ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

2030 MIRADA LLARGA

31/8/2021

0 Comments

 
Picture

Al 2030 tindre 79 anys. Desitjo arribar-hi i si pot ser com em trobo ara. Els que tenien 79 anys al 2017 en tindran 92, cosa que els fa més pelut ser-hi i amb bones condicions físiques.

L’Aragonès ens acaba de sorprendre amb aquesta data del 2030 per haver votat la resolució del conflicte. Ja no diu ni que serem lliures o independents de “España”. Sembla que l’únic que tindrem serà un diàleg o negociació permanent i, potser algun “seitonet” al cove. Avui amb els del PSOE i una mica els podemites i potser demà amb els del PP i Vox.

Han passat gairebé dos anys des de la investidura del Pedro Sánchez a canvi d’una mesa de diàleg, ara taula de negociació on ER ens va vendre que l’estabilitat del “Gobierno de España” depenia d’ells i que passarien coses.

Certament n’han passat i n’estan passant. La repressió judicial continua, els exiliats són al exili, és va impedir investir al MHP Puigdemont, es va destituir un President per una pancarta i llevar-li l’acta de diputat. I mentres tant això passava ER al Congres ha recolzat tots els Decrets espanyols. Sembla que tot plegat només tenia un objectiu; indultar als presos.

O sigui. Desprès de la sentencia del TC on és retalla un Estatut aprovat al Parlament, al Congres i amb referèndum inclòs, a l’any 2010. Una manifestació històrica on i era tothom va ser l’iniciï de tot plegat. Va ser el 10 de Juliol del 2010 amb el lema de “Som una Nació nosaltres Decidim”.

Al 2030 hauran passat 20 anys. Alguns diran que comparativament amb altres processos són poquets. Obviar que cada procés te el seu context ens pot situar en l’error total.

Per exemple a la India, Gandhi no disposava dels mitjans per comunicar-se com els d’avui. Les seves convocatòries per qualsevol acció duraven mesos. Avui amb dies comuniquem que volem, com ho volem, com ho farem i fins i tot podem quantificar si tindrem èxit garantit o no en dies o setmanes.

La independència de la India  va començar al 1857 amb diversos moviments. A l’any 1915 apareix Gandhi i estableix el que avui li diem full de ruta.

El moviment no anava contra el poble britànic, sinó contra una administració colonial injusta.
Unir totes les ètnies que patien per reclamar objectius basics que desprès és convertirien en el perquè de tot plegat.

Iniciar un moviment reivindicatiu pacífic per anar captant adeptes a la causa.

Amb una força popular prou organitzada al 1920 s’elabora el que serà la Constitució per un objectiu final; la independència.

Finalment i amb presó inclosa, la “marxa Gandhi i el moviment de desobediencia civil” posaran al imperi britànic al límit.

Gandhi mor al 1948, però el moviment per la independència al 1942 ja és la força majoritària i al 15 d’Agost del 1947 la India és converteix en un Estat lliure i independent.

Tot el procés, que inicialment és feia a peu i amb carro, dura 90 anys.

No qüestionem que al 2017 fos massa aviat per proclamar la independència de Catalunya. Però teníem un full de ruta i les institucions catalanes per mandat democràtic van fer el que tocava. Llàstima no haguesin acabat la feina encomada i acceptada.

Avui i, desprès que els d’ER han assumit, que per negociar millor fer costat a una part els repressors, d’esquerres diuen, el President Aragonès ens sorprèn amb un nou calendari, que dona aire als espanyols, fins el 2030.

El més greu però, és que no ens explica quina és l’estratègia per negociar els nostres drets com a poble i, no és només que ens diguin, des de l’esquerres espanyoles o dretes que ni dret a l’autodeterminació ni hòsties, és que no ens traspassen els aeroports, ports, autopistes, trens, beques, la hisenda, i ens recorden contínuament que tota legislació que és faci al Parlament sempre estarà supedita a la del “Congreso español”.

Gandhi ho va tenir clar, la desobediència civil era el camí. Aquí sembla que el camí és legitimar el regim del 78, amb els borbons incorporats per Franco i amb una part del Estat espanyol netament d’arrel franquista. A Madrid fins i tot ja recuperen als seus assassins com el general Millan Astray.

No dir-nos que farem si la taula de diàleg – negociació, fracassa, senzillament només pot dir que el procés per ER, és una entelèquia i, que ni ahir ni avui ha servit ni com arma per negociar.

Si Junts i el MHP Puigdemont pretenen desgastar a ER, com feien ells, i no proposen un full de ruta creïble, al més que previsible fracàs de la taula, a les hores si que podrem dir, com el Tarda que l’únic que ha fet és “seguidisme” de ER.

Sense lideratge, sense full de ruta, sense compromís institucional i social i, abdicant a la lluita, només ens dura a la derrota final. Al 1714 varem perdre però lluitant i amb honor, És el mínim que volem dels que lideren i dirigeixen el País, amb una diferencia ara podem guanyar.

0 Comments

HERIBERT BARRERA

29/8/2021

0 Comments

 
Picture

Al 1976 ERC no era un partit legal, però si tolerat. Heribert Barrera, químic de professió, i polític per vocació i, Secretari General de ERC des del 1976 al 1987 encapcalava l'única opcció netament catalanista.

