És un fet empíric i demostrat que el capitalisme salvatge, avui és el sistema que impera arreu del planeta. Salvatge perquè fins a dia d’avui no ha eradicat les injustícies socials, ens al contrari. Avui més rics i més pobres.
Ja gairebé ningú parla del tercer mon i les seves vivències desgraciades. Però el cert és que el tercer mon existeix i avui també forma part del primer, amb llacunes marginals que ja formen part assumida d’aquella pobresa que mai hauríem volgut tenir.
El capitalisme, sistema que s’ha imposat al comunisme socialitzant, funciona com una certa democràcia participativa i representativitat astral per desprès executar les ordres dels que mai han estat investits. Són els poders economics els que determinant creixements, repartiments i, sobre tot qui ha d’estar al capdavant per dirigir i controlar el planeta.
Més de 8.000 milions d’habitants te ara el planeta Terra, dels qual un percentatge important viuen amb la més absoluta de les indigències. Sense sanitat, sense escoles, sense aliments, sense aigua, i sense cap capacitat per revertir tot això.
Un Planeta on uns viuen amb la més absoluta opulència i els altres condemnats a viure i morir sense res.
Per cert, la cosa no va de que els que viuen en llocs on supuri la indigència, emigrin, forçats o no, a llocs on tinguin millors condicions. Això, segles enrere era el mes corrent, uns per conquerir territoris i riqueses i altres per pura supervivència.
El sistema capitalista és el frau dels Rokefelers i d’altres, més gran mai inventat. Lliure mercat i el més llest que ho tingui tot. Aquests són els pilars del sistema. Per cert sistema que col·lapsats els mercats ha necessitat de dues guerres mundials i avui d’altres locals.
Tenim canvi climàtic o no? Sembla que la majoria dels professionals en matèria climatològica, diuen que si, i que si no hi posem remei, anem a pitjor.
Avui la dicotomia ja no és capitalisme o comunisme. Avui és salvar el Planeta pels que han de venir, ho deixem-ho estar perquè ni les condicions, ni els dirigents actuals ho volen arreglar.
Ho sabem i, no serà senzill. El que te molt sempre en voldrà més. No obstant, ens cal iniciar el procés pedagògic, inevitable, per explicar que el creixement constant que marca el capitalisme és la perdició del Planeta i sobre tot de la seva gent. Els recursos naturals no són infinits i el seu reciclatge amb els costos energètics incorporats tampoc.
És hora de parlar i proposar el decreixement del capitalisme i tornar a viure de la cultura, del camp, de l’observació, dels debats i xerrades, de la natura, i deixar de banda allò que se’ns imposa per una diversió consumista que no aporta res ni a l’esperit, ni a la intel·lectualitat ni comprensió de valors justos.
Ens cal tenir vints marques de raspalls de dents. Ens cal tenir d’imposició amagada per canviar de vestimenta cada any o època. I així podem fer un llistat d’un consumisme que no ens aporta res més que l’esclavatge del treball per poder-ho practicar; El Consumisme desaforat i avui perjudicial pel Planeta, casa nostre.
RSS Feed
