ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

SOM UN POBLE "PARIA" I SENSE MEMORIA

26/11/2022

0 Comments

 
Picture

Vençuts al 1714, Catalunya esdevé una Nació insòlita. Sense drets, sense llengua i sotmesos al poder castellà.

Mes de tres segles per fer el que Castella mai, de  moment, ha  pogut controlar, la transmissió oral de la nostra historia i llengua.

Des de Felip V, als catalans, ens han assassinat, violat i espoliat amb formes tant variades com inimaginables. El General Moragues, executat, escarnit i esquarterat, Carrasco i Formiguera afusellat pels feixistes de Franco i Josep Sunyol president del Club de Futbol Barcelona, també afusellat. En són una bona mostra de l’obsessió castellana, espanyola, per liquidar la defensa catalana.

Hem de reconèixer que hem tingut prohoms que van defensar les tesis que la col·laboració amb els nostres botxins era l’única forma d’avançar socialment. Només un exemple, la Mancomunitat dirigida, primer per Prat de la Riba i desprès per Puig i Cadafalc i que més tard seria abolida quan la dictadura de Primo de Rivera ens va permetre tastar el que Catalunya podria ser però que mai serà si som territori conquistat.

“Que pone en tu DNI”, és la frase que ha fet historia a Catalunya i que han utilitzat per dir-nos que som espanyols. Mai ens han volgut com catalans.

I sense memòria cap poble te futur. Memòria per recordar que som un poble sotmès, insultat i anorreats amb allò tant íntim com ho és la llengua i els nostres diners. Memòria que no vol dir odi, però si per saber que els espanyols mai seran prou demòcrates per acceptar que els catalans no som espanyols.

Acceptar sense lluita la legalitat espanyola, és acceptar que no volem ser un poble i serem un poble paria fins que no siguem lliures i amb capacitat de decidir. La resta submissió i fins i tot espanyolitzats com sempre han volgut el bobo i els dictadors del regim.


0 Comments

LA UTOPIA DE LES REVOLUCIONS INCRUENTES

21/11/2022

0 Comments

 
Picture

Potser la revolució més “salvatge” en termes violents, va ser la que van fer els russos a l’octubre del 1917. Revolució que va tenir un impacte a Europa i Amèrica extraordinari.

En termes ideològics, s’imposava la lluita de dos conceptes que durant molt de temps han estat confrontats; comunisme vers capitalisme.

Les dades esfereïdores ens mostren que la majoria, gairebé tots, els pobles han fet camí cap la seva independència de forma mes o menys cruenta. De moment els que ho han intentat sense confrontacions cruentes, alguns pactant, no se n’han ensortit.

Gairebé tots els Estats, declarats democràtics i, desprès de la segona guerra mundial, s’han afegit a la Declaració Universal dels Drets Humans que l’Organització de Nacions Unides va proclamar per convertir processos revolucionaris en processos pacífics i democràtics. Qualsevol poble te dret i, els seus membres, a decidir el seu futur. Ho diu i esta escrit l’article 15.

I Catalunya durant anys va intentar pactar amb Espanya i el seu Estat per fer una consulta. La del 9N, és va fer, però a contracor del “Gobierno de España” i amb una certa repressió jurídica i penal. I no tenia caràcter vinculant.

El govern de la Generalitat i el Parlament no van fer res més que exercir el dret legítim de representació d ‘acord la voluntat popular i amb un Programa polític mai censurat.

Pacíficament i democràticament era el discurs i els fets sempre ho han avalat. Ni un paper al terra, ni un vidre trencat.

La negativa insistent a pactar el dret d’autodeterminació per part del “Gobierno de España”, i amb totes les raons, drets i espoli, ens va dur al Referèndum o Referèndum. Amb dues lleis aprovades al Parlament, la del Referèndum i la Transició jurídica per si el si a la independència guanyava. És volia i pretenia un procés, que la llei internacional determina, que fos acceptat pel concert democràtic internacional.

El resultat tothom el coneix. Repressió general contra els catalans i silenci d’aquells que van promoure la declaració Universal dels Drets Humans.

La nostra “revolució” no la volem fer en termes violents. La reflexió, donat que no volen pactar, que no s’admet la legitimitat dels representants catalans, que la legalitat espanyola se’ns imposa pel damunt dels drets que te qualsevol poble, quin camí ens queda per decidir els nostre futur.