Crec, si les dades que tinc són certes, que soc dels pocs que poden, això si, explicant les meves vivències, explicar com Barrera va passar de defensar la República Federal espanyola a reclamar amb un tenim presa per la independència de Catalunya, trencant la seva màxima republicana federal que tant va defensa a la guerra, al exili i durant una part de la transició anomenat regim del 78.

Crec que ho he explicat amb algun altra post, però i torno. Vaig tenir el goig i plaer amb conèixer i treballar amb tots els de la foto, més en Cassanelles i Josep Mª Poblet com politics destacats. Soc el segon de la foto per l’esquerra.

No vaig trigar gaire en adonar-me que dins de ERC convivien dues animes politiques i estratègiques. Uns federalistes amb una fraternitat exquisida amb els altres del Estat espanyol i els independentistes. Poblet ja ho explica prou be al seu llibre “Vida i mort de Lluis Companys”. Vindria a ser Macià i Companys i la seva confrontació Macià proclama la República catalana el 15 d’Abril i Companys la espanyola.

Al casal del carrer Bonavista a Barcelona hi eren els independentistes i al passeig de Colon els federalistes. Malauradament o afortunadament, als finals del 1977 jo ja no hi era. I tornaria amb el Carod. Malgrat tot, els fets, van determinar que la partida la van guanyar els federalistes i per això ERC faria coalició amb el “Partido del Trabajo de España” per anar a les primeres eleccions generals. Barrera en seria diputat.

ERC fins l’any 1989, quan l’Angel Colom pren la S.G. en cap document ni resolució congressual proposa la independència de Catalunya com element estratègic i només contempla l’exigència de que la Generalitat de Catalunya ha de tenir un sostre il·limitat de competències i una capacitat legislativa de País.

És, si més no ho sembla, que amb l’Angel, Carod-Rovira, Rahola, Carretero i més tard Barrera, que ERC és converteix en un partit netament independentista i guanya l’opció de Macià i Estat Català.

Doncs no. Angel Colom, Carod-Rovira, Rahola, Carretero, Andreu, Pessarrodona, Carandell i molts més perden la partida i pleguen i, amb Puigcercós, Ridao i la Marta Rovira tornen els federalistes. Avui els seus màxims defensors són ; Junqueras, Rufian, Tarda, Sol, Aragonès, Torrent i els endollats.

Barrera finalment evoluciona políticament i estratègicament i creu que amb la España dels borbons, com ahir, no hi ha res a fer. El seu suport al Joan Carretero i Reagrupament on s’explica i argumenta que l’únic camí per aconseguir la independència és la Declaració Unilateral des de les institucions catalanes i, de Catalunya, és l’iniciï d’un procés vergonyós contra al figura de Barrera.

El tenim presa i que només la independència ens farà lliures i, que s’ha acabat el bròquil, desferma una persecució per terra mar i aire de les forces espanyolistes i el silenci de ER.

Que si racista, que si supremacista, que si xenòfob. Vaja el mateix que està patint el MHP Quim Torra. Defensar la Nació ja las te aquestes coses. El més trist és el silenci dels propis.

I per acabar amb la infàmia, els Comuns espanyols amb el suport del PP i Ciutadans, amb capital Madrid, al Ple municipal del 2020 li retiren la medalla d’or de la ciutat. Avui ER dona suport al Govern dels Comuns podemites de la Colau.

Tot plegat lamentable. Al Heribert Barrera no se li perdona la seva evolució política i sobre tot que digues “tenim presa” i que l’únic camí és la independència amb una Declaració Unilateral.
​

Avui i des de aquest humil bloc, gloria al Heribert Barrera per haver defensat i lluitat contra les injustícies i per l’alliberament de Catalunya i, si ell era el que diuen, jo també. ER com si res.


0 Comments

EL TSJC ÉS ESPANYOL

24/8/2021

0 Comments

 
Picture

Alguns catalans deuen pensar que perquè tenim un Conseller/a de justícia tenim capacitats jurídiques i legislatives sobre tot l’entrellat i processos judicials.

Possiblement el fet que l’escola que prepara als futurs jutges per Espanya i el seu Estat, estigui ubicada a les muntanyes de Collserola (Barcelona), els faci pensar que una part de la justícia serà catalana.

DONCS NO. Res més lluny de la realitat. NO és nomes que l’escola sigui elitista, és com si en lloc d’estar situada a Collserola, ho fos a la “Sierra o al Valle de los caidos”.

No controlem el sistema pedagògic, ho fa l’Estat. No controlem cap concepte que suposi millorar la base democràtica i la justícia justa. No controlem els objectius de la fiscalia, perquè depèn directament del “Gobierno de España” Vaja, tenim un Conseller/a de justícia a Govern, que a més cobrar, l’únic que fa és legitimar la justícia espanyola, que la practiquen tribunals, jutges i fiscals a major gloria de la España una. Sobre les presons i les competències en parlarem un altra dia.

Seguim. Tot en castellà. La “lengua del imperio”. Fins i tot el bon dia. Que només menys d’un 9 % totes les sentencies a Catalunya siguin en català ja ho diu tot. El pitjor és que ni el Conseller de torn, ni el Govern, ni el Parlament de Catalunya hi poden fer res. L’única llengua oficial a tot l’Estat espanyol és el castellà. I punt diuen.

No ens enganyem totes les institucions del Estat espanyol treballen per espanyolitzar-nos i, el poder judicial n’és un dels basics.

No és que el TSJC haguí de fer el MIR, és que l’entramat judicial està preparat per mantenir a ratlla Catalunya. Control i observança del compliment legal legislat al Congres a Madrid.

