, Rubalcaba, Felipe, Bono, Aznar, Cospedal, Guerra, Ibarra, Navarro, Lopez, Zapatero, Camacho, Cañas, tenen un tret comú, viuen i cobren per declarar el seu espanyolisme, negant la realitat castellana, catalana, basca i gallega.

No ni a prou reclamant el dret a decidir. Aquest dret i mentrestant exercim el dret a votar el tenim i som els votant els que donem legitimitat. Després la majoria parlamentaria i d’acord els seu programa polític governa i fa les lleis que són les que donen la legalitat. Ara ens volen entabanar amb debats estèrils i fora del que toca. Els catalans volem exercir, no el dret a decidir, sinó l’autodeterminació amb tot el que vol dir.

Estat, nova realitat nacional, plasmada amb un nou passaport i tarja d’identitat, deixar de ser espanyol, tenir una hisenda pròpia, decidir-ho tot a Catalunya i des de el Parlament català. Això és el que volem ara. Volem deixar de ser espanyols, i volem fer-ho democràticament i pacíficament, però al cap i la fi, el fons de la qüestió és mol simple volem ser catalans, decidir com ens gastem els nostres recursos i tenir vot i veu en el concert mundial dels estats.

Mai hem estat els catalans els que hem anat a catalanitzar les Espanyes. Mai hem estat els catalans els que hem governat a Madrid. Mai hem estat els catalans els que hem començat les guerres. Mai hem estat els catalans els que hem viscut de la subvenció i de la trampa.

Catalunya sempre ha volgut ser i per això, jo que vaig ser espanyolitzat pels franquistes als anys 50, 60, 70, i 80, en soc la proba vivent que van fracassar i també fracassaran amb els meus, que hores d’ara ja saben que volen ser i que no. Espanya i el seu estat, han tingut 3 segles per demostrar i construir des de la diversitat i el respecta als pobles i les seves costums, historia i llengua. Han fet tot el contrari, imposar una llengua una cultura i una sola historia.

Quan diuen que no hi ha marxa enrere, és perquè la realitat obtusa i ferotge, ens descriu acuradament que mai hem tingut amor, ans al contrari, voler fer-nos i convertir-nos amb espanyols, ha estat el seu fracàs i error. Hem trigat 3 segles i molts virtualment ens donaven per residuals i integrats a la nova realitat encunyada pel Felip V i Franco, però res més lluny. Catalunya i els catalans, volem ser i ens sentim orgullosos de ser catalans. Només una minoria, per llaços sentimentals o per quintacolumnistes, s’oposaran a que Catalunya sigui lliure. Ara però, ningú podrà aturar democràticament el que volem que no és res més que votar democràticament i lliurement per decidir si continuem amb la legalitat actual o comencem altra cop ha fer la nostra.

Cap amenaça, cap tercera o quarta via, cap proposta econòmica, podrà fer que una majoria aclaparadora desitgi trencar amb aquesta Espanya rància, plena de corrupció i vividora. Ni tots els Duran i Lleida, ni tots els tertulians defensors de l’Espanya negra, ni tots el grups “mediatics i empresarials”, aconseguiran que fem un pas enrere i estem cofois perquè per primera vegada la classe política, que te la majoria al Parlament amb el nostre President Artur Mas al capdavant, aquest cop no s’arronsen i lideren el procés de la transició nacional d’acord és manifesta el poble català.

0 Comments

L'ESTAT ESPANYOL, EL PP I PSOE, ENS VOLEN FORA D'EUROPA.

23/9/2013

0 Comments

Vet aquí la darrera amenaça de l’estat espanyol, Catalunya restarà fora d’Europa pels segles del segles i qui farà que això sigui així, serà tot un estat. Espanya “no consentirà” mai una Catalunya dins d’Europa fora del marc institucional d’Espanya. Democràcia dixi i amor etern.

Els espanyols que controlen el seu estat, certifiquen constantment un amor que mai no ha existit. Catalunya és per ells la cenicienta, bruta, contaminada i a la que s’ha de tractar assíduament amb ma dura. Tant ens estimen, que prefereixen que una part de catalans, que hores d’ara és senten espanyols, és quedin fora del paradís europeu.

Espanya te uns indicadors actitudinals lletjos. Fins i tot a dia d’avui podríem afirmar, que només ens volen per continuar-nos espoliant i deixar-nos sense competències. Ens volen en la més absoluta indigència, i no només política, si no social i econòmica. Aquest és el seu amor, “si no ha de ser para mi, tampoco sera para nadie”.