Quan una llei no és pot, o no és vol aplicar, potser millor derogar-la. Fer veure que s’és demòcrata, però aplicar la repressió per impedir drets, tard o d’hora acaba on ningú hi vol ser, la violència.


0 Comments

CONSUMISME I CREIXEMENT ELS PILARS DEL CAPITALISME

20/11/2022

0 Comments

 
Picture

És un fet empíric i demostrat que el capitalisme salvatge, avui és el sistema que impera arreu del planeta. Salvatge perquè fins a dia d’avui no ha eradicat les injustícies socials, ens al contrari. Avui més rics i més pobres.

Ja gairebé ningú parla del tercer mon i les seves vivències desgraciades. Però el cert és que el tercer mon existeix i avui també forma part del primer, amb llacunes marginals que ja formen part assumida d’aquella pobresa que mai hauríem volgut tenir.

El capitalisme, sistema que s’ha imposat al comunisme socialitzant, funciona com una certa democràcia participativa i representativitat astral per desprès executar les ordres dels que mai han estat investits. Són els poders economics els que determinant creixements, repartiments i, sobre tot qui ha d’estar al capdavant per dirigir i controlar el planeta.

Més de 8.000 milions d’habitants te ara el planeta Terra, dels qual un percentatge important viuen amb la més absoluta de les indigències. Sense sanitat, sense escoles, sense aliments, sense aigua, i sense cap capacitat per revertir tot això.

Un Planeta on uns viuen amb la més absoluta opulència i els altres condemnats a viure i morir sense res.

Per cert, la cosa no va de que els que viuen en llocs on supuri la indigència, emigrin, forçats o no, a llocs on tinguin millors condicions. Això, segles enrere era el mes corrent, uns per conquerir territoris i riqueses i altres per pura supervivència.

El sistema capitalista és el frau dels Rokefelers i d’altres, més gran mai inventat. Lliure mercat i el més llest que ho tingui tot. Aquests són els pilars del sistema. Per cert sistema que col·lapsats els mercats ha necessitat de dues guerres mundials i avui d’altres locals.

Tenim canvi climàtic o no? Sembla que la majoria dels professionals en matèria climatològica, diuen que si, i que si no hi posem remei, anem a pitjor.

Avui la dicotomia ja no és capitalisme o comunisme. Avui és salvar el Planeta pels que han de venir, ho deixem-ho estar perquè ni les condicions, ni els dirigents actuals ho volen arreglar.

Ho sabem i, no serà senzill. El que te molt sempre en voldrà més. No obstant, ens cal iniciar el procés pedagògic, inevitable, per explicar que el creixement constant que marca el capitalisme és la perdició del Planeta i sobre tot de la seva gent. Els recursos naturals no són infinits i el seu reciclatge amb els costos energètics incorporats tampoc.

És hora de parlar i proposar el decreixement del capitalisme i tornar a viure de la cultura, del camp, de l’observació, dels debats i xerrades, de la natura, i deixar de banda allò que se’ns imposa per una diversió consumista que no aporta res ni a l’esperit, ni a la intel·lectualitat ni comprensió de valors justos.
​

Ens cal tenir vints marques de raspalls de dents. Ens cal tenir d’imposició amagada per canviar de vestimenta cada any o època. I així podem fer un llistat d’un consumisme que no ens aporta res més que l’esclavatge del treball per poder-ho practicar; El Consumisme desaforat i avui perjudicial pel Planeta, casa nostre.


0 Comments

AMB LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, ESPANYOLS DE SEGONA I PROU

18/11/2022

0 Comments

 
Picture

No és només l’articulat de la Constitució la que determina que fer canvis de la mateixa és impossible. El Reglament del Congres, la llei electoral espanyola, i els poders fàctics espanyols són la resta per deixar clar que el regim del 78 de base franquista, és intocable.

És un fet incontestable, que PSOE, PP i UP, mai han tingut com objectiu la seva reforma, així com tampoc introduir drets  universals per les Nacionalitats, com el de l’autodeterminació.

El “Gobierno de España”, pot hi ho ha fet, subscriure lleis i normes internacionals sobre els drets dels pobles i humans, però a la practica, els espanyols, com quan la dictadura, els espanyols mai les compleixen.