Només cal saber des de on es va iniciar tot el procés judicial, jutjat nombro 13 avalat pel TSJC, per tenir-ho clar. Desmerèixer i perseguir als independentistes és la maximal judicial. La del TSJC també.

Desempallegar-nos del poder judicial espanyol instal·lat a Catalunya només és possible amb la independència. La resta collonades o assumir que al màxim que podem aspirar és ser una “Comunidad Autónoma” de regim comú.

Tots els experts deien que el judici fet a Madrid contra els “líders” catalans és de ple dret una anomalia. S’hauria d’haver fet, si hagués calgut, a Catalunya. Presó preventiva i condemna. El Llarena, instructor i el Marchena president de la sala van executar la feina a la que tot el sistema judicial està preparat. Als enemics i contraris a la unitat territorial repressió i càstig al màxim nivell.

La sentencia estaba escrita. Sabent-ho haurien d’haver demostrat que són uns patriotes,  i el fet de no haver utilitzat el dret a parlar en català i haver demanat als seus defensors el mateix, va ser una renuncia que pagarem car.

Si en un judici, d’expectació mediàtica potent, som incapaços de deixar clar que la justícia espanyola no és justa i defensar el perquè volem la independència, potser, i ve al cas avui per la situació del català entre els joves de Catalunya és preoucupant, és que els presos politics mai han volgut la independència de Catalunya.

Van cedir i és van agenollar amb la peregrina justificació que així, amb la llengua del imperi, la defensa i arguments és faria millor. Aquest fet seria el primer èxit del Marchena. El segon el que cap pres diria és que no reconeixia el Tribunal.

​El judici i la seva sentencia van deixar clar que ni unitat, ni estratègia. Avui en tenim la mostra; dos anys de coll i la unilateralitat al calaix. I així no només no anem be, sinó que sembla, o no, que qui governa a Catalunya és el TSJC.


0 Comments

ELS QUI TENEN "BULA PAPAL" I ALS QUI TANT ELS HI FA

23/8/2021

0 Comments

 
Picture

La normalitat és que uns quants decideixen fer política per motius IDEOLÓGICS I DE PAÍS. d’altres en tenen prou vivint i consumint.

Els que s’apunten a les esquerres sempre han cregut que és l’espai on més justícia social, solidaritat i fraternitat es practica. També és l’espai on la memòria és més curta i de vegades inexistent.


A Rússia, l’any 1919 el poble esclavitzat va fer la seva revolució. Les dades d’aquest fet i fins avui, ens demostra que de justícia social, solidaritat no interessada i fraternitat ha brillat per la seva absència. I els que la van liderar s’autoanomenaven comunistes, d’esquerres i socialistes. N’és un exemple.

A la España dels borbons, sempre unificadors, la segona República, espanyola clar, tot i algun “Estatut regional” els que anaven d’esquerres volien i pretenien canviar el mon i fer una revolució a l’estil de Rússia. A la España de l’època existien indrets com les Hurdes (foto de l'época) a Extremadura on és vivia com a la Rússia dels Zars.

Curiosament els nous líders de les esquerres aviat comprarien barrets i bastons. Els calia integrar-se als nous temps combinant-t’ho amb un miratge per passar de l’obrerisme a una nova classe social anomenada l’aristocràcia funcionarial d’esquerres.

Els mateixos que van treballar, lluitar potser no tant, per acabar amb els borbons i instaurar la II República espanyola, insistim, van ser els mateixos que van abdicar d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques i també els mateixos que van pactar amb el franquisme la restauració del borbó i la renuncia a reclamar danys i perjudicis per tota la dictadura franquista.
 
 Els de dretes, ahir i avui, ho tenen millor. El seu paraigües és el capitalisme, que de vegades s’adorna amb ínfules democràtiques per amagar un sistema injust socialment. Liberalisme, demòcrates cristians, nacionalistes indefinits, i d’altres que no saben que són utilitzats, però que ja els hi  va be donat que viuen dins les franges superiors que  els garanteix el màxim consumisme i un benestar que deu ni do. I per garantir-ho diuen que som dins d’un estat de dret, on ells fan les lleis i controlen tots els aparells del Estat.

Tothom s’ubica i, com és manifesten, dependrà del nivell cultural de cada escu. Avui dir que ets de dretes i d’esquerres és un oximoron. Per cert el centre polític i social fa estona que no existeix. El centre és la baula que permet al capitalisme fer concessions sense que és noti la seva màxima; Els beneficis i el creixement productiu són irrenunciables tot i que comporti classes socials i injustícies planetàries.

Ser seguidor del PP, ahir AP i abans d’ahir falangista franquista, comporta dur a sobre la macula de colpista i assassí, per molta llei de la memòria històrica i, per molt que es digui jo no hi era.

Ser-hi i votar-los només pot ser perquè comparteixes el seu historial i com no els seus pilars ideològics; “Cristo rey, la unidad de España, i la monarquia dels borbons”. Pilars que seran defensats per ells amb sang i fetge quan convingui.

Curiosament, avui, i són fets demostrables les esquerres espanyoles, defensen al borbó imposat per Franco, l’Església, tot i que la Constitució espanyola és declara aconfessional i com no, acèrrims defensors, com els franquistes i borbons, de la unitat territorial d’España.

