Ramón Jáuregui ens ha proporcionat la visió més clara del que volen els socialistes espanyols, com ho argumenten i que pretenen (article a La Vanguardia del dia 29 de Setembre).
El que volen els del PP, en cap cas és sorprenent, el PP diu i fa amb més o menys intel·ligència el que ha volgut sempre, treballar per fer un país, uní nacional, uní lingüístic i uní històric. De fet, el PP mai s’ha n’ha amagat, recollir signatures contra l’estatut català, perseguir la llengua catalana i recentralitzar sense acabar la descentralització autonòmica, és i forma part d’una historia que certament mai han deixat. Com és d’esperar s’oposen frontalment a la practica de la democràcia i esgrimeixen la llei per prohibir-la.
Del PSOE, ens podríem esperar diferencies ideològiques i politiques respecte del PP, però en Jáuregui, definitivament ha marcat les ratlles de la democràcia que vol el seu partit, i que curiosament casa amb la que practiquen els del PP. Personatges com el Felipe, Guerra, Bono, Belloch, Lucena, Rubalcaba, Navarro, ajuden amb les seves declaracions, ha definir i posicionar políticament el PSOE.
Volen la tercera via, la del Duran i Lleida, la que vol més privilegis, però això si, dins d’Espanya. Reproduïm fil per randa com ho explica:
Me sumo a los que piensan que las dos estrategias que tenemos sobre la mesa conducen al desastre: la consulta i la independència y el rechazo al enconamiento y a la retroalimentación victimista de los extremos del pendulo antiespanyol i anticatalan.
El PSOE admet que no és pot permetre una consulta, perquè el seu resultat portaria implícit la independència de Catalunya. En Jáuregui, el que fa és negar el dret ha decidir dels que la volen i dels que no i el que és pitjor per negar-ho ja vaticina el resultat com únic. L’argumentari per negar el dret del poble català a decidir, és exactament el mateix que el del PP, constitució, lleis espanyoles i una única sobirania la espanyola.
Ni el PSOE ni el PP sortiran del guio previst, però saben que tenen un problema i que no és menor, Catalunya. De fet els socialistes espanyols i donat el desgast del PP, comencen a moure fitxa i per primera vegada parlen de la tercera via i de reformar la constitució espanyola. Ells volen guanyar las properes eleccions espanyoles i necessiten temps per crear un estat d’opinió favorable a les seves tesis. Per un costat els capitostos, alguns jubilats del PSOE, ens fan por, i per l’altre, volen proposar-nos un nou reconeixement i per això ens fan propostes tant agosarades com modificar la constitució, saben que fer-ho és impossible sense el concurs del PP.
La seva nova estratègia, te una falla de base, els catalans ara volem decidir si ens quedem ho marxem, i propostes futuribles ara ja no són creïbles. Les mentides i incompliments del PSOE amb Catalunya, les ribotades i tants anys de governs majoritaris ens han demostrat que no han tingut cap interès en construir un estat plurinacional i plurilinguistic. El PSOE i el PP han votat sistemàticament a Europa contra el català, i també ho han fet contra el corredor del mediterrani, només són dos exemples.
Destacable és la insinuació que fa quan diu que des de Catalunya és practica l’antiespanyol isme, que a més de ser immoral és d’una falsedat palmària. No som nosaltres els que tractem de nazis als que volen ser espanyols, no som nosaltres els que volem catalanitzar Espanya, no som nosaltres els que diem el que diuen presidents de comunitats contra Catalunya, no som nosaltres els que diem que hem segrestat ciutadans extremenys, no som nosaltres els que pretenem anorrear el castellà.....i més.
Ja ho deien els entesos, el que s’assembla més a un espanyol de dretes n’és un d’esquerres. No els hi podem demanar que ens deixin en pau perquè la seva pervivència depèn en bona part de l’espoli català, però les seves amenaces i pors, cada dia ens empeny a tenir una voluntat més forta i decidida.
La vostra Espanya, mai ens ha interessat, en volíem un altra, però ara la que preteneu oferir-nos tampoc. Primer volem ser lliures, després ja decidirem les condicions de veïnatge.