Per tant i és obvi, les forces politiques que volen i diuen representar a les “Nacionalitats”, mai disposaran de la força política per reformar la Constitució. Ni per derogar l’article 155.

L’article 155 de la Constitució espanyola aplicat a Catalunya, va deixar clar que totes les seves institucions, les de Catalunya, estan sotmeses al imperi de la llei espanyola. De fet, Catalunya té una sobirania restringida i controlada. Pitjor la legalitat espanyola avui ens condemna, engarjola, ens espolia i la Unió Europea calla. I tot plegat perquè avui Catalunya és Espanya.

Suspendre l’autogovern, el Parlament, destituir Presidents i diputats, n’és la confirmació que Catalunya de sobirania res de res. Fins i tot l’aplicació del 155, quan vulguin, pot ser molt mes sever. D’inici va ser un avis per navegants.

L’autogovern sense ser l’amo de la recaptació no és només una fal·làcia, és mentida. Avui l’autogovern amb la dependència absoluta de la legislació espanyola, que el Parlament mai pot fer a la contra o esmenar-la per superar el llisto, determina que el poder executiu català esta sota les ordres dels espanyols i el legislatiu és l’espai on els electes és barallen per tenir majories a major gloria dels amics, coneguts i saludats.

Sortir d’aquest atzucac és possible. El poder de les urnes, no és controlable i el seu resultat és el que dona legitimitat democràtica i representativitat. Aquest fet és el que ha fet servir la justícia europea per dir-li a Espanya i al seu Estat que els euro diputats Puigdemont, Comin i Ponsatí, ho són.

Fins a dia d’avui, els partits pro independència, als seus programes politics, duien tenir com objectiu proclamar la independència, qüestió que la Constitució espanyola no permet. Potser hi ha no trigar, cap partit ho podrà dur al seu programa. Sense violència tot és pot defensar, deien. Mentida.Per posar urnes pacíficament la que ens va caure a sobre va ser històric.

Si a les properes eleccions els partits independentistes porten al seu Programa polític la implementació de la República catalana, podria ser que se’ls impedís presentar-se. De com fer-ho, tothom ho sap. El braç armat de la judicatura i junta electoral sentencien. Altra cosa, i que no serveix de res, serà dir i escriure al Programa, que és vol negociar amb Espanya el dret d’autodeterminació.

Tenint en compta que des de Catalunya mai modificarem la Constitució espanyola, que tenim els col·laboradors necessaris per deixar definitivament clar que som una “Comunidad Autonómica del reino de España”, que els poders del Estat són contraris a que Catalunya pugui decidir el seu futur, que la legalitat espanyola administrativa i repressiva faran el que convingui per impedir-ho, només ens queda la via de l’autodeterminació que la varem fer efectiva l’1 d’octubre del 2017, exercint la nostra sobirania.
​
La resposta a tot plegat és que a les properes eleccions les guanyem amb un Programa polític que només porti dos punts. El primer que digui que serem fidels a tot allò que s’ha aprovat al Parlament de Catalunya. El segon que s’està disposat, si el resultat ens dona majoria absoluta, a defensar Catalunya fins on calgui. La resta autonomisme en estat pur, perquè sense la recaptació d’impostos i sense la nostra legalitat, aviat deixarem de ser catalans i no ho dirà només el DNI espanyol.


0 Comments

VOLGUDAMENT  DESPISTATS

16/11/2022

0 Comments

 
Picture

Els de ER, ni ara, que son els sostenidors del “Gobierno español”, PSOE-UP, han deixat de dir-nos que el seu “objectiu és la independència”. Per quan és el de menys.

Com, amb el vist i plau d’Espanya i el seu Estat (amb el borbó com cap d’estat). Saben com les gasten els castellans espanyols, esdevé un esport de ris i gairebé segur sense èxit.

Hem de reconèixer que l’estratègia del avui no i dema potser si, està fent forat. Ningú, o molt poquets estan disposats a jugar-se el que sigui. De fet a Catalunya malgrat l’espoli històric, la legislació espanyola i el fet indiscutible que Catalunya avui no és res més que una “Comunidad autonómica española”, amb una estructura institucional pagada i finançada per la Hisenda espanyola, Espanya i el seu Estat ha trobat els col·laboradors necessaris per mostrar que a Espanya només hi viuen espanyols.