El que ja és curiós i, de traca i mocador, és veure com els espanyols, de dretes i d’esquerres, continuen votant-los malgrat el grau extraordinari de corrupció i malifetes on només paguen els mateixos que els voten. Deu ser que tenen “bula papal” i això els permet ser els nous capellans del sistema. Beneits per la Esglesia, però no gratis i que avui com ahir amb les butxaques plenes i fen la seva pedagogia que d’esquerres i progressista no en te res.

És historia. Les dretes són els hereus dels absolutistes i dels dictadors, que amb el recolzament dels que amagaven la cultura, anaven construint la ideologia del futur pels vius recolzada amb la mort. Son els que han fet del dret a la vida el seu gran negoci.

Els de les esquerres i sabedors que ara la cosa no va de principis ni de dignitat, són, insistim, igual que els de dretes. Poden ser corruptes, mentir i fins i tot dur algun cadàver a les seves motxilles i no envermellir-se. El temps que a un militant d’esquerres se’l veia venir de lluny ha finit.

Una diferencia hem de destacar, mentrestant els de dretes assumeixen sense avergonyir-se del seu passat, els d’esquerres és passen tot el dia dient que són els mes solidaris, els mes progres, els mes ecologistes i sobre tot els mes antifeixistes. Que dura és la vida quan s’admet sense dir-ho que qui governa és tot el contrari i s’accepta en nom del capitalisme. La seva bula papal ara ja supera i amb escreix als de dretes.

Doncs si, la militància d’esquerres és la mes estranya i mes contradictòria ideològicament. S’auto anomenen solidaris i callen quan els que governen, que diuen ser d’esquerres, ho fan mes a favor de la classe podent que dels abandonats. Diuen que son progressistes quan el seu Govern calla, quan els seus funcionaris maten immigrants a la platja. Diuen que son fraternals i no respecten als pobles i volen fer-ne un de sol.

És fins i tot pitjor. Els seus valors davant les accions dels seus dirigents no paguen preu i se’ls te com els salvadors de la pàtria.

Unes esquerres corruptes dins i fora de les estructures i institucions del Estat amb fets condemnats i sentenciats haurien de servir per dir fins aquí. Només uns quants, els mes analítics i mes conscienciats ja ho han fet. Els vividors de la cosa publica no i no s’ha n’avergonyeixen. Extraordinari.

Espanya i el seu Estat són un producte que ratlla la esquizofrènia. Els partits espanyolistes encapçalen el ranking de podridura i corrupció i els espanyols de dretes i d’esquerres els continuen votant.

No tenen ni la decència de fer obra nova i ressorgir com au Fènix. Deu ser perquè tenen la bula papal. La resta com perfectes imbecils a votar-los i segur que si ningú els votes, fins i tot el regim del 78 cauria pel seu propi pes.


0 Comments

I ELS NOSTRES A LA INOPIA, O NO

21/8/2021

0 Comments

 
Picture

L’SNP i els Verds han pactat fer un Referèndum dins de la seva legislatura (abans del 2025), i ho han fet sense saber que farà o dirà Anglaterra.

L’ex primer ministre angles Cameron, ho va deixar molt clar; “Abans que un patriota angles, soc un demòcrata” i Escòcia va tenir el seu Referèndum per decidir si els escocesos volien la independència o no. Per poc, però va sortir no. Escòcia i desprès de les darreres eleccions i amb la seva majoria absoluta pro independència i torna.

La sortida d’Anglaterra de la Unió Europea i saben que els anglosaxons acostumen a practicar la democràcia i respectar els drets fonamentals són el binomi que farà possible que Escòcia sigui el proper Estat que s’integri a la UE.

A Escòcia la seva llengua reconeguda per Anglaterra sota la Carta Europea de les llengües minoritàries és un garbuix ple de matisos que avui són l’escocès del nord, del sud de l’est i l’oest a més del gaèlic de procedència germànica. Malgrat tot avui l’anglès és la llengua més usada. Aquest fet demostra que la independència te poc de “component identitari”. Els escocesos ho tenen clar; “Volen decidir-ho tot i fer-ho des de Escòcia”.

Sembla com si els nostres actuals líders a Catalunya no entenguin que no és el mateix que les decisions es prenguin a Catalunya o fora.

Si decideix Madrid, que ningú en tingui dubtes, Catalunya només rebrà la morralla. La independència, avui, ningú amb sentit comú, la vol per tenir enemics.

És vol per construir el futur, per conservar el que ens fa poble i com no per teixir espais de solidaritat i llibertat. Això si, des del més absolut respecte a cada poble.

I no, no és aquest el tarannà dels castellans, avui espanyols. I la historia i els darrers fets ens mostren la cruesa d’una realitat que sembla no volen canviar. Com deia Machado; “Españolito que vienes al mundo te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón". I no només als catalans, també als bascos i gallecs. Els comuners de Castellà ja van tastar el pa que si dona.

Diuen que tenim el 52 % de vots a favor de la independència i 74 diputats pro. Majoria absoluta al Parlament i un Govern de coalició format per ER i JxCat. Els cupaires com sempre condicionant però sense jugar-se res.

I el més sorprenent és que han fet una proposta per anar-hi condicionada a un diàleg i negociació, de moment inexistent, sense deixar clar que l’objectiu és la independència.

Costava tant poc. Primer admetre que el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser legal d’acord el mandat del Parlament, que el seu resultat, malgrat la repressió i el boicot espanyol, va ser d’un SI aclaparador a favor de la independència i que si el “Gobierno de España” i el seu Estat pretenen fer de la Taula un procés dilatador, el Govern de Catalunya amb sessió plenària del Parlament implementaria la República catalana. Així és negocia. La resta és admetre que som uns vassalls i que ens conformem amb el que ens donin.