L’estat espanyol, ha iniciat la campanya diplomàtica més ferotge contra les aspiracions dels catalans, amb l’objectiu de fer-nos por i dir-nos que fora d’Europa només tindrem l’ínfer. Ara be, el que no deuen sospesar o analitzar, és que la Unió Europea, és conforma amb estats, però també amb un bon gran nombro de demòcrates i aquets també tenen veu.

La Unió europea, en cap cas pot donar la imatge de que l’ampliació s’ha de fer amb post comunistes (Alemanya de l’Est), ho amb pobles que han deixat un cost civil que deu nido (Croàcia), ho amb qüestions estrictament geoestratègiques, (Xipre) i deixar de banda a pobles que democràticament i pacíficament, volen continuar sent membres de ple dret de la UE, perquè ja en formen part i la secessió en cap cas hauria de ser motiu per deixar-nos fora. Europa ha de fer costat a qualsevol procés democràtic, i fer-ho vol dir construir més Europa i sobre tot aprofundir amb tot allò que tingui a veure amb la defensa dels pobles d’Europa. Construir una Europa dels estat obviant els diversos pobles, és un horror i error democràtic, i potser a la llarga pot fer fracassar el treball de tants anys per construir quelcom que definitivament pugui substituir els estats vells i nous.

Si Europa, per interessos espuris fes costat al estat espanyol, rebutjant el clam d’un poble per ser lliure per decidir el seu futur, no només enviaria un missatge poc democràtic, sinó que objectivament quedaria clar que Europa és un club d’interessos econòmics i el de menys són les llibertats i la democràcia.

La Unió Europea, te un repte impressionant, o aprofundir amb la democràcia, o continuar construint la Europa dels estats, que cada dia és més allunyada a la ciutadania. Deixar fora Escòcia o Catalunya, si és transformen en nous estats, perquè així ho volen els seus ciutadans, seria una acte hostil als seus pobles, sobre tot perquè els seus ciutadans hores d’ara ja són ciutadans europeus. Tot i així Europa encara ha de dir la seva darrera paraula i per molt que vulguin els espanyols intransigents, finalment els termes democràcia i negociació política és el que s’imposa a Europa.

Catalunya pot preescindir de l'univers sencer, però els seus veins no poden prescindir de Catalunya. Voltaire

0 Comments

ESPERANZA AGUIRRE, TOTA UNA "PAJARA"

21/9/2013

1 Comment

Espanya necessita ser catalanitzada. Aquest és el titular. La Esperança amb la seva conferencia feta a Barcelona al Circulo eqüestre, ens ha proporcionat unes perles per ser comentades, estudiades i analitzades amb profunditat. Que siguin personatges com la Esperanza, dirigent al màxim nivell del PP, la que ara reclami regeneració democràtica i estimar més Catalunya desde l'optica espanyola, ens ofèn.

No cal recordar la seva historia ni la seva procedència per saber qui és i el que representa amb els seus fets dels darrers 10 anys. Caja Madrid, telemadrid, Bankia, Ruiz Gallardón, Aznar, més uns quants discursos (hemeroteca dixi), en són testimoni de qui és i quina és la seva ideologia: una Espanya, una sola llengua la castellana, i una sola historia la franquista i borbònica.

Era d’esperar, la resposta demagògica del cantó espanyol, que no castellà ni basc ni gallec. És la resposta a tot un clam democràtic d’un poble. La falsedat i la hipocresia ens remet i ens possibilita dir que anem per bon camí. 1.600.000 persones, més totes les cadenes internacionals, són un clam sense aturador, i ara per fi l’estat espanyol sap que anem de debò i que n’estem farts.

Aquesta bona senyora demana que Espanya sigui catalanitzada, quasi com aquell que va al mercat a comprar per fer el dinar. S’ha de ser o curt de gambals o retorçat, per plantejar una catalanització d’Espanya, d’una Espanya que no condemna el franquisme, i que mai ha reconegut la persecució de tot el que tingui flaire de català, i amb una catalanofòbia fomentada des de els espais més insospitat de l’espanyolisme ranci i tronat.

Convindria conèixer i estimar més a Catalunya. Ens agrada, llàstima que han fet tard. Han tingut 300 anys per estimar-nos i tractar-nos com ciutadans. Els decrets de nova planta del Felip V, Espartero, Franco i els actuals, demostren que el que tenen en comú és l’objectiu d’anorrear tot allò que tingui tuf de català i pretendre convèncer-nos ara de que si que ens estimaran, és esperpèntic i denota que per primera vegada saben que s’enfronten a la seva derrota, que ara serà democràtica i pacifica.