Tot semblaria que la derogació de la sedició fos lavant sala per si altra cop és posessin urnes. El problema és que el poder judicial d’arrel franquista, disposa de tot un ventall per jutjar i condemnar. Fins i tot amb lleis que encara són franquistes o de fa segles.

ER ha utilitzat el sentiment catalanista i independentista, com ho fa ara amb els espanyols fincats a Catalunya i els salafistes per guanyar comtesses electorals i fer-se amb el poder que s’exerceix a Catalunya amb el permís d’Espanya i el seu Estat.

Ser aliats contumaços amb el PSOE, UP i Comuns no és un fet banal. Són “d’esquerres, republicans i progressistes” diuen. El problema que certifica el paper de ER és que avui, creiem que mai més, defensen el dret d’autodeterminació, i per suposat que Catalunya esdevingui un nou Estat.

Despistats o no, els de ER avui ja no són aliats, ni tàctics ni estratègics per assolir la independència, i quan més aviat ho tinguem clar, potser farem via per aconseguir-ho.
​
A Madrid ER practica l’entreguisme total. JxCat la confrontació i la denuncia. Només aquest fet certifica que la unitat està tocada si més no amb ER. La resta organitzada s’hauria de posar les piles perquè anar despistats, l’únic que ens fa és sense voler-ho donar ales a l’estratègia de ER. Pensem-hi.


0 Comments

LA MOLT HONORABLE PRESIDENTA LAURA BORRÀS

13/11/2022

0 Comments

 
Picture

Fer glosa de qui sigui amb vida, te els seus riscos. De fet gairebé tothom fa les seves gloses al difunt i amb el sentit més ampli per destacar les seves virtuts i trajectòria durant la seva vida.

Però fer-ho quant un viu amb plenitud, i és tenen ambicions legitimes per modificar situacions politiques i socials, creiem, pot ser fins i tot molt subjectiu. Fer-ho amb positiu, malgrat certa subjectivitat, no deixa de ser una mostra contrastada per agrair dedicació i compromís.

Laura Borràs, ho sabem és un personatge incòmode. Ho és per una part dels seus companys de viatge i, ho és per ER, PSOE, Comuns i CUP. De moment no sabem si també per la ANC i Òmnium.

És incòmode perquè ha trencat motllos i maneres de fer al mon de la política. Capaç de defensar a qui sigui i pensi ideològicament, menys als feixistes clar. Capaç d’acabar amb els privilegis i, sobre tot, capaç d’imprimir, donant-li tot el valor, per fer institucionalisme de la millor qualitat democràtica.

La seva vida professional abans del 2018, que és quan decideix entrar a la política, tenia tots els condicionants per no viure de la política. Són els fets del 2017 els que la condicionen i determinen per posar-se al servei de la causa independentista.

Definir qui és i com és la Laura, pels seus fets, els seu discurs i la seva feina, avui és feina que no comporta cap complexitat. I pels seus fets els coneixereu.

La Laura és solidaria amb aquells que injustament han estat reprimits. És una professional amb tot el que te a veure amb els valors catalans i sobre tot amb la llengua. Convençuda per fer de Catalunya un País lliure, democràtic i just. Ferma defensora de les nostres institucions.

​Educada i respectuosa amb els adversaris i sense quedar-se res al pap. Amb aires de liderar per la causa quan i el que convingui. Convençuda del paper que el Consell de la República te i tindrà. Defensora de la unitat independentista i de la transversalitat a Junts, on no hi sobra ningú.

La Laura representa tot el que odien els espanyols d’esquerres i dretes, la seva catalanitat. La seva fidelitat i lleialtat al MHP Carles Puigdemont. Però és més, la Laura pot representar i ser l’alternativa a tot.

I que ningú en tingui dubtes, els objectius a batre ahir van ser Mas i Trias, desprès en Torra, i ara ho son Borràs i Puigdemont.

De dretes o d’esquerres. Laura Borràs, creiem, és de dretes, d’esquerres i de centre, i el que podem assegurar és que tota la seva lluita només te dos objectius; alliberar Catalunya i construir un país just.