Dir-nos que tot està supeditat al resultat d’una taula, que per les declaracions de ministres i el seu president, serà per tractar el peix al cove, és un engany. Només podrem creure a ER, JxCat i CUP si fan una declaració conjunta que digui: Si desprès dels dos anys de coll, Espanya i el seu Estat no reconeix els drets del poble català, es convocaran eleccions autonòmiques amb una candidatura de País, on el Programa polític tingui només un punt que digui: Si la voluntat popular és manifesta majoritàriament a favor de la independència, constituït el Parlament i des de el parlament és publicarà al DOG la llei de Transitorietat Jurídica i que la República catalana queda instaurada.

Seran unes eleccions autonòmiques, legals, convertides en plebiscitàries i que les anul·lin si volen.
​
De moment Espanya i el seu Estat continuen treballant per escarmentar-nos i per anorrear-nos definitivament. No revelar-nos és la mort anunciada de Catalunya.


0 Comments

A RAO DELS XIULETS A LA COLAU

19/8/2021

0 Comments

 
Picture

Sempre quedarà per uns que tota l’estratègia processista no va ser altra cosa que una “carrega catalana” per dir-los als espanyols que volíem més competències i diners i que si no Independència. Per altres els que la volem, si o si la independència, sempre ens quedarà la cara de tontos veien que ni eines d’Estat ni cap compromís ferm.

Dret a decidir, autodeterminació, referèndum i negociació, eren els sinònims i les úniques armes que des de CDC, ER, CUP semblava, podien esgrimir per negociar.

La proposta, malgrat fos per negociar competencies, o de debò, és sustentava sota els principis de no a la violència i subjecta, escrupolosament, a principis democràtics per passar d’una legalitat sobrevinguda al 1978 per una de catalana proposada i aprovada institucionalment per la majoria representada i amb mandat popular al Parlament.

Espanya i el seu Estat mai reconeixerà que som un poble amb tots els drets de qualsevol altre. Som, per dret de conquesta, seus.

L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, va ser escridassada a Gracia. Els del regim del 78 s’han afanyat a dir-nos que va ser per la seva gestió. Els de ER callen, deu ser perquè ara són socis, sense ser govern. Els de la CUP també callen. Igual és perquè comparteixen propostes d’esquerres que tant s’ha val vinguin de qui ens maltracta.

Els de JxCat, que teòricament haurien d’estar preparant guanyar l’Alcaldia, ni estan ni se’ls espera. Podrien atacar i fer propostes innovadores d’acord la gestió dels qui ara governen, Comuns i socialistes més ER  a l’ombra.

Que la Colau sigui alcaldessa, per qui tothom sap, seria motiu per esgrimir-ho cada dia. Igual els seus votants veurien el pa que si dona. Que digues que la seva capital és Madrid ho diu tot.

Tots els indicadors ens condueixen a pensar que la Colau com a bona espanyolista contraria a que el poble català pugui decidir, a vingut a destruir Barcelona.

Obres inacabades, la Sagrera, metro, connexió ferroviari al port, desnonaments a dojo, aprovació d’un tramvia que va ser rebutjat via consulta ciutadana, castellanització de la seva administració, permanència d’una GU repressiva, i com sempre fins que ER no ha tingut la Presidència de la Generalitat confrontació amb la Generalitat.

Cuixart va decidir, com d’altres, quedar-se sota la bota de la justícia espanyola. Poca broma, entre la provisional i la ferma gairebé quatre anys. Ell va decidir com els altres entoma el que digues el Suprem. Utilitzar com eina personal que s'ha d'agrair o que te autoritat moral per exiguir el que vulgui, és una infamia.

Lligar caps és el que toca fer per saber, o si més no aproximar-nos, al perquè de tot plegat. Ja va ser estrany que Òmnium, societat cívica, creada per defensar la llengua catalana i la cultura, de sobta esdevingués eina activa pel procés i “per aconseguir la independència”

Una mobilització espontània sense cap control polític ni cívic de la ciutadania a la Conselleria d’Economia per defensar el procés i per demostrar que i érem i volíem, va ser estroncada pels Jordis des de un vehicle de la GC. “Marxem i deixem que la justícia faci la seva feina i puguin marxar en pau”.

El desencís va ser espectacular i el principi de moltes coses. Malgrat aquest desencís, un tsunami que apareixia de repent, va demostrar que els catalans hi érem. Al Aeroport de Barcelona el Prat, a la Junquera, a Sants, a Girona. El que no sabíem era que formava part de la negociació i que poc a poc una nova estratègia feia via. La de ER amb el PSOE del 155, deixant clar que la independència ja no era l’objectiu.

Algun dia i en algun moment els catalans haurem de saber qui la vol i qui no la independència. Sobre tot per quan donem els nostre vot. No tenim unitat i per molt que la cridem i manifestem, ER i CUP no l’han volgut ni la voldran. Les properes eleccions ho han de deixar clar i tothom ha de saber que vota i a qui.

Cuixart finalment ens ha dit que s’ha acabat el bròquil i que és hora, perquè ho diu ell que ha passat per la garjola, d’anar i fer costat amb els espanyols i continuar amb les lluites compartides. De moment no sabem quines, però hem d’estar tranquils perquè aviat ens ho dirà, i segur que tindrà a veure amb els pressupostos espanyols, la taula de diàleg i el repartiment de caixa.