Un procés perquè l’estat sentis com a pròpia la cultura i la llengua catalana. “es que me – de - zorino”. Aquesta bona dona, segur que venia amb un preï de porros incorporats. Proposar-li a un estat que ens vol extingir com a poble, que ara permeti que en el Congrés de diputats és pugui parlar el català i les altres llengües de la península, que doni el seu vist i plau perquè el català sigui llengua oficial a Europa i que de repent reconegui que Catalunya té més de 1000 anys d’història i que quan nosaltres teníem constitucions, el regne de Castella era absolutista i amb visos centralitzadors, és si més no poc creïble, i ratllant la presa de pel.

Catalunya ha de liderar l’economia i la ciència. Aquesta perla és la millor. Catalunya al capdavant per mantenir “la querida”, això si, sense mitjans i amb un ofegament econòmic galopant. Ens volen productius amb una pic i una pala. Ens volen cansats i derrotats, però volen que no deixem d’aportar recursos, esforços i voluntats controlades. El tema de la ciència, com sempre serà espanyola i en cap cas deixarà d’exposar-se al “museu del Prado”. La dona aquesta òbvia la màxima espanyola de no fa gaire, “antes alemana que catalana”, i ella assentia.

L’ independentisme arranca de l’adoctrinament que és fa en la escola catalana i la immersió n’és la rel. L’escola catalana amb la immersió inclosa, és tèbia i tolerant, el franquisme va ser tot el contrari. El castellà era la llengua única i obligatòria, “l’espiritu nacional” i las “leyes fundamentales” el conjunt ideològic, identificades amb el feixisme i el nazisme, va ser l’espanyolització que vam patir els catalans. Que ara, els mateixos que defensen el franquisme i l’espanyolització dels catalans al segle XXI, ens vulguin denunciar per adoctrinar als nostres nens, ratlla la perversió moral. Cal fer un apunt que fins i tot és pot convertir en un referent. Els espanyols porten 300 anys espanyolitzant-nos sense aconseguir-ho, nosaltres amb 30 anys hem aconseguit que la centralitat política sigui independència si o no.

L'obre mestre de la injusticia és sembla just sense ser-ho. Plató

1 Comment

LA JUSTICIA D'ARGENTINA VOL JUTJAR EL FRANQUISME.

20/9/2013

0 Comments

Els nostres prohoms és van equivocar i punt. No hem tingut cap transició o res que se li assembli. El poder de l’estat continua en mans dels mateixos i concentrat a Madrid com fa tres segles. Signar una constitució des de la perspectiva de caixa o faixa i amb tot un seguit d’imposicions inamovibles, va ser una rendició en tota regla.

Ara, fins i tot el més defensors de la transició diuen que la transició no és va fer be, i no va tancar cap ferida. Evidentment això ho diuen els que estan a les antípodes del ideari dels espanyols del PP i d’uns quants del PSOE.

Els que defensen la constitució espanyola com el far de la veritat absoluta, són els mateixos que permeten que feixistes terroristes, assassinin i actuïn violentament amb total impunitat. Però que podem esperar d’uns espanyols que no condemnen el franquisme, el seu genocidi, el seu terrorisme i s’atreveixen a glorificar la seva dictadura, posant-la com exemple de convivència?, res que no sigui perpetuar pel segles dels segles la seva ideologia i el seu objectiu, fer de la península un lloc on només i visquin espanyols i s’usi una sola llengua el castellà, així com que només existeixi una sola historia, la que ells escriuen des de la mira d’un fusell.

Ens hem de felicitar per l’acció de la justícia d’Argentina, obrin les diligencies per jutjar a torturadors del franquisme, amb l’objectiu de jutjar el franquisme i les seves atrocitats. Cap reconciliació serà possible moralment, si abans no existeix reconeixement de culpa, i els que sense cap reconeixement durant 40 anys assassinaven, torturaven i perseguien les realitats culturals com la nostra, eren els feixistes franquistes i falangistes. L’estat espanyol de moment si ha oposat sempre, potser per allò que la seva existència va íntimament lligada amb un sistema que necessita valors i lleis totalitàries.