Els que només van d’esquerres, avui, no sabem que volen. Potser la seva empanada mental els confon i, ja no saben que vol dir decidir, ser lliures, justícia social, autodeterminació i solidaritat.

I com no pot ser d’altra forma jxCat de Santa Coloma de Cervelló amb tu pel que faci falta. Per cert, disculpes si hem filat massa prim o gruixut fent la teva dissecció “personal en termes politics”


0 Comments

ELS ÈXITS ESPANYOLS MAI SERAN CATALANS

11/11/2022

0 Comments

 
Picture

Ni derogació ni reforma. Ras i curt un intercanvi mesurat, per fer veure que Espanya i el seu Estat compleix amb el que fa estona demana la Unió Europea: “Eliminin vostès la terminologia de sedició si els termes emprats per decidir són escrupolosament democràtics”.

Ens cal recordar, el temps de l’oblit passa rapit, que els únics que van emprar la violència van ser els espanyols, les seves policies i la seva judicatura. Que per cert, la UE va practicar, davant dels fets, un silenci ignominiós.

Recordar el que va dir i proposar el Pedro Sánchez a la seva investidura, no serveix per res. I si, va dir que derogaria la Llei Mordassa. Va dir que obriria un procés negociador en termes de diàleg sobre la base del compromís adquirit amb ER, dret a la autodeterminació i amnistia. Desprès de dos anys ni una cosa ni l’altra. Una taula decorativa convertida amb la bilateral bis.

Sánchez és un artista en l’esport de risc del “trilerisme”. De fet ningú el pot superar. Ha incorporant a pretesos adversaris a les seves files. Ho ha fet amb els podemites i comuns i esta a punt de fer-ho amb ER. Be amb ER ho farà permeten un nou tripartit.

La proposta del Sánchez, i ara venuda com un gran èxit de la negociació i diàleg pel Govern espanyol i els de ER, d’entrada és una nova glosa a la unitat pàtria dels espanyols.

Els que van fer possible l’1 i el 27 d’octubre eren i continuen sen uns delinqüents. Ahir amb uns anys de presó i amb la nova llei uns altres, però deixant clar que va averi-hi delicte. No hi ha derogació de la sedició.

Però és pitjor, la nova llei treu un nou concepte que estarà penat, fins i tot amb més anys que la sedició; DESORDRES PUBLICS AGREUJATS.

Posar urnes, mirar amb descortesia un policia, manifestar-me pel dret a la vivenda, al treball, per un conveni digne, per una escola publica, per una sanitat universal de qualitat, per una pujada de preus, contra el borbó, contra l’espoli que patim els catalans, a favor de la independència de Catalunya. Seran delicte i sota la interpretació del jutge de torn la quantia amb anys de presó i diners.

ER no sap o no n’és conscient del que ha fet amb el PSOE i UP. Ha permès que es criminalitzi el sagrat dret de manifestació i expressió.

Ho tenim clar. Tant Espanya com ER volen tancar la darrera carpeta que els impedeix parlar d’una normalitat absoluta al “reino de España”. Els exiliats, amb el MHP Carles Puigdemont al capdavant, són la clau de volta per quan toqui pugem implementar la República catalana. Ells ho saben i molts d’aquí també.

Per acabar, som dels convençuts que ER i la seva persistència amb no fer una moció de confiança, o convocar eleccions, és degut al convenciment de que el Pedro Sánchez els donarà prou satisfaccions que podran vendre com èxits. Amb el que ER no compta és que la caixa de la hisenda espanyola no està per bromes, que a la UE tenim una inflació galopant, que el PSOE va tenir dues clatellades electorals històriques a Andalusia i Castella la Mancha i que per poder sen l’amo de la partida a Madrid ha de tenir alguna victòria a les properes eleccions. I donat que Roma no paga traïdors, li vaticinem a ER que ni la seva taula de diàleg tindrà cap èxit, ni que els nous PGE compliran amb Catalunya. Abans està Espanya, el seu Estat i Madrid.
​
Per cert amb el segon tripartit ER tenia 22 diputats, a les properes eleccions en van tenir
10.