Sobre els exiliats, represaliats i empresonats per usar drets, el més calen a l’aigüera. Per cert la defensa del català i tot el que se’n deriva també.

Botiflers, traïdors i quinta columnistes. Tenim de tot. Abans els reprimits de casa mai tenien l’oportunitat d’abraçar-se, Franco i el seu regim els assassinava o feien exili per sobreviure.
​
Abraçar-se amb els del 155, amb els que encara et reprimeixen, amb els que no admeten que som un poble, amb els que per ells primer és Madrid, amb els que callen quan fan terrorisme d’Estat, amb els que defensen una monarquia corrupta, amb els que torturen, amb els que ens volen espanyols i amb els que no tenen cap recança per aconseguir el poder, és entreguisme i forma part d’una estratègia que és contraria a la independència i a Gracia en Jordi Cuixart ho va deixa clar primer la “Espanya de lluites compartides” que la independència de Catalunya.


0 Comments

NO SEMPRE ES TÉ RAÓ JOAN

14/8/2021

0 Comments

 
Picture

Benvolgut Joan:
​
Tot sembla indicar que t’has convertit com diputat de JxCat, en el defensor públic d’una ampliació del aeroport de Barcelona, buscada, proposada i argumentada pel “Gobierno de España” a través d’AENA.

De moment a Govern sembla que la coincidència, si més no, no existeixen manifestacions que diguin el contrari, és defensa el mateix al Parlament que a Govern. De moment només dues veus contraries a la proposta d’AENA - Gobierno de España. Rull i el MHP Torra.

Anem a pams. Hem de suposar que saps que de tots els problemes que tenim com autonomia alguns destaquen especialment. El buidatge de la Catalunya profunda i les comunicacions ferroviàries o per carretera, són de les que ens haurien de preocupar i molt. Equilibrar el territori, Catalunya, amb una distribució poblacional, amb unes bones comunicacions, segur que faríem de Catalunya un indret més just i sobre tot on qualsevol ciutadà trií on viure en funció que tindrà el mateix que avui a Barcelona, Baix Llobregat o Girona per esmentar alguns indrets.

La proposta dels espanyols, que curiosament no ha estat reclamada per cap organització de Catalunya, ni política ni professional, és si més no i representa tot el contrari que un Govern amb dret a decidir-ho tot faria.

I si, ja sabem que una inversió a casa nostra d’aquesta magnitud fa patxoca. Millor aeroport, feina mentrestant duri la construcció, algunes botigues més al aeroport i potser uns quans milions de passatgers més. Però el substancial de l’operació és que tot sembla indicar que el hub continuarà a Madrid i que els aeroports de Girona i Reus continuaran sent de tercera categoria. El tema ecologista, tot i ser molt important, creiem que amb aquesta operació és el de menys.

Amb els milions que son nostres i els retornen qual regal als colonitzats podríem adequar els nostres aeroports, connectar-los i possiblement encara ens quedarien diners per fer el “corredor de la mediterrània”. Ho recordes no, un corredor que si que demanem nosaltres i que desprès de més de 30 anys ni el tenim ni se l’espera.

Rebutjar més de 1500 milions d’euros, que a mes són nostres, no sembla adequat. Acceptar-los sense dir ni tenir la capacitat per definir la nostra connectivitat aèria i terrestre és d’autonomistes i no d’ algú que vol i porta lluitant per la independència molt de temps.
​
Joan, estava convençut que ara fas política institucional per aplicar aquella màxima que va proposar i és va acceptar del MHP Carles Puigdemont: Confrontació intel·ligent. I no, acceptar sense confrontació qualsevol proposta que vingui de Madrid, senzillament és autonomisme en estat pur i així la independència ni d’aquí tres segles més.
Una forta abraçada del que sempre serà el teu company.


0 Comments

MAI HAN PAGAT PREU. A LA UNIÓ EUROPEA TAMPOC

14/8/2021

0 Comments

 
Picture

La conclusió és que la justícia al Estat espanyol és de base i fonaments franquistes i la resta dels Estats de la Unió Europea, en termes generals, la seva, és de base democràtica.

Espanya i el seu Estat amb més de 40 milions d’habitants havien de formar part del mercat europeu. Calia equilibrar el “modus vivendi” amb Europa i el poder adquisitiu dels “espanyols”. I com no, també calia demostrar, sense cap trencament, que la democràcia era el nou sistema quesubstituïa la dictadura de Franco.

Per la Unió Europea, amb una transició controlada pels EEUU i aliats en tenien prou. Només els calia els personatges adequats per conduir-la. L’exèrcit no obriria boca perquè els acords de Franco amb els EEUU en termes militars així ho van establir. L’únic que podia enterbolir l’operació era demanar comptes per la part antifranquista.

La concordança però va reeixir i triomfar, d’aquí una nova constitució on deixava clar qui seria el cap d’estat i general de tots els exercits i que el primer que és faria legislativament seria la llei d’amnistia. Una llei on els feixistes, falangistes, franquistes, assassins, torturadors i lladres mai pagarien preu.

​Ni el pretès cop d’Estat encapçalat per militars i guàrdia civil del 23 F del 1981 i com varen ser tractats per la justícia espanyola va suposar que la UE prengués part. Era un assumpta intern, com sempre.

Ni la posada en marxa del GAL, organització terrorista finançada i controlada per l’estat espanyol, amb uns quans assassinats a l’esquena va ser prou tema perquè la UE digues quelcom. Era un assumpte intern.

