En Mas, el president que va tastar els NO de governs espanyols, a pactar, i corregir les deficiències que tenia i te Catalunya i ha fer cap consulta política.
No a negociar les propostes acordades al Parlament de Catalunya. No a una consulta no referendaria, per tant sense cap valor legal, i no a qualsevol acord per millorar l’autogovern. L’Estat espanyol, Espanya i els seus governs com sempre amatents de que res canviï i tot continuí igual.
La seva entrevista publicada al diari del comte de Godó, a major gloria del Borbó, ens ha mostrat el nivell d’un polític que ja va ser ubicat a la paperera de la historia, però que sembla vol tornar i aquest cop amplificant posicions tant irreverents com convergents.
No senyor president, avui vostè ja no representa a ningú. Te les prebendes i privilegis d’un ex, però res més. I si, vostè pot emetre opinió, però venint d’on ve, ha de saber que si ho fa, ni és objectiu ni neutral.
Dir-nos i refregar-nos per la cara que avui l’independentisme "no te les condicions per tirar endavant" i que ara cal omplir el cistell començant amb un nou pacte fiscal, afegint que sigui al nivell d’un concert econòmic, directament és i significa que a la bona gent que ho vàrem donar tot al 2017, ens pren per covards i retardats mentals. Sobre tot perquè el poble hi era, i no només per defensar les urnes, que es va fer, sinó perquè estava disposat a tot.
No senyor Mas, tenir set diputats indispensables perquè els espanyols puguin fer govern, en cap cas garanteix que els pactes que sen derivin es compliran. Ho direm d’altra forma. Si calgués i per la defensa històrica de la victòria per les armes i com dret de conquesta, que els espanyols, tots, s’unissin, així ho farien.
Ni tindrem el control i gestió dels aeroports. Ni tindrem el control ni la gestió dels ferrocarrils RENFE-Adif. Ni tindrem el control i gestió dels ports i menys de les duanes i els preus dels contenidors. Ni tindrem el control i gestió de cap procés migratori. Ni tindrem la clau de la caixa ni de la recaptació dels tributs imposats. Ni tindrem la capacitat de legislar per sobre del que és faci al Congres espanyol. Ni tindrem el català com llengua oficial a la Unió Europea. Ni tindrem la capacitat per legislar sobre els impostos energètics i de bens comuns. I per posar la cirerereta, mai podrem legislar pel damunt del que decideixi Madrid al seu Congrés.
Només podem tenir-ho tot si som un Estat independent amb la capacitat de triar amb qui volem tenir acords i amb qui no. La resta és autonomisme disfressat amb unes concessions gracioses pels espanyols, perquè ells si que ho tenen clar; Sense Catalunya la seva Espanya se’n va a norris.
Avui amb l'únic que hem de pensar, és si els líders del 2017 que van ser incapaços de dur-nos a la victòria final, avui poden continuant liderant el procés que per ells sembla fini-quitat i liquiditat. Potser alguns és mereixen omplir la paperera de la historia.
RSS Feed
