Al 1976 ERC no era un partit legal, però si tolerat. Heribert Barrera, químic de professió, i polític per vocació i, Secretari General de ERC des del 1976 al 1987 encapcalava l'única opcció netament catalanista.
Crec, si les dades que tinc són certes, que soc dels pocs que poden, això si, explicant les meves vivències, explicar com Barrera va passar de defensar la República Federal espanyola a reclamar amb un tenim presa per la independència de Catalunya, trencant la seva màxima republicana federal que tant va defensa a la guerra, al exili i durant una part de la transició anomenat regim del 78.
Crec que ho he explicat amb algun altra post, però i torno. Vaig tenir el goig i plaer amb conèixer i treballar amb tots els de la foto, més en Cassanelles i Josep Mª Poblet com politics destacats. Soc el segon de la foto per l’esquerra.
No vaig trigar gaire en adonar-me que dins de ERC convivien dues animes politiques i estratègiques. Uns federalistes amb una fraternitat exquisida amb els altres del Estat espanyol i els independentistes. Poblet ja ho explica prou be al seu llibre “Vida i mort de Lluis Companys”. Vindria a ser Macià i Companys i la seva confrontació Macià proclama la República catalana el 15 d’Abril i Companys la espanyola.
Al casal del carrer Bonavista a Barcelona hi eren els independentistes i al passeig de Colon els federalistes. Malauradament o afortunadament, als finals del 1977 jo ja no hi era. I tornaria amb el Carod. Malgrat tot, els fets, van determinar que la partida la van guanyar els federalistes i per això ERC faria coalició amb el “Partido del Trabajo de España” per anar a les primeres eleccions generals. Barrera en seria diputat.
ERC fins l’any 1989, quan l’Angel Colom pren la S.G. en cap document ni resolució congressual proposa la independència de Catalunya com element estratègic i només contempla l’exigència de que la Generalitat de Catalunya ha de tenir un sostre il·limitat de competències i una capacitat legislativa de País.
És, si més no ho sembla, que amb l’Angel, Carod-Rovira, Rahola, Carretero i més tard Barrera, que ERC és converteix en un partit netament independentista i guanya l’opció de Macià i Estat Català.
Doncs no. Angel Colom, Carod-Rovira, Rahola, Carretero, Andreu, Pessarrodona, Carandell i molts més perden la partida i pleguen i, amb Puigcercós, Ridao i la Marta Rovira tornen els federalistes. Avui els seus màxims defensors són ; Junqueras, Rufian, Tarda, Sol, Aragonès, Torrent i els endollats.
Barrera finalment evoluciona políticament i estratègicament i creu que amb la España dels borbons, com ahir, no hi ha res a fer. El seu suport al Joan Carretero i Reagrupament on s’explica i argumenta que l’únic camí per aconseguir la independència és la Declaració Unilateral des de les institucions catalanes i, de Catalunya, és l’iniciï d’un procés vergonyós contra al figura de Barrera.
El tenim presa i que només la independència ens farà lliures i, que s’ha acabat el bròquil, desferma una persecució per terra mar i aire de les forces espanyolistes i el silenci de ER.
Que si racista, que si supremacista, que si xenòfob. Vaja el mateix que està patint el MHP Quim Torra. Defensar la Nació ja las te aquestes coses. El més trist és el silenci dels propis.
I per acabar amb la infàmia, els Comuns espanyols amb el suport del PP i Ciutadans, amb capital Madrid, al Ple municipal del 2020 li retiren la medalla d’or de la ciutat. Avui ER dona suport al Govern dels Comuns podemites de la Colau.
Tot plegat lamentable. Al Heribert Barrera no se li perdona la seva evolució política i sobre tot que digues “tenim presa” i que l’únic camí és la independència amb una Declaració Unilateral.
Avui i des de aquest humil bloc, gloria al Heribert Barrera per haver defensat i lluitat contra les injustícies i per l’alliberament de Catalunya i, si ell era el que diuen, jo també. ER com si res.
RSS Feed