Ni totes les condemnes de la justícia europea, per judicis sense garanties, per tortures, per no tenir en compta drets fonamentals, sembla que inspiren al governants de la Unió Europea i continuen dient; és un assumpte intern.

L’1 d’octubre del 2017 ens hauria de servir per saber fins on hem d’arribar i amb qui comptem.

España el seu Gobierno i com no l’estat, que ho controla tot ho tenen clar, poden fer el que els hi plagui en termes socials que mai pagaran cap preu i menys els que són estat, policies jutges i els seus funcionaris.

Hauríem d’haver après la lliçó. Espanya i els seus, d’esquerres i dretes, amb una pretesa democràcia sempre guanyaran. Amb una voluntat popular organitzada i un bon lideratge no.

No podrem evitar que la UE continuï dient que és un assumpte intern si no fem i no som capaços que l’assumpte els toqui directament i això només és possible amb una estratègia desestabilitzadora del “Gobierno de España i el seu Estat”.

Fer-ho es possible. Per començar només caldria deixar de donar estabilitat a un govern espanyol pretesament d’esquerres però que mante la legislació de les dretes i fa el mateix.

Menteix qui digui que millor unes esquerres governant l’estat espanyol que unes dretes. Oblidar que va ser dretes i esquerres els que ens van aplicar el 155 ho diu tot.

De moment l’estratègia de creure’ns o fer-nos creure que amb els del PSOE + UP tindrem “fumata” blanca amb el tema de la autodeterminació i amnistia, pel que serveix es per tenir un Govern autonomista, capat i esperant i pregant que des de Madrid ens atenguin les nostres demandes que l’únic que farà és constatar que continuem sense saber que es el dret a decidir.

Cada dia que passa des de Catalunya i, a Madrid generant estabilitat s’està legitimant que no som un poble, ni nació ni res que no sigui el; que pone en tu DNI.

A can ER sembla que les paraules premonitòries del Heribert Barrera: Mentrestant estiguem lligats al Estat espanyol els qui decidiran seran sempre ells.

Qui cregui que la taula de diàleg tindrà resultats positius en termes nacional i de poble va dat. L’únic que s’obtindrà seran uns “possibles acords de competències” que mai és compliran, uns quants millonets que ja deuen, a canvi d’aprovar els pressupostos espanyols.
​
Fer-ho seria més del peix al cove i deixar clar, que qui els hi doni suport, sabent que per incomplir, Espanya mai pagarà preu, és perquè mai ha volgut que Catalunya sigui lliure.


0 Comments

MÉS QUE UN CLUB? NO, UN CLUB MÉS DINS D'ESPANYA

9/8/2021

0 Comments

 
Picture

El futbol club barcelona, fundat per un suís, Joan Gamper al 1899, d’aparences catalanes, sempre ha estat un club espanyol que ha competit a la lliga espanyola i que quan ho ha fet fora, mai s’ha pogut desempallegar de que es un club espanyol.

Tumultuosa ha estat la historia del Club. Creiem que els fets que han succeït des de la seva fundació han marcat estil i fins i tot creiem que volen o no, n’ha format part d’altres qüestions que aparentment semblaven ideològiques.

I ens han enganyat i ens hem ben confós. El futbol club barcelona, mai ha esta un partit polític ni cap organització generadora d’opinió ideològica. L’únic que si que hem tingut és una plataforma d’opinió utilitzada segons el context.

Al 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera i per una xiulada i desafecte al himne espanyol, va tancar durant sis mesos el camp. Gamper és va exiliar. 210 anys sota la bota dels borbons i una xiulada va ser la màxima confrontació amb Espanya des de el 1714 amb cara i ulls.

Franco ho va tenir clar i els seus alevins també. Calia exterminar qualsevol testimoni de catalanisme, que per això va fer la guerra. Al 1936 al president del CFB, Josep Sunyol i Garriga i els seus dos acompanyants varen ser assassinats per un escamot falangista.

Castella, i els conversos espanyols sempre ho han tingut clar i de testimonis, documents i fets els catalans els hem tastat de valent, com per saber les seves intencions; Anorrear Catalunya.

Desdibuixar i eliminar la catalanitat del CFB, ara s’està fen des de la presumpta democràcia i des de la projecció d’un negoci, on guanyar títols i diners està per damunt de la dita; És més que un club.

L’espanyolització de Catalunya també ha i està afectant al CFB. Els socis antics moren i els nous, la majoria no se’n fan per catalanisme ni per que és més que un club. Els nous socis ho son per la projecció esportiva del club i punt. És un fet i queda pales el que diem amb presidents com el Nuñez votant del PP, o com Bartomeu contrari a la independència de Catalunya. Ha, i per cert amb un museu que porta el nom d’un delinqüent i una samarreta d’un borbó condemnat.

Amb Mesi o sense, el CFB pot ser un dels grans. Ara be, si només tenim la proposta per fer-lo competitiu dins d’Espanya, que ningú en tingui dubtes mes d’hora que tard deixarà de ser dels socis i és convertirà amb un club vulgar i espanyol per molts títols que guanyi. L’únic que guanyarem és que a mes ingressos millors fitxatges i potser més títols. Igual serem campions, però segur que deixarem de ser més que un club.

