Ho saben, ara ja no en tenen cap dubta. Catalunya per fi serà un país lliure i ates que els que lideren el procés són europeistes, és més que provable que Catalunya mai deixi de ser-ne part i el que molesta a la casta espanyola, és que ho serem amb tots els ets i uts d’un estat.
El nostre President i el cap de l’oposició, han reblat el clau en el Debat de Política General. L’un dient que s’han acabat les terceres vies i que no ens alimentes molles i l’altra manifestant que la independència ara és una necessitat.
Tenim lideratge, i si be és compartit, te la virtut de ser obert. Una resolució més que provable, consensuada amb CiU, ERC, PSC, i Iniciativa, té una potencia democràtica demolidora. El dret a decidir, votant, és reclamat per tot un poble i per una majoria legitimada per les eleccions del 25 de Novembre del 2012. Ara el nostre President ha demostrat i esvaït qualsevol dubta el que ell mateix i CDC volen i quin és el seu compromís. El President Mas lidera el lideratge compartit, i ho fa amb el suport d’una majoria parlamentaria i de tot un poble. Ara ja no qüestionen que anem de debò.
Aquest debat ha servit per magnificar unes posicions politiques que ja s’havien pres fa temps. Uns, amb el president al capdavant volen democràcia i que la ciutadania voti, i uns altres s’oposen a que la gent voti. L’antagonisme entre Espanya i Catalunya, avui, és, en termes democràtics, més virulent que mai.
Que hem de votar, hores d’ara forma part de la solució i així ho diu el President. Com diu el President ho votarem en una consulta, ho u farem amb unes noves eleccions, però a la fi votarem, i d’això ara mateix sembla que ningú en te dubtes.
Esperarem amb gran deli que arribi el Desembre. Sabrem la data de la consulta i la pregunta. Ara ens toca fer allò tant pedagògic d’explicar que el debat ara mateix esta ubicat en democràcia si, o democràcia no. Els demòcrates dirimeixen les diferencies ideològiques i politiques votant i respectant a les minories. Els que estan en contra de votar, són els mateixos que des de posicions minoritàries, volen imposar llurs visions, que acostumen ha ser sectàries i ben lluny de la realitat social.
Fem la nostra via política. Deixem els Duran i cia. en pau, ells solets és retraten, ells volen ser espanyols i prou, encara que se’ls hi ompli la boca de catalanisme, que no deixa de ser una fal·làcia impostada. Nosaltres hem de garantir la victòria de país i tant s’ha val si és en una consulta o en unes eleccions. Si guanyem el futur és nostre, si perdem no sabrem com serà aquest futur, tot i que l’entreveiem. No defallim doncs.