0 Comments

ELS FETS HO DIUEN TOT

6/11/2022

0 Comments

 
Picture

Que socialistes, els d’iniciativa que avui són els ecologistes, comunistes i d’idees variades, més els que deien que volien la independència, ahir ERC, ara ER, no tinguessin mandra per utilitzar els dossiers de la unitat de la Guardia Civil, UCO, en temps del Ministre Fernández, per encetar una campanya miserable i falsa contra el candidat de CDC Xavier Trias, entrava dins de la normalitat dels seus actes. Als de “dretes i corruptes” s’han d’exterminar i si és pot, la seva organització també.

La consulta del 9 de novembre, el MHP Artur Mas, va jugar la partida pensant que tindria el recolzament dels partits i organitzacions a favor d’una consulta general. Hi van estar en contra el “Gobierno de España” el seu Estat i d’inici ER. Un temps mes tard, les CUP i pel darrera ER, van obligar que Mas fes un pas al costat. Ells en van dir a la paperera de la historia, i el President  ho va fer.

Jordi Turull és empresonat com diputat quan podia haver estat President perquè els de les CUP s’oposen a la seva investidura.

Ni junts a les eleccions autonòmiques, ni a les europees, ni a les municipals. Si van oposar els de ER i CUP.

ER s’oposa a la confrontació amb l’Estat espanyol, no investint al MHP Carles Puigdemont. Podia ser membre d’una candidatura legalment però no podia ser investit. Coberts de gloria i abonant l’argumentari de que els exiliats són uns fugats de la justícia espanyola.

Quim Torra és destituït com President i com diputat. La seva defensa per part de la mesa del Parlament és zero. Cal afegir que ER, CUP i una part de Junts tampoc és desfan per defensar-lo.

Li toca el torn a la MHP del Parlament Laura Borràs. No la destitueix la justícia espanyola per una sentencia judicial que de moment és inexistent. La destitueixen des de la mesa del Parlament amb els vots de ER, PSC i CUP. L’han condemnat avançant-se fins i tot a la justícia espanyola.

Aquest és un resum d’uns fets incontestables. Fets que condicionen i han estat la cadena, a més dels incompliments per investir al Aragonès, que ha fet possible la consulta als militants, associats o com és vulgui anomenar, per sortir del Govern.

També de moment és un fet, aquest gravíssim, que ER ni moció de confiança ni eleccions. Queda escrit i reconfirmat que amb ER, si més no amb la direcció actual, que sembla continuarà, no tindrem cap tipus d’unitat.

Seria bo que JxCat ho tingui clar i comenci a treballar per establir l’estratègia del solitari i amb les portes obertes per tothom que vulgui la independència.

Per cert JxCat no pot negociar res amb el Govern de ER que no siguin les dates per la moció o per les eleccions. Ningú entendrà, si és fes el contrari haver marxat del Govern de coalició.

El fet que més despunta és el seu relat, que diuen d'esquerres, que avant possen les questions socials pel davant de la independència. Ho volen fer des de l'autonomisme. Il-lusos.

I el darrer fet, és que Junts faci campanya pel Consell de la República, donant les raons de que possiblement serà l’eina que ens dura la independència.


0 Comments

ER VOLIA SER EL PAL DEL PALLER DEL INDEPENDENTISME, ARA DE LES INSTITUCIONS

5/11/2022

0 Comments

 
Picture

Sembla que Junqueras i la Rovira continuaran fen tàndem per dirigir i controlar el seu partit. Com ho faran és irrisori i grotesc. Només cal controlar l’estructura orgànica del partit. I si la militància hi està d’acord, oli amb un llum.

Fins no fa gaire les seves declaracions s’ajustaven a la proposta política que pretenia convertir ER en el pal de paller del independentisme. Evidentment el fracàs d’aquest objectiu, avui és ferm.

Ara però, la bona nova de ER és situar al partit a totes les institucions. Diuen que és per enfortir-les. El que no diuen és el perquè servirà. Si per fer autonomisme entregat, per implementar la República catalana proclamada i vigent, malgrat que suspesa provisionalment, si per reformar Espanya i el seu Estat continuant ajudant a les esquerres espanyoles. Tampoc sabem si quan arribi un nou 155 els funcionaris i treballadors de les nostres institucions estaran a l’alçada. No ho sabem. El que si sabem i és un fet és que de moment governen amb minoria, i han aprofitat el moment per endollar companys, amics i saludats.

ER mai serà alternativa al Consell de la República. A l’únic que sembla sempre han aspirat és allò que els comunistes històricament han practicat, l’entrisme. Per potenciar, per manipular o simplement per destruir.