Ens compensa estar subjecta a una lliga on el seu President, Tebas, fa i desfà contra el Barça i contra Catalunya, amb una federació d’arbrits que ja sabem com ho fan, amb unes recepcions als camps contraris plena de catalanofòbia i racisme. Creiem que no, i sobre tot si  la majoria de catalans volem la independència.

El CFB és una institució privada i com a tal pot decidir on juga, amb quina lliga i fer-ho perquè així o decideixen els seus socis. Cridar al minut 17,14 al camp “in... inde.... independència” ha de tenir les seves derivades. Fer-ho i que no passi res, és exactament el que ha passat l’1 d’octubre del 2017. Els catalans no varem fer res i Espanya, el seu Estat i les forces repressives si.

Sembla que el Joan Laporta vol la independència de Catalunya. Potser és el moment que ho demostri i no ni a prou amenaçant amb una lliga d’alt nivell a Europa que dir que fins aquí i que el Club Futbol Barcelona damnarà jugar a qualsevol altra lliga europea. Ni ha que ho fan i és totalment legal a la UE. Volem ser lliures i independents?, doncs el que és més que un Club, avui ho te tot de cara per començar a exercir la independència. És una reflexió.


0 Comments

NO ÉS ENTESA D'ESQUERRES, ÉS UNA PRESA DE PEL

1/8/2021

0 Comments

 
Picture
 
Pedro Sánchez va arribar a la Presidència del Govern espanyol des d’una moció de censura, on fins i tot els de Junts, acusats per ER de dretans, si van posar be.

El Sánchez, molt d’esquerres i progressista, va haver de convocar dues eleccions més perquè el pacte amb Ciutadans no va regir i tampoc amb UP.

A la tercera la vençuda i el pacte va néixer de les esquerres espanyoles. Sánchez aconseguia pactar amb UP i fer un Govern de coalició. Només calia trobar els vots per ser investit. I com estem tastant, els va trobar. El pacte amb Unidas Podemos deia que la reforma laboral del PP seria historia i la llei de seguretat anomenada mordassa també. Ni una ni l’altra han estat derogades o modificades. Fins i tot creiem que avui s’apliquen com mai. El pacte PSOE – UP iniciaven el que avui podem confirmar,  “una presa de pel”.

Pedro Sánchez, va ser investit el 7 de Gener del 2020 amb els vots del PSOE, UP, PNB, Terol, BNG i l’abstenció que ho va fer possible de ER i Bildu. Les esquerres espanyoles al poder en van dir. JxCat va votar no.

I ERC i Bildu van posar preu a la seva abstenció. ER per una taula de diàleg, document inclòs, on es podria parlar i tractar de tot. Els de Bildu per un apropament dels presos d’ETA a Euskadi.

De la taula de diàleg a la primera i única reunió va sortir i acordat (document inclòs) entre el Govern espanyol i el català que és reuniria una vegada al mes i que és crearia una comissió per apropar posicions i proposar l’ordre del dia. La primera i única reunió de la taula de diàleg, va ser el 6 de febrer del 2020.

Han passat 18 mesos i cap reunió més. La conclusió és tremenda i creiem que deixa a ER en xoc. Si més no, com uns negociadors ineptes o amb interessos espuris.

Però és fins i tot més greu, creiem. Durant tots aquets mesos d’incompliment ER ha donat suport a totes les decisions del Govern espanyol, inclosos reials decrets, a canvi sempre de res amb l’argument tant peregrí de que no podem permetre que les dretes governin i que caigui aquest govern d’esquerres. A canvi d’aquest suport incondicional el que hem rebut, entre altres coses, és una repressió judicial i econòmica desfermada, vaja com si els que governessin fossin els del PP.

ER sembla oblidar que el 155 es va aplicar amb l'acord inquebrantable del PSOE, dirigit pel Pedro Sánchez, PP i Ciutadans.


Reunió de “Presidents” autonòmics que no decideixen res. Reunió bilateral per fer-se la foto però sense continguts. I com sempre els únics que fan valer els seus vots són els de PNB mostrant la seva solidaritat infinita.

Però ara que ja tenim la Presidència, diuen els de ER, tindrem els mitjans i el temps per fer entendre als catalanets independentistes, que el que ara toca és defensar al “Gobierno de España, d’esquerres i molt progressista”. Exactament com estan fen al Ajuntament de Barcelona. Tranquils socialistes, comunistes, ecologistes que governeu Espanya amb ma de ferro,  el territori espanyols, diuen, os en donarem els que calguin.

Sobre tot perquè ara si, ara tindrem el retorn del deute històric, totes les competències, s’acabarà la repressió judicial i policial, tindrem amnistia i per fi un nou referèndum d’autodeterminació. S’ha de ser molt tonto o molt cretí per creure amb fades o el que és el mateix amb un “Gobierno de España” del color que sigui.

Per cert ja veurem quin tip de riure ens farem el Govern de ER i Junts i els catalanets amb els nous fons de la UE.

No veure l’aposta estratègica de ER i els seus fets que són invariablement a major gloria de la futura República espanyola federal i d’esquerres, (d’aquí la seva castellanització galopant de tot el que controlen) és el mateix que el bany de realisme que PSOE i UP els donen amb els borbons, que de republicans que sapiguem no en tenen res, pitjor van ser activistes i colpistes contra la II República.
​
I per cert, quan de forma directa o indirecta no és fa res per modificar fets, accions, relats, denunciant si s’escau la situació no només es compra el relat de l’altre, sinó que se n’és còmplice i de moment JxCat ho sembla que n’és.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.