És obvi que la transició ho va deixar tot lligat. El que també és obvi, amb les limitacions que hem tingut i tenim per fer país, es que no s’hagin utilitzat molt més les minses comptencies per fer identitat i país. Potser algun dia, haurem de reconèixer, que dels pocs que es varen arremangar per fer-ho, un d’ells va ser Jordi Pujol.
De com fer identitat i país no cal experimentar. Els mes avesats, intel·lectualment i culturalment, ho tenen clar, sense llengua, historia i costums, no s’és res ni tens res. D’aquí l’immens treball organitzat per l’Estat espanyol per liquidar la llengua i la nostre historia i fins i tot tergiversar-la. Mentrestant els que ens han mentit en nom de Catalunya, l’únic que han fet és legitimar el regim franquista del 78.
Que tota l’estratègia dels tripartits (PSOE + ER + ICV) anés, segons ells, i sense dir-ho obertament cap a un regim federal, va tenir el cost directe d’una descatalanització crua i tenaç, que avui, per exemple, paguem al cos de mossos. Son les forces que van decidir que federalisme era igual a una llengua, el castellà, i una historia, per cert, sempre la escrita pels vencedors.
La pregunta reflexiva que ens podem fer, es: que collons han i estan fen els pretesos independentistes que porten governant l’autonomia des de l’any 2013 i més del 70 % de municipis per la independència. I malgrat estar sotmesos al poder central, les poques escletxes legals que sens permet, mai han estat executades. Sobre tot amb el que te ha veure amb la llengua. Ells si. Fins i tot munten partits, “Ciutadans”, per liquidar-la.
Per cert, la immersió lingüística, no només va ser la proposta federal per imposar-nos i acceptat que el castellà també és la llengua dels catalans, sense imposicions, sinó per, sense que és noti l’efecte amb l’objectiu inqüestionable per modificar el paradigma nacionalista. Ells, amb la immersió van pujar un graó mes per liquidar la identitat catalana. Avui tastem amb les sentencies judicials, que la immersió va obrir la porta definitiva a la substitució del català pel castellà. Només ens cal anar a qualsevol pati d’una escola per certificar-ho. Avui al Baix Llobregat el català ja és residual i l’interior queda poc.
Avui, i queda poc, ser i viure com un català, serà vergonyós i voldran que ens en faci molta. Ja no ens caldrà utilitzar la nostra llengua, si la que ha resistit més de tres segles a tots els embats borbònics i espanyols. Volen que parlar i viure en català ens avergonyeix-hi i la culpa no haurà estat només dels espanyols, també dels impostors catalans, botiflers i col·laboracionistes.
Necessitem una organització transversal de debò, nacionalista, i patriota. Una organització que entengui que ens volen anorrear – liquidar – i que la resposta ha de ser la confrontació permanent. La resposta a una pretesa negociació, o d’un diàleg que només serveix als interessos dels espanyols, només servirà per la nostra autodestrucció. La autodeterminació, que ja vàrem fer, mai és una concessió graciosa, és el dret que tenen tots els pobles.
Podrem demanar exigir la gestió integral de les rodalies, RENFE-Adif, però com tot el que gestiona la gestora autonomista, és fa en nom del Estat espanyol i amb l’espasa al cap de que si no ho fem a major gloria d’España, demà ho deixarem de gestionar.
El poder avui és econòmic i territorial i Catalunya avui no t cap de les dues coses. Per tant avui els que diuen que governen i legislen a Catalunya son uns farsants.
Trens espanyols. Carreteres “nacionales” espanyoles. Ports i aeroports espanyols. Justícia espanyola. Hisenda espanyola. Control del mercat de valors, espanyol. Control dels bancs compartit entre la UE i BCE. Control de les duanes i la immigració, per Espanya i el seu Estat. Control de les comunicacions, pels espanyols. I així és construeix una Nació. També sobre les tombes dels defensors dels drets universals.
Ho ens hi posem de debò, construint l’alternativa política organitzada per defensar Catalunya i la seva identitat. La llengua, la historia i costums, ho estem condemnats a desaparèixer com a poble. Pensem-hi i si estem d’acord, que tothom també pensi amb el que està disposat a oferir per defensar i lluitar per Catalunya.