Tots els pobles sotmesos sempre han lluitat des de la unitat més “salvatge” per conquerir llibertat i drets. Som dels que creiem que no cal posar més fets i arguments dels que ja coneixem, per saber que Catalunya i els catalans per ser lliures ens cal anar junts. Ara no és per una nova Mancomunitat. Avui i com darrera etapa, per la independència.

També podem afirmar que l’única organització que de moment no legitima la legalitat espanyola és EL CONSELL DE LA REPÚBLICA. I de moment és amb la que no poden fer entrisme.

No potenciar-la, fins i tot denigrar-la, avui ja no és cap error. Ho fan els que mai han volgut que Catalunya fos un Estat dins el concert mundial de pobles lliures.

Totes les organitzacions, politiques i socials, que desenvolupen les seves activitats al territori peninsular, ho poden fer perquè l’estat espanyol ho permet. Punt. El marc de drets i llibertats restringit ens ve imposat des de la metròpoli castellana i madrilenya.

Voler controlar les institucions administratives, saben que mai és podrà superar el marc legal espanyol, i sobre tot on l’entrisme no hi cap. Només cal recordar que ha suposat l’aplicació del 155 i com els funcionaris s’entregaven a la nova causa si no volien efectes majors.

ER pot dir el que vulgui, teixir les seves estratègies i fins i tot dir-nos que vol la independència però quan els astres estiguin alineats. El que ER ja no pot amagar és que la independència no forma part dels seus objectius. Ara volen governar l’autonomia espanyola i si pot ser durant mes de 23 anys.


0 Comments

SI NO FEM VIA MORIREM COM A POBLE

3/11/2022

0 Comments

 
Picture


És notori i prou documentat, que forces internacionals (EEUU i Alemanya bàsicament), varen obligar al franquisme i al borbó, negociar la transició.

Els més mal pensats fins i tot diuen, que eliminar Carrero Blanco, que representava el sector més ortodoxa del franquisme, i per tant un fre a la transició, els americans i van tenir molt a veure.

Catalans, bascos, espanyols d’esquerres i comunistes reciclats, euro comunistes, van negociar amb el franquisme, que vol dir fer-ho amb l’església, les estructures franquistes amos del Estat i el borbó, que en cap cas tenien legitimitat democràtica, la transició.

Els que deien que eren anti franquistes, van renunciar a la tricolor, bandera símbol de la República espanyola. Van acceptar la senyera borbònica, la roja i gualda. Van acceptar que la amnistia afectava als criminals de la dictadura i als anti franquistes, el problema és que aquets mai han estat adequadament compensats, com tampoc els assassinats i represàlies des de el 1939. I també van acceptar que la única llengua oficial a tot el territori peninsular seria el castellà.

La constitució espanyola diu que Espanya és la Nació i que desprès hi han nacionalitats. Mentida, avui el que hi ha són “comunidades autonomiques” i una sola “Nación”, España. El 23 F i te molt a veure. Un cop d’Estat per aigualir les Nacionalitats i per un cafè per tothom. El Borbó, el PSOE i AP, ja sabien el que és feien. I amb les lleis LOAPA i LOFCA, España i el seu Estat deixaven clar que de “nacionalidades” res de res.  

Els decrets de Nova Planta del Felip V, al 1715 ho deixaven clar, a Catalunya i la seva llengua ni aigua.

Avui, saben com tenim la nostra llengua arreu de Catalunya, i s'enten perquè els franquistes van acceptar la immersió lingüística. El castellà com llengua única oficial i predominant i la resta com cooficials que vol dir sense cap obligatorietat pel seu us.

La immersió lingüística va ser la traïció més repugnant mai feta pels que encara no tenien legitimitat per fer-ho.

Avui la supervivència com a poble amb tots els ets i uts només serà possible si som un Estat, on l’única llengua oficial sigui el català i com no, controlant tots els processos migratoris i la seva integració a la Nació catalana. La resta només ens du a la extinció com a poble.

​La castellanització va començar al 1714 i només acabarà quan España sigui “una grande y libre”. Als castellans espanyols els hi fem una consideració, la seva insistència. Als catalans traïdors, botiflers i entregats, cap.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.