Espanya, poc a poc està mostrant al mon el que és i vol. Són maldestres amb la gestió dels recursos, malbaraten quan no practiquen la corrupció amb els diners europeus, mantenen legalitzats grups paramilitars feixistes, tanquen diaris pel sol fet d’estar escrits en basc, i el que és més greu, ara viuen i combreguen de la mateixa ideologia franquista. No condemnen el franquisme, no han demanat perdó per ajudar al nazisme durant la segona guerra mundial, tenen el sistema judicial dependent del poder polític. Espanya és incomplidora dels tractats i recomanacions de la UE, la darrera la seva pretensió de fer el corredor central en lloc del mediterrani.

De fet, seria contradictori que ells els neofranquistes moderns és condemnessin a ells mateixos i deu ser per això, que ara ens diuen a nosaltres que som nazis, que som intolerants, que imposem un ideari nacionalista, i que això no és tant dolent i per això toleren el seu terrorisme antic i nou. Ells, van guanyar la guerra civil, és saben vencedors i n’estan convençuts que són els portadors de la bona nova. Deixem-los i marxem, amb aquesta gent, els que no saben el que és dialogar, argumentar i fer propostes, ja fa temps que no hi tenim res ha fer.

Potser el més repulsiu dels pobles dominadors sigui el fet d'imposar als seus dominants l'espectacle de la seva mediocritat insoluble.

0 Comments

LA UNITAT DE LA LLENGUA CASTELLANA SI, LA CATALANA NO.

20/9/2013

0 Comments

Parlar d’obvietats pot ser fins i tot, a més de cansat “estupit”. Ningú absolutament ningú posarà en dubta que els andalusos, parlen castellà, tot i que de vegades sembli que andalusos i castellans parlin llengües distintes. A Extremadura, passa exactament el mateix.

Aquest fet no crea cap tipus de discussió en el si dels poders mediàtics i politics espanyols. Troben normalíssim, que aspectes fonètics distints i fins i tot escriptures apòcrifes, siguin vigents i utilitzats de forma continuada i això no comporta cap problema amb el castellà i no significa que s’hagi de parlar i crear modalitats lingüístiques noves.

El perquè això és possible, tothom ho sap, el castellà i les seves diferencies locals, no generen animadversió i el que és més important, al ser la llengua dominant a l’estat espanyol, és precisament la que s’usa per minoritzar les altres llengües i ho fan legalment i impúdicament.

Al País Valencia, a la Franja de ponent i a les Illes, no és parla el català diuen els intolerants del PP i els falangistes franquistes, fins i tot ara un tal Bauza gosa insultar a la intel·ligència, dient que ell no parla el català, parla la llengua del seu pare, que curiosament no deixa de ser el català, fins i tot és un eslògan comparable al que va dir el “Millan Astray, viva la muerte”. És evident, que el que no volen és sentir que és parla el català. La llengua uneix, crea identitat i això segons els que volen implantar la llengua única, no és admissible. Per això veiem que a la Franja ja “no és parla el català”, ara és el LAPAO tot i que la base gramatical sigui el català. Al País Valencia, és parla el valencià i fins i tot ho plantegen i ho defensen com una manera de dir que no és el català.

A les Illes la comunitat escolar, ho vol deixar clar, ells parlen el català i no volen que en cap cas sigui ho és transformi en residual, objectiu dels actual dirigents del PP.

S’entreveu de forma meridianament clara que l’estratègia del PP i d’altres forces, és substituir el català com a llengua practicant i conformadora d’identitat pel castellà. Per tant, allò que diu la seva sacrosanta constitució que a l’estat espanyol existeixen quatre llengües i que han de tenir el màxim respecte i s’han de preservar com una riquesa natural i social, senzillament és mentida.

És prou evident que l’ incompliment constitucional és flagrant i constant, i no passa res. Avui han estat els ciutadans de les illes els que han dit prou, ells han decidit que no volen l’extermini del català a les illes, els valencians i ha no trigar gaire també hauran de decidir.

Voler exterminar el català, i ha fe de deu que al llarg de tres segles ho han intentat, i no aconseguir-ho, hauria de ser celebrat pels espanyols d’ara i de bona fe com un èxit cultural i enriquidor. Res més lluny, avui és persegueix al català i als catalans com fa temps és feia amb els jueus i amb això està tot dit i estar sotmesos a un estat que edemes ho potencia, ens ha d’encoratjar per ser lliures i quan avans millor.

La nostra llengua és la nostra pàrtria. Joan Fuster

0 Comments

<<Previous

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

JO TAMBÉ SOC DE LA CRIDA

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

September 2020
August 2020
July 2020
June 2020
May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili